Solicitud de información sobre incidentes con perros potencialmente peligrosos y resultado estimatorio

Resolució 707/2023, de 3 d’agost Número d’expedient de la Reclamació: 497/2023 Administració reclamada: Paeria de Balaguer Informació reclamada: Diversa informació relativa a incidents amb gossos potencialment perillosos Sentit de la resolució: Estimació Resum: La informació i documentació sol·licitada és en relació a un accident amb dos gossos de raça potencialment perillosa que van atacar a una dona i al seu gos que va resultar mort, és informació pública, ja que fa referència a l’activitat de l’Ajuntament en exercici de les seves funcions en matèria de seguretat pública, capacitat sancionadora de l’Ajuntament, salut pública i protecció del benestar dels animals. La llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local regula quines son les competències dels ens municipals i en el seu article 25: “1. El municipi, per a la gestió dels seus interessos i en l’àmbit de les seves competències, pot promoure activitats i prestar els serveis públics que contribueixin a satisfer les necessitats i asp iracions de la comunitat veïnal en els termes que preveu aquest article. 2. El municipi exerceix, en tot cas, com a competències pròpies, en els termes de la legislació de l’Estat i de les comunitats autònomes, en les matèries següents: f) Policia local, protecció civil, prevenció i extinció d’incendis. j ) Protecció de la salubritat pública”. Així mateix, el Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals, en el seu articles 41.1 regula la competència dels ens municipals res sobre el control dels animals de companyia i d’altres. Concretament, “a) Exercir la inspecció i la vigilància dels animals de companyia. b) Establir un cens municipal d'animals de companyia d'acord amb el que preveu l'article 14, el qual ha d'estar a disposició de les administracions i les autoritats competents. c) Recollir i controlar els animals de companyia abandonats o perduts i els animals salvatges urbans”. En aquest sentit, cal recordar que el procediment d’accés a la informació no obliga a altra cosa que a lliurar la informació prèviament en poder de l’Administració, de manera que si la resposta a alguna de les qüestions plantejades és la inexistència de dades, actuacions o documents, aquesta Resolució només obliga a l’Ajuntament a manifestar-ho, sense que li sigui exigible cap altra actuació. Paraules clau: Ajuntaments. Paeria. Gossos. Raça potencialment perillosa. Incidents. Policia. Denúncies. Queixes. Avisos. Inspeccions. Requeriments. Sancions. Cens. Ll icències de tinença. Manca de col·laboració. Ponent: Iolanda Pineda Balló Antecedents 1. El 22 de maig de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 497/202 3, presentada per una entitat animalista: “Fundació per l’Assessorament i l’Acció en Defensa dels Animals” contra la Paeria de Balaguer, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. L’entitat reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 31 de març de 2023 l’entitat animalista presenta una instància a l’Ajuntament de Balaguer: Divendres dia 24 va succeir un accident amb dos gossos de raça potencialment perillosa que van atacar a una dona i al seu gos que va resultar mort”. I sol·licita que se li faciliti la següent informació: - Quants avisos i denúncies havia rebut l’Ajuntament de Balaguer i la policia local en relació als dos gossos comissats el passat divendres. - Data que reben el primer avís o denúncia per aquests gossos. - Motiu de les queixes, avisos o denúncies que rep l’ajuntament/policia en relació als dos gossos comissats. - Conèixer si l’ajuntament /policia local va realitzar inspecció per comprovar condicions de manteniment i estat, documentació, etc. - Si l’ajuntament de Balaguer va fer requeriments al propietari, i en tal cas, conèixer que se li va requerir i si aquest va fer cas als citats requeriments. - Quants expedients sancionadors s’havien incoat al propietari, per quines infraccions i les sancions imposades. - Si el propietari dels gossos disposava de la corresponent llicencia per la tinença de gossos gpp. - Si els animals estav en identificats i censats. - Amb quin centre d’acollida te conveni l’Ajuntament de Balaguer per la recollida dels animals de companyia perduts, abandonats o comissats. - A quin centre d’acollida es troben els dos gossos comissats el passat dia 24. - Si l’ajuntament ha incoat expedient sancionador pel fets ocorreguts el passat dia 24 que ens proporcionin el número per poder comparèixer com a part. 3. La Reclamació presentada el 22 de maig de 2023 indica que la Paeria de Balaguer no ha donat resposta a la sol·licitud d’accés a la informació i no ha lliurat la informació sol·licitada. 4. El 21 de juny de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a l’entitat reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació a la Paeria de Balaguer i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Vençut a bastament el termini indicat, no consta a la GAIP la recepció de la documentació requerida a l’Ajuntament. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 5 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre el dret a la informació sol·licitada La reclamació té per objecte la informació prèviament sol·licitada a l’Administració, sobre la qual ha recaigut silenci administratiu sense que s’hagin invocat en aquest procediment per part de l’Administració la concurrència de límits que en puguin restringir l’accés. L’ entitat reclamant en alguna de les seves preguntes concretes fa referència als propietaris dels dos gossos que han estat objecte de la sol·licitud d’informació. L’entitat reclamant en cap moment demana el nom o dades d’aquestes persones concretes. En tot cas i en aplicació de l’article 24.1 de la LTAIPBG, el nom o els noms del propietaris del gossos implicats en els fets origen de la sol·licitud d’informació pública, no s’han de facilitar i es pot donar perfectament accés a la informació, i si cal procedir a anonimitzar el nom del o dels propietari o propietaris dels gossos. La informació i documentació sol·licitada és en relació a un accident amb dos gossos de raça potencialment perillosa que van atacar a una dona i al seu gos que va resultar mort , és informació pública, ja que fa referència a l’activitat de l’Ajuntament en exercici de les seves funcions en matèria de seguretat pública, capacitat sancionadora de l’Ajuntament, salut pública i protecció del benestar dels animals. El Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya en determinar les competències municipals preveu a l’article 66.1 :” El municipi, per a la gestió dels seus interessos i en l'àmbit de les seves competències, pot promoure tota mena d'activitats i prestar tots els serveis públics que contribueixin a satisfer les necessitats i les aspiracions de la comunitat de veïns” i a l’article 66.3 reconeix específicament la competència en les matèries com ara : a) La seguretat en llocs públics i h) La protecció de la salubritat pública. Tot això, d’acord amb la Llei de Bases de l regim local. Així mateix, el Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals, en el seu article 41.1 regula la competència dels ens municipals sobre el control dels animals de companyia i d’altres. Concretament, “a) Exercir la inspecció i la vigilància dels animals de companyia. b) Establir un cens munic ipal d'animals de companyia d'acord amb el que preveu l'article 14, el qual ha d'estar a disposició de les administracions i les autoritats competents. c) Recollir i controlar els animals de companyia abandonats o perduts i els animals salvatges urbans”. En aquest sentit, cal recordar que el procediment d’accés a la informació no obliga a altra cosa que a lliurar la informació prèviament en poder de l’Administració, de manera que si la resposta a alguna de les qüestions plantejades és la inexistència de dades, actuacions o documents, aquesta Resolució només obliga a l’Ajuntament a manifestar-ho, sense que li sigui exigible cap altra actuació. La Taula d'accés i avaluació documental (TAAD núm. 862, publicada al DOGC 7133) d’expedients d’inscripció al cens municipal d’animals de companyia que té com a funció administrativa identificar i controlar els animals de companyia (gossos, gats i fures) i animals salvatges en captivitat que resideixen de manera habitual al municipi, estableix un règim general d’accés restringit sense perjudici d’accés parcial perquè majoritàriament poden contenir dades personals que no són ni merament identificatives contingudes a informació pública directament relacionada amb l’organització, funcionament o activitat pública de l’Administració, ni especialment protegides. Per altra banda i pel que fa a la disposició, s’estableix la destrucció total en un termini de quatre anys des de la finalització de l’expedient. En cas que s’hagi aplicat aquesta TAAD a la documentació n’ha de quedar constància en el registre d’eliminació de documents amb els camps informatius establerts en l’art. 12 del Decret 13/2008 de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents i donar-ne publicitat activa tal i com estableix l’article 35 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents. En cas que NO s’hagi aplicat la TAAD, es considera informació pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG. Pel que al cens d’animals de companyia, les denúncies sobre animals perillosos i expedients sancionadors en matèria d’animals no existeix encara l es corresponents TAAD, i per tant, d’acord amb el que estableix l’article 9 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents, són de conservació permanent. En conseqüència, s’estima la reclamació i es declara el dret de l’entitat reclamant a obtenir de l’Ajuntament la informació i documentació sol·licitada i que consta en l’antecedent 2, o la manifestació de la seva inexistència en poder de l’Ajuntament, tenint en compte que no ha de facilitar cap nom ni dada del o dels propietari o propietaris dels gossos. 4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar de diferents expedients administratius, que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Control d’animals (codi 0159). 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Pl e de la GAIP, en la sessió de 3 de agost de 2023, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 497/2023 i declara el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 2. Requerir a la Paeria de Balaguer que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir a la Paeria de Balaguer a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 497/202 3 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.