Se solicitó a ESPIMSA información sobre concesiones, tarifas e ingresos del mercado de Bonavista. Ante el silencio administrativo, la GAIP estima la reclamación al considerar que, al tratarse de contratos públicos, la información debe ser pública y el solicitante renunció expresamente a los datos personales de los titulares.
Puntos clave de la argumentación
1
La información sobre concesiones otorgadas, al ser contratos públicos, debe ser objeto de publicidad activa según el artículo 13 de la LTAIPBG.
2
No concurren límites legales al derecho de acceso ya que el solicitante excluyó explícitamente la identidad de los concesionarios, eliminando la única posible causa de restricción por protección de datos.
3
La falta de colaboración de la administración reclamada y la no remisión de informes no impiden la resolución del procedimiento de reclamación según el artículo 33.7 del RGAIP.
4
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas en la ley y aplicadas restrictivamente.
Texto completo
Resolució 611/2020, de 29 d’octubre
Número d’expedient de la Reclamació: 500/2020
Administració reclamada: ESPIMSA
Informació reclamada: Diverses dades sobre les concessions de parades del mercat de Bonavista.
Sentit de la Resolució: Estimació
Resum: No és previsible la concurrència de límits legals que puguin impedir l’accés a la informació
sol·licitada. Per començar, perquè la informació sobre les concessions atorgades, inclosa la identitat de
la persona concessionària, en la mesura que són contractes públics, ha de ser objecte de publicitat
activa per imperatiu de l’article 13 LTAIPBG. A més, la persona reclamant indica expressament que no
demana la identitat del concessionari, motiu pel qual deixa de formar part de la sol·licitud l’única dada
que, sens perjudici d’allò previst per l’article 13 LTAIPBG, podria ser susceptible d’afectar límits legals al
dret d’accés a la informació pública. En conseqüència, és procedent declarar el dret de la persona
reclamant a la informació sol·licitada.
Paraules clau: Empreses públiques. Contractes i concessions. Mercat ambulant. Reclamació contra
silenci. Manca de col·laboració amb l’Administració.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 18 de setembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 500/2020, presentada contra ESPIMSA,
en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona recl amant no sol·licita el
procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41
del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 15 d’agost de 2020 la persona reclamant demana a través de l’OMAC de l’Ajuntament de
Tarragona la informació següent: 1. Confirmació de si el nombre de parades, 914 segons el planell
facilitat per ESPIMSA, de la distribució del mercat ambulant de Bonavista s’ajusta a la realitat fins a
l’any 2019, si o no? 2. Llistat complet de les concessions adjudicades i metres d’ocupació per titular i
identificades segons la numeració en el planell d’ESPIMSA, des de l’any 1993 fins a juliol de 2020,
separades per anys (sense nom del titular). 3. Les tarifes per la prestació de serveis per l’ocupació
d’una concessió en el mercat ambulant de Bonavista des de l’any 1993 fins a juliol de 2020. 4.
Ingressos recaptats per les concessions de les parades del mercat ambulant de Bonavista per la
prestació de serveis des de l’any 1993 fins a juliol del 2020.
3. La Reclamació presentada el 18 de setembre de 2020 indica que la persona reclamant no ha rebut
resposta a la sol·licitud. Motiva la Reclamació en què hi hauria diferències en matèria d’ingressos
per concessions entre les auditories i presumpta existència de més concessions que les previstes i
vol comprovar-ho.
4. El 22 de setembre de 2020 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta
com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de
transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP
immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació
pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
5. El 23 de setembre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a ESPIMSA i li requereix que, dins del
termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com
també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels
antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Vençut a bastament el termini
donat, no consta a la GAIP resposta a aquest requeriment.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació
gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de
reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material
del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests
preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una
sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública
com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència
de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes
obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i
no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest
precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei
requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al
dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció.
L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la
concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret
d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen
mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 5 posa de manifest que ESPIMSA no aporta a aquest procediment la documentació que li
ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica
la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i
ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin
ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta
d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé
aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració d’ESPIMSA amb l’efectivitat dels
procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot
impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el
fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a
més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no
emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
3. Dret d’accés a la informació sol·licitada
La informació sol·licitada (diverses dades sobre les concessions de les parades del mercat ambulant de
Bonavista), és informació pública perquè o bé ha estat elaborada per l’Administració (les concessions), o
bé es troba previsiblement en el seu poder, encaixant d’aquesta manera en el concepte d’informació
pública de l’article 2.b LTAIPBG. En conseqüència, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG,
qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin límits que puguin justificar-ne la denegació.
No és previsible la concurrència de límits legals que puguin impedir l’accés a la informació sol·licitada.
Per començar, perquè la informació sobre les concessions atorgades, inclosa la identitat de la persona
concessionària, en la mesura que són contractes públics, ha de ser objecte de publicitat activa per
imperatiu de l’article 13 LTAIPBG. A més, la persona reclamant indica expressament que no demana la
identitat del concessionari, motiu pel qual deixa de formar part de la sol·licitud l’única dada que, sens
perjudici d’allò previst per l’article 13 LTAIPBG, podria ser susceptible d’afectar límits legals al dret
d’accés a la informació pública. En conseqüència, és procedent declarar el dret de la persona reclamant
a la informació sol·licitada.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes
per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la
GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els
articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi
preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades
ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest
requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser
qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser
sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als
efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per
ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus
requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 29
d’octubre de 2020, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 500/2020 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada
indicada a l’antecedent 2.
2. Requerir a ESPIMSA que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del
termini màxim de quinze dies.
3. Requerir a ESPIMSA a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona
responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per
complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 500/2020 i disposar la publicació d’aquesta
resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes)
i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta
sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de
fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La
GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat
de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar -ho
en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el
compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de
l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan
competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció
molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de
drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998,
de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin
transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta
Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb
la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.