Solicitud de copia de expedientes administrativos finalizada por desistimiento

Resolució 674/2023, de 27 de juliol Número d'expedient de la Reclamació: 494/2023 Administració reclamada: Direcció General d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència (Departament de Drets Socials) Informació reclamada: Còpia expedient administratiu. Sentit de la Resolució: Desistiment Resum: L'article 68.1 de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú (LPAC), estableix que, si l'administració a la qual es dirigeix una sol·licitud requereix la persona sol·licitant la seva esmena, als efectes de completar aspectes essencials per a la seva tramitació, li atorga deu dies per fer-ho i ho fa invocant el precepte indicat, es considerarà desistida la sol·licitud, de no ser reparada l'esmena en el termini concedit. En aquest cas la GAIP va fer el requeriment d'esmena invocant l'article 68.1 LPAC i la persona reclamant no ho ha contestat, motiu pel qual la Reclamació ha de finalitzar per desistiment. Paraules clau: Departament de Drets Socials. Direcció General d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència. Accés efectiu a la informació. Ponent: Josep Ramón Barberà i Gomis Antecedents El 22 de maig de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 494/2023, presentada contra la Direcció General d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència, en relació amb la sol·licitud indicada a l'antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l'article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El 08 d'octubre de 2022 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud a la Direcció General d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència: “Còpia dels expedients 86931/ER- 121452-2015 i 102505/ER-150102-2017” El 20 de juny 2023 la GAIP revisada la Reclamació el tenor literal de la qual sol·licita “accés informació dels meus fills sol·licitada en la DGAIA” es fa requeriment d'esmena a la persona reclamant: “En relació amb la Reclamació que heu presentat a aquesta Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP), que ha tingut entrada el dia 22/05/2023 i s'ha assenyalat amb el número d'expedient 0494/2023, us comuniquem la necessitat que esmeneu la documentació aportada com a requisit previ per a la seva admissió a tràmit. Fa falta que aporteu una còpia de la sol·licitud d'informació registrada que és objecte de reclamació. D'acord amb el que preveu el Manual de Reclamacions de la GAIP i l'article 68 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, disposeu d'un termini de 10 dies per fer-nos arribar aquesta documentació transcorregut el qual, si no heu esmenat aquestes mancances, s'entendrà que desistiu de la vostra reclamació. Així mateix us comuniquem que la tramitació de la reclamació resta suspesa mentre no rebem aquesta esmena o mentre transcorri el termini per a la seva presentació estima la sol·licitud i indica que facilitarà a la persona reclamant la informació sol·licitada en el termini de 30 dies hàbils”. En data 26 de juliol de 2023 no consta evacuat aquest requeriment ni n'esmena cap per part de la persona reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d'accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Desistiment L'article 68.1 de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú (LPAC), estableix que si l'administració a la qual es dirigeix una sol·licitud requereix a la persona sol·licitant la seva esmena, als efectes de completar aspectes essencials per a la seva tramitació, li atorga deu dies per fer-ho i ho fa invocant el precepte indicat, es considerarà desistida la sol·licitud, de no ser reparada l'esmena en el termini concedit. En aquest cas la GAIP va fer el requeriment d'esmena invocant l'article 68.1 LPAC i la persona reclamant no ho ha contestat, motiu pel qual la Reclamació ha de finalitzar per desistiment. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L'article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s'han de publicar al portal de la Comissió previst a l'article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 27 de juliol de 2023, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 494/2023 per desistiment i disposar la publicació d'aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s'han de comptar en dies hàbils (descomptant dies festius i dissabtes) i si no s'especifica cap altra cosa comencen a partir de l'endemà de la recepció de la seva notificació per l'Administració reclamada. L'Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l'ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que acabi el termini fixat a la Resolució, i s'ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l'ampliació sol·licitada, després d'informar la persona reclamant, si l'Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l'Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, a la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic dirigit a [email protected], a fi que la Comissió requereixi el compliment. Mentre no es compleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l'incompliment de l'Administració obligada, d'acord amb l'article 25.2.k) RGAIP. Si l'Administració desatén el requeriment d'execució que li dirigeixi la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l'òrgan competent, d'acord amb allò previst per l'article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d'un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d'accés a la informació pública, a l'empara de l'article 77.2.b) LTAIPBG. Tot això sense perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l'Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l'empara de l'article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l'Administració el compliment d'aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l'endemà de la notificació de la resolució, d'acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.