Reclamación sobre acceso a liquidaciones del ICIO de dos empresas y finalización por pérdida de objeto

Resolució 636/2021, d’1 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 503/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Caldes de Montbui Informació reclamada: Liquidacions tributàries a dues empreses. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte Resum: El principi de congruència entre la sol·licitud i la reclamació, que és una obligada conseqüència de la naturalesa revisora d’aquesta Comissió de les decisions en relació amb les sol·licituds d’informació prèviament sotmeses a l’Administració, porta a inadmetre la reformulació de la reclamació que es pretén en les darreres al·legacions de la persona reclamant, quant a la representació legal de la persona reclamant i quant a la concreció de l’activitat per la qual es liquida l’ICIO. Quant a la petició que es fa a la darrera al·legació d’obtenir una relació de totes les liquidacions girades per l'Ajuntament a les empreses esmentades en concepte d'ICO des del 1998, detallant la data de meritació, la base imposable, el tipus impositiu i la quota tributària de cada una d'elles i si han estat abonades les quotes, tot i que es plantejava en la sol·licitud inicial, resulta tanmateix incongruent amb la formulació de la reclamació, que expressament plantejava una reducció d’aquesta informació en aquests termes: “DEMANO que es requereixi l’Ajuntament de Caldes de Montbui que, si fos el cas, estimi parcialment la meva sol·licitud i em comuniqui que des de l’any 1997 fins a l’actualitat no s’ha girat cap liquidació”. Per tant, per expressa voluntat de la persona reclamant, el procediment de reclamació té per objecte l’accés a la informació sobre si l’Ajuntament ha girat o no cap liquidació de l’ICIO a les empreses sol·licitades, i sobre aquesta pretensió s’ha pronunciat favorablement l’Administració en el marc d’aquests procediment, motiu pel qual cal considerar perdut l’objecte de la reclamació amb la informació facilitada. Nogensmenys, de cara a una eventual nova reclamació plantejada en els termes de la sol·licitud d’informació que la persona reclamant planteja invàlidament al final d’aquest procediment, resulta adequat indicar que la decisió administrativa desestimatòria de la sol·licitud d’informació fonamentada en el caràcter reservat de la informació tributària és adequada a dret, ja que, efectivament, la informació tributària associada a un obligat tributari identificat és informació reservada, l’accés a la qual queda limitat amb base a l’article 21.2 LTAIPBG. Per tant, tot i que la informació tributària és informació pública d'acord amb l'article 2.b LTAIPBG, (informació elaborada o en poder per l'Administració com a conseqüència de l'exercici de les seves funcions), el seu accés quedarà afectat pel límit previst a l’article 21.2 LTAIPBG, en relació amb té l’article 95 LGT, i en la mesura en què s’associa a un obligat tributari identificat o identificable, el seu accés s’ha de desestimar essent prevalent el dret a la confidencialitat de les seves dades tributàries que li atorga l'article 34.1.i de la LGT. Paraules clau: Ajuntament. Tributs. Reclamació contra desestimació . Objecte de la reclamació. Congruència. Informació reservada. Informació tributària. Lliurament de la informació. Pèrdua d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. L’1 de juny de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 503/2021 presentada per una persona interessada contra l’Ajuntament de Caldes de Montbui, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 2 de març de 2021 la persona reclamant presenta una instància que demana “1. Que ens sigui facilitada una relació de totes les liquidacions girades per l’Ajuntament a les empreses esmentades en concepte d’ICO, en el període comprès des de l’any 1997 fins a l’actualitat, detallant la data de meritació, la base imposable, el tipus impositiu i la quota tributària de cada una d’elles. 2. Que també se’ns informi si han estat abonades”. 3. El 13 de maig de 2021 l’Ajuntament de Caldes de Montbui notifica a la persona reclamant el Decret número 646/2021 pel qual es desestima la sol·licitud amb base a la reserva de la informació tributària. 