Solicitud de acceso a la contabilidad del Grupo Municipal Granollers per la Independència – Primàries Catalunya y estimación de la reclamación

Resolució 573/2023, de 29 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 507/2023 Administració reclamada: Ajuntament de Granollers Informació reclamada: Informació relativa als comptes d'un Grup Municipal de l'Ajuntament de Granollers. Sentit de la resolució: Estimació Resum: Les aportacions dels Ajuntaments als grups polítics que hi són representats tenen naturalesa jurídica de subvencions, ja que encaixen perfectament en la definició conceptual de subvencions feta per l’article 2 LGS (són aportacions sense contraprestació directa dels beneficiaris; subjectes a un objectiu o activitat concreta -l’activitat ordinària del grup- i atorgades amb una finalitat d’utilitat pública, com ho és facilitar el funcionament i l’activitat dels electes dins de les corporacions locals); encaixen també en l’àmbit d’aplicació subjectiu de l’article 3 LGS (són atorgades per les administracions locals); i, de manera concloent, la pròpia LGS les conceptua així i s’hi refereix expressament com a “subvencions” al regular-ne la seva exclusió (4.d LGS: “les subvencions als grups polítics de les corporacions locals”), igual que ho fa el Tribunal de Comptes. Però, tanmateix, en estar excloses de l’àmbit d’aplicació de l’LGS, no estan sotmeses al règim general de fiscalització i justificació de les subvencions per part de les administracions atorgants i, per tant, els grups polítics no han de justificar davant la Intervenció municipal, com fa qualsevol altre beneficiari, que han destinat els recursos a la finalitat de la subvenció, tret que l’Ajuntament adopti una regulació interna per a la justificació d’aquestes subvencions. El fet que les subvencions als grups polítics municipals estiguin excloses de l’aplicació del marc general regulador de la justificació de les subvencions i de l’activitat fiscalitzadora ordinària de la intervenció no comporta cap limitació en l’aplicació a aquestes subvencions del règim general de transparència i d’accés a la informació previst per l’LTAIPBG. Paraules clau: Ajuntament. Grups municipals. Subvencions. Reclamació contra silenci. Informació pública. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents El dia 25 de maig entra a la GAIP la Reclamació 5072023, presentada per una persona interessada contra l’Ajuntament de Granollers en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). En data 22 d’abril de 2023la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament de Granollers la següent informació: “Informació de la comptabilitat del Grup Municipal Granollers per la Independència – Primàries Catalunya, amb NIF V67460790, des de l'1 de juny de 2022 al 21 d'abril de 2023”. La Reclamació presentada el 25 de maig de 2023 indica que l’Administració no ha resolt la sol·licitud d’accés a la informació presentada i tampoc no ha lliurat a la persona reclamant la informació sol·licitada. El 06 de juny de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. El mateix 6 de juny de 2023 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Granollers i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Vençut el termini indicat, no consta a la GAIP la recepció de la documentació requerida a l’Ajuntament. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 5 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada i els seus límits L’objecte d’aquesta reclamació es centra en l’accés a la informació següent: “(...) comptabilitat del Grup Municipal Granollers per la Independència – Primàries Catalunya, amb NIF V67460790, des de l'1 de juny de 2022 al 21 d'abril de 2023””. El primer que hem d’examinar és si l’objecte de la reclamació és informació pública. Efectivament, d’acord amb l’article 2.b) de la LTAIPBG és informació pública “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de els seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. En el cas que ens ocupa tota la informació a la qual es pretén accedir és sense cap dubte informació pública i una part d’ella és objecte d’obligada publicitat activa com disposa el Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública al seu article 45.4 en relació a l’activitat subvencional dels Ajuntaments en relació als grups polítics que hi són representats. Concretament, s’hi estableix el següent: 4. En el cas de les subvencions i ajuts públics concedits per les administracions locals als grups polítics que hi són representats, per al seu funcionament, i d'acord amb la normativa de règim local, les administracions locals han de fer- ne publicitat en un espai diferenciat, que contingui les dades següents: a) L'acord que en fixa la quantia i els elements relatius a la presa d'aquesta decisió. b) L'import anual i els grups polítics beneficiaris. c) L'objecte de la subvenció i les prohibicions legals de destinació d'aquests fons previstes a la normativa vigent. d) La informació relativa al procediment de justificació o retiment de comptes i/o de control financer, o la constància de la seva inexistència. e) La declaració de cada grup beneficiari de la relació detallada de despeses anuals finançades amb càrrec a aquests fons, agrupades per conceptes específics”. A més cal tenir en compte que , que l’Ajuntament de Granollers és subjecte obligat per