Còpia d'un expedient en tràmit

Resolució 287/ 2019, de 16 de maig Número d'expedient de la reclamació: 515/2018 Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona Informació reclamada: Còpia d'un expedient en tràmit Sentit de la resolució: Desestimació Resum: Tenir una especial posició en el procediment (per ser la persona perjudicada pel clima laboral, instigadora de l'activació del Protocol, o per ser sancionada o perjudicada per les seves conclusions) constituiria un element de rellevància en la ponderació del seu dret d'accés. Però la veritat és que no al·ludeix a quins drets o interessos legítims es veuen afectats pel procediment, i no s'endevinen, ja que el procediment el va instar l'Administració, no en resulta més afectat que la resta dels seus companys de treball, i no hi ha conclusions ni mesures correctives que el puguin perjudicar. L'expedient la còpia del qual es reclama ha de contenir nombrosíssima informació personal, tenint en compte que es tracta d’un procediment de prevenció de riscos psicosocials en l’entorn de treball, encaminat a avaluar el clima laboral i corregir eventuals conflictes entre els diferents integrants del grup o unitat, i fins i tot hi ha la possibilitat de que contingui dades personals especialment protegides i excloses del dret d’accés per l’article 23 LTAIPBG (salut, vida sexual, creences, religió, afiliació sindical, comissió d’infraccions penals o administratives), si el conflicte té origen en una discriminació per alguna d’aquestes causes o si ha produït seqüeles en la salut d’alguna persona (depressió, ansietat, etc.). Es tracta d'una unitat de treball molt petita (menys de deu persones) de la qual la persona reclamant en forma part, de manera que té elements de context que li permetrien, amb tota probabilitat i sense major dificultat, identificar les persones afectades encara que s'eliminessin les seves dades identificatives, de manera que, en aquest cas, l'accés parcial amb anonimització de les dades personals que preveu l'article 25 LTAIPBG resulta ineficaç com a garantia de la seva protecció. Les declaracions aportades per terceres persones així com les avaluacions recollides en els informes sobre els membres del grup de treball contenen les seves opinions, pensaments, estats d'ànim o de salut associats a una persona física, el que permet obtenir-ne un perfil personal ideològic (a partir de la seva valoració de situacions o comportaments relacionats amb la discriminació per raó de sexe, creences, orientació sexual, discapacitat, raça, etc.), anímic (angoixes, pors, frustracions, animadversions, etc. ) o fins i tot de salut (estats depressius, somatització del conflicte laboral, etc.) i per això és informació protegida per la legislació de protecció de dades personals. Invoquen, tant l'Ajuntament com els tercers afectats, el límit que preveu l'article 21.1.c, relatiu a la confidencialitat dels procediments tramitats per les administracions quan estigui prevista per una norma de rang legal. L'Ajuntament atribueix aquesta base legal a la Llei de prevenció de riscos laborals (Llei 31/1995, de 8 de novembre) en el seu article 22, al qual el "Protocol per a la Prevenció, detecció i actuació en relació als casos que afectin la dignitat i la discriminació a la feina" es remet expressament per declarar el caràcter confidencial i reservat de les informacions contingudes en les actuacions en aplicació del Protocol. Aquesta previsió de la legislació de prevenció de riscos laborals també podria justificar l'aplicabilitat al cas del límit previst per l'article 21.2 LTAIPBG, relatiu a la informació protegida per llei. La confidencialitat i reserva de la informació que consta als procediments relatius a la prevenció i correcció de riscos laborals psicosocials, com el que és objecte d’aquesta reclamació, respon a una doble finalitat: d’una banda, la finalitat explicitada a l’article 22.2 LPRL, de protegir la intimitat i la dignitat de les persones treballadores; de l’altra, la protecció de l’interès de l’Administració en la garantia del bon clima laboral i al protecció psicosocial de les seves persones treballadores. Una i altra finalitat justifiquen que, en aquest cas, operi el límit invocat restringint l’accés, atès que, segons al·leguen les persones afectades, els produiria un dany en el seu dret a la intimitat i és possible que desvetllin informacions relatives a la salut psicosocial d’algun d’ells. També es podria danyar la finalitat de protecció del clima laboral i l’efectivitat del procediment de correcció del conflicte intergrupal, al desvetllar –prematurament a la seva conclusió- les declaracions dels afectats o els informes realitzats podria alterar el clima de confiança necessari per a la seva continuació o influir o condicionar futures declaracions o actuacions, el què restaria eficàcia i comprometria el seu resultat. Fins i tot s’hauria de considerar l’efecte que podria en actuacions futures d’investigació i correcció de situacions de discriminació o d’assetjament en l’entorn de treball, obrir una escletxa en l’expectativa de confidencialitat entre l’administració i el seu personal, que pogués comprometre la necessària col·laboració sincera i desinhibida de les persones treballadores en la detecció d’aquests conflictes laborals. La persona reclamant és, certament, una persona afectada per l'expedient d'actuació de l'administració en la gestió del conflicte intergrupal del qual pretén obtenir-ne còpia, però no ho és més ni de millor condició que la resta dels seus companys de treball que han formulat oposició a l'accés. El reclamant no té la condició de denunciat o d’investigat, i del procediment no se n'ha derivat, tampoc, sanció ni perjudici per a ell, ja que segueix inconclús, de manera que l'accés no es pot emparar o servir a la finalitat del seu dret a la defensa, sinó que s'ha d'entendre fonamentat en la finalitat genèrica de control de l'actuació de les administracions públiques i en la finalitat específica, al·legada pel mateix reclamant, de conèixer-ne l'estat de tramitació i de comprovar que s'ha actuat d'acord amb el procediment establert en el Protocol, especialment en el seu annex 1, de manera que la cessió o tractament de les dades personals que conté l'expedient seria contrària al principi de minimització de dades que estableix l'article 5.1.c RGPD, que disposa que només és lícit el tractament de dades si són adequades, pertinents i limitades al què és necessari en relació amb els fins per als quals són tractades (en aquest cas, la finalitat de l'accés a la informació). En aquests termes, no resulta justificat l'accés i còpia de l'expedient, sense perjudici que, si la conclusió del procediment comportés actuacions sancionadores per al reclamant derivades d’acusacions d’actes o comportaments realitzades pels seus companys durant la seva tramitació, aleshores podria quedar justificat en el seu dret de defensa accedir a aquesta informació. Paraules clau: Ajuntament. Persona interessada. Treball. Riscos psicosocials. Riscos laborals. Reclamació contra desestimació. Trasllat. Tercers. Al·legacions. Dret de defensa. Límits. Dades personals. Confidencialitat del procediment administratiu. Informació reservada. Dret a la intimitat. Secret professional. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 27 de desembre de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 515/ 2018, presentada contra l'Ajuntament de Barcelona, en relació amb la sol·licitud d'accés a la informació pública indicada a l'antecedent 2. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst per l'article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 7 de juny de 2018, la persona reclamant, després d'invocar l a llei estatal 19/2013, de 9 de desembre de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBGE) i de posar de manifest que és una persona interessada en el Cas 1/2018 que segueix el Departament de Prevenció i Riscos Laborals de la Gerència de Recursos Humans i Organització, sol·licita a l'Ajuntament de Barcelona la informació següent: 2.1. Obtenció de còpia dels documents que integren l'esmentat expedient administratiu, almenys aquells que poguessin afectar els seus drets i interessos legítims. 2.2. Identificació de les autoritats i persones al servei d'aquesta Administració, sota la responsabilitat dels quals es tramita l'esmentat procediment administratiu. 2.3. Informació i orientació sobre els requisits jurídics o tècnics que les disposicions vigents exigeixen per al compliment de les obligacions legals objecte del referit procediment. 2.4. Comunicació del termini màxim de resolució i notificació del citat procediment administratiu, així com dels efectes del silenci administratiu. 3. El 7 de novembre de 2018, després de donar trasllat a les persones afectades per l'accés i de rebre les seves al·legacions, el Gerent de Recursos Humans i Organització de l’Ajuntament de Barcelona resol estimar parcialment la sol·licitud ,i en el mateix acte, informa de la persona responsable de la tramitació del procediment, de les seves característiques jurídiques, del fet que, en ser un procediment que s'escapa de l'iter del procediment administratiu comú, no correspon parlar de l'aplicació de la figura del silenci administratiu, i que no està determinat que tingui un termini màxim de resolució, amb el què es dona resposta als punts 2, 3 i 4 de la sol·licitud. Pel que fa al punt 1 (còpia dels documents integrants de l'expedient 1/2018), la resolució desestima l'accés emparant-se en el caràcter confidencial de les manifestacions realitzades pels treballadors en el marc dels procediments relacionats amb la vigilància i control de la salut de les persones treballadores, d’acord amb l’article 22 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, així com l'apartat 8 del Protocol per a la prevenció, detecció i actuació en relació amb els casos que afecten la dignitat i la discriminació en el treball (d'ara endavant, el Protocol) de l'Ajuntament de Barcelona, d'aplicació al cas. Igualment, fa seves les al·legacions d'oposició rebudes de les persones afectades per l'accés, que s'emparen en el dret a la intimitat i a l'expectativa de confidencialitat amb què van manifestar les seves opinions. Considera que la confidencialitat i reserva de la informació, així com el dret a la intimitat de les persones afectades, han de prevaldre sobre el dret d'accés, tenint en compte que la tramitació d'aquest expedient (relatiu a una actuació d'activació del protocol per possible conflicte laboral intergrupal) no ha estat instat per la persona reclamant, ni li causa perjudici en els seus drets i interessos. Fa constar, en aquest sentit, que el reclamant ha participat en totes les fases del procediment en condicions d'igualtat amb la resta dels seus companys de treball, especialment en l'elaboració de l'informe de clima laboral de desembre de 2017, i que ha rebut informació sobre l'estat de tramitació. Concretament, se li ha fet, com a la resta dels seus companys de Departament, la devolutiva del resultat de l'esmentat estudi de clima laboral. També ha tingut ocasió de participar en la revisió de l'avaluació de riscos psicosocials específica del seu lloc de treball que s'ha realitzat recentment, i rebrà, com la resta de l'equip professional, informació detallada sobre els resultats obtinguts. Assenyala que la tramitació del cas 1/2018 no ha finalitzat, i per tant, la comissió tècnica no ha emès encara les seves conclusions, de manera que no es pot apreciar ni valorar un dany en els seus drets o interessos legítims derivat de l'expedient al qual sol·licita accedir. Finalment, quant a la invocació dels límits de secret professional i propietat intel·lectual al·legats per algunes de les terceres persones afectades, la resolució considera que no són d'aplicació al cas. La notificació de la resolució d'estimació parcial va ser signada amb data 19 de novembre, i practicada a la persona reclamant el 27 de novembre, segons queda acreditat amb el justificant de recepció que consta en l'expedient remés per l'Ajuntament. 4. La Reclamació 515/2018, presentada el 27 de desembre, es planteja contra la desestimació parcial de la seva sol·licitud. La motiva en què "desconec quines actuacions s'han dut a terme en aplicació de l'esmentat Protocol, desconeixent l'estat de tramitació de l'expedient administratiu", i que "considero que no s'han seguit les disposicions contingudes en el citat Protocol, vulnerant els meus drets i interessos legítims, entre d'altres els continguts a la tercera pàgina de l'annex núm. 1" i en base a això sol·licita d'aquesta Comissió que "dicti resolució favorable al dret d'accés a la informació pública continguda en el cas n. 1/2018, resguardant aquelles que puguin ser susceptibles de vulnerar el dret a la protecció de dades". Adjunta a la Reclamació el Protocol per a la detecció i actuació en relació als casos que afecten a la dignitat i la discriminació en el treball de l’Ajuntament de Barcelona. 