4. La Reclamació presentada l’1 de juny de 2021 indica assenyala que presenta la reclamació pels motius següents: “La resposta de l’Ajuntament ha estat denegatòria de la sol·licitud, amb l’argument que es tracta d’informació tributària de terceres persones, sense que hagi contemplat en cap moment una estimació parcial de la sol·licitud que no hagués afectat aquelles. Si en tots aquests anys no hi hagués hagut cap liquidació, es tractaria d’una informació que, no només afectaria terceres persones, sinó que afectaria el funcionament dels serveis municipals i constataria la manca d’un tractament igualitari de totes les persones en les seves obligacions tributàries. El propi Síndic de Greuges de Catalunya, en la seva resolució de 25 de gener de 2021, núm. R-00022/2021, ja deia que si no s’havia girat cap liquidació, la resposta de l’Ajuntament havia de ser simplement que no n’existia cap. Per tot això DEMANO que es requereixi l’Ajuntament de Caldes de Montbui que, si fos el cas, estimi parcialment la meva sol·licitud i em comuniqui que des de l’any 1997 fins a l’actualitat no s’ha girat cap liquidació”. D’entre la documentació aportada amb la Reclamació també aporta una resolució del Síndic de Greuges relativa a una queixa que hauria presentat davant la manca de resposta a la seva sol·licitud d’informació” . 5. El 2 de juny de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Caldes de Montbui i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li tramet i un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 7 de juny de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 7. L’11 de juny de 2021 l’Ajuntament de Caldes notifica a la GAIP l’informe jurídic i expedient sol·licitats exposa els antecedents i conclou el següent: “Primer. L’Ajuntament facilitarà l’accés parcial a la informació seguint la R esolució 33/2017 de la GAIP, on l’Agència Tributaria de Catalunya negocia amb el sol·licitant facilitar la informació referent a les empreses que han tributat. Segon. Tal i com demana la petició d’informació de la GAIP, els tercers afectats per aquesta sol·licitud són les empreses [...] i [...]. 8. El 15 de juny de 2021 la GAIP notifica una petició d’informació addicional a l’Ajuntament i en vista al seu informe li demana que detalli quina informació ha estimat parcialment i assenyala que lliurarà properament prenent com a referència allò que estableix la Resolució 33/2017, de 8 de febrer. 9. El 17 de de juny de 2021 l’Ajuntament de Caldes de Montbui notifica l’informe addicional, als antecedents assenyala que “8. A l’Ajuntament no es conserven els registres de pagaments de l’impost ICIO compresos entre els anys 1997 i 1999. Sí es disposen dels registres des de l’any 2000 fins a l’actualitat, període en el qual la gestió d’impostos municipals és realitzat mitjançant un conveni amb l’Organisme de Gestió Tributaria de la Diputació de Barcelona (ORGT). 9. Es realitza la consulta a l’ORGT i el cap de l’oficina de l’ORGT de Caldes informa que durant el període 2000- 2021 l’empresa [...] ha generat liquidació en el concepte de pagament de l’ICIO i l’empresa [...], no ha generat cap liquidació en concepte de pagament de lCIO”. I conclou: “Primer. Acordar facilitar l’accés parcial a la informació sol·licitada pel [...] en la seva reclamació a la GAIP del dia 3 de juny i que es recull als antecedents”. 10. El 17 de juny de 2021 la GAIP trasllada l’informe addicional a la persona reclamant i la informa que si no ens manifesta el contrari en el termini de cinc dies la GAIP finalitzarà el procediment de reclamació. 11. El 21 de juny de 2021 la persona reclamant presenta les al·legacions següents: “En totes les meves sol·licituds, davant l’Ajuntament, davant el Síndic de Greuges i davant de la pròpia Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (codi tràmit 7BMPQ0SNZ i núm. de registre 9015- 962765/2021), sempre m’he referit a l’Impost de construccions, instal·lacions i obres que s’haguessin desenvolupat al paratge de Carerac. Malgrat això la resposta de l’Ajuntament no especifica si la informació que facilita es refereix, o no, al paratge de Carerac, que és el motiu de la sol ·licitud i de la reclamació davant de la GAIP. Demano per tant si s’han girat liquidacions en concepte de l’ICIO a [...] i/o [...], SL per les seves activitats al paratge de Carerac”. I afegeix: “Que actuo en nom propi i en representació de la plataforma ciutadana Carerac Verd. Que, com aquest Ajuntament sap, el col·lectiu que represento està especialment