Projectes de recerca, informes de seguiment i justificants de despesa.

Resolució 190/2019, de 4 d’abril Número d’expedient de la Reclamació: 514/2018 Administració reclamada: Universitat Autònoma de Barcelona Informació reclamada: Projectes de recerca, informes de seguiment i justificants de despesa. Sentit de la Resolució: Estimació Resum: La sol·licitud s’empara en el dret d’accés a la informació pública, que amb caràcter general té per objecte la informació que es troba “en poder” de l’Administració (article 2.b LTAIPBG), amb independència de què els procediments o les actuacions que la contenen estiguin oberts o tancats, de manera que limitar l’abast temporal de la sol·licitud als projectes vigents, sense que aquesta limitació es pugui deduir clarament dels termes de la sol·licitud, que òbviament no és el cas, suposa una restricció injustificada del dret d’accés. La investigadora principal dels projectes de recerca concernits ha al·legat en el procediment de sol·licitud d’informació (antecedent 5) que l’LTAIPBG únicament empara el dret d’accés a informació que hagi entrat en poder de les administracions públiques amb posterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei (juliol de 2015); aquesta interpretació ha de ser descartada, per diversos motius; en primer lloc, per la literalitat de l’LTAIPBG, l’article 2.b de la qual defineix el concepte d’informació pública, als efectes de l’exercici del dret d’accés, com tota la informació que està en poder de l’Administració, sense fer cap restricció ni matisació, ni en aquest ni en cap altre dels seus preceptes, en funció de la data d’adquisició de la informació per part de les Administracions públiques; en segon lloc, perquè el dret de la ciutadania a accedir als documents públics, en el nostre ordenament jurídic, té empara legal anterior a l’LTAIPBG, ja que és reconegut (si bé sense les garanties proporcionades per la legislació de transparència) per l’article 105 de la Constitució Espanyola de 1978 i per l’article 37 de la Llei 30/1992, de 27 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú; en tercer lloc, perquè una interpretació com la propugnada per la professora afectada podria dur a l’absurd d’excloure l’accés a arxius històrics. La normativa de dades personals no impedeix facilitar a la persona reclamant la informació sol·licitada a l’antecedent 2, llevat de la relativa a les persones físiques addicional als seus nom i cognoms que es pugui considerar innecessària i excessiva per a les finalitats de l’accés sol·licitat. Paraules clau: Universitat pública. Periodista. Despeses públiques. Factures. Contractes. Retribucions. Recerca. Reclamació contra desestimació. Informació pública. Informació anterior a l’LTAIPBG. Derivació. Terceres persones afectades. Trasllat. Límits. Dades personals. Propietat intel·lectual. Demora en l’execució. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 24 de desembre de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 514/2019, presentada per un periodista contra la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 3 d’octubre de 2018, després d’invocar diversos preceptes de l’LTAIPBG, la Resolució de la GAIP 259/2018 i l’informe de l’APDCAT (Autoritat Catalana de Protecció de D ades) 34/2018 i d’argumentar que la informació relativa als projectes de recerca d’una universitat pública, incloses les factures o altres justificants de recerca, són informació pública i de fer referència a les cauteles necessàries per ponderar el dret d’accés amb les dades personals de les persones físiques afectades, la persona reclamant sol·licita a l’UAB l’accés en format electrònic a la informació següent: - La relació de tots i cadascun dels projectes d’investigació i publicacions de particulars o grups de recerca on la senyora TFS figuri com a investigadora principal. - Els informes de seguiment íntegres de tots i cadascun dels projectes d’investigació i publicacions de particulars o grups de recerca on la senyora TFS figuri com a investigadora principal i que l’UAB tingui en el seu poder. - Les justificacions de despeses íntegres i facsímils de l’original de tots i cadascun dels projectes d’investigació i publicacions de particulars o grups de recerca on la senyora TFS figuri com a investigadora principal i que l’UAB disposi, amb les seves corresponents factures. La sol·licitud demana que s’anonimitzin les dades personals que pugui contenir la informació sol·licitada pels tres paràgrafs anteriors, llevat que no siguin dades merament identificatives de persones contractades o perceptores de contractes, dietes o serveis, en els termes previstos per la Resolució de la GAIP 259/2018. També es demana que si l’UAB no disposa d’algun dels documents sol·licitats, derivi la sol·licitud a l’organisme públic que el tingui en el seu poder, d’acord amb el previst per l’article 30 LTAIPBG. 3. El 10 d’octubre de 2018 l’UAB comunica a la persona reclamant la recepció de la sol·licitud i les dades bàsiques de la seva tramitació. 4. El 16 d’octubre de 2018 l’UAB comunica a la persona reclamant el trasllat de la sol·licitud a la doctora TFS (identificada en el text de la sol·licitud), per tal que pugui presentar al·legacions en el termini de 10 dies; aquest fet comportaria la suspensió del termini per resoldre la sol·licitud. També indica que es pot donar la necessitat d’efectuar trasllats similars a altres persones que puguin resultar afectades per la informació sol·licitada, de la qual cosa la Universitat n’informaria a la persona reclamant. 