Se solicitó al Ayuntamiento de Cornellà de Llobregat el acceso a las memorias (2019-2021) y la planificación de los servicios para personas mayores. Ante el silencio administrativo, la GAIP estima la reclamación basándose en que dicha documentación es información pública y el Ayuntamiento no invocó ningún límite legal para denegar el acceso.
Puntos clave de la argumentación
1
Las memorias de actividad y planificaciones de servicios públicos son información pública según el artículo 2.b de la LTAIPBG, siempre que estén elaboradas y en poder de la Administración.
2
La constatación de la inexistencia de los documentos solicitados también constituye información pública adecuada para satisfacer la solicitud.
3
El Ayuntamiento de Cornellà no invocó ni justificó la concurrencia de ningún límite legal para restringir el acceso a la información.
4
De acuerdo con el artículo 7.1.i de la LTAIPBG, las administraciones tienen la obligación de difundir públicamente los planes, programas y memorias generales en aplicación del principio de transparencia.
5
La falta de colaboración del Ayuntamiento al no responder a los requerimientos de la GAIP no impide la resolución del procedimiento de reclamación.
Texto completo
Resolució 680/2022, de 12 d’agost
Número d’expedient de la Reclamació: 497/2022
Administració reclamada: Ajuntament de Cornellà de Llobregat
Informació reclamada: Memòries i pla de servei per a gent gran.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: Les memòries d’activitat i les planificacions d’activitat futura d’un servei prestat en exercici
de les funcions de l’administració reclamada són informació pública, d’acord amb l’article 2.b
LTAIPG, si estan elaborades i en poder de l’Ajuntament prèviament a la sol·licitud. Cas contrari, la
constatació de la inexistència d’aquestes memòries o plans és també informació pública adequada
per satisfer la sol·licitud objecte de reclamació. No és plausible, ni ha estat invocat per
l‘Ajuntament de Cornellà, la concurrència d’algun límit legal a l’accés a les memòries i plans
reclamats, màxim si tenim en compte que, d’acord amb l’article 7.1.i LTAIPBG, l’Administració
pública té l’obligació de fer pública difusió, en aplicació del principi de transparència, dels plans, els
programes i les memòries generals.
Paraules clau: Ajuntament. Memòries. Plans. Serveis. Gent gran, Reclamació contra silenci.
Manca de col·laboració de l’Administració.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 22 de maig de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 497/2022, presentada contra
l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent
següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de
la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon
govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 24 de març de 2022 la persona reclamant presenta una instància on sol·licita accés a les
memòries municipals vinculades als serveis de gent gran dels anys 2019, 2020 i 2021 i la
planificació en vigor dels serveis per a gent gran.
3. La Reclamació presentada el 22 de maig de 2022 indica que l’Ajuntament de Cornellà de
Llobregat no ha contestat la sol·licitud anterior.
4. El 26 de maig de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
5. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat i
li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un
informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que
deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
6. El 4 de juliol de 2022, depassat àmpliament el termini, la GAIP reitera el requeriment
d’informe i de l’expedient, sense que a data d’aquesta Resolució, l’Ajuntament l’hagi aportat.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés
a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació
pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que
també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les
resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut
expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i
resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública adreçada a una
administració de l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG (article 3.1.a).
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la
informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu
poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que
li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què
fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés
a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament
establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals
al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en
compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en
benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la
informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas
els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar
degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que
l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i
temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a
l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de
cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui
l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho
estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen
l’aplicació”.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
Els antecedents 5 i 6 posen de manifest que l’Ajuntament no ha aportat a aquest procediment la
documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4
RGAIP, que disposa que: ”La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la
resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la
reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del
procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de
trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”.
Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb
l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació
pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com
posa de manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la
informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de
tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que
aquesta continuï la tramitació”.
3. Sobre el dret a la informació sol·licitada
Les memòries d’activitat i les planificacions d’activitat futura d’un servei prestat en exercici de les
funcions de l’administració reclamada són informació pública, d’acord amb l’article 2.b LTAIPG, si
estan elaborades i en poder de l’Ajuntament prèviament a la sol·licitud. Cas contrari, la constatació
de la inexistència d’aquestes memòries o plans és també informació pública adequada per satisfer
la sol·licitud objecte de reclamació.
Establert que les memòries d’activitats públiques i els plans de serveis municipals són informació
pública, se n’ha de derivar que poden ser objecte del dret d’accés a la informació garantit per
l’article 18.1 LTAIPBG, que només podria ser restringit per algun límit legal a l’accés, d’acord amb
l’article 20.1 LTAIPBG.
No és plausible, ni ha estat invocat per l‘Ajuntament de Cornellà, la concurrència d’algun límit legal
a l’accés a les memòries i plans reclamats, màxim si tenim en compte que, d’acord amb l’article
7.1.i LTAIPBG, l’Administració pública té l’obligació de fer pública difusió, en aplicació del principi
de transparència, dels plans, els programes i les memòries generals.
D’acord amb aquests preceptes, és procedent estimar la reclamació i declarar el dret de la
persona reclamant a obtenir de l’Ajuntament de Cornellà les memòries municipals vinculades als
serveis de gent gran dels anys 2019, 2020 i 2021 i la planificació en vigor dels serveis per a gent
gran, o la constància escrita de la seva inexistència.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions
dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les
persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions,
d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de
reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de
12 d’agost de 2022, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 497/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a accedir a les
memòries municipals vinculades als serveis de gent gran dels anys 2019, 2020 i 2021 i a la
planificació en vigor dels serveis per a gent gran, o a la manifestació de la seva inexistència.
2. Requerir a l’Ajuntament de Cornellà que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a
l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, i a informar a la GAIP, en aquest mateix
termini, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de
les actuacions dutes a terme per complir-la.
3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 497/2022 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de
dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant,
si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la
Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web
www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de
l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article
29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot
interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a
l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.