preocupat per les irregularitats en què ha estat immersa l'activitat d'extracció d'àrids i abocaments de terres i residus que l'empresa [...], primer, [...], posteriorment, han efectuat al paratge de Carerac”. Que com és sabut i reconegut per aquest Ajuntament en els actes administratius de clausura de l'activitat, aquesta s'ha desenvolupat durant més de 20 anys sense comptar amb cap mena de llicència municipal. Que el fet de no comptar amb llicència municipal, no vol dir que aquestes empreses no hagin estat obligades a fer front al pagament de l'Impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICO). Que tant l'article 100.1 de la Llei reguladora de les hisendes locals, com l'article 1r de l'ordenança municipal núm. 5 reguladora de l'ICO, estableixen que l'obligació de fer front a l'impost és independent que s'hagi obtingut o no la llicència, si les obres corresponen al fet imposable. Que els sigui facilitada una relació de totes les liquidacions girades per l'Ajuntament a les empreses esmentades en concepte d'ICO, en el període comprès des de l'any 1997 fins a l'actualitat, detallant la data de meritació, la base imposable, el tipus impositiu i la quota tributària de cada una d'elles. Que també desitgen que se'ls informi si han estat abonades”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre l’objecte de la reclamació i la condició de la persona reclamant La reclamació es presenta en nom propi d’una persona física, segons es fa constar, a l’igual que la sol·licitud que s’acompanya com a objecte de reclamació. En cap cas es va invocar en el moment de formalitzar la reclamació la representació de cap entitat cívica, ni menys encara es va acreditar amb el poders de representar-la, i de fer-ho, resultaria incongruent amb la sol·licitud, que es va realitzar en nom propi. Per tant, no es pot admetre la invocació de representació d’una entitat cívica que es formula en les darreres al·legacions d’aquest procediment i la reclamació es té per formalitzada adequadament per la mateixa persona física que va presentar la sol·licitud. Quant a l’objecte de la reclamació, la persona reclamant és erràtica en la seva delimitació: en la sol·licitud es demana una relació de totes les liquidacions girades per l’Ajuntament a dues empreses en concepte d’ICO, en el període comprès des de l’any 1997 fins a l’actualitat, detallant la data de meritació, la base imposable, el tipus impositiu i la quota tributària de cada una d’elles, que s’informi igualment de si han estat abonades . Però la reclamació no es reitera en aquest a informació, sinó que sembla admetre la desestimació de la informació tributària i demana només una estimació parcial de la informació, que concreta en què se li comuniqui si des de l’any 1997 fins a l’actualitat s’ha girat cap liquidació per aquest tribut a aquestes empreses. Tanmateix, rebuda aquesta informació, la persona reclamant formula al·legacions dient que la informació rebuda no el satisfà perquè no fa referència a la vinculació de l’impost a l’activitat empresarial a un paratge concret, el què, contra el què afirma la persona reclamant, no s’havia especificat ni a la sol·licitud ni a la reclamació, i sense cap altra justificació conclou reproduint el text de la sol·licitud d’informació íntegra: la relació de totes les liquidacions girades per l’Ajuntament a dues empreses en concepte d’ICO, en el període comprès des de l’any 1997 fins a l’actualitat, detallant la data de meritació, la base imposable, el tipus impositiu i la quota tributària de cada una d’elles, que s’informi igualment de si han estat abonades, la petició íntegra de la sol·licitud. El principi de congruència entre la sol·licitud i la reclamació, que és una obligada conseqüència de la naturalesa revisora d’aquesta Comissió de les decisions en relació amb les sol·licituds d’informació prèviament sotmeses a l’Administració, porta a inadmetre la reformulació de la reclamació que es pretén en les darreres al·legacions de la persona reclamant, quant a la representació legal de la persona reclamant i quant a la concreció de l’activitat per la qual es liquida l’ICIO. Quant a la petició que es fa a la darrera al·legació d’obtenir una relació de totes les liquidacions girades per l'Ajuntament a les empreses esmentades en concepte d'ICO des del 1998, detallant la data de meritació, la base imposable, el