Finalización de reclamación por desistimiento sobre solicitud de información relativa al abandono de un animal en Sant Feliu de Llobregat

Resolució 609/2020, de 29 d’octubre Número d’expedient de la reclamació: 492/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat Informació reclamada: Dades sobre l’abandonament d’un gos. Sentit de la resolució: Desistiment Resum: L’antecedent 9 posa de manifest que la persona reclamant ha indicat explícitament la seva voluntat de desistir d’aquest procediment i, per tant i en aplicació de les consideracions fetes al paràgraf anterior, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de formular cap altre declaració. Paraules clau: Ajuntament. Entitats. Protecció dels animals. Abandonament d’animals. Denúncies. Policia local. Lliurament extemporani de la informació. Desistiment. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 16 de setembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 492/2020, presentada per una entitat de protecció dels animals contra l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona recl amant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 15 de juliol de 2020 l’entitat reclamant exposa a l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat que s’hauria produït l’abandonament d’un gos a un dia donat i hora determinada en un indret concret del municipi i que l’entitat reclamant hauria demanat informació del fet al tècnic municipal, sense obtenir-la, motiu pel qual demana la informació següent: Saber si la Policia local ha informat a l’Ajuntament d’aquest delicte. Saber si s’ha contactat amb Help Guau per saber si s’ha recollit un gos amb característiques similars a les de l’abandonat. Saber si l’Ajuntament ha obert un expedient sancionador pels fets indicats o si té previst fer-ho, ja que l’entitat reclamant té la intenció de comparèixer-hi com a interessada. Si s’ha localitzat al propietari de l’animal a partir de la matrícula del seu vehicle i si s’ha inspeccionat el seu domicili per saber si l’animal hi ha tornat. Afirma tenir testimonis de què la mateixa persona hauria intentat abandonar l’animal un altre dia. Pregunta si l’Ajuntament té previst derivar el cas al jutjat i, en aquest cas, si s’ha d’obrir un procediment per via administrativa i suspendre’l mentre no hi hagi la resolució penal. 3. La Reclamació presentada el 16 de setembre de 2020 indica que l’entitat reclamant no ha rebut resposta a l’anterior sol·licitud. 4. El 18 de juliol de 2020 la GAIP formula un requeriment d’esmena, als efectes que l’entitat reclamant acrediti la presentació de la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent 2, cosa que fa el mateix dia. 5. El 22 de setembre de 2020 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. El 23 de setembre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 7. El 16 d’octubre de 2020 la GAIP rep un informe municipal que aparentment do na resposta a les diverses qüestions plantejades a la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent 2. 8. El 19 d’octubre de 2020 la GAIP trasllada a la persona reclamant la informació facilitada per l’Ajuntament, tot indicant que si en el termini de cinc dies no argumenta el contrari es considerarà satisfeta la sol·licitud i la Reclamació finalitzarà per la pèrdua del seu objecte. 9. El 23 d’octubre de 2020 la GAIP rep una comunicació de l’entitat reclamant que manifesta el seu desistiment de la Reclamació degut a què ha obtingut la informació sol·licitada. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Desistiment Segons l’article 94 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques, les persones interessades poden desistir de la seva sol·licitud, i en aquest cas el procedent serà que l’Administració declari la finalització del procediment corresponent, llevat que hi hagi d’altres persones interessades, que no és el cas. Res impedeix que aquesta facultat pugui ser exercida per la persona reclamant en relació amb la seva Reclamació, amb els efectes indicats. L’antecedent 9 posa de manifest que la persona reclamant ha indicat explícitament la seva voluntat de desistir d’aquest procediment i, per tant i en aplicació de les consideracions fetes al paràgraf anterior, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de formular cap altre declaració. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 29 d’octubre de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 492/2020 per desistiment i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.