La FAADA solicitó al Ayuntamiento de Baix Pallars información detallada sobre la gestión de colonias felinas y perros abandonados. Ante la falta de respuesta del Ayuntamiento, la GAIP estima la reclamación y ordena el acceso a la información por ser pública y no concurrir límites legales que justifiquen su denegación.
Puntos clave de la argumentación
1
La información solicitada es considerada pública según el artículo 2.b de la LTAIPBG al derivar del ejercicio de funciones y competencias municipales en protección animal.
2
El derecho de acceso a la información pública es un derecho subjetivo que no requiere de una motivación previa por parte del solicitante.
3
La GAIP no aprecia de oficio la concurrencia de límites legales que justifiquen la denegación del acceso, y el Ayuntamiento no alegó ningún obstáculo al no colaborar en el procedimiento.
4
La falta de remisión de informes o documentación por parte de la Administración no impide que la Comisión continúe la tramitación y resuelva la reclamación.
5
Los titulares de documentos públicos tienen la obligación legal de disponer de un sistema de gestión documental que garantice la recuperación y conservación de la información para cumplir con la transparencia.
Texto completo
Resolució 651/2024, de 16 de maig
Número d’expedient de la Reclamació: 487/2024
Administració reclamada: Ajuntament de Baix Pallars
Informació reclamada: Diversa sobre colònies de gats ferals i protecció d’animals.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: La informació reclamada, és d’acord amb l’article 2.b, informació pública i
qualsevol persona té dret al seu accés d’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG llevat
que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit. La GAIP
no aprecia d’ofici la concurrència de cap d’aquests límits previstos i considera procedent
declarar el dret de l’entitat reclamant a la informació sol·licitada en relació a les colònies
felines i gossos abandonats que no han estat facilitades i que es detallen en l’antecedent
2. Si l’Ajuntament no té en el seu poder la informació sol·licitada, aquesta és la resposta
que cal donar a la persona reclamant, sense que quedi obligat per a aquesta resolució a
elaborar-la.
Paraules clau: Ajuntaments. Associació. Benestar animal. Reclamació contra silenci.
Manca de col·laboració. Estimació. Sense límits.
Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco
Antecedents
El 4 d’abril de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 487/2024, presentada per l’entitat
Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (FAADA) contra
l’Ajuntament de Baix Pallars en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent
següent, d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a
la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel
Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
En data 20 de desembre de 2023 la fundació reclamant sol·licita a l’Ajuntament de
Baix Pallars la informació següent: “ -Quines actuacions està portant a terme des de
l’Ajuntament per controlar les colònies felines. - Si estan promovent la creació de
colònies controlades, sol·licitem que ens informin amb quina entitat ho tenen concertat
i quan temps fa que estan actuant. - Quants gats ferals/comunitaris i colònies s’han
calculat que hi han al terme municipal? - El nombre de gats esterilitzats durant els
últims 5 anys, i quantes colònies del municipi ja estan controlades. - Quina partida
pressupostaria s’ ha destinat al control de colònies de gats els anys 2019,2020, 2021,
2022, 2023. - Si des de l’Ajuntament s’han sol·licitat a la Generalitat/
Diputació/Ministerio de Derechos Sociales y Agenda 2030 ajudes/subvencions per la
gestió de colònies de gats comunitaris/ferals durant els anys 2019, 2020, 2021, 2022 i
2023?- Amb quin centre d’acollida tenen conveni signat actualment per la recollida
dels gats de companyia abandonats/perduts recollits al seu terme municipal. - Quants
gats abandonats/perduts s’ han recollit els últims 5 anys i a quin centre d’ acollida
s’han portat. - Amb quin centre d’acollida tenen conveni signat actualment per la
recollida dels gossos abandonats/perduts al seu terme municipal. - Quants gossos
s’han recollit l’any 2019 i centre d’ acollida on s’han portat. - Quants gossos s’han
recollit l’ any 2020 i centre d’acollida on s’ han portat. - Quants gossos s’ han recollit
l’any 2021 i centre d’acollida on s’han portat. - Quants gossos s’han recollit l’any 2022 i
centre d’acollida on s’han portat. - Quants gossos s’ han recollit l’ any 2023 i centre
d’acollida on s’ han portat. - Si l’Ajuntament disposa d’ una instal·lació temporal
municipal per allotjar els animals amb condicions de seguretat i benestar, fins la seva
recollida pel centre d’acollida. - Quina partida pressupostaria s’ha destinat a la
recollida i acollida de gossos els anys 2019, 2020, 2021, 2022, 2023. - Si des de l’
Ajuntament s’han sol·licitat a la Generalitat/ Diputació/ ajudes/subvencions...”.
La reclamació presentada el 4 d’abril de 2024 indica que l’Ajuntament no ha respost la
sol·licitud d’accés a la informació, ni ha facilitat la informació demanada.
El 10 d’abril de 2024 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Baix Pallars i
li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li
trameti un informe sobre la reclamació, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud
d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants
per resoldre la reclamació.
El 11 d’abril de 2024 la GAIP admet provisionalment la reclamació, informa la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que
rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre
duri la reclamació.
