Acceso a libros diarios, de tesorería y mayores presupuestarios del Ayuntamiento de Solsona

Resolució 187/2019, de 4 d’abril Número d’expedient de la Reclamació: 498/2018 Administració reclamada: Ajuntament de Solsona Informació reclamada: Llibre diari d’operacions, llibre de tresoreria i llibres majors pressupostaris i extrapressupostaris de l’Ajuntament. Sentit de la Resolució: Estimació Resum: Considerant que el que es demana és informació relativa a la gestió de recursos públics, resulta especialment rellevant per a la transparència i per a la seva finalitat de possibilitar-ne l’escrutini de la ciutadania. La informació es demana anonimitzada, de manera que no vulnera el dret a la protecció de dades de persones físiques, i l’Ajuntament no al·lega, ni aquesta Comissió aprecia, que concorri cap altre límit a l’accés que pugui restringir l’accés o justificar la seva desestimació. Paraules clau: Ajuntament. Pressupost. Tresoreria. Reclamació contra silenci. Format. Anonimització. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 9 de desembre de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 498/2018, presentada contra l’Ajuntament de Solsona, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant declina seguir el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 20 d’octubre de 2018, després d’invocar l’LTAIPBG, la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament de Solsona: “Que en compliment de la Llei de Transparència, accés a la informació pública i bon govern, se’m trameti en format excel que es pugui manipular: - Llibre diari d’operacions 2017 (sense partida doble) – Llibre de tresoreria – Llibres majors pressupostaris i extrapressupostari.” 3. La Reclamació presentada el 9 de desembre de 2018 indica que la persona reclamant no hauria rebut cap resposta municipal a la sol·licitud anterior. 4. El 17 de desembre de 2018 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Solsona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 24 de gener de 2019 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Solsona que exposa les dificultats existents que justificarien no haver lliurat la informació sol·licitada. S’argumenta que la documentació reclamada requereix un treball considerable per part de l’Ajuntament ja que no es disposa de la informació en format manipulable i sense les dades dels DNI o NIF, tal i com es demana. També s’exposa que les tasques que ha de dur a terme la plantilla de personal de l’Ajuntament ha augmentat sense que hagi incrementat la plantilla de personal de l’Ajuntament, fet que fa impossible assumir tasques addicionals que requereixen una gran dedicació en temps. D’acord amb l’exposat, l’informe conclou que “ha estat impossible preparar la documentació sol·licitada pel fet que suposa gestionar un volum de dades molt gran, que pot contenir dades sensibles i/o informació de caràcter personal, fet que planteja dubtes sobre si la informació requerida es pot facilitar”. 6. El 30 de gener de 2019 aquesta Comissió trasllada l’informe a la persona reclamant per tal que, en un termini de cinc dies, manifesti si vol continuar amb la tramitació de la Reclamació. 7. El 5 de febrer de 2019 tenen entrada al registre de la GAIP les al·legacions de la persona reclamant, i que són les següents: “Atès que sóc interventora d’administració Local i conec el programa ABSIS de comptabilitat amb el qual treballa l’Ajuntament de Solsona, sé del cert que per treure les dades que sol·licito s’han de fer dos clics a l’ordinador i per tant em sembla una broma la resposta que dona l’Ajuntament de Solsona. La qüestió és que si estan obligats a donar-me les dades no hi ha cap excusa que els impedeixi fer dos clics a l’ordinador, altra qüestió és la documentació que es vulgui amagar a la ciutadania. No es requereix de més personal al departament d’intervenció per donar resposta a la meva demanda.” 8. El 6 de febrer de 2019 la GAIP trasllada les al·legacions de la persona reclamant a l’Ajuntament de Solsona i li requereix que, en un termini de cinc dies, faci arribar a la Comissió els motius que impedeixen extreure la documentació reclamada, en format Excel manipulable, i que es pronunciï sobre la possibilitat de disposar de la documentació reclamada, de manera anonimitzada, utilitzant les eines del programa informàtic en qüestió. 9. El 13 de febrer de 2019 l’Ajuntament de Solsona comunica a la GAIP que, per falta de mitjans i recursos humans, no poden fer arribar la documentació. També comuniquen que atesa la defunció de la persona encarregada del sistema informàtic de l’Ajuntament no els és possible trametre la informació sol·licitada, que ara es reclama. Tanmateix, exposen que, quan puguin, faran arribar la documentació que els hi ha estat sol·licitada. 