Solicitud de contratos menores, gastos de publicidad y retribuciones del gerente del Patronat Municipal de Turisme de Tarragona

Resolució 92/2019, de 22 de febrer Número d’expedient de la reclamació: 501/2018 Administració reclamada: Patronat Municipal de Turisme de Tarragona Informació reclamada: Contractes menors, despeses de publicitat i retribucions del gerent del Patronat de turisme. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació Resum: L’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment; així ho manifesta taxativament i ho acredita l’informe de l’Administració i la persona reclamant no ho qüestiona dins del termini que se li ha donat a aquests efectes. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Organismes públics municipals. Patronat. Periodista. Turisme. Contractes. Publicitat. Retribucions de directius. Reclamació contra silenci. Derivació. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 12 de desembre de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 501/2018, presentada per un periodista contra l’Ajuntament de Tarragona, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 25 d’octubre de 2018 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud d’informació pública a l’Ajuntament de Tarragona: “En virtut de l’LTAIPBG demano: “- Contractes menors del Patronat de Turisme des de 2015 (inclòs) fins a l’actualitat: concepte, quantitats de la despesa, data de la contractació, servei o material adquirit i empresa, institució o organisme que s’ha contractat. “- Despeses en publicitat als diferents mitjans de comunicació des del 2015 (inclòs) fins a l’actualitat: quantitat (diners pagats), concepte, data de la publicació i mitjà de comunicació. “- Retribucions del gerent des del 2015 (inclòs) fins a l’actualitat”. 3. El 2 de novembre de 2018 l’Ajuntament de Tarragona informa a la persona reclamant que la seva sol·licitud s’ha derivat al Patronat Municipal de Turisme de Tarragona SA (PMTT), del qual facilita les dades de contacte. 4. La Reclamació presentada el 12 de desembre de 2018 assenyala que la persona reclamant no ha rebut la informació sol·licitada. 5. El 14 de desembre de 2018 la GAIP comunica la Reclamació al PMTT i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 5 de febrer de 2019 el PMTT comunica a la GAIP i acredita que en aquella mateixa data hauria notificat a la persona reclamant la informació sol·licitada. 7. El 8 de febrer de 2019 la GAIP indica a la persona reclamant que el PMTT hauria comunicat a la GAIP el lliurament de la informació sol·licitada i li demana que manifesti si la informació rebuda satisfà la seva sol·licitud, amb el ben entès que si en el termini de cinc dies no argumenta el contrari la GAIP la considerarà conforme amb la documentació rebuda. Un cop transcorregut a bastament aquest termini, la GAIP no ha rebut resposta de la persona reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que es planteja en relació amb una sol·licitud prèvia d’informació pública que no hauria estat satisfeta per l’Administració reclamada. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment; així ho manifesta taxativament i ho acredita l’informe de l’Administració i la persona reclamant no ho qüestiona dins del termini que se li ha donat a aquests efectes. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 22 de febrer de 2019, resol per unanimitat: 1. Finalitzar la Reclamació 501/2018 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. 2. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.