Solicitud de información sobre estaciones depuradoras de aguas residuales y finalización de reclamación por pérdida de objeto

Resolució 633/2020, de 5 de novembre Número d’expedient de la Reclamació: 513/2020 Administració reclamada: Agència Catalana de l’Aigua Informació reclamada: Diversa informació sobre l’activitat de les Estacions Depuradores d’Aigües Residuals (EDARS). Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació Resum: Encara no es té constància de si la informació satisfà a la persona reclamant, motiu pel qual el fonament jurídic següent de la Resolució fa referència a les facultats de la GAIP per a l’execució de les seves resolucions, pel cas que calgui fer-ne ús als efectes de garantir l’accés material a la informació sol·licitada. Cal tenir en compte que aquesta Reclamació finalitza sobre la base de l’estimació de la sol·licitud d’informació de la que deriva i el subsegüent compromís de facilitar a la persona reclamant a la informació sol·licitada; en conseqüència, qualsevol impediment o limitació de l’Administració en relació amb l’efectivitat d’aquest accés s’ha de considerar com un incompliment de la Resolució, amb els efectes jurídics previstos legalment per a aquestes situacions. Paraules clau: Organismes de la Generalitat. Entitat ecologista. Medi ambient. Recursos hídrics. Rius. Aigua. Reclamació contra silenci. Estimació extemporània. Pèrdua d’objecte. Seguiment de l’execució. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 21 de setembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 513/2020, presentada contra l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant, en nom de la Federació d’Eoclogistes en Acció de Catalunya, sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 28 de juliol de 2020 l’entitat ecologista presenta una consulta al contacte del web gencat.cat, mitjançant la qual sol·licita, en termes literals, la següent informació: “quants dies les estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR) a Catalunya i quines han estat incapaces d’absorbir i tractar adequadament les aigües fecals, diluïdes o no amb pluvials, procedent de la xarxa i ha abocat l’excés d’aigües a llera pública i en última instància a mar? Es demanen les dades per a 2018, 2019 i 2020. Resultats analítics (puntuals i en període de 24 hores) de les Estacions Depuradores d’Aigües Residuals (EDAR’s). Concretament les dades de: Sòlids en Suspensió (SS), Demanda Biològica d’Oxigen (DBO) i Demanda Química d’Oxigen (DOO). Es sol·liciten les dades mensuals del període de gener a desembre de l’any 2.019. Relació de plantes de depuració que estan en execució, les de proper inici, les que estan en licitació, les que tenen el projecte de redacció contrac tada i per últim les que estan en fase de contractació de redacció. Valoració de les EDARs que acompleixin el RD 509/96, les que no l’acompleixen i les que no contenen dades, així com el % de resultats pel que fa a l’agrupació d’abocaments destinats a la EDAR. Relació d’expedients sancionadors oberts als municipis que no acompleixen els paràmetres de depuració. Obres i actuacions de millora projectades per a les EDARs que funcionen malament, que no tenen l’agrupació d’abocaments completada o estan infradimensionades per al volum d’abocaments. Relació dels emissaris marins i a quines depuradores estan conn ectades. Així com, totes les dades de la qualitat de l’aigua que es tinguin a sortida de depuradora, punts intermedis i de sortida d’emissari”. 3. La Reclamació presentada el 21 de setembre de 2020 indica que el 28 de juliol de 2020 hauria rebut l’acusament de rebuda de la seva sol·licitud, amb la indicació de què s’hauria tramès a l’ACA i que des d’aleshores no ha rebut res més. 4. El 23 de setembre de 2020 la GAIP requereix a la persona reclamant l’esmena de la Reclamació i de la 513/2020, en els termes següents: Cal que aporteu una còpia de la sol·licitud d’informació degudament registrada que és objecte de cada reclamació, atès que el document que adjunteu a la reclamació és un formulari de consulta adreçat a la Generalitat de Catalunya. També caldria que ens aporteu els escrits d’acusaments de rebuda que us hauria tramès l’Administració, així com l’escrit en el qual us comuniquen que han derivat aquestes dues sol·licituds a l’Agència Catalana de l’Aigua. 5. El 24 de setembre de 2020 la GAIP rep, en resposta a l’anterior requeriment, un escrit de la persona reclamant mitjançant el qual fa constar que no li hauria estat possible aportar la documentació demanada, després d’haver contactat amb el servei del 012, i adjunta còpia d’una instància presentada el dia 28 de juliol de 2020. 6. El 29 de setembre de 2020 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 7. El 30 de setembre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Agència Catalana de l’Aigua i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà l’ACA en el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 8. El 2 de novembre de 2020 la GAIP rep l’informe de l’ACA, segons el qual s’hauria facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, que adjunta. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. Nogensmenys, encara no es té constància de si la informació satisfà la persona reclamant, motiu pel qual el fonament jurídic següent de la Resolució fa referència a les facultats de la GAIP per a l’execució de les seves resolucions, pel cas que calgui fer-ne ús als efectes de garantir l’accés material a la informació sol·licitada. Cal tenir en compte que aquesta Reclamació finalitza sobre la base de l’estimació de la sol·licitud d’informació de la que deriva i el subsegüent compromís de facilitar a la persona reclamant a la informació sol·licitada; en conseqüència, qualsevol impediment o limitació de l’Administració en relació amb l’efectivitat d’aquest accés s’ha de considerar com un incompliment de la Resolució, amb els efectes jurídics previstos legalment per a aquestes situacions. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 5 de novembre de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 513/2020 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.