Reclamación sobre el número de agentes de la Guardia Urbana expulsados y el coste económico asociado, con estimación parcial

Resolució 669/2021, de 16 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 512/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona Informació reclamada: Informació sobre el nombre d’agents de la Guardia Urbana expulsats durant el transcurs del període de pràctiques i durant el curs a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Sentit de la resolució: Estimació parcial. Resum: En segon lloc, reclama pel cost econòmic que suposa per a l’Ajuntament l’expulsió d’aquests agents. L’Ajuntament indica al respecte que “no és un càlcul que hagi realitzat l’Administració ni tingui previst realitzar”. Cal dir, al respecte, que la informació pública sobre la que es projecta el dret d’accés, d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG, és la què està prèviament a la sol·licitud es troba en poder de l’Administració, i que el dret d’accés no empara la pretensió de què es creï informació ad hoc, si abans no existia, per satisfer-lo, si bé és admissible que exigeixi una tasca d’elaboració o recopilació a partir de la informació preexistent, si aquesta tasca no és complexa. El càlcul del cost que pot suposar per a l’Ajuntament el nombre d’agents expulsats, vist que no s’ha realitzat prèviament, requereix d’una tasca intel·lectual que supera la mera recopilació o reproducció de dades preexistents, i suposa la creació d’una dada nova, a partir de l’adequada selecció de dades que s’hi ha de computar (despeses directes associades a la convocatòria, però també despeses indirectes de tota mena), i de l’elaboració i aplicació d’un algoritme de càlcul adient per reflectir la repercussió de les despeses en el nombre d’agents expulsats, el què supera clarament el què és una mera elaboració o recopilació de dades preexistents i s’ha de considerar creació de nova informació. Paraules clau: Ajuntament. Sindicat. Personal. Expulsions. Costos. Reclamació contra lliurament parcial. Informació pública. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 3 de juny de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 512/2021, presentada per un representant dels treballadors del sindicat CSIF contra l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 12 de maig de 2021 un representant del CSIF, sol·licita a l’Ajuntament de Barcelona la informació següent en relació amb els agents ens pràctiques de la promoció 93- B de la Guàrdia Urbana de Barcelona: “El nombre d’agents expulsats durant el període de pràctiques per mancar el requisit del carnet de conduir. El nombre d’agents que han suspès les pràctiques. El nombre d’agents expulsats durant els transcurs de l’ISPC. El cost econòmic que representa a l’Ajuntament aquestes expulsions de GUB”. 3. El dia 14 de maig de 2021 l’Ajuntament de Barcelona adreça al sindicat reclamant una comunicació, en aquests termes: “En relació amb el seu escrit de 12 de maig, pel que sol·licita informació sobre els agents en pràctiques de la promoció 93- B, li comunico que les dades que demana estan publicades a la web de l’Ajuntament de Barcelona o a la intranet Municipal, on consten els resultats de la convocatòria de 233 places d’agent GUB, número d’expedient 150/2019. Així el tribunal qualificador del procés en data 4.11.2019 va resoldre el nomenament de funcionaris en pràctiques de 232 aspirants. El nombre de persones que van superar el curs selectiu es de 193 persones, segons acord del tribunal qualificador del mes de juliol de 2020. Les dades restants que demana no estan publicades i per tant cal que s’adreci al Tribunal qualificador.” 4. La Reclamació presentada el 3 de juny de 2021 indica que la resposta obtinguda de l’Ajuntament de Barcelona no satisfà la sol·licitud d’accés a informació present ada el dia 12 de maig, atès que “Ens responen de forma genèrica sense especificar els motius ni el cost econòmic”. 5. El 7 de juny de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. El 7 de juny de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El dia 29 de juny de 2021 l’Ajuntament de Barcelona informa a la GAIP que, el dia 14 de maig s’hauria respost a la sol·licitud del sindicat reclamant i afegeix “La sol·licitud formulada en el seu dia pel Sr. [...] fou degudament contestada en el seu dia, ara en via de reclamació es pretén un desglossament motivat dels alumnes que no han superat el curs selectiu d’accés que no es demanava en la petició inicial. En la resposta inicial es va remetre al sol·licitant a la pàgina web on consta publicada tota la informació relativa a la convocatòria que ens ocupa, en tot cas essent informació publicada ell mateix pot procedir a comptar i recomptar les dades que estimi per convenient. En relació al cost econòmic no és un càlcul que hagi realitzat l’Administració ni tingui previst realitzar.” L’informe municipal conclou sol·licita nt a la GAIP la desestimació de la reclamació per satisfacció. 