la LTAIPBG (art. 3.1.a) a tramitar les sol·licituds d’accés a la informació pública i a facilitar-ne, quan s’escaigui, l’accés. Igualment, aquesta Comissió vol recordar que en ocasió de la Resolució 104/2019, de 28 de febrer, ja va tenir l’oportunitat de pronunciar-se sobre aquesta qüestió en relació a una reclamació d’abast similar també presentada contra l’Ajuntament de Granollers. Els principals posicionaments al respecte i que són de plena aplicació al supòsit actual són els següents: en primer terme, cal tenir en compte que la GAIP considera que pel cas que la informació objecte de reclamació no estigui a mans de l’Ajuntament, sinó dels grups polítics, això no obsta perquè s’hagi de considerar informació pública, ja que els grups polítics municipals no són una cosa diferenciada de l’Ajuntament, sinó que en són part i això no és contradictori amb el fet que puguin disposar d’un NIF, ja que aquesta identificació fiscal no va lligada a la personalitat jurídica sinó al fet que són obligats tributaris, d’acord amb l’article 35.2. de la Llei 58/2003, del 17 de desembre, general tributària. En segon terme, s’ha d’emfasitzar que no es poden considerar als grups polítics de la Corporació local com entitats alienes a l’ajuntament; són ajuntament, i com a tal, estan sotmesos al mateix règim de transparència i control que ho està la gestió de recursos públics que fa l’Ajuntament, i res justificaria que l’accés a la documentació relativa a la gestió de recursos públics de la hisenda local que administren i gestionen els grups polítics hagi de ser inferior al que s’aplica a la gestió econòmica del pressupost que gestiona l’Ajuntament. En tercer terme, que és presumible que la informació reclamada existeixi a mans del grup, considerant l’obligació que els imposa l’LBRL en el seu article 73.3 de portar una comptabilitat específica en relació amb aquestes subvencions que hauran de posar a disposició del Ple en qualsevol moment en què els ho demani, de la mateixa manera que és presumible que els grups conservin i disposin de factures i altres documents o comprovants de despesa, de cara a justificar-se davant l’administració tributària o la jurisdicció comptable, si escau. En quart terme, que l’exclusió d’aquestes subvencions als grups polítics de l’àmbit d’aplicació de l’LGS té efectes exclusivament, com no pot ser d’altra manera, en relació amb aquesta regulació legal general de les subvencions, sense que pugui tenir cap efecte ni incidència en l’àmbit d’aplicació de la legislació de transparència, que quedarà definit pels propis preceptes de l’LTAIPBG; i aquesta llei, ni quan regula el règim de transparència de l’activitat subvencional (article 15 LTAIPBG), ni quan regula l’exercici del dret d’accés (article 18 LTAIPBG) i la informació pública sobre la qual es pot projectar (article 2.b LTAIPBG), fa cap exclusió de les aportacions o subvencions als grups polítics i, per tant, cal concloure que tan els elements relatius a l’atorgament d’aquestes subvencions (article 15.1.c LTAIPBG), com els elements relatius a la justificació que en facin les persones beneficiàries (article 15.1.e LTAIPBG), és informació pública sobre la què es projecta la transparència i el dret d’accés, sense que el fet que no estiguin sotmeses al règim jurídic general de les subvencions tingui cap impacte ni sobre la seva naturalesa ni sobre l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG. Una vegada constatat que la informació sol·licitada és informació pública, i d’això no pot haver- hi dubte, cal recordar que la LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en el termes i condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c). Cal tenir en compte igualment que l’exercici del dret d’accés no resta condicionat a l’existència d’una motivació prèvia expressada per la persona sol·licitant (art. 26.2 in fine de la LTAIPBG). En el cas que ens ocupa, la persona reclamant, lícitament, ha expressat els motius que justifiquen la seva sol·licitud, motius que són literalment els següents: “Conegut presumpte incompliment de la Llei 5/1985, de 19 de juny, i la Llei 7/1985, de 2 d'abril, amb objecte de sol·licitud d'incoació d'investigació davant el Tribunal de Cuentas”. Així, cal entendre que s’aplica la previsió continguda a l’article 1.2 de la LTAIPBG on s’indica que la Llei vetlla per “(...) establir un sistema de relació entre les persones i l’Administració pública i els altres subjectes obligats, fonamentat en el coneixement de l’activitat pública, la incentivació de la participació ciutadana, la millora de la qualitat de la informació pública i de la gestió administrativa i la garantia del retiment de comptes i de la responsabilitat en la gestió pública”. En tercer lloc, pel que fa a l’eventual concurrència d’algun dels límits que podrien justificar l’impediment o la restricció de l’exercici del dret a la informació pública sol·licitada, atès que l’Ajuntament de Granollers no ha col·laborat amb aquesta Comissió en el marc del procediment de reclamació remetent com s’ha requerit un informe motivat i la informació sol·licitada, no ens és possible realitzar la ponderació que la Llei obliga a fer per valorar-ne l’abast en aquest cas concret. Amb tot, sí que podem realitzar algunes observacions de caràcter general al respecte en relació a les dades personals que pugui contenir la