Solicitud de información sobre autobuses y niveles de ruido en parada a TMB con resultado de finalización por pérdida de objeto

Resolució 65 3/2020, de 13 de novembre Número d’expedient de la reclamació: 510/2020 Administració reclamada: Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) Informació reclamada: Diversa informació relativa a una parada d’autobusos. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: Dels antecedents es desprèn que el formulari de sol·licitud d’informació pública no hauria tingut entrada a Bon Govern de TMB, l’òrgan responsable de la seva resolució fins al 14 de setembre, malgrat haver estat presentat el 15 d’agost, per problemes tècnics de la plataforma de gestió electrònica. Això comportaria la inadmissibilitat de la reclamació, presentada el 21 de setembre, per prematura, ja que el termini d’un mes per resoldre inicia el seu còmput el dia que la sol·licitud té entrada efectiva en l’administració responsable de resoldre- la. Tanmateix, de l’antecedent 2 es desprèn que, prèviament, i tot i que sense emprar el formulari específic per a la sol·licitud d’informació pública, la persona reclamant ja hauria formulat la mateixa petició per una via de comunicació genèrica, i que l’àrea d’informació i atenció digital de la pròpia empresa pública responsable li hauria confirmat la recepció i respost aportant diversa informació. Tot i que aquest canal no sigui l’específic assenyalat per l’empresa pública per al procediment d’accés a la informació, tenint en compte el caràcter informal de l’exercici del dret d’accés --només condicionat a la identificació de la persona reclamant, de la informació que es sol·licita i de l’òrgan o ens a la què s’adreça, el què s’ha especificat clarament en la comunicació genèrica-- i atenent a què l’administració va validar la rebuda de la sol·licitud donant-li resposta, sense que res hagi objectat davant la GAIP sobre la seva inadmissibilitat, correspon tenir per formalitzada la sol·licitud d’informació de la què deriva aquest procediment a la què s’indica a l’antecedent 2, màxim si, com informa TMB, li consta que des del mes de març fins al setembre no va funcionar la bústia habitualment habilitada per a la recepció de sol·licituds d’informació pública. Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada de què disposa en el marc d’aquest procediment, i ha especificat que cap altra no està en el seu poder. És el cas del nivell de soroll que emet l’autobús aturat i amb l’aire condicionat engegat en la parada 308, que la persona reclamant insisteix a conèixer al·legant que l’administració estaria obligada a mesurar-lo per assegurar-se que no sobrepassen els límits d’emissió de l’annex 6 de la llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica. El cert és, però, que amb independència de que aquesta al·legació pugui ser rellevant en altres procediments, al procediment de reclamació i a aquesta Comissió només li compet la revisió de les decisions administratives limitatives del dret d’accés a la informació, i des d’aquesta perspectiva, un cop lliurada tota la informació de què disposa Transports Metropolitans de Barcelona, s’ha de considerar adequadament satisfet el dret d’accés, tenint en compte que només es pot projectar sobre la informació prèviament en poder de l’administració, de conformitat amb l’article 2.b LTAIPBG, i que la resposta donada en el sentit que no es realitzen aquests mesuraments per TMB deixa clar que no disposa d’estudis sobre la contaminació acústica derivada dels seus autobusos aturats en parada. En tot cas, aquesta resposta, que deixa constància de la manca d’activitat de mesuraments del soroll en parada, és informació pública relacionada amb la sol·licitud d’informació, útil i idònia per a la finalitat de control de l’actuació dels poders públics en la gestió del transport públic i la protecció de la contaminació acústica. Paraules clau: Ajuntament. Empreses públiques. Transport públic. Autobusos. Contaminació acústica. Mesurament del soroll. Reclamació contra lliurament parcial. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra i Gallego Antecedents 1. El 21 de setembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 510/2020, presentada contra Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 10 de juliol de 2020 la persona reclamant hauria presentat un escrit genèric sol·licitant diversa informació en relació amb la circulació d’autobusos en una determinada parada, que el mateix dia TMB respon indicant-li que “Hem rebut correctament la vostra comunicació i té la referència 113854. Us respondrem de dilluns a divendres feiners”. 3. El 15 d’agost de 2020, la persona reclamant hauria presentat la mateixa sol·licitud per la via del formulari de sol·licitud d’informació pública. 4. El 25 d’agost de 2020 TMB envia un correu electrònic de resposta a la comunicació indicada a l’antecedent 2, informant-li dels autobusos que passen per la parada 308, els seus horaris i els cotxers que circulen hora. 5. El 26 d’agost de 2020 la persona reclamant respon al correu de TMB indicat a l’antecedent anterior, queixant-se de que la resposta donada és part de la informació sol·licitada i “falta el model de cadascun dels autobusos i el soroll en decibels amb l’aire condicionat en parada, en arrancada i frenada, i el nivell de contaminació” 6. El 14 de setembre de 2020 TMB respon la queixa de la persona reclamant abans indicada, informant que: “En quant a Normativa d’Emissions de Gasos d’Escapament, hores d’ara els busos més nous compleixen la EURO VI-D i els més antics la EURO IV, ja sigui en origen o mitjançant la reconversió que es va fer amb els muntatge dels sistemes de post- combustió (filtres SCRT). En quant a soroll, compleixen la Directiva 1999/101/CEE, que és una evolució de la inicial 70/157/CEE. Aquesta és tota la informació que et podem facilitar.” 7. El mateix dia, la persona reclamant es torna a adreçar a TMB exposant que “La resposta que m’heu donat no correspon al sol·licitat en la sol·licitud d’accés a informació pública amb número de referencia 113854. El 15/08/2020 vaig realitzar un recurs d’accés a la informació pública amb número 92 i les respostes que m’esteu donant no corresponent amb la informació sol·licitada. Us demano que m’envieu la informació inicialment sol·licitada com esteu obligats a fer-ho segons la llei 19/2014 d’Accés a la Informació Pública” 8. El 14 de setembre de 2020 TMB envia un altre correu electrònic, referit en aquest cas al formulari de sol·licitud d’informació pública indicat a l’antecedent 3, informant a la persona reclamant que a conseqüència d’una incidència tècnica no han pogut rebre fins aquest mateix dia la seva sol·licitud d’informació pública, presentada el 15 d’agost de 2020, amb número de registre TMB20200815225900 (92), i li informa del termini màxim per resoldre- la, de l’òrgan responsable de resoldre, que és la Xarxa de Bus de Transports Metropolitans de Barcelona, i del responsable de la tramitació, que és la Direcció de Bon Govern de Transports Metropolitans de Barcelona. 9. La Reclamació presentada el 21 de setembre de 2020 indica que l’Administració hauria lliurat parcialment la informació demanada, i es fonamenta en els següents arguments: “Vaig fer la sol·licitud el dia 10 de juliol pel formulari genèric que tenen a la seva web i em van donar el número de referència 113854. Vaig fer una reclamació el 15 d'agost que no havia rebut la informació i ho vaig fer per un altre formulari que posava "informació pública" i no havia vist la primera vegada, em van donar número de referència 92. Em van respondre a la primera petició el 25 d'agost (referència 113854) i només em van donar la freqüència d'autobusos i en el mail de resposta, em van dir que devia respondre sobre el mateix mail, els hi vaig reclamar que faltava informació, que estava incompleta la informació que em van enviar. En van enviar una segona resposta el 14 de setembre sobre les normatives de soroll i gasos que compleixen els autobusos, i em van dir que era tota la informació que em podien facilitar, però no em van proporcionar la informació que vaig sol·licitar. Els hi torno a reclamar la informació pel mateix canal, email. I el mateix 14 de setembre a les 19:43h”. 