tipus impositiu i la quota tributària de cada una d'elles i si han estat abonades les quotes, tot i que es plantejava en la sol·licitud inicial, resulta tanmateix incongruent amb la formulació de la reclamació, que expressament plantejava una reducció d’aquesta informació en aquests termes: “DEMANO que es requereixi l’Ajuntament de Caldes de Montbui que, si fos el cas, estimi parcialment la meva sol·licitud i em comuniqui que des de l’any 1997 fins a l’actualitat no s’ha girat cap liquidació”. Per tant, per expressa voluntat de la persona reclamant, el procediment de reclamació té per objecte l’accés a la informació sobre si l’Ajuntament ha girat o no cap liquidació de l’ICIO a les empreses sol·licitades, i sobre aquesta pretensió s’ha pronunciat favorablement l’Administració en el marc d’aquests procediment, motiu pel qual cal considerar perdut l’objecte de la reclamació amb la informació facilitada. Nogensmenys, de cara a una eventual nova reclamació plantejada en els termes de la sol·licitud d’informació que la persona reclamant planteja invàlidament al final d’aquest procediment, resulta adequat indicar que la decisió administrativa desestimatòria de la sol·licitud d’informació fonamentada en el caràcter reservat de la informació tributària és adequada a dret, ja que, efectivament, la informació tributària associada a un obligat tributari identificat és informació reservada, l’accés a la qual queda limitat amb base a l’article 21.2 LTAIPBG. Efectivament, l'article 95 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, disposa que les dades tributàries tenen caràcter reservat, en aquests termes: “1. Les dades, els informes o antecedents obtinguts per l'Administració tributària en el compliment de les seves funcions tenen caràcter reservat i només poden ser utilitzats per a l'efectiva aplicació dels tributs o recursos la gestió dels quals tingui encomanada i per a la imposició de les sancions que siguin procedents, sense que puguin ser cedits o comunicats a tercers, llevat que la cessió tingui per objecte: a) La col·laboració amb els òrgans jurisdiccionals i el ministeri fiscal en la investigació o persecució de delictes que no siguin perseguibles únicament a instància de persona perjudicada. b) La col·laboració amb altres administracions tributàries a efectes del compliment d'obligacions fiscals en l'àmbit de les seves competències. c) La col·laboració amb la Inspecció de Treball i Seguretat Social i amb les entitats gestores i serveis comuns de la Seguretat Social en la lluita contra el frau en la cotització i recaptació de les quotes del sistema de Seguretat Social i contra el frau en l’obtenció i gaudi de les prestacions a càrrec del sistema; com també per a la determinació del nivell d’aportació de cada usuari en les prestacions del Sistema Nacional de Salut. d) La col·laboració amb les administracions públiques per a la lluita contra el delicte fiscal i contra el frau en l'obtenció o la percepció d'ajuts o subvencions a càrrec de fons públics o de la Unió Europea. e) La col·laboració amb les comissions parlamentàries d'investigació en el marc legalment establert. f) La protecció dels drets i interessos dels menors i incapacitats pels òrgans jurisdiccionals o el ministeri fiscal. g) La col·laboració amb el Tribunal de Comptes en l'exercici de les seves funcions de fiscalització de l'Agència Estatal d'Administració Tributària. h) La col·laboració amb els jutges i tribunals per a l'execució de resolucions judicials fermes. La sol·licitud judicial d'informació exigeix resolució expressa en la qual, amb la ponderació prèvia dels interessos públics i privats afectats en l'assumpte de què es tracti i pel fet d'haver-se exhaurit els altres mitjans o fonts de coneixement sobre l'existència de béns i drets del deutor, es motivi la necessitat de demanar dades de l'Administració tributària. i) La col·laboració amb el Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries, amb la Comissió de Vigilància d'Activitats de Finançament del Terrorisme i amb la Secretaria d'ambdues comissions, en l'exercici de les seves funcions respectives. j) La col·laboració amb òrgans o entitats de dret públic encarregats de la recaptació de recursos públics no tributaris per a la correcta identificació dels obligats al pagament i amb la Direcció General de Trànsit per a la pràctica de les notificacions a