Solicitud de actas e informes del PROCICAT sobre medidas COVID-19 con resultado de estimación parcial

Resolució 586/2021, de 17 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 496/2021 Administració reclamada: Departament d’Interior Informació reclamada: Actes del comitè del PROCICAT i informes que avalin les mesures preses. Sentit de la resolució: Inadmissió parcial, estimació parcial i desestimació parcial. Resum: La comunicació del Departament d’Interior, doncs, només informa de la inexistència de les actes del comitè tècnic del PROCICAT, sense pronunciar-se expressament sobre les actes de Comitè de Direcció del PROCICAT, malgrat que quedarien incloses en la sol·licitud tenint en compte la seva formulació genèrica referida a les reunions del PROCICAT, sense major distinció ni reducció al seu comitè tècnic. Per tant, s’admet la reclamació en relació amb les actes del Comitè de Direcció del PROCICAT. La remissió del l ímit temporal de la informació al moment futur en què es produeixi la resposta suposa una sol·licitud d’informació futura, el què no és admissible en aquest procediment, tenint en compte que la preexistència de la informació a la sol·licitud és inherent a la definició legal d’informació pública de l’article 2.b LTAIPBG, i està expressament requerida per l’article 53.2 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública, quan estableix que “En tot cas, la informació pública objecte del dret d'accés ha de ser temporalment preexistent a la presentació de la sol·licitud d'accés, amb independència de la data d'entrada en vigor de la Llei 19/2014, del 29 de desembre”. Per tant, temporalment la reclamació només és adm issible en relació amb els informes que avalin les mesures que ha pres el PROCICAT des de març de 2020 que existissin elaborats en el moment de la sol·licitud. En relació amb aquests informes, la comunicació del Departament d’Interior contra la què es reclama no és clara ni en facilita el seu accés material, incomplint l’article 73.2 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació, que exigeix que si no es lliura directament la informació amb la comunicació, s’indiqui un enllaç web on de manera inequívoca i directa s’hi trobi, i com ja s’ha dit, l’enllaç web indicat a la resposta del Departament no porta de manera directa a la consulta i descàrrega dels informes reclamats, - que, cal recordar-ho, són els que avalin les mesures preses, és a dir, els què s’hagin tingut en compte en el procés de presa de decisions-, per la qual cosa no es pot considerar adequadament satisfet el lliurament de la informació estimada en aquest punt. Ja en el marc del procediment de reclamació, l’informe del Departament conté una nova referència a aquests informes per dir, de forma genèrica, que els informes que avalen les mesures es poden trobar publicats al web https://canalsalut/gencat.cat. Aquesta remissió genèrica a un portal temàtic de salut de la Generalitat no resulta suficient per entendre lliurada la informació estimada, i per tant, és insuficient per considerar satisfeta extemporàniament la sol·licitud d’accés als informes i perdut l’objecte de la reclamació en aquest punt amb la remissió al canal salut feta en el marc d’aquest procediment. D’acord amb l’exposat, considerant que el Departament d’interior va estimar plenament i sense invocar cap límit que pogués actuar restringint-ne l’accés, però tanmateix no va fer efectiu el lliurament de part de la informació estimada en la comunicació a la persona reclamant, ni va indicar-ne el lloc concret con fer-ne la descàrrega directe, és procedent estimar la reclamació en relació amb la informació estimada i no lliurada, que es concreta en les actes del Comitè de direcció del PROCICAT i els informes que avalin els decisions preses pel PROCICAT des de març de 2020 fins a la data de la sol·licitud. Per al cas que no existeixin informes prèviament documentats que justifiquin les mesures preses, o que no existeixin actes del Comitè de Direcció del PROCICAT, el dret d’accés a la informació es satisfarà amb la constatació d’aquesta inexistència, sense que aquest procediment pugui emparar ni aquesta resolució pugui obligar a l’Administració a elaborar aquesta documentació per satisfer la sol·licitud, ni a justificar-ne la seva inexistència. Paraules clau: Generalitat. Protecció Civil. Covid19. Actes. Informes. Reclamació contra recurs de reposició. Informació existent. Informació futura. Comunicació substitutiva de resolució. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 28 de maig de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 496/2021, presentada contra el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 16 d’abril de 2021, la persona reclamant dirigeix un escrit al PROCICAT i demana: “Atès que el comitè del PROCICAT porta des de març de 2020 decidint què cal fer per a frenar la pandèmia per SARS-CoV-2, sol·licito les actes de les reunions del comitè del PROCICAT i els informes que avalen les mesures que han pres des de març de 2020 fins el moment que se'm respongui.