5. El 10 de gener de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l'Ajuntament de Barcelona i li requereix que, dins el termini de quinze dies establert per l'article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre la mateixa, així com còpia de l'expedient de la sol·licitud de informació de la qual porta causa i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per a resoldre la reclamació. A més, li demana que l'informi expressament sobre la posició de la persona reclamant en el procediment, és a dir, en quin sentit es troba afectada pel Cas 1/2018 que segueix el Departament de Prevenció de Riscos Laborals de la Gerència de Recursos Humans de l’Ajuntament i, especialment, si té la condició de denunciant o denunciada. Així mateix, li demana que detalli quina era la informació preexistent a data de la sol·licitud d'accés, de 7 de juny de 2018, en l’expedient sol·licitat, expressant quina d’aquesta ja ha estat facilitada, en el seu ca s, a la persona reclamant. 6. El 31 de gener de 2019 l'Ajuntament de Barcelona remet a la GAIP l'informe jurídic sobre el dret d'accés reclamat, així com l'expedient relatiu al procediment de sol·licitud d'accés del que porta causa. En l'informe jurídic es ponderen i justifiquen els límits al dret d'accés que al seu parer concorren, així com els que s'han al·legat per les terceres persones afectades en oposició a l'accés: - Article 21.1.c LTAIPBG: el secret o la confidencialitat dels procediments tramitats per l'Administració si són establerts per una norma de rang legal. Considera que dona a aquest empara legal al caràcter confidencial del procediment l'article 22 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals (LPRL), que recull adequadament el Protocol en el seu apartat 8 ("La informació generada i aportada per les actuacions en aplicació d'aquest protocol tindrà caràcter confidencial i només serà accessible per al personal que intervingui directament en la seva tramitació (...) a aquest efecte, aquesta informació tindrà el mateix tractament que la informació reservada"). Assenyala que el principi de confidencialitat és consubstancial al cas i que és rellevant tenir en compte que totes les persones afectades per la documentació de la quan es sol·licita còpia (inclosa la pròpia persona reclamant) han participat en el procediment amb expectatives de privacitat i confiant en la confidencialitat del procediment que les garanteix que puguin actuar amb la certesa de que les seves manifestacions, opinions i altres elements sensibles no transcendiran fora del si de la tramitació del procediment. - Article 21.1.f LTAIPBG: el dret a la intimitat de les persones afectades (companys de treball que han participat en aquesta avaluació de riscos psicosocials de la unitat de treball) que es podria veure vulnerat amb l'accés, atès que la documentació de l'expedient contindria dades, opinions, manifestacions, declaracions i altres circumstàncies realitzades en relació amb un cas relatiu a l'activació del Protocol, la finalitat del qual és la prevenció, detecció, anàlisi i proposta de mesures preventives en relació amb les situacions de discriminació o d'assetjament per raó d'origen racial o ètnic, religió, creences, discapacitat, edat, orientació sexual, llengua, opinió, lloc de naixement o veïnatge, sexe o qualsevol altra condició o circumstància personal o social, així com l’assetjament psicològic, sexual o per raó de gènere que pugui produir-se en l'Ajuntament de Barcelona. Pel que fa al secret professional i al dret de propietat intel·lectual invocada pels al·legants en oposició a l'accés, l'Ajuntament considera que ha de desestimar tals al·legacions reconduint els arguments al supòsit de confidencialitat. Fa constar l'informe que la tramitació del cas 1/2018 a l'empara del Protocol no suposa perjudici per als drets i interessos del reclamant, que ha participat i ha estat informat en tot moment de l'estat de tramitació, particularment de l'informe de clima laboral i de la revisió dels riscos psicosocials específica del seu lloc de treball, i insisteix en que la tramitació del cas 1/2018 no ha finalitzat. En relació amb la posició de la persona reclamant en l'expedient objecte de reclamació, informa que és una persona afectada, com la resta de persones treballadores d'aquesta unitat. Que el procediment es va iniciar a instància de l'Administració davant indicis d'una situació de conflictivitat, de manera que es va encarregar un informe de diagnosi preliminar al Departament de Prevenció de Riscos Laborals, que va posar de relleu indicadors d'una possible situació de conflicte interpersonal de tipus grupal en la unitat analitzada, després del què, seguint el Protocol, es va convocar a la Comissió Tècnica, que va encarregar a una consultoria externa la revisió de l'avaluació de riscos psicosocials especifica del centre de treball. Responent a la petició expressa de la GAIP, informa del contingut de l'expedient objecte de reclamació i de la data d'incorporació de la documentació. Considerant que el procediment de sol·licitud d'informació només pot tenir per objecte informació preexistent, sense que siguin admissibles les sol·licituds d'informació futura, i que la reclamació ha de guardar perfecta congruència amb l'objecte de la sol·licitud, la documentació còpia de la qual es reclama en aquest procediment es concretaria en la documentació següent, anterior al 7 de juny de 2018. 1. Informe de clima (Ledesma consultors). Desembre 2017. 2. Annex 1 PDNDT d'activació del PDNDT. 24/01/2018 3. Annex 3 PDNDT informe preliminar sobre el cas. 24/01/2018 4. Annex 2 PDNDT de comunicació d'activació del cas a la Comissió paritària per a la dignitat i la no-discriminació en el treball. 26/01/2018 5. Acta de la sessió de 31/01/2018 de la Comissió Tècnica. 6. Acta de la sessió de 08/02/2018 de la Comissió Tècnica. 7. Acta de la sessió de 01/03/2018 de la Comissió Tècnica. 8. Informe del Departament Jurídic sobre actuacions possibles en relació al conflicte interpersonal existent al Districte de Gràcia. 