Reclamación de un sindicato sobre listados de plazas de la OEP 2017-2018 y personal interino con resultado de inadmisión parcial, desestimación parcial y pérdida del objeto

Resolució 591/2022, de 1 5 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 496/2022 Administració reclamada: Departament de Justícia. Informació reclamada: Llistats de les places ofertes als aspirants que han superat el procés selectiu per l’ingrés al cos d'Auxili a l'OEP 2017- 2018. Sentit de la resolució: Inadmissió parcial, desestimació parcial i pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: S’inadmet la reclamació en relació amb les peticions prèvies formulades a l’administració diferents de l’accés a la informació pública, d’acord amb l’article 33.2 RGAIP; respecte de l’ampliació de l’objecte en la reclamació amb informació de la què no s’ha acreditat la petició prèvia a l’administració, es desestima parcialment la reclamació per vulnerar el principi de congruència, i es declara la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació en relació amb la informació pública prèviament sol·licitada a l’administració, atès que l’Administració ha manifestat, en el marc d’aquest procediment, que no existeix en el seu poder. Paraules clau: Generalitat de Catalunya. Sindicats. Reserva de places. Personal interí. Reclamació contra silenci. Objecte del procediment. Congruència de la Reclamació. Informació inexistent. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 20 de maig de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 496 /2022, presentada per un sindicat contra el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 24 de febrer de 2022 el sindicat reclamant presenta una instància al registre electrònic del Ministeri de Política Territorial i Funció Pública en el que demana al Departament de Justícia amb caràcter previ al requeriment al Ministeri que “se nos hagan llegar los listados de las plazas ofertadas a los aspirantes que han superado el proceso selectivo para el ingreso en el cuerpo de Auxilio en la OEP 2017- 2018; ya que se deberán excluir de los mismos todas aquellas plazas que lleven ocupadas temporalmente de forma ininterrumpida, con anterioridad al 1 de Enero de 2016 y en los tres años anteriores al 31 de diciembre de 2020, ya que las primeras deben proveerse por el sistema de concurso de méritos y las segundas por el de concurso oposición con las características que fija la ley 20/21 y que no son las que se han dado en la oferta de empleo 2017- 2018”. 3. La Reclamació presentada el 20 de maig de 2022 indica que reiteradament han demanat al Departament de Justícia que es determini i quantifiqui el personal i s’exclogui el que hi està amb abús de contractació, i que se’ls doni trasllat d’un llistat en el què hi apareguin totes les places que estan cobertes amb personal temporal des d’abans de l’1/1/2016 indicant la data de la seva cobertura, així com el llistat que el Departament hagi enviat al Ministeri de Justícia amb les places afectades per la Llei 10/21. S’adjunta a la reclamació diversos escrits del sindicat demanant reunions amb la Consellera de Justícia o l’exclusió de les places ocupades per personal interí dels processos selectius i de provisió en el marc del procés d’estabilització de personal interí de la Llei 20/21, així com l’escrit indicat a l’antecedent 2. 4. El 26 de maig de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. El 26 de maig de 2022 la GAIP comunica la Reclamació al Departament de Justícia de Catalunya i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 7 de juliol de 2022 la GAIP reitera al Departament de Justícia el requeriment de documentació notificat el 26 de maig de 2022. El 8 de juliol de 2022 la GAIP rep l’informe del Departament , el qual relaciona els antecedents de comunicació amb el sindicat, fa constar que en els escrits acompanyats a la reclamació hi consten peticions de reunions amb la consellera (reunió que es v a celebrar el juliol del 2021) i peticions d’exclusió de places que no son peticions d’informació pública que, en tot cas, haurien de donar lloc a un altre tipus de procediment administratiu però que queden fora l’abast d’aquest procediment davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Publica, atès que no es refereix a una petició anterior d’accés a informació pública (article 39 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, en relació amb els articles 18 i 2b), els quals determinen el contingut del dret d’accés a la informació pública. I conclou en relació amb aquells escrits i peticions que. “Per tant, no havent existit cap petició d’accés a informació pública, la reclamació manca d’objecte doncs no es presenta contra una “resolució expressa o presumpte en matèria d’accés a la informació pública” com exigeixen els article 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el reglament de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, en relació amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.” Pel que fa al llistat de places ocupades per personal temporal, indica que és informació inexistent perquè encara està en fase d’elaboració, quant a la relació dels llocs de treball concrets afectats pels processos selectius d’estabilització previstos en la Llei 20/21, indica que no és possible facilitar la informació atès que l’Administració obtindrà aquesta informació i la farà pública en el moment en què es convoquin els aspirants que superin el procés selectiu a l’acte d’adjudicació de places. Ho argumenta dent constar que “D’acord amb el que estableix l’article 482 de la LOPJ, les necessitats de recursos humans, amb assignació pressupostària, que hagin de proveir-se mitjançant la incorporació de personal de nou ingrés seran objecte d’oferta d’ocupació pública. La Llei, però, no exigeix que les places incloses a l’oferta pública hagin de tenir associats uns llocs de treball concrets. Les places de l’oferta es corresponen amb els llocs vacants, és a dir, els llocs que no estan ocupats definitivament, que estan pressupostats i que són necessaris per a la prestació del servei. La concreció dels llocs de treball es produeix una vegada resolt el concurs general de provisió de llocs del cos corresponent, en el qual els llocs vacants són oferts a les persones que tenen la condició de funcionàries amb anterioritat a la resolució del procés selectiu d’accés a la condició de personal funcionari. En el cas del personal al servei de l’Administració de justícia, la oferta d’ocupació publica es va concretar en el Reial decret 408/2022, de 24 de maig, pel que s’aprova l’oferta d’ocupació pública per l’estabilització corresponent a la Llei 20/21, el qual inclou les places corresponents a l’Administració de justícia. Aquest Reial decret es va publicar i es pot consultar al BOE 124, de 25 de maig de 2022. Quart.