Solicitud de información sobre titularidad y licencias de cierre de caminos rurales en Rabós d'Empordà

Resolució 708/2019, de 8 de novembre Número d’expedient de la reclamació: 491/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Rabós d’Empordà Informació reclamada: Permisos per tallar el pas d’alguns camins. Sentit de la resolució: Estimació Resum: Tot i que la persona reclamant ha demanat el procediment de mediació, a la pràctica és inviable, perquè la GAIP no ha aconseguit resposta, ni escrita, ni telefònica, de l’Administració reclamada dins d’un termini raonable; sense l’establiment d’un canal mínim de comunicació amb una de les dues parts, la mediació, que en qualsevol cas requereix diàleg, esdevé inviable. Concretament, i en relació amb quatre camins del terme municipal identificats sobre un plànol, demana: - si són de titularitat municipal o privada; - en cas de ser de titularitat municipal, si les persones titulars de les propietats adjacents tenen llicència per posar-hi cartells i tancar-los; - en cas que no tinguin aquesta llicència, si l’Ajuntament ha adoptat mesures contra alguna de les persones propietàries adjacents per haver-hi posat cartells o tancar-los; es tracta de preguntes concretes que, raonablement, deuen tenir resposta en els arxius municipals, perquè en bona lògica l’Ajuntament hauria de saber sense massa dificultat si uns camins determinats són o no de la seva titularitat i, en cas de resposta afirmativa, si ha donat en relació amb ells el tipus de llicència indicada a la sol·licitud o emprès accions per a la protecció del seu ús comú general. Paraules clau: Ajuntament. Camins rurals. Titularitat municipal. Llicències. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració de l’Administració. Mediació inviable. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 9 de setembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 491/2019, presentada contra l’Ajuntament de Rabós d’Empordà, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 10 de juliol de 2019, la persona reclamant demana la informació següent a l’Ajuntament de Rabós d’Empordà: Amb la present sol·licitud s’adjunta un plànol amb 4 camins marcats amb color taronja; són alguns dels camins del terme municipal en els que es prohibeix el pas, ja sigui amb cartells i cadenes o amb cartells i tanques. Voldria saber, en primer lloc, si aquests camins són de titularitat municipal o privada. En cas que siguin de titularitat municipal, també voldria saber si els propietaris dels terrenys adjacents tenen la pertinent llicència municipal per posar-hi cartells i tancar-los. En cas que no tinguessin llicència, m’agradaria que m’informessin si aquest Ajuntament ha obert algun expedient o ha pres alguna altra mesura contra els propietaris de dits terrenys, ja que em consta que tres d’ells (dels camins) tenen o tenien fins que algú les ha anat arrancant senyals de la Generalitat o de la Diputació indicant la direcció on duien i que almenys un d’ells ha sigut denunciat pel SEPRONA davant d’aquest Ajuntament. Demana rebre la informació preferentment en format electrònic. 3. El 12 d’agost de 2019 la persona reclamant presenta una instància al mateix Ajuntament, on posa de manifest que no ha rebut resposta a la sol·licitud anterior, malgrat haver passat més del mes previst legalment i demana rebre la resposta urgentment. 4. El 20 d’agost de 2019 l’Ajuntament comunica a la persona reclamant que la seva sol·licitud la té el tècnic municipal per mirar-la quan hi vagi el primer dilluns de setembre. 5. La Reclamació presentada el 9 de setembre de 2019 indica que l’Ajuntament no li ha facilitat la informació sol·licitada i que la persona reclamant creu que els camins sobre els quals demana informació són de titularitat municipal. 6. El 16 de setembre de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Rabós d’Empordà i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 7. El 7 de novembre de 2019, havent transcorregut un mes i mig de l’anterior requeriment a l’Ajuntament i vist que encara no l’hauria contestat, ni hauria respost cap dels diversos intents de contacte telefònic de la GAIP, el mediador notifica a les parts que considera que davant d’aquesta impossibilitat d’obrir el diàleg amb l’Administració reclamada no és possible la mediació, motiu pel qual i atès el previst per l’article 37.5 RGAIP dóna per acabada la mediació i s’inicia el procediment de resolució. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aq uest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 7 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com s’ha indicat al fonament jurídic anterior , no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Inviabilitat del procediment de mediació Tot i que la persona reclamant ha demanat el procediment de mediació, a la pràctica és inviable, perquè la GAIP no ha aconseguit resposta, ni escrita, ni telefònica, de l’Administració reclamada dins d’un termini raonable. I sense l’establiment d’un canal mínim de comunicació amb una de les dues parts, la mediació, que en qualsevol cas requereix diàleg, esdevé inviable. L’article 37.5 RGAIP estableix que la persona mediadora pot donar per acabada la mediació en qualsevol moment per la manca de col·laboració de la persona sol·licitant o de les terceres persones afectades o quan consideri que no és possible assolir un acord entre les parts. Els antecedents posen de manifest que el mediador ha invocat aquest precepte i notificat a les parts les circumstàncies que impossibiliten la mediació, motiu pel qual és procedent finalitzar la Reclamació mitjançant resolució del Ple de la Comissió. 4. Dret d’accés a la informació sol·licitada L’article 2.b LTAIPBG defineix la informació pública com la que és elaborada per l’Administració o la que està en el seu poder com a conseqüència de l’exercici de les seves funcions. El que demana la persona reclamant en la sol·licitud de la que deriva aquesta Reclamació és informació pública, perquè presumiblement és informació que deu estar en poder de l’Ajuntament de Rabós d’Empordà. Concretament, i en relació amb quatre camins del terme municipal identificats sobre un plànol, demana: - si són de titularitat municipal o privada; - en cas de ser de titularitat municipal, si les persones titulars de les propietats adjacents tenen llicència per posar-hi cartells i tancar-los; - en cas que no tinguin aquesta llicència, si l’Ajuntament ha adoptat mesures contra alguna de les persones propietàries adjacents per haver-hi posat cartells o tancar-los. Es tracta de preguntes concretes que, raonablement, deuen tenir resposta en els arxius municipals, perquè en bona lògica l’Ajuntament hauria de saber sense massa dificultat si uns camins determinats són o no de la seva titularitat i, en cas de resposta afirmativa, si ha donat en relació amb ells el tipus de llicència indicada a la sol·licitud o emprès accions per a la protecció del seu ús comú general. De fet, la sol·licitud de la persona reclamant és seguida d’una resposta municipal que anuncia el seu estudi per part del tècnic municipal, la qual cosa indica una certa predisposició a facilitar la informació sol·licitada, però la informació no s’acaba de facilitar. Per una altra banda, no concorre en la informació sol·licitada cap límit que pugui justificar la seva denegació, perquè ni tan sols es demana la identitat de les terceres persones que poguessin ser propietàries dels camins en qüestió o destinatàries de les actuacions municipals indicades a la sol·licitud. En conseqüència, i atès el que estableixen els articles 18 i 20.1 LTAIPBG, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada i requerir a l’Ajuntament que li la faciliti dins d’un termini raonable, amb el ben entès que si l’Ajuntament desconeix la resposta a alguna de les preguntes concretes formulades per la persona reclamant, així ha d’indicar-ho. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comi ssió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 8 de novembre de 2019, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 491/2019 i declarar el dret de la persona reclamant a què l’Ajuntament de Rabós d’Empordà li doni resposta a les qüestions plantejades a la seva sol·licitud indicada a l’antecedent 2. 2. Requerir a l’Ajuntament de Rabós d’Empordà que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, d’acord amb les indicacions donades pel fonament jurídic 4. 3. Requerir a l’Ajuntament de Rabós d’Empordà a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 491/2019 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i co nsistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.