Solicitud de registro de fichaje del personal municipal y estimación parcial para su entrega anonimizada

Resolució 832/2022, de 13 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 507/2022 Administració reclamada: Ajuntament de La Bisbal del Penedès Informació reclamada: Còpia del registre de fitxatge del personal. Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum: Si bé la desatenció per part de l’Ajuntament de La Bisbal del Penedès dels requeriments d’aquesta Comissió per aportar-li l’expedient, els antecedents i la justificació jurídica de la seva posició en aquest procediment, ha de ser qualificada com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, tenint en compte que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. En conseqüència, s'ha continuat amb el procediment sense comptar amb l'aportació de l'Ajuntament de La Bisbal del Penedès, que quedarà igualment vinculat i obligat pel sentit i els termes d'aquesta Resolució. Cal tenir en compte que, d’acord amb l’article 54.3 del Decret 8/2021, del 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública, si bé la motivació de la sol·licitud o l’especificació de la finalitat de l’accés no son requisits per a la tramitació de les sol·licituds d’informació, “si en la sol·licitud d'accés o durant el procediment de tramitació la persona sol·licitant fa constar la motivació o la justificació de la finalitat de l'accés a la informació pública, l'òrgan competent, en la resolució que adopti, ha de motivar la seva ponderació amb altres drets o interessos concurrents, si escau”. Resulta, doncs, adient la petició de l’Ajuntament de demanar a la persona reclamant que precisi la finalitat de l’accés per tal de disposar de major elements de ponderació del seu dret d’accés i el dret a la privacitat de l seu personal, i resoldre d’acord amb aquesta finalitat i motivant la ponderació realitzada. El que ja no és adequat és que, a manca d’aquesta precisió de la finalitat per part de la persona reclamant, l’Ajuntament no doni ulterior tràmit a la sol·licitud, perquè, com ja s’ha dit, la justificació de la finalitat no és un requisit per a la tramitació de la sol·licitud. A manca de motivació d’una finalitat específica de control que requereixi i justifiqui la proporcionalitat i necessitat de la invasió de la privacitat del personal, aquesta Comissió coincideix amb l’APDCAT en que resulta adequat l’accés als marcatges d’entrada i sortida del personal dissociats de les dades identificatives de la persona treballadora a la què corresponen. Tot això sens perjudici que, si a partir de la informació rebuda la persona reclamant requereix i justifica la necessitat d’identificar els marcatges d’alguna persona concreta (per exemple, si es constata un anòmal compliment de la jornada laboral per part d’una persona que sembli disculpat o tolerat per l’Ajuntament, incomplint les seves funcions de control del personal) la ponderació pugui tenir un resultat diferent i resulti adequat estimar el dret d’accés al nom d’aquella persona per a la finalitat de control del capteniment de l’Ajuntament envers ella i l’incompliment laboral detectat. Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Personal. Marcatges. Jornada laboral. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració de l’Administració. Justificació de la finalitat de l’accés. Ponderació. Principi de minimització de dades personals. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 26 de maig de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 507/2022, presentada per un electe contra l’Ajuntament de La Bisbal del Penedès, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 16 de maig de 2022 la persona reclamant presenta una instància on sol·licita una còpia del registre de fitxatge tant d’entrada com de sortida de tot el personal de l’Ajuntament de La Bisbal del Penedès. 3. El mateix dia 16 de maig, l’Ajuntament de La Bisbal del Penedès comunica a la persona reclamant que: “és necessari que especifiqui la informació a la qual vol tenir accés i determini amb claredat la finalitat a la qual es destinaran les dades sol·licitades, per tal de valorar la seva rellevància quant a la potestat de control i fiscalització, i la vulneració del dret a la privacitat dels treballadors”. 4. La Reclamació presentada el 26 de maig de 2022 es motiva en què l’Ajuntament de La Bisbal del Penedès no ha subministrat la informació. 5. El 7 de juny de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de La Bisbal del Penedès i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 8 de juny de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 7. El 19 de juliol de 2022 depassat àmpliament el termini, la GAIP reitera el requeriment d’informe i de l’expedient, sense que a data d’aquesta Resolució, l’Ajuntament l’hagi aportat. 8. El 2 d’agost de 2022 la GAIP sol·licita un informe a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) i amplia el termini per resoldre la Reclamació en 15 dies. 9. El 3 d’agost de 2022 la GAIP rep l’expedient i l’informe de l’Ajuntament de La Bisbal del Penedès. L’informe de l’Ajuntament no lliura els llistats reclamats, però tampoc desestima la informació. A l’informe l’Ajuntament exposa el següent: “l’Alcaldessa no ha dictat resolució denegatòria, sinó que ha requerit la finalitat a la qual es destinaran les dades sol·licitades, per tal de valorar la seva rellevància quan a la potestat de control i fiscalització, i la vulneració del dret a la privacitat dels treballadors. Aquest requeriment no ha estat contestat pel regidor”. 