Se solicitó al Ayuntamiento de Sant Boi de Llobregat información sobre la reserva de plaza de trabajo al pasar a personal eventual. El ciudadano alegó que la administración no había facilitado la información. La GAIP desestima la reclamación por considerar que la solicitud es abusiva, ya que la información existente ya fue entregada en múltiples ocasiones anteriores.
Puntos clave de la argumentación
1
La reiteración de solicitudes sobre el mismo objeto, habiendo obtenido ya la información existente, se califica como abusiva.
2
El ejercicio abusivo del derecho de acceso causa un perjuicio grave al funcionamiento de los servicios municipales y de la propia GAIP.
3
Se considera que la respuesta municipal es ajustada al ordenamiento jurídico cuando se acredita que la información ya ha sido facilitada en procedimientos anteriores.
Texto completo
Resolució 665/2019, de 24 d’octubre
Número d’expedient de la Reclamació: 493/2019
Administració reclamada: Ajuntament de Sant Boi de Llobregat
Informació reclamada: Informació diversa sobre la reserva de lloc de treball al passar a personal
eventual.
Sentit de la Resolució: Desestimació
Resum: L’informe aportat a aquest procediment per l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat acredita que
la informació sol·licitada que existeix en poder de l’Ajuntament ja ha estat facilitada per l’Ajuntament a
la persona reclamant en el marc d’anteriors procediments d’accés a la informació pública. La seva
reiteració de sol·licituds que, un cop sumades, resulta que han demanat diverses vegades el mateix,
malgrat obtenir respostes municipals que li donen la informació existent, i així ho indiquen, s’ha de
qualificar d’abusiva, en perjudici greu del normal funcionament dels serveis municipals i de la GAIP i de
les persones que fan un exercici responsable del dret d’accés a la informació pública.
Paraules clau: Ajuntament. Personal. Reclamació contra desestimació. Abús de dret.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 12 de setembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 493/2019, presentada contra
l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, en relació amb la informació indicada a l’antecedent
següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017,
de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 2 d'agost de 2019 la persona reclamant, després de fer referència a l'evolució seguida en la
relació de treball entre una persona determinada i l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, demana
a la Cap del Servei de Recursos Humans la informació següent relativa a aquesta relació de treball:
2.1. Si es va fer reserva del seu lloc de treball com a personal laboral quan va ser nomenat personal
eventual el ... de 2007.
2.2. Contingut de l'acte administratiu pel qual s'adscriu temporalment en el lloc de treball de
funcionari, Grup A1, essent personal laboral, del Grup C1, en data .... 2015.
2.3. Contingut de l'acte administratiu pel qual s'adscriu temporalment com a funcionari després del
seu nomenament i presa de possessió el .... 2017.
3. El 2 de setembre de 2019 l'Ajuntament dóna la resposta següent a la sol·licitud anterior: D'acord
amb la Resolució 478/2019 de la GAIP, expedient de la Reclamació 381/2019, hi ha una pèrdua
d'objecte de la Reclamació, perquè ja s'ha facilitat la informació sol·licitada en reiterades ocasions.
4. La Reclamació presentada el 12 de setembre de 2019 indica que l’Ajuntament no hauria facilitat
la informació sol·licitada a la persona reclamant.
5. El 18 de setembre 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat
i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un
informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que
deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També
li demana el nom de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació
sol·licitat per la persona reclamant.
6. El 22 d’octubre de 2019 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, que indica
el següent: En relació amb la Reclamació 493/2019 us informem del següent: tota la informació de
la què disposem ja s’ha facilitat a la persona reclamant; la que no s’ha posat a la seva disposició
és perquè no existeix, tal i com hem indicat als reiterats expedients recollits a l’annex que adjuntem,
i sempre també d’acord amb les resolucions de la GAIP que consten a l’annex”. Tot seguit l’informe
identifica 17 sol·licituds de la mateixa persona reclamant que demanarien informació en relació
amb el mateix objecte (el Cap de l’Àrea de Governança), de les quals cinc haurien dut a
reclamacions davant la GAIP, finalitzades totes elles per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la
Reclamació.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte
de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment
material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb
aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva
d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els
altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret
i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Desestimació
L’informe aportat a aquest procediment per l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat acredita que la
informació sol·licitada que existeix en poder de l’Ajuntament ja ha estat facilitada per l’Ajuntament a la
persona reclamant en el marc d’anteriors procediments d’accés a la informació pública. La seva
reiteració de sol·licituds que, un cop sumades, resulta que han demanat diverses vegades el mateix,
malgrat obtenir respostes municipals que li donen la informació existent, i així ho indiquen, s’ha de
qualificar d’abusiva, en perjudici greu del normal funcionament dels serveis municipals i de la GAIP i de
les persones que fan un exercici responsable del dret d’accés a la informació pública.
En conseqüència, és procedent desestimar la Reclamació, sense necessitat de celebrar el procediment
de mediació demanat per la persona reclamant, perquè la resposta municipal impugnada és ajustada
plenament a l’ordenament jurídic.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 24
d’octubre de 2019, resol per unanimitat desestimar la Reclamació 493/2019 perquè la resposta
municipal impugnada és ajustada a l’ordenament jurídic i disposar la publicació d’aquesta resolució al
web de la GAIP.
Elisabet Samarra i Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord
amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.