10. El 20 de febrer de 2019 la GAIP trasllada a la persona reclamant la darrera comunicació de l’Ajuntament de Solsona. 11. El 28 de febrer de 2019 la persona reclamant s’adreça a la Comissió i, en resposta a la notificació tramesa per l’Ajuntament, comunica que: “El programa informàtic amb el qual es gestiona la comptabilitat NO depèn de cap informàtic d’Ajuntament sinó de la Diputació de Lleida (que els facilita a tots els Ajuntaments de la Província i en fa el servei de manteniment i assessorament), per tant l’informàtic de l’Ajuntament NO hi te res a veure i a més no sap ni fer-lo funcionar. – Que si bé es cert que l’empresa que tenia contractada l’Ajuntament per gestionar la part informàtica, em consta que un dels titulars és difunt, el servei informàtic m’imagino que no es deu haver aturat a tot l’Ajuntament. L’eficàcia i l’eficiència dels serveis municipals no poden dependre d’una defunció. Per tot el que s’ha exposat entenc que S’HAN INVENTAT UNA EXCUSA per no entregar la documentació sol·licitada. Tal i com vaig comentar en alguna altra ocasió, el programa informàtic de comptabilitat de l’Ajuntament de Solsona només li calen dos clics per treure’n la informació que es demana” 12. En data 1 de març de 2019, la GAIP fa arribar les al·legacions de la persona reclamant a l’Administració reclamada. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i consideracions generals sobre el contingut i l’abast del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació ja que es planteja en relació amb el silenci administratiu ocorregut atesa la manca de resposta de l’Ajuntament a una sol·licitud d’informació pública dirigida a un Ajuntament de Catalunya. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre l’accés a la informació reclamada. L’objecte de reclamació és, sens dubte, informació pública, en els termes en què la defineix l’article 2.b LTAIPBG (transcrit al FJ 1) i, com a tal, sotmesa al dret d’accés. A més, considerant que és informació relativa a la gestió de recursos públics, és especialment rellevant per a la transparència i per a la seva finalitat de possibilitar-ne l’escrutini de la ciutadania. La informació es demana anonimitzada, de manera que no vulnera el dret a la protecció de dades de persones físiques, i l’Ajuntament no al·lega, ni aquesta Comissió aprecia, que concorri cap altre límit a l’accés que pugui restringir-lo o justificar la seva desestimació. L’Ajuntament ha al·legat diferents obstacles de caràcter material i de personal per elaborar la informació de la manera anonimitzada en què es demana: (dificultats de personal, dificultats d’anonimització, vacant en la persona responsable de la gestió del programari informàtic de gestió pressupostària) que han estat rebatudes per la persona reclamant. Els arguments de la persona reclamant, no desmentits per l’Ajuntament, semblen tenir tota la lògica i és de suposar que la fatal pèrdua de la persona que fins a la data s’encarregava de la gestió d’aquell programari no impedeixi que la persona que l’estigui substituint en aquestes funcions pugi desenvolupar aquesta tasca. Pel que fa al format, es demana que sigui en format Excel, i si és possible, l’Administració l’haurà de facilitar en aquest format. Tanmateix, si la transposició a aquest programari li suposa algun impediment, ho facilitarà en el format electrònic que li sigui possible, preferiblement reutilitzable. D’acord amb l’exposat i en aquests termes, s’estima la reclamació. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 4 d’abril de 2019, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 498/2018 i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir còpia digital de la informació següent, prèvia eliminació de les dades personals que hi constin (nom i cognoms, DNI, NIF de persones físiques): Llibre diari d’operacions 2017 (sense partida doble), Llibre de tresoreria, Llibres majors pressupostaris i extrapressupostari, en format reutilitzable si és possible. 2. Requerir a l’Ajuntament de Solsona que lliuri a la persona reclamant la informació estimada per l’apartat anterior en el termini màxim de deu dies des de la notificació de la present resolució i per a que acte seguit n’informi a la GAIP. 3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi en l’execució de la present resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 498/2018 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.