“ 3. El 26 d’abril de 2021 la Secretaria General del Departament d’Interior estima la sol·licitud indicada a l’antecedent anterior i respon en els següents termes: “...el Comitè tècnic del pla PROCICAT és un grup de treball de caràcter tècnic que té com a funció principal analitzar i valorar la situació de risc, la seva possible evolució i les actuacions a realitzar per a minimitzar les conseqüències de la pandèmia. No existeixen ordres del dia ni actes de les reunions formals, ja que es presenten verbalment els temes en les reunions. Les valoracions del comitè tècnic es traslladen al Comitè de direcció del Pla que les aprova, si escau, formalment en forma de recomanacions, instruccions o resolucions, donant publicitat a aquesta informació. En la pàgina web del Departament d’Interior es publica tota aquesta informació per a la seva difusió. Igualment, la informació referent a les dades d’impacte actualitzades de la pandèmia són publicades pels diferents departaments dins el seu àmbit competencial i en les seves pàgines web. Tanmateix us informem que les actuacions de la Generalitat en aquesta matèria venen condicionades per la normativa estatal, fonamentalment, les normes de declaració i pròrroga de l’estat d’alarma. En document adjunt us fem arribar la relació de les disposicions estatals en aquesta matèria, que pot consultar de forma gratuïta en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). Les actuacions i resolucions corresponents al Pla PROCICAT per a malalties emergents estan publicades a la pàgina web següent: emergencia/malalties-transmissibles-emergents-amb-potencial-alt-risc-/ ”. 4. La persona reclamant presenta un recurs de reposició, signat amb data 28 d’abril de 2021, adreçat al Cap del gabinet tècnic de de la unitat d’informació del Departament D’interior de la Generalitat de Catalunya, que es fonamenta en què “.... no se m’han facilitat els informes ni les actes basant-se en que no existeixen ordres del dia ni actes de les reunions formals, ja que es presenten verbalment els temes a les reunions” i amb base a l’LTAIPBG i a la legislació de procediment administratiu, sol·licita : “Que es tingui per presentat aquest escrit, s’admeti i es tingui per interposat RECURS DE REPOSICIÓ previ al contenciós administratiu, contra la resposta a la sol·licitud d’accés a la informació pública, presentada en data 16 d’abril de 2021, amb número d’expedient SOL2_1336__2021, i estimant-lo, se’m faciliti la informació pública sol·licitada, especialment els informes que avalen les mesures preses”. La persona reclamant no aporta el justificant de la presentació del recurs a un registre públic. 5. El 2 de juny 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. El 3 de juny de 2021 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Interior i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la què deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 7 de juny de 2021 la persona reclamant aporta a la GAIP, com a documentació addicional en el marc del procediment de reclamació, còpia del justificant de registre del recurs de reposició datat el 28 d’abril de 2021. 8. El 9 de juny de 2021 la GAIP rep l’informe del Departament d’Interior. L’informe indica el següent: “Que el Comitè Tècnic del PROCICAT és un grup de treball de caràcter tècnic que té com a funció principal analitzar i valorar la situació de risc, la seva possible evolució i les actuacions a realitzar per a minimitzar les conseqüències. Que no existeixen formalment ordres del dia, ni actes de les reunions al ser aquest un grup de treball. Les valoracions del Comitè tècnic es traslladen al Comitè de Direcció per a l’emissió i/o aprovació, si escau, de plans, recomanacions, instruccions o resolucions, de les quals es dona publicitat. Els informes sobre dades relacionades amb els aspectes epidemiològics i assistencials de la pandèmia també tenen publicitat en les pàgines web dels departaments competencialment competents. Podeu trobar la informació sobre el Pla al següent enllaç de_proteccio_civil/plans_de_proteccio_civil_a_catalunya/documents/Procicat_malalties_ emergents.pdf Que els informes que avalen les mesures els podreu trobar publicats a la pàgina https://canalsalut.gencat.cat .” Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’accés a la informació pública adreçada a una administració obligada per l’article 3.1.a LTAIPBG. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit 2. Objecte de la reclamació La reclamació es presenta contra la desestimació presumpta del recurs de reposició presentat per la persona reclamant contra la comunicació substitutiva de la resolució formal d’estimació de la seva sol·licitud d’informació, que indicava la inexistència de les actes i remetia al següent enllaç web per a la consulta directa d’informació sobre les actuacions i resolucions corresponents al Pla PROCICAT per a malalties emergents: emergencia/malalties-transmissibles-emergents-amb-potencial-alt-risc-/ Aquest procediment simplificat substitutiu de la resolució formal expressa i estimatòria està previst a l’article 34.8 LTAIBG i regulat a l’article 73 del Decret 8/2021, del 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública, en aquests termes: “1. D'acord amb l'article 34.8 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, quan en la tramitació de la sol·licitud d'accés no s'apreciï la concurrència de límits a l'accés i no s'identifiquin terceres persones afectades per l'accés o, tot i haver -se identificat terceres persones afectades, no consti en l'expedient la seva oposició a l'accés, la unitat d'informació, dins del termini per resoldre la sol·licitud, pot adreçar a la persona sol·licitant, per qualsevol mitjà, una comunicació que substitueix el deure de dictar i notificar una resolució estimatòria de la sol·licitud. 