Solicitud de información sobre permisos de uso de sala municipal y expedientes sancionadores derivados

Resolució 13/2018, d’1 de febrer Número d’expedients de les Reclamacions: 470/2017 i 487/2017 (acumulades). Administració reclamada: Ajuntament de Pallejà. Informació reclamada: Permís d’ús d’una sala a una entitat i l’ eventual actuació sancionadora de l’Ajuntament si no en disposava. Sentit de la resolució: Estimació. Resum: L’Ajuntament de Pallejà no ha complert amb el deure de col·laboració de les Administracions amb la GAIP establert a l’article 33.4 RGAIP, d’acord amb el qual les Administracions reclamades han d’aportar dins del termini de quinze dies còpia completa i ordenada de l’expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o antecedents que puguin ser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. Considerant que la resolució de la GAIP ha de recaure dins del termini de dos mesos des de la presentació de la reclamació (article 45 RGAIP) s’ha continuat amb el procediment sense comptar amb l’aportació de la documentació i la justificació requerida a l’Administració, que quedarà tanmateix vinculada i obligada pel sentit i pels termes d’aquesta Resolució. Considerant que la finalitat del dret d’accés del regidor és el control de l’actuació municipal i no pas de l’actuació de terceres persones, s’estima el dret del regidor a ser informat per part de l’Ajuntament de si ha actuat sancionant els responsables per al cas que s’haguessin ocupat les dependències municipals sense permís de l’Ajuntament, i còpia, si escau, de l’expedient sancionador i de l’atestat de la Policia Municipal, si n’hi hagués, per bé que caldrà eliminar-hi prèviament les dades personals que hi constin identificatives de la persona contra la que s’incoa l’expedient sancionador o altres recollides per l’atestat policial, ja que resulten innecessàries i desproporcionades per a la finalitat de control de l’Ajuntament en la seva activitat Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Reclamació contra silenci . Acumulació. Deure de col·laboració. Límits. Dades personals. Ponent: Elisabet Samarra i Gallego. Antecedents 1. El 10 de novembre de 2017 té entrada a la GAIP la Reclamació 470/2017, que inicialment es formulava contra dues sol·licituds diferenciades, i després que la GAIP demanés a la persona reclamant que formalitzés una acció per a cada sol·licitud, el 5 de desembre de 2017 té entrada a la GAIP la Reclamació 487/2017. Ambdues són presentades per un electe local, com a portaveu del Grup Municipal de Ciutadans, contra l’Ajuntament de Pallejà, en relació amb les sol·licituds indicades a l’antecedent següent, que no haurien obtingut resposta. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. a) La Reclamació 470/2017 té per objecte la sol·licitud de 25 de setembre de 2017, demanant còpia dels expedients sancionadors que eventualment s’haguessin iniciat contra una entitat per la utilització d’ús de la sala de El Castell per fer-hi una conferència i, si n’hi hagués, de l’atestat policial, considerant que no li constava que l’Ajuntament li hagués concedit el permís per a utilitzar-la. b) La Reclamació 487/2017 té per objecte la sol·licitud del 26 de setembre de 2017 demanant saber si s’havia demanat permís per aquell mateix acte esmentat a la Reclamació 470/2017, si l’Ajuntament l’havia concedit i, cas contrari, que s’iniciés un expedient sancionador contra l’entitat o persones que l’havien usat sense permís. 3. El 5 de desembre de 2017 la GAIP notifica a l’Ajuntament de Pallejà la presentació d’aquestes reclamacions i el requereix a que, dins del termini de quinze dies, li trameti els expedients corresponents i li lliuri un informe que reculli el seu posicionament i actuacions en relació amb l es sol·licituds d’accés en què es fonamenten les reclamacions. En aquesta mateixa data, la GAIP comunica a la persona reclamant l’admissió provisional a tràmit de les reclamacions, li indica la persona responsable de la tramitació i els propers tràmits que se seguiran, així com les dades de contacte electrònic, per si en vol fer-ne el seguiment. 4. Al llarg del mes de gener, la GAIP ha reclamat reiteradament a l’Ajuntament de Pallejà que aportés la informació que li havia estat requerida, sense que aquest hagi complert amb el seu deure de col·laboració amb la GAIP. Fonaments jurídics 1. Acumulació de les Reclamacions L’article 57 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques preveu que l’òrgan que tramita un procediment pugui acumular-lo a d’altres amb els quals tingui una identitat substancial o una connexió íntima. Aquesta identitat substancial es produeix clarament en el cas de les Reclamacions objecte de Resolució, ja que hi ha identitat de les parts del procediment i del motiu de finalització del procediment, així com una connexió directa en el seu objecte. D’acord amb això, en aplicació dels principis d’economia i simplicitat que han de presidir l’activitat administrativa, i vist que de l’acumulació no se’n deriva perjudici per a les parts ni per a l’interès general, resulta oportú i ajustat a Dret l’acumulació de les Reclamacions. 2. Admissibilitat de les reclamacions Les reclamacions es presenten per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació (tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions, la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016), ja que, tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG disposa que la normativa de transparència s’apliqui supletòriament en aquells casos, com aquest, en que existeixi un règim d’accés especial regulat per la seva normativa específica (en aquets cas, la de règim local). Aquesta aplicació supletòria de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa, tal i com s’ha fonamentat en diverses resolucions de la GAIP (entre moltes d’altres, la Resolució de la Reclamació 4/2016). D’acord amb això, la GAIP considera admissibles les reclamacions presentades per una persona electe local, per bé que hi aplicarà, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC), especialment si és més favorable, i supletòriament l’LTAIPBG. Les reclamacions reuneixen els requisits formals establerts per l’LTAIPBG i per l’RGAIP i, per tant, són admissibles a tràmit. 