Se solicitó al Departament d'Interior datos sobre dispositivos policiales y costes de desahucios (2015-2021). El solicitante alegó que la respuesta inicial era insuficiente. La GAIP finaliza el procedimiento debido a que las partes alcanzaron un acuerdo de mediación satisfactorio para el reclamante.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para tramitar reclamaciones sobre el derecho subjetivo de obtener información pública elaborada por la Administración o en su poder.
2
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas por las leyes.
3
Las limitaciones legales al acceso deben interpretarse restrictivamente, basándose en criterios de proporcionalidad y temporalidad, sin potestad discrecional de la Administración.
4
Según el artículo 42.5 de la LTAIPBG, un acuerdo alcanzado en un procedimiento de mediación pone fin al procedimiento siempre que no sea contrario al ordenamiento jurídico.
Texto completo
Resolució 735/2022, de 2 de setembre
Número d’expedient de la Reclamació: 490/2022
Administració reclamada: Departament d’Interior
Informació reclamada: Dispositius policials per executar desnonaments.
Sentit de la resolució: Finalització per acord de mediació
Resum: Les parts han assolit un acord en relació amb l’accés a la informació sol·licitada, a
satisfacció de la persona reclamant. La GAIP no aprecia elements contraris a l’ordenament
jurídic en aquest acord, i de conformitat l’article 42.5, posa fi al procediment de mediació.
Paraules clau: Generalitat. Policia. Desnonaments. Reclamació contra estimació. Mediació.
Acord de mediació.
Mediador: Josep Mir Bagó
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 17 de maig de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 490/2022, presentada contra el
Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada
a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst
a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de
la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 9 de febrer de 2022 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud d’informació
pública al Departament d’Interior: “Petició informació sobre els dispositius policials per
executar llançaments. Nombre de dispositius policials que s'han utilitzat en llançaments
(desnonaments) a Catalunya per anys i per províncies des de l'any 2015 fins 2021.
Nombre de dispositius policials que s'han utilitzat en llançaments (desnonaments) a la
ciutat de Barcelona per anys, des de l'any 2015 fins 2021.Cost econòmic de cada
dispositiu en euros”.
3. El 22 d’abril de 2022 el Departament d’Interior comunica a la persona reclamant l’estimació
de la sol·licitud i la informació sol·licitada, amb les consideracions següents: “Les dades
que el programari policial permet exportar massivament són el nombre de requeriments
rebuts per part de l’autoritat judicial sol·licitant suport policial per l’execució d’un
llançament. Aquestes xifres, però, poden incloure alguns errors ja que, en algunes
ocasions, aquests suports policials acaben sent anul·lats per les autoritats judicials perquè
consideren que ja no són necessaris o bé perquè la data del desnonament ha estat
posposada. Tenint en compte aquesta casuística, el detall fidedigne i rigorós del nombre
de desnonaments resolts positivament a Catalunya on s’ha requerit suport de la PG-ME
per part de les autoritats judicials, en l’extens àmbit temporal de 2015 a 2021, implica un
volum de documentació que s’hauria de revisar individualment cas per cas, fet que
requereix una tasca d’anàlisi d’una complexitat objectivable i que no pot ser realitzada amb
l’ajuda de mitjans informàtics disponibles. Així doncs i en relació amb el que us hem
esmentat al paràgraf anterior, les dades que us fem arribar en el document adjunt
representen el nombre de desnonaments on s’ha requerit suport de la PG-ME per part de
les autoritats judicials a les quatre províncies de Catalunya i a la ciutat de Barcelona entre
els anys 2015 i 2021. D’altra banda, pel que fa al cost econòmic de cada dispositiu en
euros, es fa necessari explicar que la Direcció General de la Policia té assignat un
determinat pressupost dels comptes generals de la Generalitat que determina el sostre de
despesa i la seva assignació a les funcions i les accions recollides en el Pla del
Departament per a determinat període de temps. Aquest pressupost contempla els
diferents costos necessaris per tal que la PG-ME compleixi amb les funcions
encomanades per la normativa i desenvolupi les seves tasques ordinàries. El pressupost
de la Direcció General de la Policia està integrat amb un únic estat de despeses i aquest
en diverses partides pressupostaries. En aquest sentit el pressupost és el que es
determina en els comptes generals de la Generalitat per a cobrir les despeses en recursos
humans i materials necessaris, independentment del servei policial que realitzin. La
intervenció de la PG-ME en desnonaments obeeix sempre al compliment d’ordres judicials,
en què es requereix l’auxili per dur a terme la diligència de llançament adoptada en el marc
del procediment judicial civil instruït a l’efecte. Aquestes ordres judicials van adreçades als
comandaments de la PG-ME del territori, que hi donen compliment en les seves funcions
de policia judicial, amb els serveis ordinaris. Per tant, aquest tipus d’intervencions policials
en desnonaments formen part dels serveis ordinaris assignats a la PG-ME”.
