Inadmissión de reclamación por solicitud de certificado de correos electrónicos al Ayuntamiento de Esplugues de Llobregat

Resolució 490/2022, de 9 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 512/2022 Administració reclamada: Ajuntament d’Esplugues de Llobregat Informació reclamada: Un certificat del secretari municipal Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: El fet que els correus sol·licitats no formin part de cap expedient administratiu, com indica l’Ajuntament, no li resta la condició d’informació pública si compleix amb els requisits de l’article 2.b LTAIPBG abans transcrit, i l’article 18 LTAIPBG en cap cas limita el dret d’accés a la informació continguda en expedients administratius. Ara bé, si els correus no estan, realment, en poder de l’Administració (perquè no s’han fet des dels servidors i eines corporatives, sinó des de terminals i servidors privats) aleshores no serien informació pública. Sembla, del redactat de la sol·licitud, que parla de bolcat de la informació, que es partiria del pressupòsit, que es demanen correus que estarien registrats al servidor de l’Ajuntament. Però, fins i tot si és així, la petició objecte de reclamació no és admissible en aquest procediment, perquè no demana informació pública, sinó l’emissió d’una certificació d’aquest bolcat, i l’emissió del certificat que reclama no és informació prèviament existent en poder de l’Administració. Efectivament, el Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública disposa en el seu article 72.4 que: “El dret d'accés no empara el dret a obtenir certificats, còpies autèntiques, indexacions d'expedients ni traduccions de documents si l'administració pública els ha d'elaborar expressament per atendre una petició explícita de la persona sol·licitant amb aquest objecte. En aquests casos, en els quals l'objecte de la petició excedeix del concepte d'informació pública, cal resoldre i notificar la inadmissió de la petició.” Paraules clau: Ajuntament. Certificats. Correus. Informació pública. Inadmissió. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 30 de maig de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 512/2022, presentada contra l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El dia 3 de maig de 2022 la persona reclamant presenta una instància general a l’Ajuntament, on reclama “Un bolcat en format electrònic adequadament certificat pel secretari municipal de tots els comunicats electrònics mutus meus amb els habilitats nacionals, l’alcaldessa, el portaveu del PSC i del govern i el regidor XXX des del 14 de febrer de 2017 fins al final de dit mandat municipal”. 3. El 27 de maig de 2022 l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat comunica a la persona reclamant que ha resolt denegar la sol·licitud perquè: “Els correus electrònics indicats no formen part de cap expedient administratiu i tenen el caràcter de comunicacions privades entre la persona remitent i la persona destinatària, als quals l’Administració no té accés, sense que, a banda, sigui la via perquè es produeixi el naixement d’un acte i/o expedient administratiu. En conseqüència, no resulta procedent la realització del bolcat sol·licitat, per la qual cosa, en us de les atribucions que atorga a l’alcaldessa l’article 21.1 de Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local” . 4. La reclamació demana el bolcat i certificació dels seus correus, en tant que quart tinent d’alcalde, amb els habilitats nacionals, l’alcaldessa, i el primer tinent d’alcaldia amb posterioritat al 14 de febrer de 2017, i fa referència a la seva condició d’actora en un procediment judicial. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. D’acord amb aquests preceptes, el dret d’accés a la informació reconegut a l’article 18 LTAIPBG es projecta sobre la informació pública entesa en els termes en què la defineix l’article 2.b LTAIPBG, el què comporta la necessitat que es tracti d’informació prèviament existent en poder de l’Administració. El fet que els correus sol·licitats no formin part de cap expedient administratiu, com indica l’Ajuntament, no li resta la condició d’informació pública si compleix amb els requisits de l’article 2.b LTAIPBG abans transcrit, i l’article 18 LTAIPBG en cap cas limita el dret d’accés a la informació continguda en expedients administratius. Ara bé, si els correus no estan, realment, en poder de l’Administració (perquè no s’han fet des dels servidors i eines corporatives, sinó des de terminals i servidors privats) aleshores no serien informació pública. Sembla, del redactat de la sol·licitud, que parla de bolcat de la informació, que es partiria del pressupòsit, que es demanen correus que estarien registrats al servidor de l’Ajuntament. Però, fins i tot si és així, la petició objecte de reclamació no és admissible en aquest procediment, perquè no demana informació pública, sinó l’emissió d’una certificació d’aquest bolcat, i l’emissió del certificat que reclama no és informació prèviament existent en poder de l’Administració. Efectivament, el Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública disposa en el seu article 72.4 que: “El dret d'accés no empara el dret a obtenir certificats, còpies autèntiques, indexacions d'expedients ni traduccions de documents si l'administració pública els ha d'elaborar expressament per atendre una petició explícita de la persona sol·licitant amb aquest objecte. En aquests casos, en els quals l'objecte de la petició excedeix del concepte d'informació pública, cal resoldre i notificar la inadmissió de la petició.” L'article 33.2 RGAIP disposa la inadmissibilitat de les reclamacions que no tinguin per objecte el dret d’accés a la informació pública, i, per tant, la reclamació s’ha d’inadmetre. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 9 de juny de 2022, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 512/202 2 perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.