Solicitud de expediente de instalación de cámara de videovigilancia y resolución por pérdida de objeto

Resolució 852/2023, de 21 setembre Número d’expedient de la Reclamació: 505/2023 Administració reclamada: Ajuntament de Vallgorguina Informació reclamada: Expedient administratiu instal·lació càmera de videovigilància. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la reclamació Resum: En aquest cas, l’Administració reclamada manifesta que no disposa de l’expedient reclamat i que ha facilitat a la persona reclamant la informació de la qual disposa i s’ha de considerar com la resposta a la sol·licitud d’informació de la qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. Paraules clau: Ajuntament. Càmeres. Videocàmeres. Vigilància. Pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació. Reclamació contra manca de lliurament. Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco Antecedents El 25 de maig de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 505/2023, presentada contra l’Ajuntament de Vallgorguina, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant que actua en qualitat de Responsable d'Administració Local de l’entitat sindical UGT al Vallès Oriental, no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El 23 d’abril de 2023 la persona reclamant demana a l’Ajuntament de Vallgorguina la informació següent: “ Expedient administratiu complert de la instal·lació de la càmera de videovigilància instal·lada a l’edifici del CAP municipal i del cos de vigilants (de la que la corporació hauria informat a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades que no està en funcionament i que es tracta d’una càmera merament dissuasiva) que inclogui la següent documentació: 1) Memòria tècnica o documentació anàloga (amb data anterior a la seva instal·lació) que acrediti la necessitat d'instal·lació d’aquesta càmera, la finalitat dissuasòria i/o de captació i enregistrament d’imatges que es persegueix amb aquesta instal·lació, característiques tècniques requerides del dispositiu, lloc exacte proposat d’ ubicació i col·locació de l’aparell i la necessitat o no de la senyalització pública de l’existència d’aparells de videovigilància en la via pública. 2) Resolució administrativa que decideix la compra i instal·lació de l’esmentat dispositiu de videovigilància. 3) Factures de compra del dispositiu de videovigilància i del material utilitzat en la instal·lació. 4) Pagaments als proveïdors del material de videovigilància i, en el seu cas, a l’empresa instal·ladora. 5) Característiques tècniques del dispositiu instal·lat. 6) Justificació documental a través de la qual s'acrediti fefaentment que la càmera instal·lada és una CÁMARA FICTICIA o que MAI HA ESTAT UTILITZADA. 7) Factura d'instal·lació de la empresa instal·ladora o ordre de treball interna al departament tècnic mu nicipal o brigada municipal per a la seva instal·lació. 8) Lloc de treball concret que ocuparia l’empleada públic/a que hauria realitzat la instal·lació, en base a l’ordre de treball interna (en cas que no s’hagués realitzat per una empresa instal·ladora). 9) Document de comunicació interna de l’efectiva instal·lació amb el temps emprat pel personal municipal en els treballs”. El reclamant aporta com antecedents d’aquesta petició d’informació la comunicació de l’àrea d’inspecció de l’Autoritat de Protecció de Dades Personals de Catalunya de 20 d’abril de 2023, en relació amb la denúncia que va presentar el reclamant va iniciar un procediment sancionador en què s’imputa a l’Ajuntament de Vallgorguina, la presumpta vulneració del principi de licitud (per no disposar de la preceptiva autorització per la instal·lació i ús d’un sistema de videocàmeres fixes), infracció recollida a l’article 72.1.a) de la Llei orgànica 7/2021, de 26 de maig, de protecció de dades personals tractades amb finalitats de prevenció, detecció, investigació i enjudiciament d’infraccions penals i execució de sancions penals (LO 7/2021). El 31 de maig 2023 el reclamant envia correu electrònic a la GAIP on posa de manifest que l’Ajuntament li ha enviat una resposta en data 24 de maig de 2023, que no satisfà la seva petició atès que es limita a comunicar que “no