Acceso a los proyectos lingüísticos de los centros educativos concertados de Cataluña

Resolució 595/2019, de 10 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 486/2019 Administració reclamada: Departament d’Educació Informació reclamada: Projectes lingüístics dels centres educatius concertats de Catalunya. Sentit de la Resolució: Estimació Resum: Els centres educatius concertats, en aplicació dels apartats 1.d i 2 de l'article 3 LTAIPBG, estan obligats a facilitar informació sobre les seves activitats directament relacionades amb l'exercici del servei públic que presten i amb la disposició dels fons públics que perceben, informació que al estar relacionada amb aquestes activitats de naturalesa pública s'ha de considerar com informació pública, però no estan obligats a facilitar-la a qualsevol persona, sinó únicament a l'Administració titular del servei que presten i que els facilita els fons públics que gestionen (en aquest cas, el Departament d'Ensenyament de la Generalitat), de manera que si qualsevol persona vol informació d'aquests centres, relacionada amb el servei públic d'educació o amb la gestió dels fons públics que gestionen, l'ha de demanar a aquest Departament, el qual té l'obligació de requerir-la al centre o centres concertats afectats i, si procedeix, facilitar-la a qui l'hagi sol·licitada. La informació que l'article 3.2 LTAIPBG obliga a aquests centres de facilitar a l'Administració és únicament la directament relacionada amb la gestió del servei públic i la percepció de fons públics; i no hi ha dubte que el projecte lingüístic de centre és una informació directament relacionada amb la gestió del servei públic de l'educació que presten, que forma part del seu projecte educatiu, peça sens dubte nuclear d'aquest servei públic. Estrictament parlant, la informació sol·licitada (el projecte lingüístic de cada centre) ja està elaborada (o hauria d'estar-ho), de manera que no cal dur a terme cap tasca d'elaboració, ni de reelaboració; i si hi ha centres que no han elaborat el seu projecte lingüístic, no cal que ho facin als únics efectes d'atendre aquesta Reclamació; n'hi ha prou amb què diguin que no en tenen; la tasca requerida al Departament no seria, per tant, d'elaboració de la informació, sinó únicament de recopilació, activitat que és discutible que es pugui considerar inclosa jurídicament a l'article 29.1.b LTAIPBG, especialment tenint en compte els criteris establerts per l'article 20 de la mateixa llei que, entre altres determinacions, proscriu la interpretació restrictiva del dret d'accés i l'aplicació de límits per analogia. No estem davant d'un supòsit de necessitat d'una tasca complexa d'elaboració, que en aplicació de l'article 29.1.b LTAIPBG pugui justificar la inadmissibilitat de la sol·licitud d'informació, ni d'una tasca de recopilació que raonablement pugui requerir, ni de lluny, l'elevat nombre d'hores de feina al·legat pel Departament; per una altra banda, l'accés a la informació sol·licitada presenta un interès públic evident; en part, perquè dóna transparència a una qüestió (l'aplicació de les polítiques lingüístiques a l'educació) que sovint genera controvèrsia, i la transparència pot ser el millor remei per a moltes susceptibilitats i desconfiances i en part perquè posa a mans del Departament una informació que segur que li serà útil per a l'exercici de les seves funcions en relació amb el sistema educatiu; cal concloure, per tant, que la tasca necessària per requerir als centres concertats i facilitar-hi l'accés a la persona reclamant no sembla desproporcionada. Paraules clau: Generalitat. Centres concertats. Educació. Projectes lingüístics. Reclamació contra inadmissió. Tasca complexa d'elaboració. Gestió privada de serveis públics. Informació relacionada amb el servei públic. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 28 d’agost de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 486/2019, presentada contra el Departament d’Educació, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 29 de juny de 2019 la persona reclamant demana la informació següent al Departament d’Educació de la Generalitat: els projectes lingüístics dels centres concertats sostinguts amb fons públics a Catalunya, que ofereixin ensenyament en les etapes infantil, primària, secundària, batxillerat i centres d’educació especial. Demana rebre aquesta informació en format PDF. Motiva la sol·licitud en la consideració de què la informació sol·licitada hauria de ser accessible en els webs de cada escola i que és necessària per a la comunitat del centre i per a la ciutadania en general a l’hora de valorar la idoneïtat de cada centre. 