Inadmisión de reclamación relativa a bonificaciones fiscales del IBI por falta de objeto de acceso a la información pública

Resolució 548/2019, de 27 de setembre Número d’expedient de la Reclamació: 495/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Terrassa Informació reclamada: Determinació de les despeses fiscalment deduïbles i obtenció d’una bonificació tributària. Sentit de la Resolució: Inadmissió Resum: Els articles 31 i 33 RGAIP estableixen com a requisit d’admissibilitat de les reclamacions davant la GAIP la presentació prèvia d’una sol·licitud d’informació pública davant l’Administració reclamada (en aquest cas, l’Ajuntament de Terrassa), i cap dels escrits aportats per la Reclamació dirigits per la persona reclamant a l’Ajuntament de Terrassa és una sol·licitud d’informació pública, sinó sol·licituds de bonificació fiscal. Així mateix, l’article 33.2 RGAIP estableix com a motiu d’inadmissibilitat de les reclamacions el fet de no tenir per objecte el dret d’accés a la informació pública, circumstància que, com s’acaba d’indicar, concorre en aquest cas. Paraules clau: Ajuntament. Tributs. Bonificacions fiscals. Informació pública. Manca d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 12 de setembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 495/2019, presentada contra el Departament d’Educació, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 16 d’abril de 2019 la persona reclamant exposa a l’Alcalde de Terrassa algunes incidències relatives al càlcul del rendiment net del seu treball, que podrien ser determinants per a establir el seu dret a una bonificació de l’IBI, i demana que comprovi els càlculs del Servei Municipal de Gestió Tributària i Recaptació, comparant-los amb les dades de la seva declaració de l’IRPF i que li concedeixin la bonificació de l’IBI sol·licitada. Aquesta sol·licitud seria objecte d’un recurs de reposició, desestimat per silenci administratiu negatiu. 3. El 2 de setembre de 2019 la persona reclamant rep la notificació de l’escrit del Director de Serveis de Gestió Tributària i Recaptació, pel que es reafirma en el càlcul municipal dels ingressos nets de la persona reclamant, als efectes de la bonificació de l’IBI sol·licitada, que en conseqüència seria denegada. 4. La Reclamació presentada el 12 de setembre de 2019 argumenta que l’Ajuntament no aplica als seus ingressos les despeses deduïbles a efectes d’IRPF, motiu ple qual es nega una bonificació de l’IBI a la que, d’aplicar-se aquestes deduccions, tindria dret. En conseqüència, demana la mediació de la GAIP. El 27 de setembre de 2019 la persona reclamant aporta dades i consideracions en defensa de les seves pretensions. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la Reclamació Aquesta Reclamació no pot ser admesa a tràmit per la GAIP perquè no té per objecte l’accés a informació pública, sinó la resolució d’un conflicte jurídic de naturalesa tributaria entre la persona reclamant i l’Ajuntament de Terrassa, en el que està en joc el sistema de càlcul de deduccions fiscals per a la determinació dels ingressos nets, la quantia dels quals seria determinant per a establir el dret de la persona reclamant a una determinada bonificació de la seva quota de l’IBI. Aquest conflicte jurídic no té per objecte l’accés a informació pública, i en conseqüència no pot ser admesa a tràmit per la GAIP la Reclamació que el planteja, ni aquesta Comissió de Garantia té competències per a resoldre’l, ni per mediar en la seva resolució. L’article 39 LTAIPBG delimita l’àmbit material de competències de la GAIP a l’accés a la informació pública, entesa aquesta, segons l’article 2.b de la mateixa llei, com la informació en poder de l’Administració. El que planteja la persona reclamant no és l’accés a informació pública, sinó la resolució d’una controvèrsia jurídica d’ordre tributari. Per altra banda, els articles 31 i 33 RGAIP estableixen com a requisit d’admissibilitat de les reclamacions davant la GAIP la presentació prèvia d’una sol·licitud d’informació pública davant l’Administració reclamada (en aquest cas, l’Ajuntament de Terrassa), i cap dels escrits aportats per la Reclamació dirigits per la persona reclamant a l’Ajuntament de Terrassa és una sol·licitud d’informació pública, sinó sol·licituds de bonificació fiscal. Així mateix, l’article 33.2 RGAIP estableix com un motiu d’inadmissibilitat de les reclamacions el fet de no tenir per objecte el dret d’accés a la informació pública, circumstància que, com s’acaba d’indicar, concorre en aquest cas. Parant atenció a les anteriors consideracions, procedeix inadmetre a tràmit aquesta Reclamació, per no tenir per objecte informació pública ni, per tant, el dret d’accés a la informació pública. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments de dret exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 27 de setembre de 2019, resol per unanimitat inadmetre a tràmit la Reclamació 495/2019 perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.