Se solicitó al Ayuntamiento de Regencós la documentación acreditativa de titulación y méritos de una persona nombrada para un puesto de trabajo. Tras alegar la administración que no disponía de dicha documentación, la GAIP resuelve finalizar el procedimiento por pérdida sobrevenida del objeto, ya que se ha acreditado la inexistencia de los documentos solicitados.
Puntos clave de la argumentación
1
El derecho de acceso a la información pública no está supeditado a ninguna motivación ni acreditación de interés o relación con la documentación solicitada.
2
La administración tiene un deber de colaboración con la GAIP que incluye proporcionar el expediente y la información necesaria en un plazo de quince días.
3
La resolución se basa en que, tras el informe del Secretario-Interventor, queda acreditado que el Ayuntamiento no dispone de la documentación solicitada, lo que conlleva la pérdida del objeto de la reclamación.
Texto completo
Resolució 188/2019, de 4 d’abril
Número d’expedient de la Reclamació: 505/2018
Administració reclamada: Ajuntament de Regencós
Informació reclamada: Documentació acreditativa de titulació i mèrits d’una persona nomenada per
ocupar un lloc de treball.
Sentit de la resolució: Finalització per pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació
Resum: La descura de l’Ajuntament en l’atenció d’una sol·licitud d’accés de juny de l’any passat s’ha
mantingut en relació amb el seu deure de col·laboració amb aquesta Comissió, que l’obliga (article
33.4 RGAIP) a proporcionar a la GAIP l’expedient de la sol·licitud, la fonamentació i la informació
necessaris per a resoldre la reclamació dins d’un termini de quinze dies, i que l’Ajuntament ha
esmerçat més de dos mesos en fer, perjudicant novament la persona reclamant en el seu dret i
retardant de nou l’accés a la informació que ha perseguit al llarg de quasi bé un any. En tot cas, a la
vista de l’informe del Secretari-Interventor aportat en aquest procediment, queda acreditat que
l’Ajuntament no disposa de documentació que acrediti la titulació ni mèrits aportats per la persona
objecte de nomenament per Decret d’Alcaldia, malgrat que en ell s’hi deia el contrari, i sens perjudici
de la valoració i efectes que això pugui tenir en el marc d’aquell procediment de provisió del lloc de
treball, en aquest procediment suposa la pèrdua del seu objecte, motiu pel qual cal finalitzar-lo sense
cap altra pronunciament.
Paraules clau: Ajuntament. Personal. Titulació. Reclamació contra silenci. Deure de col·laboració.
Lliurament extemporani d’informació. Documentació inexistent. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 17 de desembre de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 505/2018, presentada contra
l’Ajuntament de Regencós, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La
persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017,
de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 18 de maig de 2018 la persona reclamant demana la informació següent a l’Ajuntament de
Regencós, en relació amb un nomenament publicat el 29 d’abril de 2010 al Butlletí Oficial de la
Província, “que em faci arribar titulació aportada i tota la documentació que estigui en el seu
abast, en referent a aquest nomenament”.
3. El 5 de juny de 2018 l’Ajuntament de Regencós, en resposta a la seva sol·licitud, li tramet còpia
del Decret d’Alcaldia que inclou el nomenament referit i li comunica a la persona Reclamant que
“No consta cap altra documentació, llevat que estigui en uns plecs de documents pendents de
classificar, que estan a la secretaria de l’Ajuntament”.
4. El 29 de juny de 2018 la persona reclamant presenta una altra instancia a l’Ajuntament i demana
la informació següent: “Sol·licitud la documentació que va presentar la Sra. Xxx per poder
demostrar els seus títols acadèmics i per poder desenvolupar els treballs per el càrrec que se la
va nombrar”. I justifica la petició en el fet que al tercer paràgraf del Decret d’Alcaldia de
nomenament de la persona en qüestió s’hi fa constar que: “Vista la sol·licitud presentada per la
Sra. Xxx, acompanyada de documentació que justifica que disposa de la titulació de llicenciada,
així com el desenvolupament de tasques anàlogues en altres corporacions locals”.
