Solicitud de expediente de permuta de terreno y especificaciones técnicas de viviendas con resultado estimatorio sobre el formato de entrega

Resolució 882/2023, de 5 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 512/2023 Administració reclamada: Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona Informació reclamada: Sobre la permuta d’un terreny i informacions relatives a la construcció dels edificis resultants. Sentit de la resolució: Estimació Resum: Aquesta Comissió ha tingut ocasió d’interpretar l’article 36 LTAIPBG en diverses ocasions. Com no es podria entendre d’altra manera, la GAIP considera que l’esmentat article estableix l’obligació de l’Administració de lliurar la informació en el format que hagi estat demanada si s’estima la sol·licitud, o de motivar en la resolució el canvi de format per alguna de les causes que s’hi preveuen (per exemple, si tècnicament no és possible fer una còpia de la informació o si es considera raonable utilitzar un format diferent, sempre que es justifiqui). En el nostre cas, la Comunicació de l’Ajuntament de Barcelona informa a la persona reclamant que té a la seva disposició l’expedient sol·licitat i li proposa unes franges horàries de consulta presencial (limitades a dues hores i mitja, en total, en un màxim de dos dies del mes de juliol). Atès que l’administració reclamada no ha justificat el canvi de format en cap de les causes previstes a la llei i no ha aportat durant la tramitació d’aquesta Reclamació cap informació sobre els elements fàctics que podrien condicionar-lo, cal estimar la reclamació i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir-la en el format digital elegit, d’acord amb l’article 36.1 LTAIPBG. Paraules clau: Ajuntament. Permuta d’un terreny. Prescripcions tècniques d’habitatges. Reclamació contra silenci. Canvi de format. Absència de motivació. Estimació. Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis Antecedents El 28 de maig de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 512/2023, presentada pel reclamant contra l’Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El 23 d’abril de 2023 la persona reclamant sol·licita, en relació amb la permuta d’un terreny que va donar lloc a l'edifici en el qual s'ubica el seu habitatge habitual, “el contracte, i tota la documentació del procediment, tant l’expedient de l’adjudicació a la societat mercantil que va fer l’edifici, com la resta de documentació annexa referida a les comprovacions del compliment de les prescripcions tècniques dels habitatges a construir, com les taxacions i informes jurídics i tècnics relatius a l’operació”. La Reclamació presentada el 28 de maig de 2023 indica que no ha rebut resposta de l’administració a la seva sol·licitud d’accés a la informació. El 21 de juny de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. El 22 de juny de 2023 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requereix que, en el termini de cinc dies, faci arribar les dades identificatives i de contacte de la persona representarà a la seva Administració a la sessió de mediació del procediment de reclamació. El 4 de juliol de 2023 l’Ajuntament de Barcelona comunica a la GAIP la designació de les persones representants de l’Ajuntament a la mediació del procediment de reclamació i afegeix que “la documentació sol·licitada es troba en mans de l'arxiu, i, per tant, l'IMHAB es troba a l'espera de que li sigui remesa. Per tant, la voluntat és proporcionar la informació sol·licitada tant bon punt es rebi la documentació.” En data 6 de juliol de 2023 la GAIP proposa dates a l’Ajuntament per convocar la mediació del procediment de reclamació. El 7 de juliol de 2023 la GAIP trasllada a la persona reclamant la informació facilitada per l’Ajuntament de Barcelona esmentada a l’antecedent 6. El 12 de juliol de 2023 la GAIP rep una comunicació de l’Ajuntament de Barcelona signada pel Departament de Transparència i Bones Pràctiques en la qual s’informa a la persona reclamant que l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona té a la seva disposició l’expedient sol·licitat i li proposa tres horaris en dues dates diferents per anar-lo a consultar a la seu de l’Institut. En data 17 de juliol de 2023 la persona reclamant envia correu electrònic a la GAIP en el qual informa que ha rebut la comunicació de l’Ajuntament de Barcelona esmentada en l’antecedent anterior i manifesta no estar conforme amb que no se li lliuri la informació sol·licitada en format electrònic. En concret, fa constar que: “S’ha de remarcar que a l’esmentada comunicació no consta cap justificació ni motivació de perquè no es lliura la informació en el format que vaig sol·licitar, la meva sol·licitud va ser estimada per silenci administratiu, i addicionalment es tracta d’un expedient d’àmbit patrimonial”. El mateix dia 17 de juliol, la GAIP rep correu electrònic de la reclamant en el qual comunica desistir de la mediació que havia sol·licitat inicialment. En data 24 de juliol de 2023 la GAIP trasllada a l’Ajuntament de Barcelona les comunicacions presentades per la persona reclamant en data 17 de juliol de 2023, per les quals formula al·legacions i desisteix seguir el procediment de reclamació amb mediació, i se li informa que el procediment relatiu a la Reclamació 512/2023 passa a tramitar-se seguint el procediment ordinari sense mediació i amb resolució de la GAIP. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret a la informació sol·licitada En primer terme, no hi ha dubte que allò que es demana és informació pública (un expedient de permuta, amb extensió a les obres resultants) i que, d’acord amb l’article 18 LTAIPBG existeix el dret a accedir-hi, tal i com es desprèn de la resolució expressa estimatòria de l’accés que ha adoptat l’Ajuntament, en la què no es justifica ni tan sols s’invoca la concurrència de cap límit que hagi de restringir-lo. La discrepància que mantenen les parts és, doncs, relativa a la forma d’accedir-hi: el reclamant desitja obtenir la informació preferentment en format electrònic, mentre que l’Ajuntament ofereix una consulta presencial de l’expedient. Convé recordar, d’entrada, que l’article 36.1 LTAIPBG regula aquesta qüestió establint que l’òrgan competent ha de subministrar la informació a l’interessat, en el format en què l’hagi demanada, en el termini de trenta dies (en el cas que l’hagi estimada totalment o parcial). D’altra banda, la mateixa disposició preveu (apartat segon) que l’Administració pot subministrar la informació en un format diferent del sol·licitat en els casos següents: “a) Si hi ha una alternativa més econòmica, sempre que no dificulti al sol·licitant l’accés a les dades. b) Si la informació ja ha estat difosa o publicada provisionalment en un altre format i s’hi pot accedir fàcilment. En aquest cas, s’ha d’indicar al sol·licitant la font d’informació. c) Si es considera raonable utilitzar un format diferent del demanat, sempre que es justifiqui. d) Si el format en què s’ha demanat la informació pot comportar la pèrdua del suport que la conté o el pot danyar. e) Si tècnicament no és possible fer una còpia en el format en què s’ha demanat la informació. f) Si el format en què s’ha demanat la informació pot afectar els drets de propietat intel·lectual”. Finalment, l’apartat tercer del mateix article 36 LTAIPBG acaba dient que “Les resolucions estimatòries han d’incloure la consideració que la informació pot ésser subministrada en un format diferent del demanat, d’acord amb el que estableix l’apartat 2, i indicar els formats alternatius possibles”. D’aquest precepte se’n desprèn que, preferentment, l’Administració ha de facilitar l’accés a la informació sol·licitada en la forma o format d’accés elegit per la persona sol·licitant, si bé la llei li permet oferir-la en un altre format en els cinc supòsits que s’hi detallen; el què requereix, d’acord amb l’apartat 3 d’aquest article, que la resolució hi faci referència explícita i indiqui les alternatives possibles. Aquesta Comissió ha tingut ocasió d’interpretar l’esmentat article 36 LTAIPBG en diverses ocasions (a tall d’exemple, les Resolucions 28/2018, de 15 de febrer i 224/2020, de 19 de març). Com no es podria entendre d’altra manera, la GAIP considera que la norma esmentada estableix l’obligació de l’Administració de lliurar la informació en el format que hagi estat demanada si s’estima la sol·licitud, o de motivar en la resolució el canvi de format per alguna de les causes que s’hi preveuen (per exemple, si tècnicament no és possible fer una còpia de la informació o si es considera raonable utilitzar un format diferent, sempre que es justifiqui). En el nostre cas, la Comunicació de l’Ajuntament de Barcelona de 12 de juliol de 2023, informa a la persona reclamant que l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona té a la seva disposició l’expedient sol·licitat i li proposa unes franges horàries de consulta en la pròpia seu de l’Institut (limitades a dues hores i mitja, en total, en un màxim de dos dies del mes de juliol), sense efectuar cap motivació del canvi de forma en algun dels supòsits de l’article 36.2 LTAIPBG. En conseqüència, atès que l’administració reclamada no ha justificat el canvi de format en cap de les causes previstes a la llei i no ha aportat durant la tramitació d’aquesta Reclamació cap informació sobre els elements fàctics que podrien condicionar-lo, cal estimar la reclamació i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir-la en el format digital elegit, d’acord amb l’article 36.1 LTAIPBG. D’altra banda, i segons l’article 37 LTAIPBG, “l’accés a la informació pública és gratuït si les dades són consultades en el lloc on es troben dipositades, o bé si existeixen en format electrònic, cas en el qual han d’ésser lliurades per correu electrònic”. D’acord amb la doctrina sostinguda per la GAIP en diverses resolucions (per totes, Resolució 120/2021, de 28 de gener), en la mesura en què l’expedient sol·licitat tingui un format electrònic, com ordinàriament ha de ser, el remetrà a la persona reclamant sense cost. Tanmateix, si l’Ajuntament només disposa de l’expedient en suport paper (la qual cosa podria succeir en el nostre cas, atès que la permuta s’efectuà l’any 2003) podrà repercutir a la persona reclamant una contraprestació pel cost de la transposició a un format digital, sempre que tingui establerta una taxa per aquest concepte, que no podrà excedir del cost de l’operació. En aquest supòsit, l’Ajuntament pot notificar a la persona reclamant l’import de la taxa i exigir-ne el cobrament prèviament al seu lliurament per correu electrònic. 3. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedients d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada ha de formar part, almenys, de dos expedients administratius d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Permuta (codi 0075), sèrie permutes de béns (1616) i Llicències i comunicacions urbanístiques (codi 0139), sèrie Llicències d'obres majors (2413). En ambdós casos, es tracta de documentació de conservació permanent (TAAD 54i 67 respectivament). 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 5 d’octubre de 2023, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 512/2023 i declara el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2. 2. Requerir a l’Ajuntament de Barcelona que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir a l’Ajuntament de Barcelona a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 512/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.