12/03/2018 9. Acta de la sessió de 15/03/2018 de la Comissió Tècnica. Finalment, identifica com a persones afectades per l'accés a les persones que treballen en aquesta unitat de treball, juntament amb la reclamant. L'Ajuntament remet també l'expedient relatiu a la tramitació de la sol·licitud d'accés que porta causa d'aquesta reclamació. D’ell se’n desprèn que, amb data 6 de juliol de 2018, es va donar trasllat de la sol·licitud a les persones afectades per l'accés (els companys de treball de la unitat que havien participat en el procediment) donant-los un termini de 10 dies formulessin les al·legacions que consideressin oportunes. Com a resultat d'aquest trasllat, quatre de les persones treballadores afectades van formular al·legacions que coincideixen a oposar-se a l'accés a la informació que contingui l'expedient relativa a la seva persona (reflexions, declaracions, dades personals, tant identificatives com de contacte o de salut), al ·legant que: - La informació que han aportat té caràcter confidencial i reservat, conforme al punt 8 del Protocol. - L'Ajuntament està obligat, com a responsable del tractament, a guardar el secret professional de les dades personals que conegui, d'acord amb l'article 10 de la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal i l'article 90 del Reglament (UE) 2016/679, del Parlament i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades (RGPD). - És aplicable el límit que estableix l'article 21.1.c LTAIPBG relatiu al secret o la confidencialitat en els procediments tramitats per l'Administració pública, si el secret o la confidencialitat estan establerts per una norma amb rang de llei, que els al·legants identifiquen com la legislació de protecció de dades personals. - El límit relatiu a la intimitat i altres drets privats legítims (article 21.1.f LTAIPBG), que es veuria lesionat amb l'accés reclamat, ja que les declaracions, opinions i confidències abocades en el marc de l'estudi de clima laboral van ser fetes amb una expectativa de confidencialitat pròpia dels procediments impulsats a l'empara del Protocol per a la prevenció, detecció i actuació en relació als casos que afectin la dignitat i la discriminació en el treball. - El límit relatiu al secret professional (article 21.1.g LTAIPBG) ja que donar accés a l'expedient vulneraria el secret professional i comprometria l'actuació dels professionals que han intervingut en ell. - El caràcter protegit de la informació per llei (article 21.2 LTAIPBG), atès que el Protocol estableix aquest caràcter reservat. Els al·legants invoquen, igualment, el secret professional (dels treballadors que han participat en el cas), el dret a la propietat intel·lectual (del sinformes que es contenen en l’expedient) així com la confidencialitat dels procediments tramitats per l’administració, com a límits a l’accés aplicables al cas. D'acord amb això, expressen que, per al cas que l'Administració estimés l'accés a l'expedient 1/2018, exerceixen el seu dret d'oposició a la petició d'accés sobre la informació que contingui dades de la seva esfera privada, i demanen que es garanteixi el caràcter anònim de la informació reservada i protegida, de manera que no se’ls pugui identificar amb les reflexions o declaracions que hagin pogut fer, així com de les seves dades de salut i les dades identificatives (NIF o DNI, telèfon, correu electrònic, adreça, domicili etc.) entenent que, en aplicació del principi de finalitat i de proporcionalitat, "són dades que han de ser protegides ja que no són rellevants ni necessàries per a l'accés del peticionari sobre la base del pronunciament de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades en el seu informe jurídic 50/2017 " 7. L'11 de febrer de 2019, vist que el dret a la protecció de dades personals va ser invocat per a la desestimació de l'accés i en els escrits d'oposició dels tercers afectats, la GAIP sol·licita l'informe previst en l'article 42.8 LTAIPBG a l'Autoritat Catalana de Protecció de dades (APDCAT) i li en remet l'expedient. El mateix dia, es comunica a les parts l'ampliació del termini per a resoldre en quinze dies més, d'acord amb l'article 33.7 RGAIP. 8. El 5 de març de 2019, l'APDCAT notifica l'informe sol·licitat a la GAIP, que conclou: " Atès que les actuacions derivades del Protocol no han finalitzat i fins que no es decideixin les mesures a prendre com a resultat de les investigacions, l’accés del reclamant a les seves dades personals pot veure’s limitat si s’aprecia que concorre el supòsit de l’article 21.1.b) l’LTC. Un cop concloses les actuacions previstes en el protocol, i d’acord amb l’article 15 de l’RGPD, la persona reclamant té dret a accedir a tota la informació que sobre la seva persona figuri en la informació aportada o generada en el transcurs de les actuacions. No obstant això, l’accés a la identitat dels treballadors que puguin haver facilitat informació sobre el reclamant podria veure’s limitat en funció de les circumstàncies que puguin al·legar aquestes persones respecte a aquesta qüestió. Més enllà d’això i amb la informació de que es disposa no sembla que pugui estar justificat l’accés a la informació personal de terceres persones afectades que pugui constar en la documentació de l’expedient. Tot això sens perjudici que pugui facilitar-se al reclamant un llistat amb les actuacions realitzades als efectes de comprovar si s’ha actuat o no de conformitat amb el que preveu el Protocol per a aquests casos.” 9. L'11 de març de 2019 la Comissió sol·licita a l'Ajuntament de Barcelona que traslladi la reclamació a les terceres persones afectades amb la indicació que, si ho consideren oportú, formulin noves al·legacions dins el termini de deu dies, així com que informi a la Comissió de la data en què es practiqui el trasllat, juntament amb la documentació acreditativa de l'esmentat trasllat. En la mateixa comunicació li demana que actualitzi la informació indicant si el procediment sobre el Cas 1/2018 encara està obert o si ha finalitzat. 10. El 29 de març de 2019 l'Ajuntament de Barcelona informa a la Comissió que ha realitzat el trasllat de la reclamació set persones afectades i que només queda pendent un trasllat. 11. El 5 d'abril de 2019, responent al requeriment de la GAIP, l'Ajuntament de Barcelona informa que el Cas 1/2018 encara està obert. 12. L'11 d'abril de 2019 la GAIP rep un escrit d'una de les persones a les què l'Ajuntament havia donat trasllat de la reclamació que, al marge d’altres consideracions alienes al cas i en el què interessa a aquest procediment, manifesta que no ha participat en el procediment l'expedient del qual es sol·licita, i no fa cap al·legació contrària a l’accés. 