10. El 5 d’agost de 2022 la GAIP trasllada a l’APDCAT l’informe i l’expedient elaborat per l’Ajuntament de La Bisbal del Penedès. 11. El 9 d’agost de 2022 la GAIP notifica l’informe municipal a l’electe reclamant i li demana que especifiqui la finalitat de l’accés a la informació sol·licitada, per tal de poder ponderar-ne l’accés, dins de 5 dies. La persona reclamant accedeix a aquesta notificació en la mateixa data, però tanmateix no ha atès aquest requeriment. 12. El 16 de setembre la GAIP rep l’informe de l’APDCAT en el qual es fa constar que: “Amb independència d’aquestes qüestions, l’accés a les hores d’entrada i sortida de tot el personal, des del punt de vista de les persones afectades, és evident que pot afectar a diverses esferes personals, en especial la professional o laboral, en la mesura que l’obtenció d’aquesta informació pot permetre a la regidoria efectuar una avaluació de determinats aspectes de comportament de la plantilla, com ara, establir-ne un patró de conducta. L’obtenció d’aquesta informació podria comportar una afectació dels drets i llibertats de la plantilla, com ara la llibertat i/o seguretat personal, familiar o, fins i tot, patrimonial. I encara hi hauria més afectació als drets i llibertats de la plantilla en el cas que la regidoria també tingui interès a conèixer els motius que justifiquen les eventuals absències que s’hagin pogut registrar, en la mesura que probablement entre aquesta informació hi haurà categories especials de dades, respecte de les quals la normativa ha previst la necessitat d’atorgar una especial protecció, com ara informació relativa a les conviccions religioses o filosòfiques l'afiliació sindical, o bé relatives a la salut (art. 9 de l’RGPD). Divulgar aquesta informació pot comportar una ingerència més significativa en els drets a la protecció de dades personals del personal de l’Ajuntament, en la mesura que revelar aquesta informació pot afectar a una pluralitat d’esferes personals o íntimes. Dit això, no es pot obviar que conèixer aquesta informació pot permetre a la regidoria disposar d’un millor coneixement dels criteris d’organització i del funcionament de l’Ajuntament que li permeti controlar la seva actuació, en concret, conèixer si l’Ajuntament exigeix adequadament a la seva plantilla el compliment del règim horari establert. Cal fer avinent que el dret d’accés a la informació per part dels càrrecs electes és inherent la funció de control polític que poden exercir respecte de l’actuació de l’equip de govern. Ara bé, això no s’ha de traduir necessàriament en el coneixement de qualsevol informació que estigui en poder dels serveis de la corporació, especialment si aquesta informació pot afectar a esferes personals que requereixen una especial protecció. Cal recordar que la finalitat general de la transparència, és el control de l’actuació de l’administració -en aquest cas de l’equip de govern municipal- i no dels ciutadans o del conjunt dels empleats municipals. Per això, cal que l’accés compatibilitzi la necessitat de dur a terme aquesta tasca de control, amb les garanties adequades per a la privacitat de els persones afectades, atès que, com ja hem exposat, la informació sol·licitada pot tenir un considerable nivell d’intrusió en la vida no només professional sinó també personal de les persones afectades. D’entrada, sembla que el lliurament de la informació de manera anonimitzada no garantiria de manera suficient la possibilitat de control per part dels regidors. Oferir dades agregades que no permetin saber que és una mateixa persona, o un grup de persones les que reiteradament incompleixen el règim horari establert, privaria la regidora d’un element essencial per analitzar fins a quin punt l’equip de govern actua de manera diligent en l’exigència del compliment del règim horari establert. Ara bé, sobre la base del principi de minimització de les dades (art. 5.1.c) de l’RGPD), pel qual les dades personals han de ser les adequades, pertinents i limitades al necessari en relació amb la finalitat per la qual són tractades, es considera que si bé l’accés al registre de fitxatge pot estar justificat, el control de l’actuació de l’Ajuntament, aquesta finalitat es podria assolir igualment mitjançant la pseudonimització de la informació. D’acord amb el que preveu l’article 4.5 de l’RGPD, la pseudonimització fa referència a “el tratamiento de datos personales de manera tal que ya no puedan atribuirse a un interesado sin utilizar información adicional, siempre que dicha información adicional figure por separado y esté sujeta a medidas técnicas y organizativas destinadas a garantizar que los datos personales no se atribuyan a una persona física identificada o identificable”. En el cas que ens ocupa, atorgar l’accés de la regidoria a la informació sol·licitada, prèviament pseudonimitzada, pot permetre controlar igualment l’actuació de l’Ajuntament respecte de la seva funció de vigilància i control del compliment del règim horari establert, de manera que pugui identificar, sense necessitat de sacrificar la privacitat de les persones afectades, patrons d’incompliment horari