aquests, dirigides al cobrament d’aquests recursos. k) La col·laboració amb les administracions públiques per al desenvolupament de les seves funcions, amb l'autorització prèvia dels obligats tributaris a què es refereixin les dades subministrades. l) La col·laboració amb la Intervenció General de l’Administració de l’Estat en l’exercici de les seves funcions de control de la gestió economicofinancera, el seguiment del dèficit públic, el control de subvencions i ajudes públiques i la lluita contra la morositat en les operacions comercials de les entitats del Sector Públic. m) La col·laboració amb l’Oficina de Recuperació i Gestió d’Actius mitjançant la cessió de les dades, els informes o els antecedents necessaris per localitzar els béns embargats o decomissats en un procés penal, amb l’acreditació prèvia d’aquesta circumstància. 2. En els casos de cessió que preveu l'apartat anterior, la informació de caràcter tributari ha de ser subministrada preferentment mitjançant la utilització de mitjans informàtics o telemàtics. Quan les administracions públiques puguin disposar de la informació pels mitjans esmentats, no es pot exigir als interessats l'aportació de certificats de l'Administració tributària en relació amb la dita informació. 3. L'Administració tributària ha d'adoptar les mesures necessàries per garantir la confidencialitat de la informació tributària i el seu ús adequat. Totes les autoritats o funcionaris que tinguin coneixement d'aquestes dades, informes o antecedents estan obligats al més estricte i complet sigil respecte d'aquests, excepte en els casos esmentats. Amb independència de les responsabilitats penals o civils que puguin derivar, la infracció d'aquest particular deure de sigil sempre es considera falta disciplinària molt greu. Quan s'apreciï la possible existència d'un delicte no perseguible únicament a instància de persona perjudicada, l'Administració tributària ha de deduir el tant de culpa o remetre al ministeri fiscal una relació circumstanciada dels fets que es considerin constitutius de delicte. També es pot iniciar directament el procediment oportú mitjançant una querella a través del servei jurídic competent. 4. El caràcter reservat de les dades que estableix aquest article no n’impedeix la publicitat quan aquesta es derivi de la normativa de la Unió Europea. 5. Els retenidors i obligats a realitzar ingressos a compte només poden utilitzar les dades, informes o antecedents relatius a altres obligats tributaris per al compliment correcte i l'aplicació efectiva de l'obligació de realitzar pagaments a compte. Les dades esmentades han de ser comunicades a l'Administració tributària en els casos que preveu la normativa pròpia de cada tribut. Llevat del que disposa el paràgraf anterior, les dades, informes o antecedents esmentats tenen caràcter reservat. Els retenidors i obligats a realitzar ingressos a compte queden subjectes al més estricte i complet sigil respecte d'aquests. La cessió d’informació en l’àmbit de l’assistència mútua es regeix pel que disposa l’article 177 ter d’aquesta Llei”. Aquest caràcter reservat que la LGT imposa les dades tributàries obtinguts per l'Administració tributària i l'obligació de l'Administració d'emprar-les només per a la imposició de tributs o sancions, sense que pugui cedir-los a terceres persones, excepte en els casos específics que es preveuen en el mateix article 95 LGT, que no resulten aplicables a aquest cas, s'estableix com la necessària garantia del dret dels obligats tributaris a la reserva de la informació que l'Administració tributària obté, establerta en l'article 34.1.i de la LGT: “1. Constitueixen drets dels obligats tributaris, entre altres, els següents: i) Dret, en els termes legalment previstos, al caràcter reservat de les dades, informes o antecedents obtinguts per l'Administració tributària, que només poden ser utilitzats per a l'aplicació dels tributs o recursos la gestió dels quals tingui encomanada i per a la imposició de sancions, sense que puguin ser cedits o comunicats a tercers, excepte en els supòsits que preveuen les lleis". La confidencialitat deguda per l'Administració tributària (article 95 LGT) és, doncs, un instrument creat per i per a la garantia del dret dels obligats tributaris a què la informació que se'ls exigeix proporcionar per a l'aplicació de tributs (art. 34.1 LGT) no serà difosa a