Solicitud de número de personal que percibe el plus de experiencia en el Ayuntamiento de Sant Cugat del Vallès y resultado por pérdida de objeto

Resolució 71/2019, de 31 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 500/2018 Administració reclamada: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès Informació reclamada: Nombre de personal de l’Ajuntament que rep un plus d’experiència. Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació Resum: Vist que el sindicat reclamant fa constar la seva cautela de comprovar que la voluminosa informació obtinguda contingui efectivament tota la sol·licitada, abans de donar-se per satisfet amb la resposta municipal, les consideracions del paràgraf anterior i la finalització d’aquest procediment són sens perjudici de la facultat del sindicat reclamant d’informar a la GAIP sobre qualsevol incidència que posi en qüestió l’accés efectiu a la informació sol·licitada, cas en el qual la GAIP intervindria per resoldre’l. Paraules clau: Ajuntament. Sindicat. Personal. Retribucions. Complements retributius. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. L’11 de desembre de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 500/2018, presentada pel Sindicat professional de policies municipals de Catalunya contra l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP promulgat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 10 de maig de 2018 el sindicat reclamant presenta la següent sol·licitud d’informació: nombre de treballadors de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès que perceben la retribució contemplada en el pacte de condicions i conveni vigents anomenada plus d’experiència, així com també el nombre de treballadors municipals que no perceben aquest plus. Demana que la informació sigui facilitada mitjançant un desglossament que reflecteixi les retribucions anuals que cada treballador percep pel concepte indicat, així com les que deixa de percebre cada treballador que no té dret a aquest plus, i tot per als anys 2013, 2014, 2015, 2016 i 2017. Per evitar infringir la normativa de protecció de dades demana que els treballadors siguin identificats amb un codi anonimnitzat, similar al que fa servir l’Ajuntament per donar publicitat de les assignacions amb càrrec al fons social (quatre dígits del DNI). La sol·licitud invoca la legislació de transparència de l’Estat i l’Estatut bàsic de l’empleat públic. El 17 d’agost de 2018 el mateix sindicat reclamant presenta un escrit en el que manifesta que no hauria rebut resposta a la sol·licitud anterior, presenta recurs d’alçada davant l’Alcaldessa contra el silenci administratiu produït per aquest motiu i reitera la sol·licitud anterior. 3. La Reclamació presentada l’11 de desembre de 2018 reitera la sol·licitud i indica que l’Ajuntament no li hauria donat resposta. 4. El 8 de gener de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 23 de gener de 2019 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament, que consisteix en una acta de compareixença que acreditaria el lliurament de la informació sol·licitada a un representant del sindicat reclamant; l’acta inclou la informació sol·licitada, que és voluminosa, motiu pel qual el representant sindical receptor manifesta la seva intenció de comprovar que sigui completa abans de donar-se per satisfet amb la resposta obtinguda. 6. El 23 de gener de 2019 la GAIP comunica el següent al sindicat reclamant: “En relació amb la vostra reclamació 500/2018, presentada contra l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, aquesta Comissió ha tingut coneixement que el passat 18 de gener de 2019 el Sr. Vicente Gómez (Delegat del SPL- CME) va comparèixer a l’Ajuntament i se li va fer entrega de la documentació que donaria resposta a la vostra sol·licitud. Per aquest motiu us demanem que, en un termini de cinc dies, manifesteu si la documentació obtinguda dona efectivament resposta a la vostra sol·licitud. En cas de no rebre resposta en el termini esmentat, considerarem que la documentació obtinguda de l’Ajuntament de Sant Cugat satisfà la vostra sol·licitud”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte tot concretant que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que es presenta en relació amb el silenci administratiu produït arrel de la presentació d’una sol·licitud d’informació pública per part del sindicat reclamant. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixi els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració hauria facilitat la informació sol·licitada en el marc d’aquest procediment de mediació. Aquesta resposta estimatòria extemporània a la sol·licitud d’informació comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’esvaeixen els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de formular declaracions sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada. Nogensmenys, vist que el sindicat reclamant fa constar la seva cautela de comprovar que la voluminosa informació obtinguda contingui efectivament tota la sol·licitada, abans de donar-se per satisfet amb la resposta municipal, les consideracions del paràgraf anterior i la finalització d’aquest procediment són sens perjudici de la facultat del sindicat reclamant d’informar a la GAIP sobre qualsevol incidència que posi en qüestió l’accés efectiu a la informació sol·licitada, cas en el qual la GAIP intervindria per resoldre’l. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 31 de gener de 2019, resol per unanimitat: 1. Finalitzar la Reclamació 500/2018, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. 2. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució i de la base sobre la que finalitza. 3. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.