13. El 29 d'abril de 2019 l'Ajuntament de Barcelona informa la Comissió de la notificació infructuosa d’una de les persones afectades, i que es dóna per conclòs el t ràmit de trasllat. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i consideracions generals sobre el contingut i l’abast del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que es presenta en relació amb una resolució en matèria de dret d’accés a la informació d’un administració obligada per l’LTAIPBG, com l’Ajuntament de Barcelona (article 3.1.a LTAIPBG). D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. L’article 42.8 LTAIPBG estableix que quan l’Administració hagi justificat la desestimació de l’accés sol·licitat en el límit relatiu a la protecció de les dades personals, la Comissió demanarà informe a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) sobre l’adequació de l’accés reclamat a la normativa de protecció de dades, que s’haurà d’emetre dins del termini de quinze dies i que no tindrà caràcter vinculant per al sentit de la Resolució de la GAIP. L’article 31 LTAIPBG disposa que quan la sol·licitud d’informació pugui afectar drets o interessos de tercers, se’ls n’ha de donar trasllat per a que, dins del termini de deu dies, puguin presentar al·legacions, y que aquest tràmit de trasllat suspèn el termini per resoldre. A més, l’article 34 RGAIP disposa que, quan a la vista de l’expedient, la Comissió consideri que la reclamació pot afectar els drets de terceres persones, els farà trasllat de la reclamació per a què puguin presentar-li les al·legacions o documents que estimin oportuns per a la defensa dels seus drets i interessos, dins del termini de deu dies La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Sobre l'objecte de la reclamació i la seva finalitat Dels antecedents i del propi escrit de reclamació es desprèn que constitueix l'objecte d'aquesta reclamació exclusivament el punt 1 de la sol·licitud d'accés (antecedent 2), que es concreta en l'obtenció de còpia dels documents que integren l'expedient del cas 1/2018 impulsat pel Departament de Prevenció i Riscos Laborals de la Gerència de Recursos Humans i Organització, en relació amb l'avaluació de riscos psicosocials del centre de treball de la persona reclamant, davant d'una possible situació de conflicte interpersonal de tipus grupal. La sol·licitud delimita l'accés en aquests termes: "almenys, aquells que poguessin afectar als meus drets i interessos legítims", que no s'identifiquen ni es concreten. És important assenyalar-ho perquè tenir una especial posició en el procediment (per ser la persona perjudicada pel clima laboral, instigadora de l'activació del Protocol, o per ser sancionada o perjudicada per les seves conclusions) constituiria un element de rellevància en la ponderació del seu dret d'accés. Però la veritat és que no al·ludeix a quins drets o interessos legítims es veuen afectats pel procediment, i no s'endevinen, ja que el procediment el va instar l'Administració, no en resulta més afectat que la resta dels seus companys de treball, i no hi ha conclusions ni mesures correctives que el puguin perjudicar. Tampoc en l'escrit de Reclamació es fa referència a que la informació serveixi a la protecció d'un dret o interès legítim (per exemple, el dret de defensa) que s'hagi de tenir en compte, sinó que s'invoca genèricament el dret d'accés a la informació i es justifica la reclamació en el seu interès per conèixer quines actuacions s'han dut a terme en aplicació del Protocol, l'estat de tramitació de l'expedient així com en la seva creença que no s'haurien seguit les disposicions contingudes en el Protocol, vulnerant els seus drets i interessos legítims, amb especial referència a la tercera pàgina de l'annex 1 de l'esmentat protocol, que és el formulari “sol·licitud d'intervenció per assetjament en l'àmbit laboral” i que, sense més detall i jutjant per la informació aportada, no sembla que sigui d'aplicació al cas, ja que es tracta d'un formulari per activar el protocol a instància i denúncia de la persona que se sent assetjada, mentre que l'expedient objecte de reclamació s'ha activat per l'Administració. 3. La protecció de dades personals L'expedient la còpia del qual es reclama ha de contenir nombrosíssima informació personal tenint en compte que es tracta d'un procediment de prevenció de riscos psicosocials en l'entorn de treball, encaminat a avaluar el clima laboral i corregir eventuals conflictes entre els diferents integrants del grup o unitat, i existeix fins i tot la possibilitat que contingui dades personals especialment protegides i excloses del dret d'accés per l'article 23 LTAIPBG (salut, vida sexual, creences, religió, afiliació sindical, comissió d'infraccions penals o administratives), si el conflicte té origen en una discriminació per alguna d'aquestes causes o si s'han produït seqüeles en la salut d'alguna persona (depressió, ansietat, etc.). En l'escrit de reclamació s'especifica que l'accés a aquest expedient es demana "resguardant aquelles [informacions] que puguin ser susceptibles de vulnerar el dret a la protecció de dades". Aquesta renúncia genèrica i indeterminada, per omplir-se de contingut, exigirà que es valori l'adequació de l'accés a la normativa de protecció de dades personals, distingint cada tipus o categoria d'informació personal que es continguin en l'expedient. Cal tenir en compte, a més, que es tracta d'una unitat de treball molt petita (menys de deu persones) de la qual la persona reclamant en forma part, de manera que té elements de context que li permetrien, amb tota probabilitat i sense major dificultat, identificar les persones afectades, encara que s'eliminessin les seves dades identificatives. Per això, en aquest cas, l'accés parcial amb anonimització que preveu l'article 25 LTAIPBG resulta ineficaç com a garantia de la protecció de dades personals que, com estableix l'article 4.1 del Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de les seves dades personals (RGPD), s'estén a "tota informació sobre una persona física, identificada o identificable" això és, la identitat de la qual es pugui determinar directament o indirecta. La Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD) disposa, en la seva Disposició addicional segona, que l'accés a la informació pública que contingui dades personals es regirà pel règim d’accés a dades personals establert en