5. El 25 d’octubre de 2018 la doctora TFS presenta al·legacions en les que argumenta que l’LTAIPBG únicament empara l’accés a informació posterior a la seva entrada en vigor, assenyala indicis d’inconstitucionalitat d’aquesta Llei, invoca el Reglament europeu de protecció de dades i manifesta que en l’actualitat no seria investigadora principal de cap projecte finançat per cap institució pública. Indica expressament que no autoritza el trasllat de la informació sol·licitada que l’afecta. 6. La Reclamació presentada el 24 de desembre de 2018 assenyala que, malgrat el temps transcorregut, la Universitat no li ha facilitat la informació sol·licitada. 7. El 28 de desembre de 2018 la GAIP comunica la Reclamació a la UAB i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 8. El 10 de gener de 2019 la UAB dona la resposta següent a la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent 2: En relació amb la vostra sol·licitud d’accés a informació pública rebuda en data 9 d’octubre de 2018 i amb número d’expedient 2018- 009-TRN, per la qual sol·liciteu informació corresponent als projectes d’investigació i publicacions on la doctora TFS figuri com a investigadora principal, us comuniquem que, revisats els arxius d’aquesta Universitat, en l’actualitat la doctora TFS no figura com a investigadora principal de cap projecte d’investigació ni tampoc de publicacions, i, per tant, d’acord amb l’article 2.b de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, que defineix què s’ha d’entendre per informació pública, la vostra sol·licitud no entra en cap dels supòsits prevists en aquesta Llei. 9. El 28 de gener de 2019 la persona reclamant comunica la resposta anterior a la GAIP, amb les al·legacions següents: 2- Aquesta afirmació transmesa pel secretari general entra en contradicció amb la informació que la pròpia UAB té publicada al seu web, on la senyora TFS figura com a investigadora principal de diversos projectes i publicacions, com ara aquí: http://eucatcons.uab.cat/index.php?option=com content&view=article&id=170&Itemid=135&lang =es 3- Prego a la GAIP que, tot afegint aquesta petició a la meva reclamació 514/2018, demani a la institució aclariment sobre aquesta aparent col·lisió entre la informació publicada i la lliurada a aquest sol·licitat, al mateix temps que demani explicacions sobre perquè la Secretaria General no ha resolt en temps i forma legals sobre la sol·licitud, tal com estableix la LTAIPBG. 10. El 6 de març de 2019 la UAB notifica a la GAIP l’informe i la documentació sol·licitats tal com indica l’antecedent 7. L’informe reitera la resposta transcrita per l’antecedent 8. 11. El 8 de març de 2019, després de comprovar que de la documentació aportada a aquest procediment se’n desprèn que la professora afectada per la sol·licitud ha manifestat la seva oposició al lliurament de la informació sol·licitada, tot invocant, entre altres arguments, la legislació de protecció de dades personals, la GAIP sol·licita un informe sobre la Reclamació a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades P ersonals (APDCAT). 12. El 27 de març de 2019 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT, que conclou el següent: “La normativa de protecció de dades no impedeix facilitar una relació de projectes d’investigació i de publicacions que s’han dut a terme a la Universitat (UAB), amb identificació de les persones que hi han participat, en concret, amb identificació del docent que consta com a investigador principal, en els termes que sol·licita el reclamant. La normativa de protecció de dades no impediria comunicar a la persona reclamant els informes de seguiment de projectes i la justificació de despeses, incloses les factures sol·licitades, així com la informació sobre la contractació i les retribucions, incloent la identitat de les persones afectades. Això, sens perjudici d’ometre aquelles dades identificatives (com ara el NIF o el domicili de les persones afectades) així com altres dades personals que, més enllà de la identificació de l’adjudicatari o dels docents i investigadors assignats als projectes, puguin constar en la documentació sol·licitada i siguin innecessàries per assolir la finalitat de transparència perseguida”. Aquesta conclusió es fonamenta en les consideracions següents. En primer lloc, i després d’analitzar la normativa universitària, afirma el següent en relació amb la informació sobre els docents i investigadors que participen en els projectes de recerca: “ (...) en relació amb l’exercici del dret d’accés a la informació pública ( ...), la normativa aplicable també pot habilitar la comunicació de determinades dades personals sense el consentiment dels afectats. Des de la perspectiva de la protecció de dades cal tenir en compte que una relació de projectes de recerca i de publicacions relacionades amb un determinat docent, és una informació que no contindrà dades mereixedores d’especial protecció (art. 23 LTC). Tenint en compte això, als efectes de la ponderació exigida (art. 24.2 LTC), i tenint en compte que la pròpia Universitat ha de facilitar informació sobre la tasca docent i investigadora que s’hi du a terme (publicitat activa), sembla clar que facilitar una relació dels projectes d’investigació i publicacions relacionades amb un determinat docent o investigador de la Universitat, que hi figura com a investigador principal, suposa comunicar una informació que està directament relacionada amb la tasca docent i d’investigació de les Universitats públiques que no resulta desproporcionada. Per tot l’exposat, cal concloure que la normativa de protecció de dades no impediria facilitar una relació dels projectes d’investigació i de les publicacions que s’han dut a terme a la Universitat (UAB), amb identificació de les persones que hi ha participat (...)”