Desistimiento 01/02/2017 · 49 días en resolverse

Solicitud de información sobre control horario y de presencia en el Servei d'Ocupació de Catalunya y finalización por desistimiento

Se solicitó al Servei d'Ocupació de Catalunya información sobre el control horario y de presencia. El ciudadano reclamó ante la GAIP alegando que la administración no se puso en contacto para la entrega de los datos. La GAIP decide finalizar el procedimiento por desistimiento, ya que el reclamante no respondió al requerimiento de subsanación de defectos formales.

Puntos clave de la argumentación

1 La reclamación requiere que coincida la persona solicitante del acceso con la persona reclamante, o que se acredite la representación correspondiente.
2 El Manual de Reclamación de la GAIP exige adjuntar copia de la solicitud de información y la resolución administrativa con registro oficial de salida.
3 La falta de respuesta a un requerimiento de enmienda de requisitos formales en el plazo de diez días conlleva la consideración de desistimiento del interesado.

Texto completo

Resolució 26/2017, d’1 de febrer Administració reclamada: Generalitat de Catalunya. Servei d’Ocupació de Catalunya. Núm. d’ex Reclamació: 497/2017. Informació reclamada: Informació relativa al control horari i de presència al lloc d e treball. Sentit de la Resolució: finalització per desistiment. Resum: La reclamació no reuneix els requisits necessaris per a la seva admissió a tràmit. La persona reclamant no respon el requeriment d’esmena que li ha notificat la GAIP, per la qual cosa se la té per desistida de la reclamació i és procedent declarar-ne la finalització. Paraules clau: Generalitat. Esmena. Desistiment. Ponent: Elisabet Samarra i Gallego. Antecedents 1. El 14 de desembre de 2016 entra a la GAIP la Reclamació 497/2016, presentada per canal electrònic per una persona física que diu actuar en nom propi, contra el Servei d’Ocupació de la Generalitat de Catalunya (SOC). La persona reclamant acompanya la sol·licit ud d’accés que porta causa de la reclamació, i d’ella es desprèn que la persona sol·licitant de l’accés seria una persona diferent de la que ara reclama, sense que la persona reclamant aporti o acrediti la seva representació. La sol·licitud d’accés tenia per objecte obtenir del (SOC) informació relativa al control horari i a les justificacions de no presència enregistrades per l’aplicatiu ATRI de la pròpia persona. Acompanya també la reclamació del que seria la resposta obtinguda a la sol·licitud, escrit apòcrif i sense que hi consti registre oficial de sortida del SOC que estimava la sol·licitud d’accés a la informació considerant que la sol·licitant era la pròpia persona interessada del procediment, i li avançava que s’hi posarien en contacte per a fer-li el lliurament de la informació. Motiva la reclamació en el fet que el SOC no s’hauria posat en contacte per a facilitar l’accés encara. 2. Davant la manca de determinats requisits formals de la reclamació, el dia 27 de desembre de 2016 la GAIP la requereix a fer -ne esmena, tot advertint-la que si transcorreguts deu dies no esmenava la reclamació, s’entendria que en desistia . La notificació electrònica d’aquest requeriment consta com a acceptada per la persona reclamant el mateix dia 27 de desembre, sense que se n’hagi obtingut resposta. Fonaments jurídics 1. Desistiment L’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) estableix que les reclamacions davant de la GAIP han de tenir per objecte resolucions administratives en matèria d’accés a la informació pública. Per tant, és requisit per a poder accedir a la via de garantia de la GAIP que s’acrediti que prèviament s’ha demanat a l’Administració l’accés a una informació i aquesta l’ha desatès, i la coincidència de la persona sol·licitant i la reclamant. En aquest cas, la persona sol·licitant de l’accés és una diferent de la que ara diu formular reclamació en nom propi. El Manual de Reclamació de la GAIP estableix en el seu apartat 8 que la reclamació s’ha d’acompanyar d’una còpia de la sol·licitud d’informació, amb les dades bàsiques (data i número de registre) i aquesta sol·licitud ha de ser formulada per la mateixa persona que ara reclama, de manera que si en aquest tràmit actués representada, caldria que s’acredités la representació. Així mateix, el mateix apartat del Manual estableix com a requisit aportar la resolució de l’Administració, si n’hi ha, en la que consti el registre de sortida o la data de recepció per part de la reclamant. El Manual de Reclamació disposa en el seu apartat 13.1 que si la persona responsable de la tramitació comprova que la reclamació presentada no reuneix tots els requisits, ho comunicarà a la reclamant indicant -li les dades o documents que cal completar i advertint-la que, si no ho esmena en el termini de deu dies, es considerarà que desisteix de la seva reclamació i aquesta serà arxivada. Així es va procedir (antecedent 2), sense que depassat àmpliament el termini s’hagi obtingut resposta de la persona reclamant, per la qual cosa, de conformitat amb el Manual de Reclamació esmentat i d’acord amb l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques , se la té per desistida de la reclamació i es declara la finalització del procediment. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d’1 de febrer de 2017, resol per unanimitat: 1. Declarar la finalització de la Reclamació 497/2016, per desistiment de la persona reclamant. 2. Disposar la publicació d’aquesta Resolució al web de la GAIP Barcelona,1 de febrer de 2017 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.