la legislació de transparència, accés a la informació pública i bon govern (Llei 19/2013 en cas d'informació en mans de l'Administració de l'Estat, i LTAIPBG en cas d'informació en mans de les administracions d’àmbit català), pel Reglament (UE) 2016/679 i per la pròpia LOPDGDD. El Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de les dades personals (en endavant, RGPD), estableix en el seu article 6 que el tractament de dades personals ha de comptar amb una base jurídica, ja sigui el consentiment de la persona afectada o qualsevol altra de les circumstàncies que s’hi preveuen, com ara que el tractament sigui necessari per al compliment d'una obligació legal (article 6.1.c RGPD), o per al compliment d'una missió realitzada en interès públic o en exercici dels poders públics (article 6.1.e RGPD), sempre que estigui previst en una norma de dret intern o de la UE, que actuarà com a base jurídica legitimant del tractament de les dades personals (article 6.2 i 3 RGPD). En el mateix sentit, la LOPDGDD, que transposa aquest reglament europeu, estableix en el seu article 8.1 que està legitimat el tractament de dades personals sense consentiment de la persona afectada si és necessari per al compliment d’una obligació legal establerta per una norma amb rang de llei. D'acord amb aquest marc regulador de les dades personals, l’LTAIPBG constitueix la base jurídica, en forma de la norma legal de dret intern, que legitima el tractament de les dades personals que es contenen en la informació pública derivat del dret d’accés, en la mesura que estableix la obligació de les administracions públiques de facilitar, quan li sigui sol·licitada, la informació de què disposin com a conseqüència de l'exercici de les seves funcions, d'acord amb les regles d'accés i el règim de ponderació que preveu la pròpia normativa de transparència (articles 23 i 24 LTAIPBG). L'article 23 LTAIPBG estableix un règim general d'exclusió de l'accés a dades especialment protegides, com les relatives a la salut, en aquests termes: "Les sol·licituds d’accés a la informació pública han d’ésser denegades si la informació que es vol obtenir conté dades personals especialment protegides, com ara les relatives a la ideologia, l’afiliació sindical, la religió, les creences, l’origen racial, la salut i la vida sexual, i també les relatives a la comissió d’infraccions penals o administratives que no comportin l’amonestació pública a l’infractor, llevat que l’afectat hi consenti expressament per mitjà d’un escrit que ha d’acompanyar la sol·licitud". Respecte de les dades identificatives del personal al servei de les administracions públiques (que inclouen tant les dades identificatives de la persona, amb nom i cognoms, com les dades identificatives del càrrec o lloc que ocupa dins de l'organització administrativa), l'article 24.1 LTAIPBG estableix una regla general d'accés, que admet excepcions en determinats casos, en atenció a la concurrència de circumstàncies personals que justifiquin que l'accés resultaria extraordinàriament lesiu dels drets de la persona afectada: "1. S’ha de donar accés a la informació pública si es tracta d’informació directament relacionada amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració que contingui dades personals merament identificatives llevat que, excepcionalment, en el cas concret hagi de prevaler la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits”. Per a la resta de dades personals (no especialment protegides, ni merament identificatives del personal públic), l'accés s'haurà de ponderar de forma casuística, d'acord amb l'article 24.2 LTAIPBG. Finalment, en el cas que se sol·liciti l'accés a dades pròpies, l’LTAIPBG disposa que s'apliqui la normativa de protecció de dades (article 24.3 LTAIPBG). Aquesta regulació es troba en l'article 15 RGPD, que estableix el dret de l'interessat a conèixer les seves dades personals que s'estiguin tractant i a obtenir-ne còpia, llevat que amb això es perjudiquin els drets i llibertats d'altres persones: “1. El interesado tendrá derecho a obtener del responsable del tratamiento confirmación de si se están tratando o no datos personales que le conciernen y, en tal caso, derecho de acceso a los datos personales (...). 3. El responsable del tratamiento facilitará una copia de los datos personales objeto de tratamiento. (…) 4. El derecho a obtener copia mencionado en el apartado 3 no afectará negativamente a los derechos y libertades de otros”. Al seu torn, l'article 23 RGPD preveu que es puguin adoptar mesures legislatives que limitin els drets individuals i les obligacions dels responsables de tractament de dades personals. L'aplicació de la normativa esmentada al cas condueix a avaluar de la forma següent l'adequació de la petició de còpia de la documentació continguda en l'expedient del cas 1/2018 al règim legal de protecció de les dades personals: - Quant a la informació pròpia del reclamant (documents, escrits o declaracions que hagi aportat ell mateix al procediment), l'accés és adequat a la normativa de protecció de dades personals a la qual es remet l’LTAIPBG en el seu article 24.3. Però la veritat és que, segons es desprèn de l'índex de documents continguts en l'expedient que es reclama (antecedent 6), cap d’ells té com a origen a la persona reclamant, ni té com a contingut exclusivament les declaracions o la informació aportada pel reclamant. - Pel que fa a la informació o declaracions aportades per terceres persones que facin referència al reclamant, cal tenir en compte que són també dades personals de tercers, ja que revelen opinions, pensaments, estats d'ànim o de salut associats a una persona física, de la qual se’n podria obtenir un perfil personal ideològic (inherent a la valoració de situacions o comportaments relacionats amb la discriminació per raó de sexe, creences, orientació sexual, discapacitat, raça, etc.) anímic (angoixes, pors, frustracions, animadversions, etc.) o fins i tot de salut (estats depressius, somatització del conflicte laboral, etc.) i com a tals estan protegides per la legislació de protecció de dades personals. A més, s'han realitzat amb l’expectativa i la garantia de confidencialitat. D’altra banda, el reclamant no té la condició de denunciat ni de perjudicat o sancionat, que pugui justificar un millor dret -el de defensa- que hagi de prevaldre sobre el dret a la protecció de dades personals dels declarants, ja que el