Solicitud de información sobre denuncia de la Policía Local de Calella y resultado de estimación parcial

Resolució 649/2021, de 7 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 508/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Calella Informació reclamada: Relativa a una denúncia de la Policia Local. Sentit de la resolució: Estimació parcial, inadmissió parcial i pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte de la Reclamació. Resum: La persona reclamant al·lega que no pregunta pel lloc on va ser denunciat el cotxe, sinó el lloc proper a on el va desplaçar (zona blava) després de l’incident amb un agent, i que s’havia presentat una referència del control horari de l’estacionament. La resposta municipal és coherent amb la pregunta feta per la persona reclamant, perquè el vehicle va ser denunciat per estar mal estacionat en aquella mateixa data; si la persona reclamant volia conèixer l’estacionament posterior a la denúncia, caldria haver-ho precisat; en tot cas, si és aquesta la informació que demana, en realitat ja la té, perquè va ser la mateixa persona reclamant, i no la Policia Local, qui va estacionar el vehicle i ella mateixa va aportar en unes altres al·legacions la referència al pagament de la zona blava on havia aparcat; pel que sembla, el que demana la persona reclamant en relació amb aquesta qüestió és que l’Ajuntament li faciliti una informació que, si la té, es basa únicament en testimonis aportats per la mateixa persona reclamant. Per tant, aquesta part de la sol·licitud ha de ser inadmesa per manca d’objecte (article 33.2 RGAIP), perquè demana una informació que la persona reclamant ja té, perquè va ser ella mateixa on va deixar el cotxe al carrer on va ser denunciat i va estacionar-lo tot seguit en zona blava. Paraules clau: Ajuntaments. Persona interessada. Sancions. Circulació de vehicles. Fotografies. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 2 de juny de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 508/2021, presentada contra l’Ajuntament de Calella, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 16 d’abril de 2021 la persona reclamant exposa una incidència que hauria tingut amb la Policia Local de Calella, relacionada amb l’estacionament d’un cotxe i una discussió amb agents del cos, adjunta unes fotografies i demana la informació següent: 1. Lloc, data i hora que vaig estacionar el cotxe B31xxxx el dia 1 de juny de 2018. 2. Lloc, dia i hora que em fou lliurada la primera de les fotografies l’1 de juny de 2018. 3. Que l’agent 85xx va dir que no hi havia fotografies i més tard va dir que les havia fet el seu company agent 71xx. 4. Les referències d’ambdues fotografies, que semblen correspondre a dues càmeres diferents. 5. Qui era l’agent que surt a una de les fotografies i amb quina càmera es va fer. 6. Saber si es varen fer més fotografies i si l’Ajuntament va ser informat d’elles pels agents. 3. La Reclamació presentada el 2 de juny de 2021 indica que la persona reclamant hauria set víctima d’abusos i falsedats per part de dos agents, que l’Ajuntament els encobreix i que fa dos anys que està demanant aquesta informació. 4. El 4 de juny de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Calella i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 8 de juny de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. El 15 de juny de 2021 la GAIP rep un informe de la Policia Local de Calella, que contesta el següent als diversos apartats de la sol·licitud: 1. Indica la cruïlla del lloc de la infracció. 2. Indica que la foto 3 correspon a un altre expedient sancionador contra el mateix vehicle i que la persona reclamant se la podia haver baixat de l’espai web corresponent. 3. Que es desconeix en quin context i amb quina informació l’agent indicada va dir que no hi havia fotografies. 4. Les dues fotografies varen ser fetes pels agents actuants per constatar la infracció. 5. Es desconeix amb certesa qui és l’agent que surt a la fotografia, però indica la seva identitat probable. 6. Que no es té constància de més fotografies. 7. El 18 de juny de 2021 la GAIP trasllada l’informe municipal a la persona reclamant, tot indicant que si no argumenta el contrari en el termini de 5 dies es considerarà satisfeta la sol·licitud. 