8. El dia 6 de juliol de 2021 la GAIP trasllada l’informe de l’Ajuntament de Barcelona al sindicat reclamant i li obre un termini de cinc dies per fer-hi al·legacions, que ha transcorregut sense que el sindicat reclamant s’hagi pronunciat al respecte. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública adreçada a un administració obligada per l’LTAIPBG (article 3.1.a). L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Objecte de la reclamació La reclamació es presenta contra el lliurament parcial de la informació sol·licitada. Concretament, la persona reclamant indica que li manca ser informada, i per tant, assenyala com a objecte de la reclamació, la informació següent: Reclama, en primer lloc, el desgl ossament motivat dels alumnes de la promoció 93- B de la Guàrdia Urbana de Barcelona que no han superat el curs selectiu d’accés. Al respecte d’aquest punt, l’Ajuntament al·lega que “es pretén un desglossament motivat dels alumnes que no han superat el curs selectiu d’accés que no es demanava en la petició inicial”, el què és cert, però tanmateix és que sí que va precisar que volia conèixer el nombre d’alumnes que havien quedat fora per manca del requisit de carnet de conduir. Per tant, en relació amb aquest motiu d’exclusió, la reclamació es manté i, vist que no s’invoquen ni s’aprecien límits a l’accés, correspon estimar-la i declarar el dret de la part reclamant a obtenir-la de l’Ajuntament, o a que es deixi constància de la seva inexistència, si escau. En segon lloc, reclama pel cost econòmic que suposa per a l’Ajuntament l’expulsió d’aquests agents. L’Ajuntament indica al respecte que “no és un càlcul que hagi realitzat l’Administració ni tingui previst realitzar”. Cal dir, al respecte, que la informació pública sobre la què es projecta el dret d’accés, d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG, és la que està prèviament a la sol·licitud i es troba en poder de l’Administració, i que el dret d’accés no empara la pretensió que es creï informació ad hoc , si abans no existia, per satisfer-lo, si bé és admissible que exigeixi una tasca d’elaboració o recopilació a partir de la informació preexistent, si aquesta tasca no és complexa. El càlcul del cost que pot suposar per a l’Ajuntament el nombre d’agents expulsats, vist que no s’ha realitzat prèviament, requereix d’una tasca intel·lectual que supera la mera recopilació o reproducció de dades preexistents, i suposa la creació d’una dada nova, a partir de l’adequada selecció de dades que s’hi ha de computar (despeses directes associades a la convocatòria, però també despeses indirectes de tota mena), i de l’elaboració i aplicació d’un algoritme de càlcul adient per reflectir la repercussió de les despeses en el nombre d’agents expulsats, el què supera clarament el què és una mera elaboració o recopilació de dades preexistents i s’ha de considerar creació de nova informació. D’acord amb l’exposat, s’estima parcialment la reclamació en relació amb el nombre d’agents expulsats per manca del requisit del carnet de conduir, o a la manifestació de la inexistència d’aquesta dada, i es desestima la reclamació en relació amb els costos que suposa per a l’Ajuntament l’expulsió dels agents, per no ser informació pública en poder de l’Administració. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix l’obligació de facilitar la informació dins del termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment, i que la desatenció d’aquest requeriment pot donar lloc a l’exigència de responsabilitats en el marc del règim sancionador previst a la mateixa llei. Concretament, a la vista de la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, la desatenció dels requeriments d’aquesta Comissió constitueix una infracció qualificada de molt greu que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG. Amb aquesta finalitat, l’article 49.2 RGAIP preveu que la Comissió n’informi als òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos per l’Administració i que se n’hi faci difusió mentre duri l’incompliment. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 16 de juliol de 2021, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 512/2021 i declarar el dret de la persona reclamant al nombre d’agents expulsats per manca del requisit del carnet de conduir, o a la manifestació de la inexistència d’aquesta dada. 2. Desestimar la reclamació en relació amb els costos que suposa per a l’Ajuntament l’expulsió dels agents, per no ser informació pública en poder de l’Administració. 3. Requerir a l’Ajuntament de Barcelona que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 4. Requerir a l’Ajuntament de Barcelona a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 512/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.