en determinats membres de la plantilla (respecte dels quals podria estar justificat a posteriori conèixer-ne la identitat) i poder exigir al consistori l’adopció de mesures de control efectives o, si escau, responsabilitats. Per aquests motius, es considera que la finalitat de fiscalització de l’actuació de l’Ajuntament en el cas de l’accés als fitxatges del personal es pot assolir d’entrada sense sacrificar la privacitat de la plantilla. En conseqüència, per tal de trobar el just equilibri entre el dret a la protecció de dades personals de la plantilla i el dret d’accés a la informació pública per part dels càrrecs públics, l’accés de la regidoria als fitxatges és possible de manera pseudonimitzada”. I conclou que “La normativa de protecció de dades no impedeix l’accés al registre de fitxatge de la plantilla de l’Ajuntament a la persona reclamant, sempre que la informació es faciliti de manera pseudonimitzada". Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016-, com ha estimat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG, sentència que va ser recorreguda davant del Tribunal Suprem, (rec. 3382/2020) i plenament confirmada per l’alt tribunal en la seva Sentència 312/2022, de 10 de març de 2022, que estableix jurisprudència sobre l’admissió de les reclamacions dels electes locals davant els òrgans de garantia del dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria de la legislació de transparència respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la Disposició Addicional Primera.2 de les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la informació pública. El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents: “1a: Les Resolucions GAIP van indicar -amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment considerats. La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar- los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L'Ajuntament de La Bisbal del Penedès no ha facilitat a la GAIP ni l'expedient relatiu a la sol·licitud d'accés, ni tampoc ha aportat l’informe que reculli el seu posicionament jurídic en relació amb ella, malgrat que va ser-li requerit per aquesta Comissió per dues vegades, incomplint així les obligacions que li imposa l'article 33.4 RGAIP, d’acord amb el qual les administracions han d'aportar a la GAIP, dins el termini de quinze dies, còpia de l'expedient de la sol·licitud d’informació, un informe sobre la reclamació i tota la informació o antecedents que puguin ser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. Si bé la desatenció per part de l’Ajuntament de La Bisbal del Penedès dels requeriments d’aquesta Comissió per aportar-li l’expedient, els antecedents i la justificació jurídica de la seva posició en aquest procediment, ha de ser qualificada com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, tenint en compte que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. En conseqüència, s'ha continuat amb el procediment sense comptar amb l'aportació de l'Ajuntament de La Bisbal del Penedès, que quedarà igualment vinculat i obligat pel sentit i els termes d'aquesta Resolució. 3. Objecte de la reclamació, finalitat de l’accés i protecció de dades personals La informació reclamada (fitxatges d’entrada i sortida de tot el personal de l‘Ajuntament) són dades protegides i, com a tals, estan protegides per la normativa de protecció de dades personals. Vist que l’Ajuntament ha invocat la protecció de la privacitat de les persones afectades per requerir la justificació de la finalitat de l’accés, la GAIP ha requerit a l’APDCAT l’informe previst a l’article d’acord amb l’article 42.8 LTAIPBG. En l’esmentat informe, reproduït en allò essencial en els antecedents d’aquesta Resolució, l’APDCAT qüestiona l’adequació de l’accés reclamat a la normativa de protecció de dades personals, tenint en compte que la sol·licitud comporta un dany general i indiscriminat en la privacitat de totes les persones que treballen a l’Ajuntament i per un període de temps indefinit, sense que la persona reclamant hagi justificat que aquest dany d’ampli espectre és necessari, proporcional i adequat a la finalitat de l’accés, tal i com requereix el principi de minimització de dades personals establert a l’article 5 del Reglament (UE) 2016/679 del Parlament europeu i del Consell, del 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de les dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (Reglament general de protecció de dades). De fet, la persona reclamant no ha volgut especificar quina és aquesta finalitat per a la qual requereix accedir a tots els fitxatges de tot el personal, ni tan sols quan ha estat requerida per l’Ajuntament en fase de sol·licitud, o per la GAIP en fase de reclamació. Cal tenir en compte que, d’acord amb l’article 54.3 del Decret 8/2021, del 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública, si bé la motivació de la sol·licitud o l’especificació de la finalitat de l’accés no son requisits per a la tramitació de les sol·licituds d’informació, “si en la sol·licitud d'accés o durant el procediment de tramitació la persona sol·licitant fa constar la motivació o la justificació de la finalitat de l'accés a la informació pública, l'òrgan competent, en la resolució que adopti, ha de motivar la seva ponderació amb altres drets o interessos concurrents, si