informació sol·licitada, d’acord amb la Resolució 104/2019, de 28 de febrer. En aquest sentit cal tenir en compte que, com ja vàrem sostenir, d’acord amb l’informe de l’APDCAT sol·licitat en aquell supòsit, des del punt de vista de les terceres persones físiques que eventualment puguin resultar identificades en la documentació comptable o en les respectives factures justificatives de les compres o serveis abonats per part dels grups polítics, en principi, i a falta d’una major concreció sobre els motius pels quals interessa l’accés, cal tenir en compte que en principi sembla que es tractaria d’informació vinculada a alguna activitat professional (ja sigui com a conseqüència de facilitar subministraments o de la prestació de serveis) per la qual cosa la intromissió en la vida privada d’aquestes persones seria mínima, però no es pot descartar que una relació continuada pugui acabar permetent identificar algun tipus de vinculació amb determinades persones o proveïdors que, tenint en compte la naturalesa política del grup municipal pot acabar permetent establir, de forma fonamentada o no, algun tipus d’afinitat política. Per altra banda, cal tenir en compte que en aquest cas del que es tracta no és de controlar aquestes terceres persones, sinó de controlar la destinació dels fons. Essent així, l’objectiu de transparència s’assoliria igualment sense necessitat d’identificar i sacrificar la privacitat de les persones físiques que eventualment puguin aparèixer en el conjunt de documentació afectada. Per tant, per aplicació dels principis de proporcionalitat o de minimització en el tractament de les dades es considera que l’eventual accés a la documentació sol·licitada no hauria d’incloure informació que permeti identificar-les. Convé recordar que l’anonimització hauria de ser sempre la primera mesura a tenir en compte davant l’eventual accés a informació personal afectada per l’exercici del dret d’accés dels ciutadans. Seria suficient doncs aportar informació sobre els conceptes. Pel que fa a la informació que pugui afectar els regidors membres del grup, si la informació es facilita sense especificar el detall d’eventuals despeses de representació (àpats, viatges, allotjaments realitzats en el sí de les activitats inherents dels grups polítics), el grau d’ingerència sobre la privacitat del regidor o regidora seria molt menor i seria sens dubte respectuós amb el principi de minimització de les dades. No obstant això, en el cas que es tracti de despeses que constin com imputables a l’activitat d’un determinat regidor la normativa de protecció de dades no impediria l’accés a aquesta informació. Des del punt de vista del regidor o regidora que pugui resultar afectat, cal tenir en compte que aquestes persones exerceixen càrrecs públics, disposen i fan ús, amb un ample marge de discrecionalitat, de diners públics que haurien d’anar destinats a cobrir despeses de funcionament del grup del qual en són part, i per tant vinculades a la finalitat pública que persegueixen. La necessitat de control d’aquest marge de discrecionalitat en relació amb la utilització de fons públics, pot justificar l’accés a aquesta informació. D’acord amb l’exposat, el dret d’accés ha de prevaldre sobre el dret a la protecció de dades personals dels regidors i regidores, de manera que no s’han d’eliminar de la documentació i la comptabilitat relativa a les despeses realitzades amb càrrec a les dotacions del grup polític municipal, considerant que aquestes despeses finalistes han d’estar imputades a la seva activitat com a regidor -especialment sotmesa a escrutini públic en un escenari de transparència- i que l’ample marge de discrecionalitat de què disposen per a la utilització d’aquests recursos públics justifica ampliar proporcionalment les possibilitats de controlar-la; tanmateix, en relació amb les dades personals de terceres persones físiques que hi apareguin, s’hauran d’anonimitzar de les factures i documentació relativa a les despeses, en no ser rellevants per a la finalitat de control de la despesa realitzada pels grups municipals, mantenint però la referència concreta al concepte i quantia de cada despesa. Això sens perjudici que la ponderació pugui ser favorable a l’accés en un altre cas concret, si queda prou justificat. En aquest sentit , atès que –i ho reiterem- aquesta Comissió no ha estat informada per l’Ajuntament com hagués correspost, conforme a la normativa aplicable a aquest procediment, i tampoc no ha tingut accés a la informació sol·licitada per a poder-ne valorar la concurrència d’algun límit al dret d’accés a la informació pública, cal emfasitzar que és responsabilitat exclusiva de l’Ajuntament complir amb allò disposat als articles 23, 24 i 25 de la LTAIPBG en el moment de lliurar la informació reclamada. En definitiva, a la llum de tot l’exposat procedeix emparar el dret de la persona reclamant a accedir a la informació sol·licitada. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 29 de juny de 2023, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 507/2023 i declara el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 2. Requerir a l’Ajuntament de Granollers que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir a l’Ajuntament de Granollers a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 507/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.