procediment d’avaluació del clima laboral que no l'afecta ni el perjudica de forma específica ni en major grau a ell que a la resta de companys que s’oposen a l’accés. En aquestes condicions, l'accés no resulta adequat a la normativa de protecció de dades. - En relació amb la informació relativa a terceres persones diferents del reclamant que consten a l’expedient (declaracions o manifestacions realitzades per tercers no referides al reclamant, avaluacions externes sobre elles, dades personals identificatives o de contacte de tercers, etc.) s’ha de desestimar-la reclamació considerant que són dades personals de tercers protegides per la normativa de protecció de dades personals, que resulten innecessàries i desproporcionades per la finalitat de l’accés esgrimida pel reclamant (conèixer l’estat de tramitació i comprovar la correcció del procediment en el seguiment de l’annex 1 del Protocol), de manera que la seva cessió o tractament serien contraris al principi de minimització de les dades personals establert en l’article 5.1.c RGPD, que disposa que només és lícit el tractament de dades si són adequades, pertinents i limitades a allò necessari en relació amb les finalitats per a les qual són tractades (en aquest cas, la finalitat de l’accés a la informació). Tampoc es pot considerar que, en aquest cas, l'accés quedi justificat pel dret de defensa del reclamant, ja que la seva posició subjectiva en el procediment no és de denunciat, o d’investigat, ni tampoc queda acreditat que l’avaluació del clima laboral o la correcció del conflicte intergrupal hagi de causar-li a ell un major perjudici que a la resta de companys de la unitat, que també han estat avaluats i que s'oposen a l'accés, sobretot tenint en compte que el procediment es manté obert i sense conclusions ni mesures correctives adoptades. - Pel que fa a les dades identificatives del personal públic que constin a la documentació (per exemple, dels membres de la Comissió Tècnica), estan sotmeses al règim general d'accés de l'article 24.1 LTAIPBG. Això no inclou, en tot cas, les dades identificatives del personal públic que ha declarat en el marc de l'estudi del clima laboral amb expectativa de confidencialitat. 4. Sobre la confidencialitat del procediment i el caràcter reservat per llei de la informació Invoquen, tant l'Ajuntament com els tercers afectats, el límit que preveu l'article 21.1.c, relatiu a la confidencialitat dels procediments tramitats per les administracions, quan estigui prevista per una norma de rang legal. L'Ajuntament atribueix aquesta base legal a la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals (LPRL) en el seu article 22, al qual el Protocol es remet expressament per declarar el caràcter confidencial i reservat de les informacions contingudes en les actuacions realitzades en aplicació del Protocol. L’article 22.2 LPRL disposa, en matèria de vigilància de salut laboral, el següent: “2. Les mesures de vigilància i control de la salut dels treballadors s'han de dur a terme sempre respectant el dret a la intimitat i a la dignitat de la persona del treballador i la confidencialitat de tota la informació relacionada amb el seu estat de salut”. Aquest precepte dona cobertura al supòsit de declaració legal de confidencialitat, com a límit a l’accés als procediments tramitats per l’Administració, ja que conté la previsió i la garantia de confidencialitat de la informació relacionada amb la salut laboral, entre la qual cal incloure la informació relativa a la vigilància i la salut psicosocial, com la que es objecte d’aquesta reclamació. Així ho ve entenent aquesta Comissió i es va recollir en el seu Dictamen 1/2018, que, responent a una consulta general sobre l’accessibilitat de la documentació sobre avaluació de riscos psicosocials, va determinar que: “La Llei 31/1995 no preveu un règim específic de confidencialitat dels documents que integren el procés d’avaluació de riscos psicosocials, però sí que estableix la confidencialitat de tota la informació relacionada amb l’estat de salut, la intimitat i la dignitat dels treballadors i les treballadores (article 22.2) i també afirma el deure de sigil dels delegats de prevenció, respecte de la informació que coneguin per raó de la seva funció (article 37). (...) Per les consideracions fetes als paràgrafs anteriors, cal entendre que són límits establerts expressament per les lleis que poden comportar (o permetre) la denegació de la informació que és a mans dels grups de treball d’avaluació de riscos psicosocials els següents: les dades personals de salut i les que afecten la intimitat i la dignitat dels treballadors i les treballadores (articles 22.2 de la Llei 31/1995 i 23 LTAIPBG).” Aquesta previsió de la legislació de prevenció de riscos laborals podria també justificar l'aplicabilitat al cas del límit previst per l'article 21.2, relatiu a la informació protegida per llei. De conformitat amb l’article 22 LTAIPBG, els límits a l’accés s’han d’aplicar d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat, i atenent a la seva finalitat. La confidencialitat i reserva de la informació que consta als procediments relatius a la prevenció i correcció de riscos laborals psicosocials, com el que és objecte d’aquesta reclamació, respon a una doble finalitat: d’una banda, la finalitat explicitada a l’article 22.2 LPRL, de protegir la intimitat i la dignitat de les persones treballadores; de l’altra, la protecció de l’interès de l’Administració en la garantia del bon clima laboral i al protecció psicosocial de les seves persones treballadores. Una i altra finalitat justifiquen que, en aquest cas, operi el límit invocat restringint l’accés, atès que, segons al·leguen les persones afectades, els produiria un dany en el seu dret a la intimitat i és possible que desvetllin informacions relatives a la salut psicosocial d’algun d’ells. També es podria danyar la finalitat de protecció del clima laboral i l’efectivitat del pr ocediment de correcció del conflicte intergrupal, al desvetllar –prematurament a la seva conclusió- les declaracions dels afectats o els informes realitzats podria alterar el clima de confiança necessari per a la seva continuació o influir o condicionar futures declaracions o actuacions, el què restaria eficàcia i comprometria el seu resultat. Fins i tot s’hauria de considerar l’efecte que podria en actuacions futures d’investigació i correcció de situacions de