. En segon lloc, i en relació amb la informació de seguiment i econòmica demanada, l’informe valora que la documentació econòmica justificativa, en aquest cas, de projectes d’investigació, pot “tenir naturalesa diversa. Així, la documentació relativa a un projecte d’investigació podria incloure informació sobre la contractació de personal i contractació de béns i serveis (ja sigui de material per a la realització del projecte, assessorament, organització de conferències, publicacions, despeses de viatges i allotjaments, etc.), entre d’altres. D’entrada, fem notar que en aquests informes hi haurà informació no referida a persones físiques, respecte la qual la normativa de protecció de dades no suposaria un impediment per a la seva comunicació al reclamant. Com ha fet avinent abastament aquesta Autoritat, la informació relativa a persones jurídiques que pugui constar en la informació sol·licitada sobre projectes d’investigació i publicacions en l’àmbit universitari, resta fora de l’àmbit de protecció atorgat per la normativa en matèria de protecció de dades personals (art. 4.1 RGPD). En conseqüència, no hi hauria impediment, des de la perspectiva de la protecció de dades, per a donar accés a la persona reclamant a aquest tipus d’informació relativa a persones jurídiques que pugui constar en la documentació de justificació de despeses i factures relatives als projectes de recerca i publicacions a què es refereix el reclamant. En qualsevol cas, convé reiterar la necessitat de dur a terme el tràmit d’audiència a totes les persones afectades previst a l’article 31 de l’LTC. Fetes aquestes consideracions, també sembla clar que els informes de seguiment sol·licitats, i la informació sobre justificació de despeses de projectes contindran dades de caràcter personal, ja sigui dels investigadors i docents que han participat en el projecte, com de proveïdors externs. Als efectes de la ponderació de l’article 24.2 LTC, no sembla que la normativa de protecció de dades hagi de suposar una limitació per a l’accés del reclamant a la informació merament identificativa o curricular de docents i investigadors universitaris que participen en un projecte d’investigació d’un grup de recerca (o en projectes d’altres “unitats bàsiques de recerca”, ex. arts. 6 i següents de la Normativa de la UAB, com ara departaments o instituts universitaris d’investigació). Més, tenint en compte que, en els termes apuntats en aquest informe i en el Dictamen CNS 53/2018, la normativa sectorial aplicable exigeix a les Universitats el compliment del principi de transparència en el context de la publicitat activa, en sintonia amb les previsions de la legislació de transparència sobre publicitat activa. Cal reiterar que l’LTC pot habilitar l’accés per part del reclamant a les factures corresponents a la justificació de despeses dels projectes d’investigació i publicacions en els termes sol·licitats, comunicació que, des de la perspectiva de la protecció de dades (art. 6.1 RGPD), pot considerar-se lícita. Per tot l’exposat, la normativa de protecció de dades no impediria comunicar a la persona reclamant els informes de seguiment de projectes i la justificació de despeses, incloses les factures sol·licitades, amb identificació de la identitat de les persones afectades. Això, sens perjudici que, com ha fet avinent aquesta Autoritat, el principi de minimització (art. 5.1.c) RGPD) obligaria a ometre prèviament a l’accés, aquelles dades identificatives (com ara el NIF o el domicili de les persones afectades) així com altres dades personals que, més enllà de la identificació de l’adjudicatari o dels docents i investigadors assignats als projectes o publicacions hi puguin constar i siguin innecessàries per assolir la finalitat de transparència perseguida. Pel que fa a la informació personal que pugui constar en la documentació sol·licitada sobre contractació de personal investigador i retribucions, cal reiterar el parer d’aquesta Autoritat (FJ V Informe IAI 34/2018). En síntesi, i tenint en compte que l’article 9.1 de l’LTC imposa l’obligació de publicitat activa en matèria de contractació (apartats b), d) i e) art. 9.1 LTC), les dades identificatives de persones contractades com a investigadors per als projectes d’investigació han de poder ser lliurades amb finalitats de control de l’activitat administrativa, o de personal de la Universitat que hi hagi participat. En relació amb les retribucions del personal de la Universitat que participa en els projectes, l’APDCAT considera que és procedent facilitar les de personal d’especial responsabilitat en el que concorrin determinades circumstàncies especials i que “p el que fa a la resta de personal en que no concorrin aquestes circumstàncies, en principi, atès que es tracta de llocs amb menor nivell de responsabilitat, i consegüentment amb un menor nivell retributiu, l’avaluació de la utilització dels recursos públics es pot fer disposant de la informació sobre les retribucions de manera agrupada per categories o segons els