8. El 2 de juliol de 2021 la persona reclamant comunica a la GAIP al·legacions a l’informe anterior i altra documentació relacionada amb les seves al·legacions a les multes. A les al·legacions indica el següent: 1. Que no pregunta pel lloc on va ser denunciat el cotxe, sinó el lloc proper a on el va desplaçar (zona blava) després de l’incident amb un agent, i que havia presentat una referència del pagament de l’estacionament. 2. Que la fotografia 3 sí que té que veure amb l’afer i que vol saber el moment que li va ser lliurada, o el registre d’entrada i sortida de l’Ajuntament, perquè això acreditaria la seva entrada a l’edifici de la Guàrdia Urbana poc després del seu incident amb un agent. 3. Que la informació demanada a l’apartat 3 com a mínim la deu tenir la senyora xxxx, que l’havia informat de què no hi havia fotografies. 4. Demana les referències de les fotografies per saber si es varen fer des de dues càmeres, perquè són prou distants com per dubtar haver ser fetes per una sola càmera. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Valoració del dret d’accés a la informació sol·licitada En resposta a la Reclamació, l’Ajuntament ha facilitat a la persona reclamant una informació que aquesta considera insatisfactòria. Es valoren tot seguit les respostes donades a cada un dels apartats de la sol·licitud i fins a quin punt satisfan objectivament allò sol·licitat: 1. Lloc, data i hora que vaig estacionar el cotxe B31xxxx el dia 1 de juny de 2018. La resposta municipal indica la cruïlla del lloc de la infracció. La persona reclamant al·lega que no pregunta pel lloc on va ser denunciat el cotxe, sinó el lloc proper a on el va desplaçar (zona blava) després de l’incident amb un agent, i que s’havia presentat una referència del pagament de l’estacionament. La resposta municipal és coherent amb la pregunta feta per la persona reclamant, perquè el vehicle va ser denunciat per estar mal estacionat en aquella mateixa data; si la persona reclamant volia conèixer l’estacionament posterior a la denúncia, caldria haver-ho precisat; en tot cas, si és aquesta la informació que demana, en realitat ja la té, perquè va ser la mateixa persona reclamant, i no la Policia Local, qui va estacionar el vehicle i ella mateixa va aportar en unes altres al·legacions la referència al pagament de la zona blava on havia aparcat; pel que sembla, el que demana la persona reclamant en relació amb aquesta qüestió és que l’Ajuntament li faciliti una informació que, si la té, es basa únicament en testimonis aportats per la mateixa persona reclamant. Per tant, aquesta part de la sol·licitud ha de ser inadmesa per manca d’objecte (article 33.2 RGAIP), perquè demana una informació que la persona reclamant ja té, perquè va ser ella mateixa qui va deixar el cotxe al carrer on va ser denunciat i va estacionar-lo tot seguit en la zona blava que deu conèixer. 2. Lloc, dia i hora que em fou lliurada la primera de les fotografies l’1 de juny de 2018. La resposta municipal indica que la fotografia número 3 (que deu ser la primera en ser lliurada) correspon a un altre expedient sancionador contra el mateix vehicle i que la persona reclamant se la podia haver baixat de l’espai web corresponent. La persona reclamant al·lega que la fotografia 3 sí que té que veure amb l’afer i que vol saber el moment que li va ser lliurada, o el registre d’entrada i sortida de l’Ajuntament, perquè això acreditaria la seva entrada a l’edifici de la Guàrdia Urbana poc després del seu incident amb un agent. La petició del registre d’entrada o sortida de la persona reclamant de la seu de la Guàrdia Urbana no és una informació demanada a la sol·licitud ni a la Reclamació, i no és procedent fer servir les al·legacions per ampliar la informació sol·licitada. I sobre el moment de lliurament de la fotografia indicada a la sol·licitud, la resposta municipal ve a dir, indirectament, que no n’hi ha constància, apart de què es pot fer la mateixa consideració que a l’apartat anterior, en el sentit de què la mateixa persona reclamant bé que deu saber quin és el moment en què va rebre la fotografia en qüestió, motiu pel qual seria procedent inadmetre aquesta part de la sol·licitud per manca d’objecte (article 33.2 RGAIP). 