escau”. Resulta, doncs, adient la petició de l’Ajuntament de demanar a la persona reclamant que precisi la finalitat de l’accés per tal de disposar de major elements de ponderació del seu dret d’accés i el dret a la privacitat de l seu personal, i resoldre d’acord amb aquesta finalitat i motivant la ponderació realitzada. El que ja no és adequat és que, a manca d’aquesta precisió de la finalitat per part de la persona reclamant, l’Ajuntament no doni ulterior tràmit a la sol·licitud, perquè, com ja s’ha dit, la justificació de la finalitat no és un requisit per a la tramitació de la sol·licitud. Per aquesta raó, la GAIP ha tramitat la reclamació i, a manca de conèixer la finalitat de l’accés, resoldrà partint de la presumpció que ho és la finalitat genèrica del dret d’accés i de la transparència, de servir a la funció de control del govern municipal inherent a la seva condició d’electe. Tot i que a la persona reclamant no se li aplica el règim general d’accés de l’LTAIPBG, i per tant, no té aplicació directa en el seu cas el règim ponderat d’accés de l’article 24.2 LTAIPBG, sinó els límits previstos a l’article 164 TRLMRLC, que no fan referència a la protecció de dades personals sinó al dret a l’honor i a la intimitat de les persones, i malgrat que els marcatges d’entrada i sortida laborals, sense cap indicació del motiu d‘absència o retard, no és una informació de l’esfera íntima de la persona, no hi ha dubte que aporta una informació personal, sobretot si dels marcatges, que es demanen sense límit temporal, se’n pot desprendre una pauta de conducta o vincular a situacions personals, el què suposa un sacrifici de la seva privacitat que caldrà ponderar amb el dret d’accés de l’electe reclamant, que tot i tenir un caràcter reforçat, no és un dret absolut. La ponderació de drets tindrà com a element fonamental de consideració la finalitat de l’accés. En aquest sentit, cal recordar que el dret d’accés i la transparència serveixen al control de les administracions i poders públics, i no pas al control de les persones, i que, per tant, la finalitat de l’accés haurà de tenir relació amb el control del capteniment de la corporació local respecte del control de la jornada i horari laboral del seu personal. Doncs bé, per a aquesta finalitat no sembla que, com apunta l’APDCAT, resulti necessari i proporcionat desprotegir les dades personals de tota la plantilla per un temps indeterminat, sinó que seria suficient amb aportar informació dels fitxatges dissociats del nom de les persones físiques als quals corresponen, de manera que la persona reclamant pogués copsar el grau de puntualitat i d’absentisme laboral i d’acord amb aquests indicadors avaluar críticament el seguiment i control que en fa l’Ajuntament. A manca de motivació d’una finalitat específica de control que requereixi i justifiqui la proporcionalitat i necessitat de la invasió de la privacitat del personal, aquesta Comissió coincideix amb l’APDCAT en que resulta adequat l’accés als marcatges d’entrada i sortida del personal dissociats de les dades identificatives de la persona treballadora a la què corresponen. Tot això sens perjudici que, si a partir de la informació rebuda la persona reclamant requereix i justifica la necessitat d’identificar els marcatges d’alguna persona concreta (per exemple, si es constata un anòmal compliment de la jornada laboral per part d’una persona que sembli disculpat o tolerat per l’Ajuntament, incomplint les seves funcions de control del personal) la ponderació pugui tenir un resultat diferent i resulti adequat estimar el dret d’accés al nom d’aquella persona per a la finalitat de control del capteniment de l’Ajuntament envers ella i l’incompliment laboral detectat. Igualment, a manca de concreció temporal de la sol·licitud d’informació, s’entendrà referida a l’any den curs, des del seu primer dia, 1 de gener de 2022, fins al dia de formular la sol·licitud, el 16 de maig de 2022, tenint en compte que la informació posterior a aquella data no es pot considerar informació en poder de l’administració quan és sol·licitada, i per tant, d’acord amb l’article 2.b en relació amb el 18.1 LTAIPBG, no és informació pública sobre la què es projecti el dret d’accés garantir en aquest procediment. D’acord amb l’exposat, s’estima parcialment la reclamació i es declara el dret de la persona reclamant a obtenir un llistat anonimitzat dels marcatges d’entrada i sortida del personal municipal des de l’1 de gener de 2022 fins al 16 de maig de 2022. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 13 d’octubre de 2022, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 507/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir un llistat anonimitzat dels marcatges d’entrada i sortida del personal municipal des de l’1 de gener de 2022 fins al 16 de maig de 2022. 2. Requerir a l’Ajuntament de La Bisbal del Penedès que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies, i a informar a la GAIP, en aquest mateix termini, de l’òrgan o la persona responsable de l’execució d’aquesta Resolució així com de les actuacions dutes a terme per al seu compliment, dins del termini de quinze dies. 3. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l’execució d’aquesta Resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 507/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.