diferents tipus de lloc de treball. En aquest sentit l’LTC (art. 9.1.d) preveu la publicació de l’RLT (a partir de la qual es pot conèixer determinades retribucions corresponents a un lloc de treball (sou, complement específic i complement de destinació) i també informació agregada per grups i escales o nivells (art. 11.1.e)). Atès que es tracta d’informació que ha de ser objecte de publicitat activa, la normativa de protecció de dades no impediria l’accés a aquesta informació. Aquest règim seria aplicable encara que es tracti de llocs de treball temporals o interinatges no inclosos a l’RLT, atès que l’article 9.1.d) LTC els atorga a aquests efectes un tractament equivalent als llocs que formen part de l’RLT. En aquests casos el control de la bona utilització dels recursos públics es pot dur a terme amb el coneixement de la informació sobre retribucions prevista en l’RLT i en la informació general a que es refereix l’article 11.1.e) de l’LTC. La normativa de protecció de dades tampoc impediria l’accés a aquesta informació si es fes de manera anonimitzada. En el cas que es tracés d’algun concepte retributiu diferent als que es deriven de la normativa aplicable, tot i tractar-se de retribucions ad personam, o precisament per aquest motiu, podria resultar justificat haver de donar accés, especialment en aquells casos en què en el seu atorgament hi hagi un marge de discrecionalitat, atès que en principi aquests conceptes retributius no comptarien amb les garanties de publicitat que ofereixen tant les lleis de pressupostos anuals com les RLT.” 13. El 27 de març de 2019 la GAIP trasllada l’informe de l’APDCAT a les parts. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que es presenta en relació amb la denegació d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Valoració de la informació sol·licitada Tal com posen de manifest els antecedents, la persona reclamant sol·licita a l’UAB diversa documentació relativa als projectes de recerca en els que una determinada professora “figuri com a investigadora principal” i la resposta de la Universitat és que “en l’actualitat” la professora sobre la que es demana la informació no figura com a investigadora principal de cap projecte. La persona reclamant qüestiona la procedència d’aquesta resposta, indicant dues referències al web de l’UAB on figuraria la professora en qüestió com a investigadora principal. La Universitat fa una interpretació reduccionista de la literalitat de la sol·licitud d’informació, en la línia de les al·legacions formulades per la professora afectada, quan en realitat sembla molt més coherent amb els termes emprats per ella una interpretació molt més oberta, comprensiva tant dels projectes de recerca actuals, com també dels passats. Així cal deduir-ho de les consideracions següents: En primer lloc, s’observa que la sol·licitud empra el temps verbal condicional “figuri”, no el present “figura”, que podria donar més base per limitar la sol·licitud als projectes de recerca vius o en tràmit. En segon lloc, en els seus apartats segons i tercer la sol·licitud es refereix a la documentació que la Universitat “tingui en el seu poder” o “disposi”, de manera que la seva literalitat sembla apuntar més a la totalitat dels projectes, presents i passats, dels quals la Universitat té en el seu poder la informació que es demana. En tercer lloc, s’ha de tenir en compte que la sol·licitud s’empara en el dret d’accés a la informació pública, que amb caràcter general té per objecte la informació que es troba “en poder” de l’Administració (article 2.b LTAIPBG), amb independència de què els procediments o les actuacions que la contenen estiguin oberts o tancats, de manera que limitar l’abast temporal de la sol·licitud als projectes vigents, sense que aquesta limitació es pugui deduir clarament dels termes de la sol·licitud, que òbviament no és el cas, suposa una restricció injustificada del dret d’accés. Finalment, es poden considerar perfectament aplicables a aquest cas els criteris que formula l’article 20 LTAIPBG per a l’aplicació dels límits al dret d’accés a la informació, especialment el del seu apartat 2, segons el qual les limitacions al dret d’accés “s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret”. En sentit totalment contrari a les consideracions que s’acaben de fer, l’UAB fa directament la interpretació més restrictiva possible de la sol·licitud d’informació pública indicada a l’antecedent 2 i, tal com titula a l’informe emès per a la GAIP indicat a l’antecedent 10, “denega” l’accés a la informació pública sol·licitada. Si la Universitat hagués tingut dubtes sobre l’abast material o temporal de la sol·licitud, el correcte hauria estat aplicar l’article 28 LTAIPBG (“1. Si una sol·licitud d’accés a la informació pública s’ha formulat en termes imprecisos o massa genèrics, l’Administració ho ha de comunicar al sol·licitant i demanar-li que concreti la informació a la qual vol tenir accés. Aquest tràmit suspèn el termini per a resoldre”) i requerir la seva concreció a la persona sol·licitant; en cap cas, aplicar la interpretació més restrictiva des del punt de vista del dret d’accés a la informació pública. Davant la manca d’aplicació d’aquest tràmit de concreció de l’article 28 LTAIPBG, la Resolució podria retrotreure el procediment i requerir la seva pràctica a la UAB, tal com han establert resolucions anteriors de la GAIP. Nogensmenys en aquest cas es considera que aquesta retroacció