- D’acord amb l’exposat, i pel que fa a la reclamació plantejada, la determinació del nombre de places que s’oferiran en les convocatòries d’estabilització es determinarà en les convocatòries corresponents i la concreció dels llocs de treball afectats es produirà una vegada resolts els processos selectius d’estabilització. En la concreció d’aquests llocs s’hauran de tenir en compte altres circumstàncies com poden ser les situacions derivades de les opcions personals i de carrera administrativa dels funcionaris del cos (processos selectius de promoció interna i reposició ordinaris i de provisió anteriors a les convocatòries d’estabilització, derivats de l’execució de les ofertes aprovades corresponents als anys 2020, 2021 i 2022) així com reingressos, jubilacions, que tenen com a conseqüència que un lloc de treball vacant s’ocupi i no es pugui oferir en el procés selectiu o que, contràriament, un lloc ocupat es pugui convertir en lloc de treball vacant susceptible de ser adjudicat. Cal afegir, finalment, que el cas del personal al servei de l’Administració de justícia, la competència per convocar els processos selectius correspon, d’acord amb el que estableixen els articles 482 i 483 de la LOPJ, al Ministeri de justícia, de manera que cal afegir a l’exposat una qüestió competencial i és que, arribat el moment de concretar el nombre de places que s’oferiran en els diferents processos selectius d’estabilització, la competència per convocar els processos selectius indicant el nombre de places que s’oferiran i l’àmbit territorial de les mateixes, correspondrà al Ministeri de Justícia, d’acord amb els articles esmentats.” I amb base als arguments anteriors, conclou que correspon la inadmissió, a l’empara de l’article 64.1 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, amb remissió a l’article 53, atès que la informació sol·licitada no té la condició de informació pública als efectes de l’article 2.b de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, atès que, com s’ha dit, és una informació en procés d’elaboració en aquest moment. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública adreçada a una administració de l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG (article 3.1.a). L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Objecte de reclamació, congruència amb la sol·licitud i inexistència de la informació Com es desprèn dels antecedents, i coincidint amb la posició del Departament de Justícia, no resulten admissibles en aquest procediment els escrits aportats a la reclamació en què es demanin reunions o actuacions del Departament diferents de l’estricte sol·licitud d’informació pública. La competència d’aquesta Comissió queda reservada a la revisió de decisions administratives en matèria d’accés a informació pública (article 39.1 LTAIPBG) i d’acord amb l’article 33 .2 RGAIP, correspon inadmetre les reclamacions que no tingui per objecte el dret d’accés a informació pública. D’acord amb això, no s’admeten en aquest procediment els escrits aportats pel sindicat reclamant diferents de l’assenyalat a l’antecedent 2, i d’aquell, tampoc s’admet com a objecte del procediment la petició de què es determini i quantifiqui el personal al servei de l’Administració de justícia de llarga durada afectat per la Llei 20/21, de 28 de desembre, de mesures urgents per la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública i s’exclogui les seves places dels processos selectius en vigents. L’escrit de reclamació, però, assenyala com a objecte d’aquest procediment que se’ls faciliti un llistat en el què hi apareguin totes les places que estan cobertes amb personal temporal des d’abans de l’1/1/2016 indicant la data de la seva cobertura, així com el llistat que el Departament hagi enviat al Ministeri de Justícia amb les places afectades per la Llei 10/21. Aquesta petició no és plenament congruent amb la sol·licitud d’informació de la què deriva i en suposa una ampliació inadmissible. Per tant, l’objecte de la reclamació queda limitat a la part en què els escrits aportats per la reclamant demanava informació pública, que es transcriu a l’antecedent 2: un llistat de places ofertes als aspirants que han superat els processos selectius per a l’ingrés al cos d’auxili judicial, de la convocatòria de la OOP 2017- 2018 places que s’oferiran en els processos d’estabilització previstos en l’article 2.1 i les disposicions addicionals sisena i vuitena de la Llei 20/21. Respecte d’aquesta informació, l’informe del Departament de Justícia argumenta sòlidament la seva inexistència en el seu poder, el què podria haver justificat la inadmissió de la sol·licitud per part d’aquella administració, i que, en tot cas, comporta que s’hagi de declarar la pèrdua sobrevinguda del procediment per la manifestació expressa de la inexistència de la informació. D’acord amb l’exposat, s’inadmet la reclamació en relació amb les peticions prèvies formulades a l’administració diferents de l’accés a la informació pública, d’acord amb l’article 33.2 RGAIP; respecte de l’ampliació de l’objecte en la reclamació amb informació de la què no s’ha acreditat la petició prèvia a l’administració, es desestima parcialment la reclamació per vulnerar el principi de congruència, i es declara la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació en relació amb la informació pública prèviament sol·licitada a l’administració, atès que l’Administració ha manifestat, en el marc d’aquest procediment, que no existeix en el seu poder. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 15 de juliol de 2022, resol per unanimitat: 1. Inadmetre la reclamació en relació amb els escrits aportats a la reclamació que continguin peticions a l’administració diferents de l’accés a la informació pública, d’acord amb l’article 33.2 RGAIP, excepte l’indicat a l’antecedent 2. 2. Desestimar la reclamació en relació amb la informació de la què no s’hagi acreditat la petició prèvia a l’administració per la reclamant, per vulnerar el principi de congruència inherent al caràcter revisor d’aquest procediment de reclamació. 3. Declarar la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació amb la manifestació de la inexistència de la informació en poder de l’Administració feta en el marc d’aquest procediment. 4. Finalitzar la Reclamació 496/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.