Solicitud de apertura de procedimiento sancionador y copia del informe de sanción contra ESPIMSA

Resolució 531/2020, d’1 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 501/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Tarragona Informació reclamada: Còpia de l’informe o proposta de sanció contra ESPIMSA. Sentit de la Resolució: Inadmissió Resum: Aquesta Reclamació ha de ser inadmesa perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública. Efectivament, allò que demana en primer lloc és un procediment sancionador municipal contra ESPIMSA, actuació que res té a veure amb informació pública. I la informació que demana tot seguit és documentació que podria resultar d’aquest procediment i que, per tant, encara no existeix, quan el dret d’accés definit per l’article 2 LTAIPBG garanteix l’accés a informació en poder de l’Administració, i és impossible que estigui en poder de l’Ajuntament un informe que encara no s’ha redactat. Paraules clau: Ajuntaments. Empreses municipals. Mercat ambulant. Denúncia. Reclamació contra silenci. Informació inexistent. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 21 de setembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 501/2020, presentada contra l’Ajuntament de Tarragona, en relació amb la solꞏlicitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no solꞏlicita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 18 d’agost de 2020 la persona reclamant demana a l’Ajuntament de Tarragona que obri un procediment sancionador contra ESPIMSA per infracció greu a les ordenances i solꞏlicita còpia de l’informe o proposta de sanció contra aquesta empresa municipal que resulti d’aquesta denúncia. 3. La Reclamació presentada el 21 de setembre de 2020 indica que l’Ajuntament no ha contestat la solꞏlicitud anterior. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a solꞏlicitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. L’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública. Atesos els preceptes anteriors, aquesta Reclamació ha de ser inadmesa perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública. Efectivament, allò que demana en primer lloc és un procediment sancionador municipal contra ESPIMSA, actuació que res té a veure amb informació pública. I la informació que demana tot seguit és documentació que podria resultar d’aquest procediment i que, per tant, encara no existeix, quan el dret d’accés definit per l’article 2 LTAIPBG garanteix l’accés a informació en poder de l’Administració, i és impossible que estigui en poder de l’Ajuntament un informe que encara no s’ha redactat. En atenció a les anteriors consideracions, és procedent inadmetre aquesta Reclamació perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d’1 d’octubre de 2020, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 501/2020 per no tenir per objecte el dret d’accés a la informació pública i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.