facilita la informació pública sol·licitada. Simplement es limita a dir que no hi ha expedient administratiu d’instal·lació i que adjunten una factura i que nosaltres mateixos busquem les característiques tècniques per internet. Però en la notificació no s'adjunta cap factura. De fet, tot i la resposta de que no es va incoar expedient administratiu per a la seva instal·lació, ni memòria tècnica ni res, tampoc no facilita la següent informació: -Pagaments als proveïdors del material de videovigilància i, en el seu cas, a l ’empresa instal·ladora. - Justificació documental a través de la qual s'acrediti fefaentment que la càmera instal·lada és una CÁMARA FICTICIA o que MAI HA ESTAT UTILITZADA". El 6 de juny de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’entitat reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, s’informa de la tramitació del procediment de mediació d’acord amb la seva petició i de la propera convocatòria de la corresponent sessió de mediació. El 6 de juny de 2023 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament i li requereix que, d’acord amb l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El 13 de juliol de 2023 té entrada a la GAIP l’ informe de l’Ajuntament de data 12 de juliol de 2023 que, en síntesi, manifesta que: ”no es pot facilitar informació pública i donar accés a l’expedient administratiu complert de la instal·lació de la càmera de videovigilància instal·lada a l’edifici del CAP municipal i del cos de vigilants, donat que no es va incoar cap procediment , ja que la càmera en qüestió es fictícia i no tenim constància de qui la va instal·lar; i que en el seu moment ja es va informar a la Diputació de Barcelona sobre aquest assumpte (expedient 1065/2022). Que l’ajuntament no “pot elaborar expressament” documents en relació a la petició de l’interessat, ja que no existeix cap expedient administratiu incoat per la instal·lació d’aquesta càmera dissuasiva del CAP (que NO està en funcionament)”. D’altra banda, també fa es fa avinent que “De conformitat amb la comunicació d’iniciació del procediment sancionador PS25/2023 referent a l’Ajuntament de Vallgorguina, al Sr. X X X (el reclamant) per part de l’autoritat Catalana de Protecció de Dades de data 20/04/2023, ja s’informa a aquest que l’Ajuntament en relació a aquesta càmera del CAP, tot i estar instal·lada, no es troba en funcionament i que es tracta d’una càmera “merament dissuasiva”, i per tant es considera que la instal·lació d’una càmera no apta per captar imatges queda fora de l’àmbit competencial d’aquesta Autoritat”. També s’informa a l’escrit de l’Ajuntament que en relació a l’assumpte de les càmeres de videovigilància i de les comunicacions de les reclamacions presentades per la GAIP, el reclamant ha tingut accés a tots els expedients que a l’escrit es relacionen i es conclou que, en no existir cap expedient sobre la càmera de videovigilància que es demana, ni expedient administratiu al respecte, no resulten afectades terceres persones per l’accés a la qual es reclama. Aquest escrit va acompanyat de la factura de la compra del dispositiu - càmera- ubicada al Cap municipal. El 14 de juliol la GAIP trasllada al reclamant l'informe de l’Ajuntament amb la factura adjunta. El 18 de juliol de 2023 el reclamant envia a la GAIP les seves consideracions sobre l’informe i adverteix que la factura tramesa que “realitza l'empresa amazon a una empresa privada i no una factura d'una empresa a l'ajuntament de Vallgorguina. Tampoc es concreta el model de la càmera de seguretat, només apareix les característiques tècniques de la compra de 10 càmeres de una empresa privada a a Amazon. De fet els hi adjunto fotografia de la càmera de seguretat de l'ajuntament de Vallgorguina de la que es demana informació (document adjunt) i en principi i quan es busca la informació de les característiques tècniques descrites en la factura no sembla ser la mateixa que la que te instal·lada l'ajuntament”. D’aquestes al·legacions se’n dona trasllat a l’Ajuntament el 26 de juliol de 2023. El 7 d’agost de 2023 entra a la GAIP informe de l’Ajuntament on es reitera la inexistència d’expedient administratiu per la instal·lació d’aquesta càmera, per la