Vençut el termini indicat a l’apartat anterior, no consta a la GAIP la recepció de la
documentació requerida a l’Ajuntament.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la
informació pública
D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per
tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació
pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord
amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol
persona jurídica legalment constituïda.
L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret
d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha
d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG
estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser
aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les
circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o
privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 6 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la
documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article
33.4 RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat d’ una manca de col·laboració de
l’administració amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del
dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, i que a
més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació
o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï
la tramitació”.
3. Sobre el dret a la informació sol·licitada
El primer que hem d’examinar és si l’objecte de la reclamació és informació pública. La
informació sol·licitada està relacionada amb protecció dels animals al municipi,
competència municipal d’acord amb el que s’estableix a diversos preceptes del Decret
Legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels
animals.
Vist l’objecte de la sol·licitud, efectivament, d’acord amb l’article 2.b) de l’LTAIPBG és
informació pública “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu
poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta
llei”. En el cas que ens ocupa, tota la informació sol·licitada, si existia prèviament al
moment en què es va formular la sol·licitud d’accés, ha de ser considerada informació
pública. A més, l’Ajuntament és un subjecte obligat per l’LTAIPBG (art. 3) a tramitar les
sol·licituds d’accés a la informació pública i a facilitar-ne, quan s’escaigui, l’accés.
La informació ara reclamada és, per tant, informació que l’Ajuntament previsiblement ha de
tenir, ja que deriva de l’exercici de facultats que li són pròpies.
En segon lloc, una vegada constatat que la informació sol·licitada és informació pública,
cal recordar que l’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a
qualsevol persona, en els termes i condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c). Cal tenir
en compte igualment que l’exercici del dret d’accés no resta condicionat a l’existència
d’una motivació prèvia expressada per la persona sol·licitant (art. 26.2 in fine de
l’LTAIPBG).
En tercer lloc, cal tenir en compte que l’exercici del dret d’accés a la informació pública
resta condicionat per l’eventual concurrència de límits que puguin justificar, d’acord amb
les previsions de l’LTAIPBG, un accés parcial o una denegació de l’accés a la informació.
Així mateix, l’aplicació dels límits al dret d’accés i la determinació del seu abast s’han de
realitzar prèvia ponderació dels béns jurídics protegits i dels interessos en presència. En el
cas que ens ocupa, la GAIP no aprecia d’ofici la concurrència de cap d’aquests límits i
l’Ajuntament -atès que no ha col·laborat amb aquesta Comissió en el si d’aquest
procediment- tampoc ha al·legat la concurrència de cap obstacle perquè es pugui lliurar la
informació sol·licitada.
En definitiva, aquesta Comissió resol que cal emparar el dret a accedir a la informació
sol·licitada. Si l’Ajuntament no té en el seu poder la informació sol·licitada, aquesta és la
resposta que cal fornir a la persona reclamant, sense que quedi obligat per a aquesta
resolució a elaborar-la.
4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de
gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per
la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a
disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte
dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de
transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i
instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i
estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la
informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la
informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels
documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius.
El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional
d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les
administracions públiques han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a
garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició
d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic
signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la
seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti
classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un
quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada
comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres.
Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició
Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de
les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han
de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la
normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients
electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que
contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la
integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i,
quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en
matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la
possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el
format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la
normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les
administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir,
sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat
de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació
de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són
aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic.
Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a
facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la
informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació
documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d).
Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el
règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional,
que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre
aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs i en
conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha
de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en
disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la
documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització
de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació.
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català
que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre
altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a
conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i
per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i
en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés,
avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una
taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona
tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a)
Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la
secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c)
Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de
conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre
de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o
la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents.
Així doncs, atesos aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el
cas que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu, que ha d’estar
perfectament classificat de manera que sigui possible la seva recuperació i facilitar-ne, si
escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació de la
documentació municipal del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya,
aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Registre d’animals
domèstics (codi 0160), sèrie Modificacions del cens d’animals de companyia (altes, baixes
i canvis de dades) (2529) i Cens d’animals de companyia (2528); nivell Gestió del
pressupost (codi 077), sèrie Pressupost general (1620) pel que fa a la informació de
partides pressupostàries; Convenis (codi 0045), sèrie Convenis i acords (1374) i nivell
Subvencions (0099) i sèrie Subvencions atorgades per part de la corporació local (2244).
5. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de
les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat
30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas
d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels
acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada,
les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en
requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa
feta a aquest precepte per l’article 77.2. b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt
greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de
conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als
efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans
competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa
referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels
casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
6. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal
de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades
personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la
sessió de 16 de maig de 2024, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 487 /2024 i declara el dret de la persona reclamant a la
informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3.
2. Requerir a l’Ajuntament de Baix Pallars que lliuri a la persona reclamant la informació
indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies.
3. Requerir a l’Ajuntament de Baix Pallars a informar la GAIP, dins del termini de quinze
dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així
com de les actuacions dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 487 /2024 i disposar la
publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar -ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi
plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada,
d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article
29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot
interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.