és no procedent per dos motius: per una banda, perquè tal com argumenten els paràgrafs anteriors, són diverses les consideracions que avalen una interpretació de la sol·licitud comprensiva dels projectes de recerca presents i passats en els que la professora indicada per la persona reclamant consti com a investigadora principal; i per una altra perquè la retroacció, a més d’innecessària, afegiria un perjudici addicional a la persona reclamant de més demora a l’accés a la informació sol·licitat, que se sumaria a la llarga demora del tot injustificada amb la que la Universitat ha tramitat la seva sol·licitud. Per tant, és procedent entendre que el que demana la sol·licitud és accedir a la informació sol·licitada que estigui en poder de la UAB, en relació amb tots els projectes de recerca, presents o passats, en els que la professora identificada a la sol·licitud consti com a investigadora principal. I és en relació amb tots aquests projectes presents i passats que es pronuncien els fonaments jurídics següents. El fet que els projectes concernits per aquesta Reclamació puguin correspondre a un lapse temporal més o menys ampli obliga fer les consideracions addicionals següents. En primer lloc, que el dret d’accés a la informació pública només pot tenir per objecte la informació que està en poder de l’Administració, tal com valora més detalladament el fonament jurídic següent, de manera que si per raó del temps transcorregut, i en aplicació de la normativa d’arxius reguladora de la conservació dels documents públics, hi ha informació relativa als projectes de recerca afectats que ha estat destruïda, lògicament no s’hi podrà tenir accés. En segon lloc, la investigadora principal dels projectes de recerca concernits ha al·legat en el procediment de sol·licitud d’informació (antecedent 5) que l’LTAIPBG únicament empara el dret d’accés a informació que hagi entrat en poder de les administracions públiques amb posterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei (juliol de 2015). Aquesta interpretació ha de ser descartada, per diversos motius. En primer lloc, per la literalitat de l’LTAIPBG, l’article 2.b de la qual defineix el concepte d’informació pública, als efectes de l’exercici del dret d’accés, com tota la informació que està en poder de l’Administració, sense fer cap restricció ni matisació, ni en aquest ni en cap altre dels seus preceptes, en funció de la data d’adquisició de la informació per part de les Administracions públiques. En segon lloc, perquè el dret de la ciutadania a accedir als documents públics, en el nostre ordenament jurídic, té empara legal anterior a l’LTAIPBG, ja que és reconegut (si bé sense les garanties proporcionades per la legislació de transparència) per l’article 105 de la Constitució Espanyola de 1978 i per l’article 37 de la Llei 30/1992, de 27 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. En tercer lloc, perquè una interpretació com la propugnada per la professora afectada podria dur a l’absurd d’excloure l’accés a arxius històrics. En atenció a les anteriors consideracions cal entendre que la informació sol·licitada és la relativa als projectes de recerca, actuals o passats, en els quals la professora indicada a la sol·licitud consti com a investigadora principal, amb independència de la data en què la informació concernida hagi entrat a la UAB i sempre que es trobi efectivament en poder d’aquesta Universitat. 3. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada La informació sol·licitada en relació amb cada un dels projectes d’investigació concernits és la relativa als informes de seguiment i a les justificacions de les despeses, incloses les factures. Tal com posa de manifest el fonament jurídic 2 de la Resolució de la GAIP 259/2018 (que té per objecte una sol·licitud d’informació substancialment idèntica a l’actual, si bé referida únicament a uns projectes d’investigació determinats), “la informació relativa a la gestió dels ajuts atorgats als grups de recerca d’una universitat pública, com és el cas de la UAB, és informació pública, atesos els termes en què l’article 2.b LTAIPBG defineix aquest concepte, ja que es tracta d’una informació que està en poder de l’Administració. Efectivament, tot i que els seus destinataris són els grups de recerca, els ajuts els perceben a través de la universitat de la que formen part, els serveis de la qual esdevenen responsables de gestionar-ne l’aplicació i de retre’n comptes, si s’escau, davant les institucions que els disposen. En conseqüència, és previsible que la informació relativa a la gestió econòmica dels ajuts de recerca, inclosos els justificants corresponents de tota mena, estigui en poder de la universitat pública de la que formen part els grups de recerca beneficiaris. A més del seu caràcter d’informació pública, la relativa al seguiment i control econòmic de la gestió d’aquests ajuts és especialment rellevant als efectes dels objectius de transparència i accés a la informació pública. El mateix preàmbul de l’LTAIPBG comença vinculant la seva promulgació amb l’obligació democràtica de les Administracions públiques de donar compte a la ciutadania “de la seva activitat i de la gestió dels recursos públics que s’han posat al seu abast”. Per tant, l’accés a la informació pública sol·licitat respon a un interès públic evident”. Tenint en compte, doncs, que els informes de seguiment i els justificants de despesa sol·licitats són informació pública, segons la definició que fa d’aquest concepte l’article 2.b LTAIPBG, els articles 18 i 20.1 LTAIPBG, tots ells reproduïts al fonament jurídic 1, garanteixen el dret de qualsevol persona a accedir-hi, sens perjudici de la concurrència de límits que puguin prevaldre sobre el dret d’accés. Els límits invocats per les al·legacions formulades per la investigadora principal són els relatius a la protecció de dades personals i als drets de propietat intel·lectual, la concurrència dels quals serà valorada en els fonaments jurídics següents. Cal concloure, per tant, que la persona reclamant té dret a la informació sol·licitada sobre seguiment i justificants de despesa dels projectes de recerca afectats, amb les limitacions que derivin dels fonaments jurídics següents. 