3. Sobre la manca de col·laboració de l’Ajuntament reclamat L’Ajuntament de Pallejà no ha facilitat a la GAIP l’expedient de la sol·licitud d’accés, ni informació sobre l’eventual trasllat a terceres persones afectades, ni tampoc ha aportat informació sobre les actuacions que hagi realitzat arran de les sol·licituds ni la fonamentació jurídica del seu posicionament en relació amb l’accés, incomplint així el deure de col·laboració de les Administracions amb la GAIP establert a l’article 33.4 RGAIP, d’acord amb el qual les Administracions reclamades han d’aportar dins del termini de quinze dies còpia completa i ordenada de l’expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o antecedents que puguin ser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. L’article 33.6 RGAIP disposa que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per al Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació, sens perjudici de les responsabilitats disciplinàries que resultin procedents”. D’acord amb l’exposat, i considerant que la resolució de la GAIP ha de recaure dins del termini de dos mesos des de la presentació de la reclamació (article 45 RGAIP) s’ha continuat amb el procediment sense comptar amb l’aportació de la documentació i la justificació requerida a l’Administració, que quedarà tanmateix vinculada i obligada pel sentit i pels termes d’aquesta Resolució. 4. Sobre l’objecte de la reclamació Les sol·licituds d’informació que ara es reclamen tenen a veure amb la celebració d’un acte en una dependència municipal, del qual se’n demana si havia estat autoritzat o, en cas contrari, si l’Ajuntament ha actuat sancionant els qui haguessin celebrat aquest acte sense el permís corresponent. Com s’ha dit en el FJ anterior, l’Ajuntament no ha donat cap mena d’informació sobre la seva actuació en el cas, ni tampoc sobre si la persona afectada eventualment per l ’expedient sancionador és , com es diu a l’escrit del reclamant, una entitat, o ho són persones físiques. Això és rellevant, considerant que per al cas que siguin persones físiques, la informació relativa a la comissió d’infraccions administratives seria una dada especialment protegida per la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal (LOPD). Igualment, considerant que la persona reclamant indica en el seu escrit que es tracta es tractaria d’un acte de “separatistes”, la identificació de persones relacionades amb l’organització o l’assistència a aquest acte estaria connectada amb informació que desvetllaria informació ideològica que, si fa referència a persones físiques, resta sotmesa també a un règim especial i reforçat de protecció. No hi ha dubte de que, com a regidor, la persona reclamant té dret a obtenir la informació relativa a la Reclamació 487/2017, pel que fa a: si es va demanar permís per a celebrar aquell acte a una dependència municipal i, si escau, còpia de l’escrit; si l’Ajuntament el va autoritzar i, si escau, còpia de l’escrit. En canvi, la petició que conté aquella mateixa sol·licitud de que l’Ajuntament actuï incoant expedient sancionador no pot ser admesa a tràmit, ja que la petició d’actuacions o accions determinades no queda emparada per aquesta via de reclamació i per aquesta Comissió, que té limitada la seva actuació a l’àmbit del dret a la informació. Pel que fa a l’objecte de la Reclamació 470/2017, considerant que la finalitat del dret d’accés del regidor és el control de l’actuació municipal i no pas de l’actuació de terceres persones, s’estima el dret del regidor a ser informat per part de l’Ajuntament de si ha actuat sancionant els responsables per al cas que s’ haguessin ocupat les dependències municipals sense permís de l’Ajuntament , i còpia, si escau, de l’expedient sancionador i de l’atestat de la Policia Municipal, si n’hi hagués, per bé que caldrà eliminar-hi prèviament les dades personals que hi constin identificatives de la persona contra la que s’incoa l’expedient sancionador o altres recollides per l’atestat policial, ja que resulten innecessàries i desproporcionades per a la finalitat de control de l’Ajuntament en la seva activitat . 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix l’obligació de facilitar la informació dins del termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment, i que la desatenció d’aquest requeriment pot donar lloc a l’exigència de responsabilitats en el marc del règim sancionador previst a la mateixa llei. Concretament, a la vista de la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, la desatenció dels requeriments d’aquesta Comissió constitueix una infracció qualificada de molt greu que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG. Amb aquesta finalitat, l’article 49.2 RGAIP preveu que la Comissió n’informi als òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos per l’Administració i que se n’hi faci difusió mentre duri l’incompliment. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d’1 de febrer de 2018, resol per unanimitat: 1. Acumular les Reclamacions 470/2017 i 487/2017. 2. Estimar les Reclamacions 470/2017 i 487/2017, en els termes exposats al FJ4. 3. Requerir a l’Ajuntament de Pallejà a que lliuri a la persona reclamant la informació indicada al punt anterior, dins del termini de deu dies. 4. Requerir a l’Ajuntament de Pallejà a informar a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable de l’execució d’aquesta Resolució així com de les actuacions dutes a terme per al seu compliment, dins del termini de quinze dies. 5. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l’execució d’aquesta Resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos. 6. Declarar finalitzats els procediments relatius a les Reclamacions 470 /2017 i 487/2017 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 1 de febrer de 2018 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.