3. Que l’agent 85xx va dir que no hi havia fotografies i més tard va dir que les havia fet el seu company agent 71xx. La resposta municipal indica que es desconeix en quin context i amb quina informació l’agent indicada va dir que no hi havia fotografies. La persona reclamant al·lega que la informació demanada a l’apartat 3 com a mínim la deu tenir la senyora xxxx, que l’havia informat de què no hi havia fotografies. Aquest apartat de la sol·licitud no demana cap informació, ja que es limita a fer un comentari. Per tant, també s’ha d’inadmetre la Reclamació en relació amb ell, per manca d’objecte (article 33.2 RGAIP). 4. Les referències d’ambdues fotografies, que semblen correspondre a dues càmeres diferents. La resposta municipal indica que les dues fotografies varen ser fetes pels agents actuants per constatar la infracció. La persona reclamant al·lega que demana les referències de les fotografies per saber si es varen fer des de dues càmeres, perquè són prou distants com per dubtar haver set fetes per una sola càmera. Aquest apartat sí que demana una informació que segurament la persona reclamant no té en el seu poder. L’Ajuntament no respon pròpiament a allò que es demana, ja que es limita a apuntar, en general, que les fotografies en qüestió varen ser fetes pels agents actuants, sense cap referència a si són de la mateixa màquina o de dues màquines diferents, que és precisament la qüestió que vol esbrinar la persona reclamant. És més que probable que l’Ajuntament tingui aquesta informació en el seu poder, perquè els registres digitals de les fotos segurament li indicaran si provenen de la mateixa màquina o no; i si això no ho aclareix, pot requerir la informació sol·licitada als agents actuants en relació amb la infracció. Per tant, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, és procedent estimar aquesta part de la sol·licitud, perquè no és previsible que concorrin límits legals a la informació sol·licitada, i declarar el dret de la persona reclamant a accedir-hi. 5. Qui era l’agent que surt a una de les fotografies i amb quina càmera es va fer. La resposta municipal indica que es desconeix amb certesa qui és l’agent que surt a la fotografia, però indica la seva identitat probable i la identitat probable de qui va fer la fotografia. L’Ajuntament dona resposta a aquesta part de la sol·licitud, que deu ser satisfactòria per a la persona reclamant, que no al·lega res en relació amb ella. 6. Saber si es varen fer més fotografies i si l’Ajuntament va ser informat d’elles pels agents. La resposta municipal indica que no es té constància de més fotografies. L’Ajuntament dona resposta a aquesta part de la sol·licitud, que deu ser satisfactòria per a la persona reclamant, que no al·lega res en relació amb ella. En atenció a les anteriors consideracions, és procedent estimar parcialment la Reclamació en relació amb allò demanat per l’apartat 4, inadmetre- la parcialment per manca d’objecte en relació amb allò demanat pels apartats 1, 2 i 3 i declarar la pèrdua sobrevinguda parcial d’objecte de la Reclamació en relació amb allò demanat als apartats 5 i 6 perquè l’Ajuntament ha facilitat la informació sol·licitada un cop presentada la Reclamació. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 7 de juliol de 2021, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 508/2021 en relació amb allò demanat per l’apartat 4 de la sol·licitud i declarar el dret de la persona reclamant a què l’Ajuntament la informi de les referències de les fotografies indicades a la sol·licitud, als efectes de poder determinar si varen ser fetes per una sola càmera o per dues càmeres diferents. 2. Inadmetre parcialment la Reclamació 508/2021 per manca d’objecte en relació amb allò demanat pels apartats 1, 2 i 3 de la sol·licitud. 3. Declarar la pèrdua sobrevinguda parcial d’objecte de la Reclamació en relació amb allò demanat als apartats 5 i 6 de la sol·licitud perquè l’Ajuntament ha facilitat la informació sol·licitada un cop presentada la Reclamació. 4. Requerir a l’Ajuntament de Calella que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de 10 dies. 5. Requerir a l’Ajuntament de Calella a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 6. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 7. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 508/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tr bunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.