5. El 20 de desembre de 2018 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Regencós i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un
informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que
deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació, en
especial, si s’ha fet trasllat de la sol·licitud a la tercera persona afectada i si aquesta ha fet
al·legacions.
6. El 5 de març de 2019 la GAIP es demana informe a l’APDCAT, petició que s’anul·la en els dies
següents a la vista de l’informe de l’Ajuntament indicat a l’antecedent següent.
7. El 6 de març de 2019 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Regencós, que reitera que “no
s’ha facilitat més informació perquè no consta en l’ajuntament cap altra informació o
documentació”.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja
que es formula en relació amb una sol·licitud prèvia d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua d’objecte de la reclamació
Dels antecedents es desprèn que l’Ajuntament, durant la tramitació d’aquest procediment, ha aportat
la informació que no disposa de la documentació acreditativa del títol i mèrits aportats per la persona
nomenada per ocupar una plaça pública per l’Ajuntament.
Vol justificar l’Ajuntament la desatenció de la sol·licitud d’informació en el fet que ja hauria respost al
maig que no tenia la documentació que es reclama, i que la segona petició era només una petició de
la primera, que ja va donar per resposta. Però el cert és que la primera resposta deixava obert que la
documentació reclamada estigués en els plecs d’informació que deia l’Ajuntament que tenia pendent
d’e classificar o arxivar, i per tant, no donava cap certesa ni seguretat en la resposta a la reclamant, i
per tant la segon a petició estava més que justificada.
Manifesta l’Ajuntament en el seu informe haver complert amb les seves obligacions imposades per
l’LTAIPBG en matèria de dret d’accés tot i que la reclamant no hauria fonamentat la seva petició, ni
justificat el seu interès o relació concrets amb l’expedient, la qual cosa queda plenament
desacreditada considerant que la informació facilitada el 5 de juny era, com s’ha dit, inconcreta i
vague en la seva formulació i no permetia conèixer que l’Ajuntament no disposava certament de cap
documentació acreditativa de la titulació i mèrits aportada per la persona nomenada; atenent el fet
que no va donar mai resposta a la sol·licitud de 29 de juny de 2018 reiterant la petició d’obtenir
aquesta informació; i tenint en compte que el dret d’accés reconegut i emparat per l’article 18
LTAIPBG no queda supeditat ni pot restar subjecte a cap motivació ni acreditació d’interès o relació
amb la documentació o expedient l’accés als quals es demana.
Nogensmenys, cal evidenciar que la descura de l’Ajuntament en l’atenció d’una sol·licitud d’accés de
juny de l’any passat s’ha mantingut en relació amb el seu deure de col·laboració amb aquesta
Comissió, que l’obliga (article 33.4 RGAIP) a proporcionar a la GAIP l’expedient de la sol·licitud, la
fonamentació i la informació necessaris per a resoldre la reclamació dins d’un termini de quinze dies, i
que l’Ajuntament ha esmerçat més de dos mesos en fer, perjudicant novament la persona reclamant
en el seu dret i retardant de nou l’accés a la informació que ha perseguit al llarg de quasi bé un any.
En tot cas, a la vista de l’informe del Secretari-Interventor aportat en aquest procediment, queda
acreditat que l’Ajuntament no disposa de documentació que acrediti la titulació ni mèrits aportats per
la persona objecte de nomenament per Decret d’Alcaldia, malgrat que en ell s’hi deia el contrari, i
sens perjudici de la valoració i efectes que això pugui tenir en el marc d’aquell procediment de
provisió del lloc de treball, en aquest procediment suposa la pèrdua del seu objecte, motiu pel qual cal
finalitzar-lo sense cap altra pronunciament.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 4
d’abril de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 505/2018 per la pèrdua sobrevinguda del
seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.