qual cosa no es pot facilitar la informació sobre quan, com i qui va instal·lar la càmera en qüestió. I s’afegeix que “davant la reclamació reiterativa per part del Sr. XXX ( el reclamant) en relació als mateixos fets, s’ha procedit a requerir a l’enginyer tècnic que emeti informe, en el qual després de comprovar la instal·lació d’aquesta càmera, s’informa que NO està connectada ( s’adjunta informe tècnic i reportatge fotogràfic). Que mai va estar connectada, i per tant, no va gravar cap imatge, ja que la seva funció només era dissuasiva (que la Regidoria va considerar necessari per evitar actes vandàlics a l’edifici municipal dels vigilants i del CAP). Que si bé la factura enviada per las GAIP al Sr. XXX ( el reclamant) no es va enviar adjunta al Decret núm.2023- 351 de resposta a l’interessat, aquesta va estar enviada a la GAIP mitjançant tramesa del Decret Alcaldia núm. 2023- 457 (factura de la compra de càmeres per part del regidor de l’equip de Govern, en la qual si apareixen les característiques d’aquesta). Per la informació de què es disposa, i vist l’informe aportat pel tècnic municipal, en el cas que ens ocupa, NO hi ha captació d’imatges de la via pública. Per tant , la suposada càmera de videovigilància objecte de la reclamació no comporta CAP tractament d’imatges de persones i/o vehicles a la via pública, en base a la normativa de protecció de dades (l’article 7.1 del Decret 134/1999, la instal·lació amb caràcter fix i l’ús dels dispositius de gravació per part de la policia de la Generalitat-mossos d’esquadra i de les policies locals); ja que no ha sigut degudament instal·lada amb aquesta finalitat i no ha estat mai connectada”. De tot l’anterior, l’escrit conclou que es de dona resposta a les al·legacions del reclamant, i que es procedeix a la retirada de la càmera per part de la Brigada municipal. El 4 de setembre de 2023 la GAIP trasllada aquesta decisió de l’Ajuntament al reclamant que en la mateixa data insisteix amb una resposta a la GAIP sobre que no s’ha entregat la factura a nom de l'Ajuntament, amb les dades fiscals de la corporació local, de compra i possible instal·lació de la càmera de seguretat instal·lada i que la factura lliurada és a nom d'una empresa privada d'una compra realitzada per aquesta empresa privada en Amazon que no acredita documentalment i oficialment el pagament d'aquest import a l'empresa instal·ladora. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació L’objecte de la reclamació presentada a la Comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública consisteix en tenir accés a determinada informació sobre l’expedient administratiu complert de la instal·lació de la càmera de videovigilància instal·lada a l’edifici del CAP municipal i del cos de vigilants sobre la qual la corporació ja hauria informat a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades que no està en funcionament atès que es tracta d’una càmera merament dissuasiva. Concretament a la petició d’informació es demana: memòria tècnica o documentació anàloga, que acrediti la necessitat d'instal·lació d’aquesta càmera, la finalitat dissuassòria i/o de captació i enregistrament d’imatges que es persegueix amb aquesta instal·lació, característiques tècniques requerides del dispositiu, lloc exacte proposat d’ubicació i col·locació de l’aparell i la necessitat o no de la senyalització pública de l’existència d’aparells de videovigilància en la via pública. També sol·licita sobre el corresponent expedient de compra d’aquesta instal·lació: la resolució administrativa que decideix l’adquisició i instal·lació de l’esmentat dispositiu de videovigilància, així com les corresponents factures de compra del dispositiu de videovigilància i del material utilitzat en la instal·lació; pagaments als proveïdors del material de videovigilància i, en el seu cas, a l’empresa instal·ladora i característiques tècniques del dispositiu instal·lat. De tot això, a més, es demana la justificació documental a través de la qual s'acrediti fefaentment que la càmera instal·lada és una càmera fictícia o que mai ha estat utilitzada. És per això que també es sol·licita la factura d'instal·lació de la empresa instal·ladora o ordre de