2. Aquesta comunicació ha d'incorporar, si escau, bé l'accés directe a la informació sol·licitada, o bé un enllaç al lloc o adreça on es trobi ubicada la informació, o bé informació relativa a la forma o canal pel qual pot obtenir-se la informació sol·licitada. 3. En qualsevol cas, la unitat d'informació ha de prestar l'assessorament o les indicacions necessàries per tal que l'accés a la informació sigui immediat, complet i eficaç. 4. Les comunicacions substitutòries posen fi la via administrativa i, en tots els casos, inclouran la referència a la via de reclamació davant la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública. 5. Les administracions públiques no poden tramitar les sol·licituds d'accés d'acord amb el procediment simplificat previst en aquest article si la informació que es comunica no satisfà completament i sense restriccions la sol·licitud d'accés o es lliura en un format diferent del sol·licitat.” Considerant que no hi ha terceres persones afectades i que el Departament d’Interior estima l’accés a la informació, és procedent la utilització d’aquest procediment simplificat de comunicació directa de la informació, però cal qüestionar que es produeixi la satisfacció completa i el lliurament adequat de la informació sol·licitada. En primer lloc, cal objectar que l’enllaç web indicat a la comunicació no porta a cap pàgina activa, segons ha comprovat aquesta Comissió, i que en tot c as, pel què s’anuncia en la resposta del departament d’Interior, aquest enllaç no portaria tampoc als informes en què es fonamentaven els acords, sinó a les actuacions i resolucions corresponents al PROCIAT per a malalties emergents segons expressa la comunicació de l’Administració, o als consells d’autopro tecció per a aquestes malalties, si ens fixem en la literalitat del propi enllaç. Quant a les actes, el sol·licitant les demana de les reunions del PROCICAT, i la resposta de l’Administració és clara en negar l’existència d’actes o d’ordres del dia del Comitè tècnic del pla PROCICAT, que és, en les seves pròpies paraules, “un grup de treball de caràcter tècnic que té com a funció principal analitzar i valorar la situació de risc, la seva possible evolució i les actuacions a realitzar per a minimitzar les conseqüències de la pandèmia” que actuaria amb caràcter preparatori del Comitè de Direcció del PROCIAT, que seria el que adoptaria els acords (així es desprèn de la resposta del Departament d’Interior, quan afirma que “l es valoracions del comitè tècnic es traslladen al Comitè de direcció del Pla, que les aprova, si escau, formalment en forma de recomanacions, instruccions o resolucions, donant publicitat a aquesta informació” a la pàgina web del Departament) . La comunicació del Departament d’Interior, doncs, només informa de la inexistència de les actes del comitè tècnic del PROCICAT, sense pronunciar-se expressament sobre les actes de Comitè de Direcció del PROCICAT, malgrat que quedarien incloses en la sol·licitud tenint en compte la seva formulació genèrica referida a les reunions del PROCICAT , sense major distinció ni reducció al seu comitè tècnic. Per tant, s’admet la reclamació en relació amb les actes del Comitè de Direcció del PROCICAT. En canvi, quant a les actes del comitè tècnic del PROCICAT, la reclamació s’ha inadmetre, per manca d’objecte, ja que l’Administració ha informat ja de la seva inexistència, el què pot semblar un funcionament més o menys adequat a la persona reclamant, però no qüestiona la satisfacció del dret d’accés vist que no es rebat ni es presenta cap evidència de què existeixin prèviament elaborades les actes que es reclamen. Quant a la sol·licitud dels informes que avalen les mesures que han pres, cal fer una precisió prèvia en relació amb l’abast temporal que es pretén de la informació: tant la sol·licitud com la reclamació els demanen “des de març de 2020 fins el moment que se'm respongui”. La remissió del límit temporal de la informació al moment futur en què es produeixi la resposta suposa una sol·licitud d’informació futura, el què no és admissible en aquest procediment, tenint en compte que la preexistència de la informació a la sol·licitud és inherent a la definició legal d’informació pública de l’article 2.b LTAIPBG, i està expressament requerida per l ’article 53.2 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública, quan estableix que “En tot cas, la informació pública objecte del dret d'accés ha de ser temporalment preexistent a la presentació de la sol·licitud d'accés, amb independència de la data d'entrada en vigor de la Llei 19/2014, del 29 de desembre.”