3. El 25 de juliol de 2019 la Secretaria General del Departament d’Educació inadmet la sol·licitud anterior tot invocant l’article 29.1.b LTAIPBG (tasca complexa d’elaboració de la informació sol·licitada), i en base a les consideracions següents: El Departament d’Educació no disposa dels projectes educatius dels centres privats sostinguts amb fons públics, i de retruc tampoc disposa dels projectes lingüístics. En conseqüència, a l’hora de resoldre aquesta sol·licitud de dret d’accés s’hauria de requerir el projecte lingüístic a cadascun dels centres privats sostinguts amb fons públics que presten els ensenyaments d’infantil, primària, secundària, batxillerat i educació especial. Aquesta tasca s’hauria de realitzar de forma individual per a un total de 700 centres i, per tant, s’haurien de tramitar 700 procediments administratius. Aquesta tasca representa una dificultat objectiva de coordinació i d’implicació de recursos humans, que comportaria una mitjana de 30 minuts per cada procediment, que impliquen localitzar les dades de contacte de cada centre, elaborar l’escrit de requeriment, el seu enviament i la posterior recopilació de la informació demanada. Això suposaria un total de 350 hores destinades per part del personal d’administració i serveis del Departament, a més de les hores i del personal que cada centre hagi de destinar per a fer la tramitació, recopilació i enviament de la informació al Departament. 4. La Reclamació presentada el 28 d’agost de 2019 fa referència a la Resolució de la GAIP 351/2018, que en relació amb la mateixa sol·licitud dels projectes lingüístics, però en aquest cas dels centres educatius públics, va ordenar la seva derivació a cada un dels centres públics de Catalunya, amb les instruccions necessàries perquè cada centre atengués directament la sol·licitud. A la vista d’aquest precedent, argumenta que en el cas de la present Reclamació la tasca del Departament seria encara més simple, perquè en comptes de tenir que derivar-la als 2325 centres públics, només caldria fer-ho als 700 concertats afectats. Per tant, demana que s’apliqui el mateix procediment seguit en aplicació de la Resolució 351/2018. Invoca també l’article 14 de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació de Catalunya, que obliga els centres concertats sostinguts per fons públics a elaborar el mateix tipus de projecte lingüístic que els centres públics. 5. El 4 de setembre de 2019 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Ensenyament de la Generalitat i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. L’1 d’octubre de 2019 la GAIP rep l’informe del Departament d’Educació. Indica que no pot facilitar la informació sol·licitada perquè no està en poder del Departament, que no tindria cap obligació de recopilar els projectes lingüístics sol·licitats. Cita un fragment de la Resolució de la GAIP 351/2018, que afirma que aquesta recopilació seria una opció organitzativa del Departament que requeriria una tasca feixuga i probablement desproporcionada si la seva única finalitat fos la d’atendre la sol·licitud de la persona reclamant. Per obtenir aquesta informació el Departament d’Ensenyament hauria de fer un requeriment individual per cada centre, obtenir i verificar la informació obtinguda i preparar-la per al seu lliurament a la persona reclamant, tasques que comportarien un elevat grau de complexitat de gestió, que el Departament ha estimat en un cost d’uns 30 minuts per projecte, amb el resultat de sumar unes 350 hores de feina, en perjudici seriós del normal funcionament dels serveis. Argumenta també que els centres privats no són subjectes obligats a facilitar la informació i que, per tant, no tenen l’obligació de resoldre sol·licituds d’informació pública; en conseqüència, el Departament no podria derivar-los la sol·licitud. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Posició jurídica dels centres concertats davant de l’exercici del dret d’accés a la informació pública Els centres concertats són entitats jurídiques o empreses privades, motiu pel qual no se’ls pot considerar obligats directes a atendre el dret d’accés a la informació pública, que essencialment concerneix de forma directa a administracions públiques o altres entitats o empreses que s’insereixen en el sector públic o en l’àmbit d’allò que és públic (apartats a, b i c de l’article 3.1 LTAIPBG). Nogensmenys, la legislació de transparència i accés a la informació pública també és aplicable “a les persones físiques o jurídiques que exerceixen funcions públiques o potestats administratives, que presten serveis públics o que perceben fons públics per a funcionar o per a dur a terme llurs activitats per qualsevol títol jurídic” (article 3.1.d LTAIPBG); ara bé, el compliment de les obligacions establertes per l’LTAIPBG per part d’aquesta mena de persones “l’ha de fer efectiu l’Administració responsable. A aquest efecte, les persones i entitats privades han d’informar l’Administració de les activitats directament relacionades amb l’exercici de funcions públiques, la gestió de serveis públics i la percepció de fons públics ...” (article 3.2 LTAIPBG). Aquests preceptes són clarament aplicables a les escoles