4. Protecció de dades personals Les dades personals que poden concórrer a la informació sol·licitada (els noms dels investigadors i de les investigadores que participen en els projectes concernits, començant pel de la investigadora principal, i els noms que figuren en els comprovants de despesa amb càrrec als projectes, com és el cas dels que constin a les factures emeses, als contractes o als pagaments a personal retribuït o compensat amb càrrec als projectes de recerca), tal com posa de manifest l’informe de l’APDCAT reproduït parcialment a l’antecedent 12 i lliurat a les parts, no són dades personals especialment protegides per l’article 23 LTAIPBG, sinó o bé dades merament identificatives de personal al servei de l’Administració o dades personals ordinàries, l’accés a les quals es regeix, respectivament, pel que estableixen els apartats 1 i 2 de l’article 24 LTAIPBG, segons els quals es reconeix, amb caràcter general i en principi, el dret d’accés a les dades personals merament identificatives relacionades amb el funcionament i l’organització de l’Administració, i legalment s’autoritza l’accés a la resta de dades personals, llevat les especialment protegides, que no és el cas, prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades. Els fragments de l’informe de l’APDCAT transcrits a l’antecedent 12 fan aquesta ponderació i conclouen que la normativa de protecció de dades personals no impedeix divulgar la informació següent: - els noms i cognoms de les persones que han participat en els projectes d’investigació i les publicacions que s’han dut a terme a la Universitat; - els noms i cognoms que figurin en els informes de seguiment de projectes i en la corresponent justificació de les despeses; - els noms i cognoms que constin a les factures emeses per actuacions finançades amb càrrec a aquests projectes, tot procurant no difondre informació personal excessiva, com ara adreces o número de DNI; - els noms i cognoms de les persones contractades com a investigadors per als projectes de recerca concernits; - les retribucions percebudes amb càrrec als projectes, amb el ben entès que si es tracta de retribucions laborals o funcionarials de personal que no tingui la condició de directiu o d’especial responsabilitat dins l’organització, la informació retributiva ha de ser amb caràcter general agregada per grups i escales o nivells, llevat que es tracti de conceptes retributius específics i singulars, cas en el qual s’han d’informar de forma particularitzada. En definitiva, la normativa de dades personals no impedeix facilitar a la persona reclamant la informació sol·licitada a l’antecedent 2, llevat de la relativa a les persones físiques addicional als seus nom i cognoms que es pugui considerar innecessària i excessiva per a les finalitats de l’accés sol·licitat. En qualsevol cas, s’ha de tenir en compte que la normativa de protecció de dades personals únicament protegeix les persones físiques, de manera que no impedeix facilitar totes les dades sol·licitades que puguin constar i siguin relatives a persones jurídiques. 5. Sobre la protecció dels drets de propietat intel·lectual Les al·legacions formulades per la investigadora principal i directora dels projectes de recerca afectats per la sol·licitud d’informació es refereixen a la possible col·lisió de l’accés sol·licitat amb el dret de propietat intel·lectual. Segons l’article 21.1.g LTAIPBG, el dret d’accés a la informació pública pot ser denegat o restringit si el coneixement o la divulgació de la informació comporta un perjudici per als drets de propietat intel·lectual o industrial. No és versemblant que en aquest cas es pugui produir cap mena de perjudici per als drets de propietat intel·lectual, ja que el sol·licitat no són els eventuals descobriments o treballs elaborats en el marc dels projectes finançats, sinó únicament les factures relatives a l’aplicació dels ajuts econòmics rebuts. No té sentit, per tant, fer cap reserva sobre l’eventual aplicació d’aquest límit a la sol·licitud d’informació pública que és objecte d’aquesta Resolució. 