. Per tant, temporalment la reclamació només és admissible en relació amb els informes que avalin les mesures que ha pres el PROCICAT des de març de 2020 que existissin elaborats en el moment de la sol·licitud. En relació amb aquests informes, la comunicació del Departament d’Interior contra la què es reclama no és clara ni en facilita el seu accés material, incomplint l’article 73.2 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre al transparència i el dret d’accés a la informació, que exigeix que si no es lliura directament la informació amb la comunicació, s’indiqui un enllaç web on de manera inequívoca i directa s’hi trobi, i com ja s’ha dit, l’enllaç web indicat a la resposta del Departament no porta de manera directa a la consulta i descàrrega dels informes reclamats, - que, cal recordar-ho, són els que avalin les mesures preses, és a dir, els què s’hagin tingut en compte en el procés de presa de decisions--, per la qual cosa no es pot considerar adequadament satisfet el lliurament de la informació estimada en aquest punt. Ja en el marc del procediment de reclamació, l’informe del Departament conté una nova referència a aquests informes per dir, de forma genèrica, que els informes que avalen les mesures es poden trobar publicats al web https://canalsalut/gencat.cat . Aquesta remissió genèrica a un portal temàtic de salut de la Generalitat no resulta suficient per entendre lliurada la informació estimada, i per tant, és insuficient per considerar satisfeta extemporàniament la sol·licitud d’accés als informes i perdut l’objec te de la reclamació en aquest punt amb la remissió al canal salut feta en el marc d’aquest procediment. D’acord amb l’exposat, considerant que el Departament d’interior va estimar plenament i sense invocar cap límit que pogués actuar restringint-ne l’accés, però tanmateix no va fer efectiu el lliurament de part de la informació estimada en la comunicació a la persona reclamant, ni va indicar-ne el lloc concret on fer-ne la descàrrega directe, és procedent estimar la reclamació en relació amb la informació estimada i no lliurada, que es concreta en les actes del Comitè de direcció del PROCICAT i els informes que avalin els decisions preses pel PROCICAT des de març de 2020 fins a la data de la sol·licitud. Per al cas que no existeixin informes prèviament documentats que justifiquin les mesures preses, o que no existeixin actes del Comitè de Direcció del PROCICAT, el dret d’accés a la informació es satisfarà amb la constatació d’aquesta inexistència, sense que aquest procediment pugui emparar ni aquesta resolució pugui obligar a l’Administració a elaborar aquesta documentació per satisfer la sol·licitud, ni a justificar-ne la seva inexistència. En aquests termes, correspon inadmetre parcialment la reclamació pel que fa a diferir la informació a la data de resposta de la sol·licitud, desestimar parcialment la reclamació en relació amb les actes del comitè tècnic del PROCICAT, la inexistència de les quals ja va ser informada prèviament a la reclamació, i estimar parcialment la reclamació en relació amb les actes del Comitè de Direcció del PROCICAT i als informes en què es fonamenten les decisions preses des del març de 2020 en relació amb la COVID que constin elaborats prèviament a la sol·licitud, de 16 d’abril de 2021, declarant el dret de la persona reclamant a obtenir-ne una còpia, si existeixen, o la manifestació de la seva inexistència, si escau. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix l’obligació de facilitar la informació dins del termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment, i que la desatenció d’aquest requeriment pot donar lloc a l’exigència de responsabilitats en el marc del règim sancionador previst a la mateixa llei. Concretament, a la vista de la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, la desatenció dels requeriments d’aquesta Comissió constitueix una infracció qualificada de molt greu que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG. Amb aquesta finalitat, l’article 49.2 RGAIP preveu que la Comissió n’informi als òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos per l’Administració i que se n’hi faci difusió mentre duri l’incompliment. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 17 de juny de 2021, resol per unanimitat : 1. Inadmetre parcialment la reclamació pel que fa la informació sol·licitada posterior a la data en què es formula la sol·licitud, per no ser informació pública . 2. Desestimar parcialment la Reclamació en relació amb les actes del comitè tècnic del PROCICAT, per manca d’objecte, vist que la seva inexistència ja va ser informada prèviament a la reclamació. 3. Estimar parcialment la R eclamació en relació amb les actes del Comitè de Direcció del PROCICAT i als informes en què es fonamenten les decisions preses des del març de 2020 en relació amb la COVID que constin elaborats prèviament a la sol·licitud, de 16 d’abril de 2021, declarant el dret de la persona reclamant a obtenir -ne una còpia, si existeixen, o la manifestació de la seva inexistència, si escau. 4. Requerir al Departament d’Interior que lliuri la informació indicada al punt 3 dins del termini de quinze dies, i a informar a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable de l’execució d’aquesta Resolució així com de les actuacions dutes a terme per al seu compliment, dins d’aquest mateix termini. 5. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l’execució d’aquesta Resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 469/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar- ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.