discriminació o d’assetjament en l’entorn de treball, obrir una escletxa en l’expectativa de confidencialitat entre l’administració i el seu personal, que pogués comprometre la necessària col·laboració sincera i desinhibida de les persones treballadores en la detecció d’aquests conflictes laborals. La persona reclamant és, certament, una persona afectada per l'expedient incoat per l'administració per a la gestió del conflicte intergrupal del qual pretén obtenir-ne còpia, però no ho és més ni de millor condició que la resta dels seus companys de treball que han formulat oposició a l'accés. D'altra banda, a més dels drets i interessos particulars i contraposats en joc, cal tenir en compte l'interès general de protegir els procediments de prevenció de riscos laborals psicosocials per evitar situacions de discriminació o d’assetjament en el treball, garantir un clima de respecte i propiciar un entorn laboral adequat per al seu desenvolupament professional. En aquest cas, comparteixen un interès directe en protegir l’èxit d’aquest procediment de correcció de riscos psi cosocials per conflicte intergrupal tant les persones que s’oposen a l’accés, com la resta de persones treballadores de la unitat que no s’hi han personat, com el propi reclamant. Cal recordar, finalment, que el reclamant no té la condició de denunciat o d’investigat, i que del procediment no se n'han derivat ni sanció ni perjudici per a ell, ja que segueix inconclús, motiu pel qual l'accés no es pot emparar o servir a la finalitat del seu dret a la defensa, sinó que s'ha d'entendre fonamentat en la finalitat genèrica de control de l'actuació de les administracions públiques i en la finalitat específica, al·legada pel mateix reclamant, de conèixer l'estat de tramitació i de comprovar que s'ha actuat d'acord amb el procediment establert en el Protocol, especialment en el seu annex 1. En aquests termes, no resulta justificat l'accés i còpia de l'expedient, sens perjudici que, si la conclusió del procediment comportés actuacions sancionadores per al reclamant derivades d’acusacions d’actes o comportaments realitzades pels seus companys durant la seva tramitació, aleshores podria quedar justificat en el seu dret de defensa accedir a aquesta informac ió. 5. Sobre la protecció de la intimitat, el dret a la propietat intel·lectual i el secret professional. S'ha al·legat en oposició a l'accés que vulneraria el dret a la intimitat de les terceres persones afectades, protegit per l'article 18 CE. L’article 21.1.f LTAIPBG disposa que la protecció del dret a la intimitat i altres drets legítims constitueix un límit a l’accés que, com qualsevol altre, haurà de ser ponderat casuísticament. De la seva banda, l’article 22.2 LPRL determina la necessària protecció del dret a la intimitat i la dignitat de les persones treballadores en les actuacions de vigilància i control de la salut laboral Sense conèixer el contingut de les declaracions ni l’origen del conflicte laboral, aquesta Comissió no pot valorar adequadament si la informació pot afectar el dret a la intimitat, tot i que l'entorn que s'avalua és, certament, laboral i no privat. Però tenint en compte que el Protocol s'activa per conflictes en l'entorn laboral que poden tenir com a causa la raça, el sexe, una discapacitat o una determinada orientació sexual, certament que en les declaracions o manifestacions dels companys de treball podria haver-hi al·lusions a la vida íntima o privada de les persones que hagi de ser protegida. No es pot acceptar, però, l'aplicació de límit derivat de la propietat intel·lectual referit als informes i aportacions dels declarants o informants, ja que no és la producció intel·lectual o creativa dels al·legants o autors dels informes el que es persegueix protegir en aquest cas, sinó la preservació de l'entorn de confidencialitat en què s'han produït i de la reserva de les actuacions d'avaluació del clima laboral, detecció de conflictes i correcció de riscos psicosocials en l' entorn de treball. De la mateixa manera, no es justifica que s’hagi d’aplicar el límit relatiu al secret professional del responsable del tractament de les dades personals, que queda subsumit en el límit relatiu a la protecció de dades personals dels tercers afectats, o del personal que ha intervingut en el procediment, que s’inclou més apropiadament en el límit relatiu a la confidencialitat del procediment administratiu, que ja han estat avaluats i ponderats. 6. Valoració de les al·legacions Durant el procediment de reclamació i a instància de la GAIP, s'ha donat trasllat als tercers afectats, entenent com a tals aquells que apareguessin en la documentació de la qual es pretenia obtenir còpia, d'acord amb el que preveu l'article 34 RGAIP, tràmit que es s'ha demorat molt considerablement. No s'han rebut més al·legacions que un escrit d'una antiga treballadora d'aquesta unitat, que no formula cap objecció o valoració sobre l'accés reclamat (ni tan sols consta que hagi participat en el procediment ni aparegui a la documentació), sinó altres consideracions completament alienes a aquest procediment d'accés a la informació pública que no correspon valorar a aquesta Comissió. Les al·legacions d'oposició manifestades davant l'Ajuntament en el procediment de sol·licitud d'accés previ a la reclamació ja han estat valorades en els tres FJ anteriors, i estimades en l'essencial, i atès que la resolució és desestimatòria de l'accés, no se’n deriva perjudici per als seus drets o interessos. 7. Publicitat de les resolucions de la GAIP L'article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP es publicaran al portal de la Comissió previst per l'article 25 RGAIP, prèvia dissociació de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 16 de maig de 2019, resol: 1. Desestimar el dret d'accés a l'expedient objecte de reclamació, amb base als límits i els elements de ponderació detallats en els FJ 3, 4 i 5. 2. Requerir a l'Ajuntament de Barcelona a notificar aquesta Resolució a les persones que es van presentar en oposició al procediment de sol·licitud d'accés que porta causa. 3. Finalitzar el procediment de Reclamació 515/2018 i disposar la publicació d'aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós-administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos des de l'endemà de la notificació de la Resolució, d'acord amb la Llei 29/1998 , de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.