6. Sobre el trasllat a les terceres persones afectades Segons la documentació aportada a aquest procediment, l’UAB ha fet trasllat de la sol·licitud a la investigadora principal dels projectes sobre els quals es demana informació (que ha presentat les seves al·legacions), d’acord amb el previst per l’article 31 LTAIPBG. Comprensiblement, no ha traslladat la Reclamació a altres possibles persones afectades perquè ha considerat que no n’hi ha, perquè ha entès que no hi hauria projectes afectats per la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació. Per una altra banda, l’article 34 .1 RGAIP preveu que la GAIP també faci aquest mateix tipus de trasllat en el marc del procediment de Reclamació i l’apartat 1- bis d’aquest mateix article obliga les administracions reclamades a col·laborar amb la GAIP a aquests efectes. En aquest cas la GAIP ha considerat que aquest trasllat es porti a terme en la fase d’execució de la Resolució. En part, per no demorar encara més el dret d’accés de la persona reclamant a la informació sol·licitada. I en part perquè, al ser necessària la col·laboració de la Universitat a aquests efectes, és necessari resoldre prèviament que, a diferència del criteri sostingut per l’UAB, la sol·licitud abasta tots els projectes, en curs o finalitzats, en els quals la professora afectada té o ha tingut la condició d’investigadora principal. En relació amb el trasllat a les terceres persones afectades, cal tenir en compte que l’article 31 LTAIPBG estableix el següent: “1. Si la sol·licitud d’informació pública pot afectar drets o interessos de tercers, d’acord amb el que estableix aquesta llei, en el cas que els possibles afectats estiguin identificats o siguin fàcilment identificables se’ls ha de donar trasllat de la sol·licitud, i tenen un termini de deu dies per a presentar al·legacions si aquestes poden resultar determinants del sentit de la resolució. 2. El tràmit d’al·legacions a què fa referència l’apartat 1 suspèn el termini per a resoldre”. En aquest cas, totes les persones de les quals se’n reveli la identitat a la persona reclamant s’han de considerar terceres afectades en els seus drets i interessos i caldria fer-los trasllat de la sol·licitud, tot oferint-los la possibilitat de formular-hi al·legacions, dins del termini garantit legalment. Als efectes de l’aplicació d’aquest precepte, és procedent formular algunes consideracions. En primer lloc, aquest trasllat s’ha de fer a les terceres persones afectades en els seus drets o interessos, si són identificades o fàcilment identificables, termes que la GAIP ha considerat reiteradament que són assimilables al de localitzades o localitzables. Per tant, si algunes d’aquestes persones s’han desvinculat de l’UAB i aquesta no les pot localitzar fàcilment, es podria considerar eximida l’obligació del trasllat a elles, fent constar aquestes circumstàncies. En segon lloc, si les terceres persones afectades formulen al·legacions i manifesten la seva oposició al lliurament de les dades que les afecten, aquestes manifestacions no són impeditives de l’accés sol·licitat i declarat per aquesta Resolució. Únicament podrien ser-ho si posen de manifest circumstàncies personals singulars en les que la difusió de la seva identitat pugui causar-les un perjudici significatiu que, a judici de la GAIP, hagi de prevaldre sobre el dret d’accés. Per una altra banda, la manifestació formal de l’oposició a l’accés sol·licitat tindrà l’efecte d’aplicar la demora en el lliurament efectiu de la informació prevista per l’article 34.3 LTAIPBG i comentada al fonament jurídic següent, en relació amb les dades de les persones que la formulin. Finalment, vist que l’UAB no ha procedit a fer aquest trasllat (llevat del efectuat a la investigadora principal) en el marc del procediment de tramitació de la sol·licitud d’informació pública, i que l’article 34.1 el requereix també en el procediment de Reclamació, la GAIP la requereix a fer-lo durant la fase de compliment d’aquesta Resolució, en compliment del deure de col·laboració establert per l’article 41.1-bis RGAIP, i en relació amb totes les persones afectades per la informació sol·licitada i estimada per aquesta Resolució, inclosa la investigadora principal dels projectes demanats. Al fer el trasllat, caldria que l’UAB faciliti còpia d’aquesta Resolució i de les dades de contacte amb la GAIP a les terceres persones afectades (que també tenen dret a accedir a tota l’altra documentació que forma part de l’expedient de la Reclamació, cosa que poden demanar a la GAIP), per tal que siguin coneixedores dels criteris de la GAIP sobre l’abast del dret de la persona reclamant a l’accés sol·licitat. També hauria d’indicar-les que si volen fer al·legacions, dins del termini legal de deu dies, cal que les notifiquin directament a la GAIP, que resoldrà el que correspongui; als efectes de gestionar degudament aquests tràmits, cal que l’UAB comuniqui a la GAIP la data del trasllat a les terceres persones afectades i també les al·legacions que eventualment pugui rebre a resultes d’ell. 7. Efectes de l’oposició manifestada per terceres persones afectades L’article 34.3 LTAIPBG estableix que “si la resolució és estimatòria de la sol·licitud i hi ha hagut oposició de tercers, l’accés a la informació només es pot fer efectiu una vegada ha transcorregut el termini per a interposar recurs contenciós administratiu sense que s’hagi formalitzat o, en cas que s’hagi presentat aquest recurs, si no s’ha acompanyat de petició de mesures cautelars de suspensió o s’ha resolt aquest incident mantenint l’executivitat de l’acte administratiu”. Així mateix, l’article 47.2 RGAIP fa extensiva aquesta mateixa cautela a les resolucions de la GAIP. A resultes del trasllat de la Reclamació a la investigadora principal fet per l’UAB, els antecedents posen de manifest que les al·legacions formulades per ella conclouen no autoritzant l’accés a les seves dades i oposant-se implícitament a què la Universitat faciliti dades anteriors al 30 de juny de 2015 i a què doni dades personals