Reclamación contra el Ayuntamiento de Sant Vicenç dels Horts por acceso a información urbanística finalizada por desistimiento

Resolució 532/2022, de 23 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 504/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts Informació reclamada: Sobre unes obres. Sentit de la Resolució: Desistiment Resum: L’article 5.3 LPAC estableix que “per formular sol·licituds, presentar declaracions responsables o comunicacions, interposar recursos, desistir d’accions i renunciar a drets en nom d’una altra persona s’ha d’acreditar la representació. Per als actes i gestions de mer tràmit, aquesta representació es presumeix”. L’acreditació de la representació és, doncs, un element essencial en la presentació de tota mena de reclamacions en nom d’una altra persona, incloses, naturalment, les reclamacions a la GAIP. Davant la manca d’aquesta acreditació, els antecedents posen de manifest que la GAIP l’ha requerida invocant l’article 68 LPAC, amb els efectes que, al no ser atès el requeriment de reparació en el termini de 10 dies, la Reclamació pot ser considerada com a desistida. A la vista de les anteriors consideracions, és procedent declarar la finalització de la Reclamació 504/2022 per desistiment. Paraules clau: Ajuntament. Urbanisme. Obres. Permisos. Reclamació contra silenci. Representació legal. Esmena. Desistiment presumpte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 24 de maig de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 504/2022, contra l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 14 de desembre de 2021 una persona física que no és la reclamant exposa a l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts que s’estarien fent unes obres de dubtosa legalitat a proximitat de casa seva i li demana l’adopció de diverses mesures. No demana informació. 3. El 3 de gener de 2022 la persona física anterior, que no és la reclamant, fa referència a la sol·licitud anterior i, en relació amb les obres exposades, demana la informació següent: “Copia de los documentos integrantes del expediente urbanístico de autorización administrativa, que se supone concedido, para la instalación de cerramientos de terrazas en inmueble localizado en el núm. 1 y 3 de la calle onze de septembre, de Sant Vicenç dels Horts. Acceso y copia de los expedientes de todas las licencias de obra mayor y menor solicitadas, denegadas y concedidas para la vivienda sita en calle onze de setembre número 1 y 3 del municipio de Sant Vicenç dels Horts desde el 2020. Plano actual del interior de todas las plantas de la finca sita en calle onze de setembre número 1 y 3, así como los informes técnicos relacionados con la recogida de aguas pluviales y aguas residuales de dicha finca y de su conexión con la red de alcantarillado público. Acceso y copia de informe técnico que recoja la edificabilidad y la ocupación actual de las fincas en calle onze de setembre número 1 y 3. Planeamiento urbanístico vigente para las fincas 1 y 3 de la calle onze de setembre de Sant Vicenç dels Horts. Copia de todos los documentos (informes técnicos y jurídicos, actas de inspección, resoluciones o procedimientos...) originados como consecuencia de la instancia arriba referenciada. Identificación de la persona instructora del procedimiento relacionado con la instancia arriba referenciada y, si procede, de la persona secretaria. Que la información solicitada sea comunicada a través del correo electrónico xxxx. Que en caso de inadmisión total o parcial de la solicitud se me comunique resolución motivada de la misma”. 4. La Reclamació presentada el 24 de maig de 2022 indica que l’Ajuntament no ha contestat les anteriors sol·licituds. 5. El 30 de maig de 2022 la GAIP requereix a la persona reclamant l’esmena de la Reclamació, als efectes d’acreditar la representació de la persona que va presentar la sol·licitud. Invoca l’article 68 de la Llei 39/2015 i informa que si no repara l’esmena en el termini de 10 dies es considerarà desistida la Reclamació. No consta resposta de la persona reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Desistiment Segons l’article 68.1 de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú (LPAC), “si la sol·licitud d’iniciació no reuneix els requisits que assenyala l’article 66, i, si s’escau, els que assenyala l’article 67 o altres d’exigits per la legislació específica aplicable, s’ha de requerir l’interessat perquè, en un termini de deu dies, repari la falta o adjunti els documents preceptius, amb indicació que, si no ho fa, es considera que desisteix de la seva petició, amb la resolució prèvia que ha de ser dictada en els termes que preveu l’article 21”. L’article 5.3 LPAC estableix que “per formular sol·licituds, presentar declaracions responsables o comunicacions, interposar recursos, desistir d’accions i renunciar a drets en nom d’una altra persona s’ha d’acreditar la representació. Per als actes i gestions de mer tràmit, aquesta representació es presumeix”. L’acreditació de la representació és, doncs, un element essencial en la presentació de tota mena de reclamacions en nom d’una altra persona, incloses, naturalment, les reclamacions a la GAIP. Davant la manca d’aquesta acreditació, els antecedents posen de manifest que la GAIP l’ha requerida invocant l’article 68 LPAC, amb els efectes que, al no ser atès el requeriment de reparació en el termini de 10 dies, la Reclamació pot ser considerada com a desistida. A la vista de les anteriors consideracions, és procedent declarar la finalització de la Reclamació 504/2022 per desistiment. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 23 de juny de 2022, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 504/2022 per desistiment i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.