treball interna al departament tècnic municipal o brigada municipal per a la seva instal·lació.; el lloc de treball concret que ocuparia l’empleada públic/a que hauria realitzat la instal·lació, en base a l’ordre de treball interna (en cas que no s’hagués realitzat per una empresa instal·ladora) i el document de comunicació interna de l’efectiva instal·lació amb el temps emprat pel personal municipal en els treballs. Cal destacar que tota aquesta informació que es demana relativa al procediment de decisió de la instal·lació de la càmera, la seva finalitat, compra i manteniment, es refereixen a una actuació pròpia dels serveis que corresponen a l’àmbit de l’Ajuntament reclamat i, per tant, es considera que és informació pública als efectes de l’article 2.b) de l’LTAIPBG i sotmesa al règim jurídic allà previst sobre transparència i accés de la informació, i per tant, l’LTAIPBG reconeix el dret al seu accés. L’Ajuntament ha donat resposta a la petició d’informació sol·licitada i, posteriorment a través d’un informe emès a requeriment de la GAIP, ha reiterat de forma expressa que no es disposava de l’expedient i documentació reclamada i que lliurava una factura com a informació que està en el seu poder en aquest assumpte. En conseqüència, aquesta Comissió entén que la informació sol·licitada ha estat aportada per l’Ajuntament de manera explícita, afirmant que constitueix la totalitat de la informació reclamada de la qual disposa; això és, que es troba en el seu poder. En aquest sentit, cal recordar que la GAIP no té atribuïda cap potestat que li permeti fiscalitzar la informació que les Administracions lliuren a les persones interessades en els procediments d’accés a la informació pública, d’acord amb allò que disposen els articles 39 i 41 de la LTAIPB, així com l’article 7 del RGAIP. Dels antecedents de la gestió d’aquesta petició d’informació es desprèn que l’accés a la informació en aquest supòsit ha consistit en l’obtenció de la resposta de l’Ajuntament que afirma no disposar de l’expedient demanat que contingui la informació reclamada i que documentalment disposa d’una factura que lliura, malgrat que les seves característiques no s’ajustin a les expectatives del reclamant. Això, en els seus propi termes, es pot qualificar com que s’ha donat resposta a la petició formulada tal i com ha considerat aquesta Comissió en d’altres supòsits. El procediment de reclamació permet revisar l'adequació a la normativa dels pronunciaments sobre l'abast del dret d'accés exercit en relació amb la informació en poder de l'Administració, o bé vetllar per l'execució material dels drets ja reconeguts. Per tant, “el procediment de Reclamació no habilita a la GAIP a qüestionar la delimitació que una Administració hagi fet – sempre que sigui de manera expressa i inequívoca- de quina és la informació que es troba en el seu poder i en relació amb la qual es pot exercir el dret d'accés a la informació” (Resolució de la GAIP 580/2023 de 6 de juliol). Si l’Ajuntament afirma que no disposa de l’expedient sol·licitat, mancant per tant la documentació que específicament se li demana, cal concloure que la resposta sobre aquesta no disposició consisteix en la informació reclamada, malgrat les repercussions que en altres àmbits es puguin derivar. La irregularitat que pugui suposar donar resposta en aquests termes, així com disposar de part de la documentació, com es el cas de la factura reclamada de la videocàmera, és el contingut que finalment s’ha derivat de l’exercici del dret d’accés a la informació en aquest cas. D’acord amb l’anterior, cal concloure per aquesta reclamació que dels seus antecedents es desprèn que l’Ajuntament al qual se li ha reclamat la informació ha facilitat a la persona reclamant la resposta sobre la informació sol·licitada en el marc d’aquest procediment, la qual ha estat traslladada per la GAIP a la persona reclamant. Aquest fet suposa una resposta a la sol·licitud d’informació de la qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 21 de setembre de 2023, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 505/2023 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Ballo Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.