d’altres persones afectades si no han consentit expressament. A la vista d’aquestes manifestacions, i considerant que el dret d’oposició regulat pels preceptes citats es legitima sobre la base de drets o interessos afectats de la persona que manifesta l’oposició, cal prendre en consideració l’oposició implícitament manifestada per la investigadora principal dels projectes de recerca concernits a la difusió de les seves pròpies dades, siguin anteriors o posteriors al 30 de juny de 2015, sense que aquesta oposició pugui tenir efectes jurídics en aquest procediment respecte de les dades de la resta de persones afectades per la sol·licitud d’informació, sens perjudici que aquestes altres terceres persones afectades puguin oposar -se a la difusió de les seves dades, amb els mateixos efectes. En conseqüència, cal entendre que aquestes al·legacions comporten l’aplicació de la demora en el lliurament de la informació prevista pels articles 34.3 LTAIPBG i 43.2 RGAIP, en relació amb les dades relatives a la investigadora principal dels projectes afectats. 8. Derivació La persona reclamant també demana a la seva sol·licitud (antecedent 2) que si l’UAB no disposa d’algun dels documents sol·licitats, derivi la sol·licitud a l’organisme públic que el tingui en el seu poder, d’acord amb el previst per l’article 30 LTAIPBG. La derivació sol·licitada és certament un deure imposat per l’article 30 LTAIPBG a les administracions públiques a qui se sol·licita informació pública i, en conseqüència, un dret de les persones sol·licitants, en relació amb les quals la llei considera que no es pot frustrar el seu accés a informació pública amb la mera invocació que la informació sol·licitada no és en poder de la administració destinatària de la sol·licitud, sinó d’una altra de diferent. Si es dona aquesta circumstància, cal que la UAB derivi la sol·licitud a l’altra entitat pública o administració concernida, sempre que, naturalment, la Universitat tingui indicis o coneixement de què la informació sol·licitada està en poder de la derivada. 9. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 10. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 4 d’abril de 2019, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 514/2018 i declarar el dret de la persona reclamant d’accés en format electrònic a la relació dels projectes d’investigació i publicacions de particulars o grups de recerca, presents o passats, on la senyora TFS consti com a investigadora principal i l’UAB tingui en el seu poder, d’acord amb les consideracions fetes als fonaments jurídics 2 i 3, així com també als informes de seguiment íntegres i a les justificacions de despeses íntegres, incloses les factures i les dades identificatives que hi constin, corresponents, de conformitat amb les consideracions fetes als fonaments jurídics 3, 4 i 5, sens perjudici de les limitacions que puguin resultar, si escau, del trasllat i de les eventuals al·legacions subsegüents, d’acord amb el previst pels apartats següents. 2. Requerir a l’UAB perquè en el termini de 15 dies lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat anterior i n’informi tot seguit a la GAIP, sens perjudici de la necessària suspensió d’aquest termini en relació amb la informació concernida pel trasllat a les persones físiques afectades requerit pel fonament jurídic 6. 3. Requerir a l’UAB perquè, dins del termini assenyalat a l’apartat anterior, traslladi la sol·licitud d’informació pública de la que deriva aquesta Reclamació i la present Resolució a les terceres persones físiques afectades, per tal que puguin formular-hi al·legacions, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 6, i que informi a la GAIP sobre les dates de les notificacions corresponents. 4. En relació amb la informació sol·licitada que contingui dades personals de la investigadora principal professora TFS o d’altres terceres persones físiques afectades que en les seves al·legacions manifestin la seva oposició a la divulgació d’informació que les afecta, la UAB ha de lliurar a la persona reclamant la informació estimada per l’apartat 1 dins del termini comprès entre els dos mesos i deu dies i els tres mesos, a comptar des de la data de recepció d’aquesta Resolució per les parts i per les terceres persones afectades, llevat que sigui impugnada en via contenciosa administrativa i es demani i s’obtingui una mesura judicial cautelar de suspensió. A aquests efectes, s’entén que l’UAB ha de lliurar la informació dins del termini fixat per aquest apartat tret que les terceres persones afectades li notifiquin la interposició d’un recurs contenciós administratiu contra aquesta Resolució, amb sol·licitud de mesures cautelars de suspensió, dins del termini de dos mesos i deu dies des de què se’ls hagi notificat aquesta Resolució. 5. Requerir a l’UAB perquè dins del termini màxim de 10 dies, si escau, practiqui la derivació citada pel fonament jurídic 8. 6. Convidar a la persona reclamant perquè informi a la GAIP sobre qualsevol incident que es plantegi en relació amb el compliment d’aquesta Resolució. 7. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 514/2018 i disposar la notificació de la Resolució a les parts i a la investigadora principal que ha comparegut en el procediment de sol·licitud d’accés a la informació pública del que deriva la Reclamació i la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tr bunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.