10. El 23 de setembre de 2020 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 11. El 25 de setembre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a TMB i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 12. El 28 de setembre de 2020 la persona reclamant s’adreça a aquesta Comissió informant que, amb data 25 de setembre de 2020, TMB hauria donat resposta a la seva sol·licitud, però no li haurien lliurat tota la informació sol·licitada i fonamenta en aquests termes: “En la resposta de TMB primer de manera educada m'indiquen que les sol·licituds les enviï pel canal habilitat detallant la informació sol·licitada, el problema és que el canal del qual ells parlen no el trobava i vaig fer la sol·licitud pel canal genèric indicant que era accés a la informació pública. Respecte a la informació sol·licitada només m'indiquen la freqüència dels autobusos de l'empresa Transports de Barcelona, SA. i respecte al soroll que emeten únicament m'informen que no fan cap estudi al respecte, la seva resposta és: “No disposem d'un estudi fonomètric de la parada en qüestió, ni de cap parada, perquè no n'encarreguem.". No indiquen quin tipus de control ni amb quina freqüència realitzen en els seus vehicles.” 13. El 28 de setembre de 2020 la GAIP trasllada les al·legacions formulades per la persona reclamant a TMB per tal puguin tenir en compte aquesta informació a l’hora d’emetre el seu posicionament en resposta de la petició d’informe i expedient sol·licitat amb data 25 de setembre. 14. El 22 d’octubre de 2020 la GAIP, mitjançant un correu electrònic, requereix a TMB que, en el termini de 5 dies, faci arribar l’informe i expedient relatiu a la sol·licitud de la qual deriva la Reclamació 510/2020, tal com es va demanar amb data 25 de setembre. 15. El 27 d’octubre de 2020, mitjançant correu electrònic la GAIP rep l’informe elaborat per TMB, que posteriorment es notificat per EACAT amb data 30 d’octubre, exposant que: En relació amb la sol·licitud d'accés a la informació que deriva d’aquest expedient, de forma prèvia, informem que entre els mesos de març i setembre de 2020 les sol·licituds d'informació pública (SAIP) enviades pels ciutadans a TMB, no vàrem tenir entrada en la bústia habilitada per l’empresa per resoldre aquestes sol·licituds ([email protected] ). Aquest fet va estar motivat per un incident en el desenvolupament del projecte d'automatització de les SAIPS que s'està duent a terme en TMB amb l'objectiu de donar un servei més òptim i àgil als ciutadans en aquest àmbit. L'incident va provocar l’enviament de les sol·licituds dels ciutadans a un compte de correu fora de l’àmbit que gestiona les SAIP. A partir del 14 de setembre, una vegada es detecta aquest incident, es gestionen les sol·licituds afectades en el període de referència, inclosa la del Sr. XXX”. L’informe de TMB relaciona la cronologia de la tramitació de l’expedient relatiu a la sol·licitud i informa que amb data 26 d’octubre s’hauria lliurat documentació addicional a la persona reclamant. 16. El 28 d’octubre de 2020, la GAIP trasllada l’informe de TMB a la persona reclamant tot indicant que si no argumenta el contrari en el termini de cinc dies es considerarà satisfeta la sol·licitud. 17. El 5 de novembre de 2020 tenen entrada les al·legacions de la persona reclamant que, en termes literals, són les següents: “TMB m'ha fet arribar part de la informació sol·licitada, tipus, marques i any d'entrada en circulació dels autobusos que circulen per la sol·licitada parada. Us l'envio adjunt a l'email la resposta de TMB. Així mateix TMB no informa de altra informació sol·licitada com és el soroll en Db produïts pels seus autobusos al·legant que no es fa cap tipus de control ni de mesures del soroll que produeixen els seus autobusos. Existeix la llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica en la qual a l'article 15 es diu que els vehicles de tracció mecànica han d'estar en bones condicions de funcionament per a no excedir els límits d'emissió de l'annex 6. Neguen que disposen de la informació de soroll produïda pels seus vehicles ja que no fan cap tipus de control. No sé si ja no puc fer res més.” Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP seria competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública adreçada a un subjecte obligat per l’LTAIPBG (article 3.1 LTAIPBG). L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 del seu article 20, estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre l’admissibilitat de la reclamació Dels antecedents es desprèn que el formulari de sol·licitud d’informació pública no hauria tingut entrada a Bon Govern de TMB, l’òrgan responsable de la seva resolució fins al 14 de setembre, malgrat haver estat presentat el 15 d’agost, per problemes tècnics de la plataforma de gestió electrònica. Això comportaria la inadmissibilitat de la reclamació, presentada el 21 de setembre, per prematura, ja que el termini d’un mes per resoldre inicia el seu còmput el dia que la sol·licitud té entrada efectiva en l’administració responsable de resoldre- la. Tanmateix, de l’antecedent 2 es desprèn que, prèviament, i tot i que sense emprar el formulari específic per a la sol·licitud d’informació pública, la persona reclamant ja hauria formulat la mateixa petició per una via de comunicació genèrica, i que l’àrea d’informació i atenció digital de la pròpia empresa pública responsable li hauria confirmat la recepció i respost aportant diversa informació. Tot i que aquest canal no sigui l’específic assenyalat per l’empresa pública per al procediment d’accés a la informació, tenint en compte el caràcter informal de l’exercici del dret d’accés --només condicionat a la identificació de la persona reclamant, de la informació que es sol·licita i de l’òrgan o ens a la què s’adreça, el què s’ha especificat clarament en la comunicació genèrica-- i atenent a què l’administració va validar la rebuda de la sol·licitud donant-li resposta, sense que res hagi objectat davant la GAIP sobre la seva inadmissibilitat, correspon tenir per formalitzada la sol·licitud d’informació de la què deriva aquest procediment la que s’indica a l’antecedent 2, màxim si, com informa TMB, li consta que des del mes de març fins al setembre no va funcionar la bústia habitualment habilitada per a la recepció de sol·licituds d’informació pública. D’acord amb això, aquest procediment s’entén presentat contra el lliurament parcial de la informació sol·licitada amb data 10 de juliol, i és admissible a tràmit. 3. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant nova informació durant la tramitació d’aquest procediment, amb data 25 i 26 d’octubre, tal i com confirma la pròpia persona reclamant, i que li ha manifestat que l’altra informació reclamada no està en el seu poder: és el cas del nivell de soroll que emet l’autobús aturat i amb l’aire condicionat engegat en la parada 308, que la persona reclamant insisteix a conèixer al·legant que l’administració estaria obligada a mesurar-lo per assegurar-se que no sobrepassen els límits d’emissió de l’annex 6 de la llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica. El cert és, però, que amb independència que aquesta al·legació pugui ser rellevant en altres procediments, al procediment de reclamació i aquesta Comissió només és competent per revisar les decisions administratives limitatives del dret d’accés a la informació, i des d’aquesta perspectiva, un cop lliurada tota la informació de què disposa Transports Metropolitans de Barcelona, s’ha de considerar adequadament satisfet el dret d’accés, tenint en compte que només es pot projectar sobre la informació prèviament en poder de l’administració, de conformitat amb l’article 2.b LTAIPBG, i que la resposta donada en el sentit que no es realitzen aquests mesuraments per TMB deixa clar que no disposa d’estudis sobre la contaminació acústica derivada dels seus autobusos aturats en parada. En tot cas, aquesta resposta, que deixa constància de la manca d’activitat de mesuraments del soroll en parada, és informació pública relacionada amb la sol·licitud d’informació, útil i idònia per a la finalitat de control de l’actuació dels poders públics en la gestió del transport públic i la protecció de la contaminació acústica. D’acord amb l’exposat, cal considerar que s’ha produït la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la què deriva aquesta Reclamació, en haver lliurat l’administració tota la informació de què disposa, el que comporta que aquest procediment hagi perdut sobrevingudament el seu objecte i sigui procedent finalitzar-lo per aquesta causa. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 13 de novembre de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 510/2020 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.