Reclamación contra el Ayuntamiento de Esparreguera por acceso a informes y criterios de ubicación de contenedores de residuos urbanos

Resolució 851/2023, de 21 de setembre Número d’expedient de la Reclamació: 489/2023 Administració reclamada: Ajuntament d’Esparraguera Informació reclamada: Informes i criteris sobre ubicació de contenidors de recollida de residus urbans. Sentit de la resolució: Estimació Resum: La informació sol·licitada (en síntesi, el registre documental dels criteris que han motivat una alteració en la ubicació d’uns determinats contenidors) raonablement ha d’estar en poder de l’Ajuntament, perquè té a veure amb l’anàlisi i planificació d’un servei públic municipal. En el nostre cas, l’Administració no ha invocat la concurrència de cap dels límits enunciats, ni és plausible que hi concorrin atesa la naturalesa de la informació objecte d’aquesta resolució. Per tant, és procedent estimar la reclamació i declarar el dret de l’entitat reclamant a obtenir-la, en el cas que sigui una informació preexistent a la presentació de la sol·licitud d’accés, en el sentit de l'article 53.2 DTAIP. Si l’Ajuntament no disposa de la informació o de les dades sol·licitades, ho haurà de fer constar així, sense que quedi obligat per aquesta resolució a elaborar-la per tal de satisfer la reclamació. En altres paraules, si l’Ajuntament d’Esparraguera no té en el seu poder prèviament elaborada tota o part de la informació reclamada, aquesta és la resposta que cal donar per satisfer la sol·licitud d’informació. Paraules clau: Ajuntaments. Contenidors de brossa. Ubicació. Informes. Criteris. Reclamació contra lliurament parcial. Informació publica preexistent. Estimació. Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis Antecedents El 21 de maig entra a la GAIP la Reclamació 489/2023, presentada per una persona interessada contra l’Ajuntament d’Esparreguera, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). En data 19 d’abril de 2023 la persona reclamant demana que l’Ajuntament li faciliti, per via electrònica: - “l’informe que recull els llocs (amb adreça o sobre plànol) on es proposaven instal·lar els nous contenidors de recollida de residus urbans a Esparreguera emès abans del dia 01/04/2023 i quins van ser els criteris per escollir les ubicacions”. - “l’informe que reculli els canvis d’ubicació (amb adreça o sobre plànol) de contenidors que s’han fet des de dia 01/04/2023 fins el dia 18/4/2023 i sobre quins criteris s’ha basat cadascun dels canvis fets”. - “el càrrec de la persona o persones que han validat en última instància els criteris i les ubicacions primeres i de les qui ho hagin fet en les modificacions posteriors i dels criteris que les han motivat”. Igualment afegeix que “Els llocs amb adreça o sobre plànol que demano, no cal que incloguin els barris del Mas d’en Gall, Can Rial, Can Sedó i Can Vinyals, però sí els del nucli urbà d’Esparreguera, amb La Plana, Can Comelles, Barri Font, Font del Vidal, El Castell, carrer Barcelona, etc.” El 19 de maig de 2023 l’Ajuntament d’Esparraguera resol informar al reclamant “dels criteris generals objectius que s’han seguit pel desplegament dels contenidors nous al carrer”, que es desenvolupen, així com particularment pel que fa al carrer Barcelona de l’esmentat municipi, en resposta a un seguit d’instàncies efectuades pel reclamant, que inclou la SAIP presentada el dia 19 d’abril (antecedent 2). La Reclamació presentada el 21 de maig de 2023, en relació amb la resposta donada per l’Ajuntament, indica que “en cap manera dona resposta a la meva sol·licitud que es concretava en obtenir informació sobre la previsió d’instal·lació dels contenidors abans del dia 1/4/2023 i quins canvis s’havien efectuat sobre aquesta previsió, per quin motiu i quin havia validat o ordenat aquests canvis. A la resposta, en carta amable, s'ha intentat també respondre a una altra petició que no estava relacionada amb l'accés a la informació pública”. El 9 de juny de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. El 12 de juny de 2023 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament d’Esparraguera i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. En data 22 de juny de 2023 l’Ajuntament comunica a la GAIP un informe emès pel servei de Territori i Sostenibilitat el dia 19 de maig de 2023, indicant que “D’aquest document es pot desprendre que es va atendre al Sr. XXX les oficines municipals per tal de tractar les sol·licituds que havia adreçat a l’ajuntament, així com la queixa que va presentar davant del Síndic de Greuges, qui a la vista de l’informe esmentat va procedir a tancar la queixa”. Traslladat l’informe a la persona reclamant, aquesta renúncia al procediment de mediació el dia 23 d’agost de 2023, i afegeix en la seva comunicació el següent, en explicació de la seva pretensió: “Des de finals del mes de març s’ha iniciat el desplegament a Esparreguera, un municipi de més de 22.000 habitants, uns nous contenidors de recollida de deixalles. Una bateria d’aquests contenidors ha estat situada just davant (a 4 metres) de la finestra del dormitori familiar del meu habitatge. Aquesta situació, de proximitat a un habitatge, no es dona a cap altra bateria de contenidors del municipi, amb el fet afegit, que tot just uns dies abans de la seva ubicació a casa meva estaven situats en un altre punt proper”. Per tant, com segueix al·legant la persona reclamant, - “Quan demano “Informe que reculli els llocs (amb adreça o sobre plànol) on es proposaven instal·lar els nous contenidors de recollida de residus urbans a Esparreguera emès abans del dia 01/04/2023 i quins van ser els criteris per escollir les ubicacions”, és per constatar si els criteris genèrics que manifesta la Sra. XXX es basen en un informe, acord, decret, etc. previs a la data en que els contenidors es van posar en un altre indret que no era davant del meu dormitori. Entenc que el desplegament dels contenidors s’ha fet amb una planificació que ha d’estar documentada, i si no és així que se m’indiqui explícitament que no existia aquesta planificació i per tant no es disposa de la informació que demano”. - “Quan demano “Informe que reculli els canvis d’ubicació (amb adreça o sobre plànol) de contenidors que s’han fet des de dia 01/04/2023 fins el dia 18/4/2023 i sobre quins criteris s’ha basat cadascun dels canvis fets” és per constatar si els canvis d’ubicació de contenidors que van portar a instal·lar-ne una bateria davant del meu dormitori es va basar en informe, acord, decret, etc. o va ser una decisió arbitrària. Si aquests criteris de canvi no estan documentats, s’indiqui explícitament”. - “Quan demano “S’indiqui el càrrec de la persona o persones que han validat en última instància els criteris i les ubicacions primeres i de les qui ho hagin fet en les modificacions posteriors i dels criteris que les han motivat”, és per conèixer si el canvi que directament m’afecta, i altres, han estat proposats pel personal tècnic competent o per una decisió de càrrec polític sense validació tècnica”. Fonaments jurídics Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada Tal com es recull en els antecedents 2 i 8, la informació reclamada és informació pública, d’acord amb la definició que en fa l’article 2.b LTAIPBG, ja que és informació que hauria d’estar en poder de l’Ajuntament (subjecte obligat per l’LTAIPBG d’acord amb el seu article 3.1.a), com a conseqüència de l’exercici de les seves funcions, que fàcilment podem situar en l’àmbit material de la recollida de residus, considerada com a servei públic de prestació obligatori per a tots els municipis (es tracta d’un dels “serveis mínims” regulats a l’article 67.a) del Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril). En principi, doncs, la persona reclamant té el dret d’accedir a aquesta informació pública i l’Ajuntament està obligat a lliurar-la, d’acord amb l’article 18 LTAIPBG, i el seu accés només podria ser desestimat o restringit parcialment en aplicació d’algun dels límits legalment establerts per l’article 20 LTAIPBG. La informació sol·licitada (en síntesi, el registre documental dels criteris que han motivat una alteració en la ubicació d’uns determinats contenidors, així com dels càrrecs que han pres la decisió) raonablement ha d’estar en poder de l’Ajuntament, perquè té a veure amb l’anàlisi i planificació d’un servei públic municipal, com ja s’ha indicat. És més, els informes i les decisions relatives a la ubicació de contenidors a la via pública han estat objecte d’un bon nombre de reclamacions, que normalment han estat estimades per l’administració municipal i se n’ha declarat la pèrdua d’objecte (per totes, la Resolució 869/2022, de 21 d’octubre), o han constituït l’objecte dels corresponents acords de mediació (per totes, la Resolució 654/2021, de 16 de juliol). En tots aquests casos, la pretensió del particular ha consistit en accedir a la informació existent en relació amb la ubicació de contenidors de brossa prop de casa seva. En el nostre cas, l’Administració no ha invocat la concurrència de cap dels límits enunciats, ni és plausible que hi concorrin atesa la naturalesa de la informació objecte d’aquesta resolució. Per tant, és procedent estimar la reclamació i declarar el dret de l’entitat reclamant a obtenir-la, en el cas que sigui una informació preexistent a la presentació de la sol·licitud d’accés, en el sentit de l'article 53.2 del Decret 8/2021, sobre transparència i accés a la informació pública, (DTAIP). A la llum de totes les consideracions efectuades, aquesta Comissió considera previsible que la informació publica sol·licitada estigui en mans de l’Ajuntament reclamat, però, en cas que l’Ajuntament no disposi de la informació o de les dades sol·licitades, ho haurà de fer constar així. En altres paraules, i com el propi reclamant expressa en més d’una ocasió, si l’Ajuntament d’Esparraguera no té en el seu poder prèviament elaborada tota o part de la informació reclamada, aquesta és la resposta que cal donar per satisfer la sol·licitud d’informació. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedients d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada ha de formar part d’un expedient administratiu que ha d’estar perfectament classificat de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Gestió de residus (codi 0151), sèrie Planificació dels serveis de neteja i recollida selectiva (2496). Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 21 de setembre de 2023, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 489/2023 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2. 2. Requerir a l’Ajuntament d’Esparraguera que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir a l’Ajuntament d’Esparraguera a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 489/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.