Se solicitó al Ayuntamiento de Olesa de Montserrat el expediente técnico que justifica la instalación de nuevos contenedores de basura. El solicitante alegó que la respuesta municipal fue incompleta. La GAIP estima la reclamación y ordena entregar la información por ser pública y no existir límites legales que justifiquen su denegación.
Puntos clave de la argumentación
1
La información solicitada se califica como pública al ser elaborada por la Administración o estar en su poder como consecuencia de su actividad
2
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas por las leyes
3
Las limitaciones legales deben interpretarse restrictivamente en beneficio del derecho de acceso y no pueden ampliarse por analogía
4
Al tratarse de documentos técnicos sobre un servicio esencial como la recogida de basura, no es plausible la concurrencia de límites al derecho de acceso
5
La falta de colaboración del Ayuntamiento al no remitir la documentación requerida a la GAIP no impide la resolución del procedimiento de reclamación
Texto completo
Resolució 699/2021, de 23 de juliol
Número d’expedient de la Reclamació: 506/2021
Administració reclamada: Ajuntament d’Olesa de Montserrat
Informació reclamada: Informe tècnic previ a la instal·lació de contenidors de brossa.
Sentit de la r esolució: Estimació.
Resum: La informació sol·licitada és l’expedient (o l’informe) tècnic que justifica la instal·lació de nous
contenidors. Si existeix i es troba en poder de l’Ajuntament, aquest expedient o informe s’ha de qualificar
com a informació pública, atès allò previst per l’article 2.b LTAIPBG i, en conseqüència, qualsevol persona
té dret a accedir-hi, tret que concorrin límits legals al dret d’accés a la informació pública que puguin
comportar la seva denegació (articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG).
Paraules clau: Ajuntaments. Expedients. Informes. Recollida de brossa. Reclamació contra silenci.
Manca de col·laboració de l’Administració.
Ponent: Josep Mir Bagó.
Antecedents
1. El 2 de juny de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 506/2021, presentada contra l’Ajuntament d’Olesa
de Montserrat, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona recl amant no
sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del
Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El formulari de reclamació adjunta una sol·licitud de 21 de febrer de 2021 que demana l’expedient
tècnic que justifica la instal·lació de nous contenidors. També demana altres prestacions que no són
informació pública, com ara la retirada de contenidors de la brossa per les molèsties que ocasionen a
alguns habitatges.
3. El 2 de juny de 2021 l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat contesta la sol·licitud amb un informe sobre
el contracte de recollida de residus.
4. La Reclamació presentada el 2 de juny de 2021 indica que la resposta municipal només facilita part
de la informació sol·licitada.
5. El 7 de juny de 2021 la GAIP requereix a la persona reclamant l’esmena següent: “Concretament,
necessitem que acrediteu la representació de la persona que presenta la sol·licitud
davant
l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat, d’acord amb la qual al·legueu actuar en el marc de la
reclamació. És a dir, atès que la sol·licitud inicial davant l’Ajuntament la va presentar el senyor xxxx en
representació del senyor xxxx, heu d’acreditar la representació del senyor xxxx en favor vostre per a
poder reclamar davant la GAIP” .
6. El 21 de juny de 2021 la GAIP rep el document que acredita la representació de la persona reclamant.
7. El 22 de juny de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe
sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en
general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. No consta resposta
municipal a aquest requeriment.
8. El 22 de juny de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant
sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a
persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de
transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP
immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació
pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació
gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada
de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”.
L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concret a que també poden ser objecte de reclamació
davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret
d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la
GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix
a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per
aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la
informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la
seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes
obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés
a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies
de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden
ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no
disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació
cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest
precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei
requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al
dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció.
L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la
concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret
d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen
mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 7 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació que li
ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la
reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i
ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin
ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta
d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest
fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments
previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de
la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent,
no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP
preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats
per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
3. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada
La informació sol·licitada és l’expedient (o l’informe) tècnic que justifica la instal·lació de nous contenidors.
Si existeix i es troba en poder de l’Ajuntament, aquest expedient o informe s’ha de qualificar com a
informació pública, atès allò previst per l’article 2.b LTAIPBG i, en conseqüència, qualsevol persona té dret
a accedir-hi, tret que concorrin límits legals al dret d’accés a la informació pública que puguin comportar la
seva denegació (articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG).
Tractant-se de documents tècnics sobre un servei essencial, com és el de recollida de brossa, no és
plausible que concorrin a la informació sol·licitada límits al dret d’accés a la informació pública, que en
qualsevol cas no han estat invocats per l’Ajuntament. En conseqüència, és procedent declarar que la
persona reclamant té dret a la informació sol·licitada, que li ha de ser facilitada per l’Ajuntament en un
termini raonable; en cas que aquesta informació no existeixi o no estigui en poder de l’Administració
municipal, cal que així sigui manifestat de forma expressa.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes
per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la
GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els
articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi
preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho
poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest
requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser
qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada
de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la
Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del
procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus
requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 23 de
juliol de 2021, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 506/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a accedir a l’expedient o a
l’informe tècnic que justifica la instal·lació de nous contenidors.
2. Requerir a l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat que lliuri a la persona reclamant la informació indicada
a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies o, si aquest és el cas, li posi de manifest dins del
mateix termini que aquesta informació no existeix o no es troba en poder de l’Ajuntament.
3. Requerir a l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de
l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions
dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb
motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 506/2021 i disposar la publicació d’aquesta
resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes)
i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta
sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de
fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució . La
GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat
de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució , la persona reclamant pot posar-ho
en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el
compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució , la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de
l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan
competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció
molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de
drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de
13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut
tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució .
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativ a, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la
Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.