tercers, en consideració a que les seves declaracions tributàries contenen dades íntimes i personals així com dades empresarials la divulgació de les quals podria perjudicar els seus legítims interessos. La seva finalitat és, doncs, acotar l’aplicació de les exorbitants potestats de l'administració tributària per obtenir informació de particulars, siguin persones físiques o jurídiques, per a la finalitat d'interès públic de recaptar tributs, i protegir l'entorn de confiança en la confidencialitat de les dades aportades, per tal d'evitar que se li ocultin en un futur. El caràcter reservat i confidencial de la informació obtinguda per l'Administració tributària que estableix l'article 95 LGT constitueix un supòsit de límit legal a l'accés, d'acord amb l'article 21.2 LTAIPBG, que així ho preveu expressament: “2. El dret d'accés a la informació pública també pot ser denegat o restringit si la informació té la condició de protegida i així ho estableix expressament una norma amb rang de llei". Per tant, tot i que la informació tributària és informació pública d'acord amb l'article 2.b LTAIPBG, (informació elaborada o en poder per l'Administració com a conseqüència de l'exercici de les seves funcions), el seu accés quedarà afectat pel límit previst a l’article 21.2 LTAIPBG, en relació amb l’article 95 LGT, i en la mesura en què s’associa a un obligat tributari identificat o identificable, el seu accés s’ha de desestimar essent prevalent el dret a la confidencialitat de les seves dades tributàries que li atorga l'article 34.1. i de la LGT. Altra cosa és el què planteja la persona reclamant com a objecte d’aquesta reclamació, renunciant a saber la liquidació, base imposable i cap altra dada tributària de l’empresa, incloent el compliment de les obligacions tributàries, i demanant exclusivament si l’Ajuntament li ha girat aquest impost, sense cap altre detall, per tal de comprovar l’adequació de l’actuació de l’Ajuntament i l’absència de tracte discriminatori fiscal: “Si en tots aquests anys no hi hagués hagut cap liquidació, es tractaria d’una informació que, no només afectaria terceres persones, sinó que afectaria el funcionament dels serveis municipals i constataria la manca d’un tractament igualitari de totes les persones en les seves obligacions tributàries”. Efectivament, la finalitat de la transparència pot justificar saber si l’Administració ha girat la liquidació del tribut a aquelles empreses, per comprovar si és diligent en la seva funció tributària i si no es produeix la discriminació o tracte perjudicial que planteja la persona reclamant, mentre que, d’altra banda, proporcionar aquesta informació deslligada de la resta de dades sol·licitades no ocasiona un perjudici en el dret al a confidencialitat de l’obligat tributari sobre la informació que aporta a l’administració tributària que hagi de ser prevalent al dret d’accés. Per tant, en aquests termes, l’accés a la informació pot ser prevalent a la reserva de la informació tributària i la sol·licitud pot ser estimada parcialment proporcionant la dada de si s’ha girat o no la liquidació per ICIO, tal i com ha fet l’Ajuntament en el marc d’aquest procediment. D’acord amb l’exposat, cal declarar adequada a dret la resolució de l’Ajuntament desestimant l’accés a la relació de totes les liquidacions girades per l’Ajuntament a dues empreses en concepte d’ICO, en el període comprès des de l’any 1997 fins a l’actualitat, detallant la data de meritació, la base imposable, el tipus impositiu, la quota tributària de cada una d’elles, i si han estat abonades, i quant a la reclamació, avaluada en els termes i condicions materials i subjectives en què es va plantejar i és admissible, s’ha de finalitzar per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, en haver lliurat l’Ajuntament la informació reclamada relativa a si s’ha produït o no liquidació de l’ICIO a aquestes empreses de què disposava, deixant constància de la manca de conservació d’aquesta informació en períodes anteriors. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Pl e de la GAIP, en la sessió d’1 de juliol de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 503/2021, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, en haver proporcionat l’Administració la informació reclamada en el marc d’aquest procediment, i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.