4. La Reclamació presentada el 17 de maig de 2022 indica que la resposta del Departament
no facilita les dades concretes sol·licitades.
5. El 24 de maig de 2022 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Interior i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti
un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de
la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
6. El 24 de maig de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada.
7. El 3 de juny de 2022 la GAIP rep l’informe del Departament d’Interior, que reitera les
consideracions fetes a la comunicació indicada a l’antecedent 3 i posa de manifest que la
comunicació feta a la persona reclamant adjuntava les dades concretes sol·licitades que el
Departament estava en condicions de facilitar.
8. El 13 de juny de 2022 la GAIP trasllada l’informe del Departament d’Interior a la persona
reclamant per al seu coneixement.
9. El 27 de juny de 2022 es convoca la primera sessió de mediació pel dia 5 de juliol la qual
finalitza amb l’acord de les parts annex a aquesta resolució.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. L’acord en el procediment de mediació
L’article 42.5 LTAIPBG estableix que l’acord assolit per les parts en el marc d’un procediment
de mediació posa fi al procediment i en cap cas no pot ser contrari a l’ordenament jurídic.
Segons es desprèn de l’acta aixecada al finalitzar la sessió de mediació celebrada,
degudament signada pels assistents, les parts han assolit un acord, que consta annex a
aquesta Resolució, a satisfacció de la persona reclamant. Amb la informació de què disposa la
GAIP, no s’aprecia que aquest Acord contingui elements contraris a l’ordenament jurídic ni als
interessos generals, per la qual cosa correspon posar fi al procediment de reclamació.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 2 de setembre de 2022, resol per unanimitat:
1. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 490/2022 amb l’acord de les parts
assolit a la sessió de mediació.
2. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.
ACORD DE MEDIACIÓ
del 5 de juliol de 2022, relatiu a la Reclamació 490/2022
REUNITS
La persona reclamant,
− la senyora [...]
En representació del Departament d’Interior,
− el senyor [...], Comissari en Cap de la Comissaria General de Relacions Institucionals,
Prevenció i Mediació.
− la senyora [...], Cap del Gabinet Tècnic i de la Unitat d’Informació del Departament
d’Interior.
ACORDEN
La part reclamant, mitjançant aquest acord de mediació es dona per satisfeta de la seva
reclamació en relació amb l’accés a la informació pública sol·licitada, d’acord amb les
explicacions ofertes per la representació del Departament d’Interior durant la tramitació de la
Reclamació i durant la sessió de mediació, sens perjudici de les actuacions i accions ulteriors
que li puguin correspondre.
El present Acord de mediació es regeix per la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern, i segueix el previst pel Manual de
mediació de la GAIP, els aspectes més destacats del qual són recollits per les adjuntes
“Característiques bàsiques del procediment de mediació per a l’accés a la informació pública”.
Tots aquests documents són coneguts per les parts i mereixen la seva conformitat.
L’acord es presentarà al Ple de la GAIP, a fi que aquesta en tingui coneixement, dicti la
resolució que posa fi al procediment de reclamació, ordeni la seva execució i la seva publicació
al web de la GAIP.
Firmes:
Per la part reclamant:
Per l’Administració reclamada:
Hi consten les signatures