Un concejal solicitó al Ayuntamiento del Vendrell informes técnicos, facturas y convenios. Tras presentar una reclamación por falta de respuesta, el Ayuntamiento entregó la documentación durante el proceso. La Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) decide finalitzar el procediment por pérdida sobrevenida del objeto al haberse satisfecho la solicitud.
Puntos clave de la argumentación
1
La condición de electo local no impide la admisión de reclamaciones ante la GAIP, ya que los representantes no pueden tener menores garantías de acceso a la información que los ciudadanos
2
La normativa de transparencia (LTAIPBG) es aplicable de forma supletoria al régimen local para completar las garantías del derecho de acceso de los concejales
3
El derecho de los miembros de corporaciones locales a obtener antecedentes y datos es fundamental para el desarrollo de su función, salvo límites estrictos de confidencialidad o derechos fundamentales
4
Las limitaciones al derecho de acceso deben interpretarse restrictivamente, no pueden ampliarse por analogía y requieren una motivación basada en criterios de proporcionalidad y temporalidad
5
La entrega extemporánea de la información solicitada durante la tramitación de la reclamación conlleva la pérdida sobrevenida del objeto del procedimiento
Texto completo
Resolució 671/2021, de 16 de juliol
Número d’expedient de la Reclamació: 514/2021
Administració reclamada: Ajuntament del Vendrell
Informació reclamada: Còpia d’informes, factures, i convenis.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament del Vendrell ha lliurat a la persona
reclamant la informació sol·licitada en el marc d’aquest procediment i així mateix ho ha confirmat la
persona reclamant a la Comissió, demanant expressament la finalització del procediment. Havent-se
produït la satisfacció extemporània de la sol·licitud de la què deriva aquesta Reclamació, s’ha perdut
sobrevingudament el seu objecte i és procedent finalitzar el procediment.
Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Informes. Factures. Convenis. Reclamació contra silenci.
Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 3 de juny de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 514/2021, presentada per un electe local
contra l’Ajuntament del Vendrell, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La
persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017,
de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 23 de maig de 2021 la persona reclamant presenta una instància a l’Ajuntament del Vendrell
mitjançant demanant accés a la informació següent: els Informe IT2021030 del 5/5/2021 de
l’Enginyer municipal, així com dels informes IT2019013 i IT2021038, c òpia de les 23 factures que
presenta Mercader Integral el 8 d’abril de 2021, c onveni entre l’Ajuntament del Vendrell i Renfe
Viajeros, conveni entre l’Ajuntament del Vendrell i el Club Deportivo Vendrell”.
3. La Reclamació presentada el 3 de juny de 2021 assenyala que reclama atès que l’Administració
no li ha lliurat la informació demanada.
4. El 4 de juny de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
5. El 4 de juny de 2021 comunica la Reclamació a l’Ajuntament del Vendrell i li requereix que, dins
del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així
com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels
antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
6. El 22 de juny de 2021 l’Ajuntament tramet a la GAIP la documentació que hauria fet arribar al
regidor reclamant, donant satisfacció a la seva petició.
7. El 2 de juliol de 2021 la GAIP trasllada la documentació rebuda de l’Ajuntament del Vendrell a la
persona reclamant i obra un termini de cinc dies per si vol presentar al·legacions.
8. El 4 de juliol de 2021 la persona reclamant informa a la GAIP que no hauria rebut la
documentació demanada, ja que mancaria que l’Ajuntament li faci arribar els informes tècnics de
referències IT2019013 i IT2021038.
9. El 6 de juliol de 2021 la GAIP trasllada a l’Ajuntament les al·legacions que ha presentat la
persona reclamant i li demana que, en un termini de cinc dies, lliuri la informació que mancaria o
informi dels motius que ho impedeixen.
10. El 9 de juliol de 2021 l’Ajuntament del Vendrell trasllada a la GAIP documentació addicional,
donant resposta al requeriment assenyalat a l’antecedent anterior.
11. En la mateixa data, el regidor reclamant informa a la GAIP que ja hauria rebut la informació
demanada.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”.
La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició
d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació,
tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions -la primera de les quals la que va
resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
(TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament
atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat
de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació
prevista a l’LTAIPBG.
El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions
dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG,
remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions
recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text
Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu
2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la
jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de
transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG
permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones
regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret
a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es
negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit
que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la
resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública.
A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents:
“1a: Les Resolucions GAIP van indicar -amb un sentit comú aclaparador - que aquells que representen
la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació
pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats
individualment considerats.
La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació
pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa
específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions
que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim
local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del
Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD
2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014.
Amb molta més raó si tenim present:
-Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties
essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els
funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i
-Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el
que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han
d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera).
D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una
persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de
l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot
allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò
que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació
davant la GAIP).
L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a
obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els
antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són
necessaris per al desenvolupament de llur funció.”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat
si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6
TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la
documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans
col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-
los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals
poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per
resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la
difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o
a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o
per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC).
L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits
els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al
dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte
les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici
d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació
pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que
ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que
en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són
d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats
d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació
pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o
privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació
pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les
raons que en justifiquen l’aplicació”.
La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per
tant, és admissible a tràmit.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament del Vendrell ha lliurat a la persona reclamant la
informació sol·licitada en el marc d’aquest procediment i així mateix ho ha confirmat la persona
reclamant a la Comissió, demanant expressament la finalització del procediment. Havent-se produït la
satisfacció extemporània de la sol·licitud de la què deriva aquesta Reclamació, s’ha perdut
sobrevingudament el seu objecte i és procedent finalitzar el procediment
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 16
de juliol de 2021, resol per unanimitat f inalitzar la reclamació 514/2021, per la pèrdua sobrevinguda
del seu objecte, i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.