Desistimiento 27/07/2023 · 59 días en resolverse

Finalización de reclamación por desistimiento expreso sobre solicitud de información de contratos y facturas de agua al Ayuntamiento del Bruc

Un regidor solicitó al Ayuntamiento del Bruc contratos y facturas sobre servicios de agua. Ante la falta de respuesta, presentó reclamación ante la GAIP. Posteriormente, el solicitante manifestó su voluntad de desistir del procedimiento. La GAIP resuelve finalizar la reclamación por desistimiento expreso del interesado.

Puntos clave de la argumentación

1 El artículo 94 de la LPACAP permite que cualquier persona interesada desista de una solicitud previamente efectuada.
2 La Administración debe aceptar de plano el desistimiento y declarar concluido el procedimiento, salvo que existan terceros interesados que insten su continuación.
3 La Administración puede limitar los efectos del desistimiento y proseguir el procedimiento si la cuestión comporta un interés general o es conveniente substanciarla para aclararla.
4 En el presente caso, al existir una manifestación expresa de desistimiento y no apreciarse terceros interesados ni motivos de interés general, procede finalizar el procedimiento.

Texto completo

Resolució 678/2023, de 27 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 515/2023 Administració reclamada: Ajuntament del Bruc Informació reclamada: Contractes, licitacions i factures relacionades amb reparacions, manteniment, obres i serveis en matèria d'aigua. Sentit de la resolució: Desistiment Resum: D’acord amb l’article 94 de la LPACAP, tota persona interessada podrà desistir de la sol·licitud prèviament efectuada. Segons la llei, l'Administració acceptarà de plànol el desistiment, i declararà conclús el procediment llevat que, havent-se personat en el mateix tercers interessats, instin la seva continuació. Igualment, si la qüestió suscitada per la incoació del procediment comporta interès general o és convenient substanciar-la per definir-la i aclarir- la, l'Administració pot limitar els efectes del desistiment i prosseguir el procediment. Tractant-se en el nostre cas d’una manifestació expressa de la persona reclamant, i sense que s’hi hagin d’apreciar l’existència ni de tercers interessats ni d’altres motius d’interès general, cal finalitzar el procediment per causa de desistiment. Paraules clau: Ajuntaments. Regidors. Contractació. Obres i serveis. Reclamació contra silenci. Desistiment exprés. Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis Antecedents El dia 29 de maig de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 515/2023, presentada per un regidor municipal contra l’Ajuntament del Bruc, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). En data 4 d’abril de 2023 la persona reclamant literalment sol·licita a l’Ajuntament del Bruc: “Petició contractes, licitacions i factures relacionades amb reparacions, manteniment, obres i serveis efectuats entre el juny del 2015 i el 2023 del relacionat amb l'aigua”. La Reclamació presentada el 29 de maig de 2022 indica que no s’ha rebut resposta per part de l’administració a la sol·licitud d’accés a la informació. El dia 28 de juny de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. En la mateixa data de 28 de juny la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament del Bruc i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. En data 6 de juliol de 2023 la GAIP una comunicació de la part reclamant, en la qual es diu que “us comunico per escrit el desistiment per part meva, donat la meva condició actual de regidor de l'equip de govern actual”. En resposta d’una comunicació de la GAIP requerint l’aclariment de la manifestació anterior, de 6 de juliol, el regidor reclamant indica expressament que vol desistir dels procediment de reclamació, en data 14 de juliol de 2023. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Desistiment del reclamant D’acord amb l’article 94 de la Llei 39/2015, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques (LPACAP), tota persona interessada podrà desistir de la sol·licitud prèviament efectuada. Segons la llei, l'Administració acceptarà de plànol el desistiment, i declararà conclús el procediment llevat que, havent-se personat en el mateix tercers interessats, instin la seva continuació en el termini de deu dies des que van ser notificats del desistiment. Igualment, si la qüestió suscitada per la incoació del procediment comporta interès general o és convenient substanciar-la per definir-la i aclarir-la, l'Administració pot limitar els efectes del desistiment i prosseguir el procediment. Tractant-se en el nostre cas d’una manifestació expressa de la persona reclamant, i sense que s’hi hagin d’apreciar l’existència ni de tercers interessats ni d’altres motius d’interès general, cal finalitzar el procediment per causa de desistiment. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 27 de juliol de 2023, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 515/2023 per desistiment exprés de la persona reclamant i disposar la publicació d’aquesta Resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.