u altres centres d'ensenyament concertats, ja que encaixen de ple en dos dels supòsits indicats per l'article 3.1.d LTAIPBG: presten serveis públics (el concert és precisament una de les formes de gestió dels serveis públics i no hi ha dubte de què els centres concertats participen de la prestació del servei públic d'educació, fins al punt que els són aplicables moltes de les seves determinacions jurídiques bàsiques) i perceben fons públics (precisament els fons públics percebuts els permeten prestar els serveis educatius d'acord amb criteris de gratuïtat per als usuaris). Per tant, els centres educatius concertats, en aplicació dels apartats 1.d i 2 de l'article 3 LTAIPBG, estan obligats a facilitar informació sobre les seves activitats directament relacionades amb l'exercici del servei públic que presten i amb la disposició dels fons públics que perceben, informació que al estar relacionada amb aquestes activitats de naturalesa pública s'ha de considerar com informació pública, però no estan obligats a facilitar-la a qualsevol persona, sinó únicament a l'Administració titular del servei que presten o que els facilita els fons públics que gest ionen (en aquest cas, el Departament d'Educació de la Generalitat), de manera que si qualsevol persona vol informació d'aquests centres, relacionada amb el servei públic d'educació o amb la gestió dels fons públics que reben, l'ha de demanar a aquest Departament, el qual té l'obligació de requerir-la al centre o centres concertats afectats i, si procedeix, facilitar-la a qui l'hagi sol·licitada. Aquest mecanisme respon a un doble criteri essencial: per una banda, la llei garanteix a la ciutadania un abast similar al dret d'accés a la informació pública en relació amb les funcions prestades directament per l'Administració que al relacionat amb les funcions de naturalesa pública externalitzades; per una altra, la llei atribueix la responsabilitat d'atendre i tramitar les sol·licituds ciutadanes a les administracions públiques afectades (les titulars dels serveis o dels fons aportats), i no a les entitats privades concertades, que únicament esdevenen obligades a facilitar la informació que els requereix l'Administració per compte de la qual actuen. En aquest marc té raó el Departament quan considera que no pot atendre la pretensió instrumental de la persona reclamant de derivar la Reclamació a cada un dels 700 centres concertats de Catalunya. L'escenari d'aquesta Reclamació és del tot diferent que el de la 379/2018 (presentada per la mateixa persona reclamant amb la finalitat d'obtenir els projectes lingüístics dels centres públics d'educació, més de 2.500): mentre que els centres públics són (o són assimilables) a òrgans administratius, obligats directes davant la ciutadania a complir les exigències de la legislació de transparència i del dret d'accés a la informació pública, de manera que podia procedir que el Departament els derivés la sol·licitud d'informació de la que derivava la Reclamació 379/2018, tot aplicant l'article 30 LTAIPBG, amb la conseqüència de què cada centre esdevenia obligat davant la persona reclamant a atendre la seva sol·licitud, en el cas dels centres concertats aquesta derivació és jurídicament improcedent, ja que no poden respondre directament davant la ciutadania en relació amb les sol·licituds d'informació pública, i ho han de fer davant l'Administració de la qual depenen, i que és la que respon davant la ciutadania en relació amb la informació pública relativa al servei públic gestionat mitjançant concert amb una entitat o empresa privada. Per tant si en aquest cas és procedent garantir l'accés de la persona reclamant a la informació sol·licitada, la via procedimental per aconseguir-ho no serà la de la derivació a cada un dels centres docents (establerta per als públics per la Resolució 351/2018), sinó la de què el Departament requereixi a cada centre concertat la informació sol·licitada i la faciliti a la persona reclamant, de conformitat amb el que estableix l'article 3.2 LTAIPBG. 3. Sobre el dret d'accés a la informació sol·licitada El dret de qualsevol persona a la informació sol·licitada (els projectes lingüístics de centre) es fonamenta bàsicament en els apartats 1.d i 2 de l'article 3 LTAIPBG, reproduïts al fonament jurídic anterior. El primer estableix la subjecció a l'LTAIPBG de les persones físiques o jurídiques que exerceixen funcions públiques, presten serveis públics o reben fons públics, i el segon estipula que les persones i entitats privades han d’informar l’Administració de les activitats directament relacionades amb l’exercici de funcions públiques, la gestió de serveis públics i la percepció de fons públics, per tal que sigui l'Administració responsable la que compleixi les obligacions derivades de la transparència i del dret d'accés a la informació pública. Establert que els centres concertats presten serveis públics i reben fons públics (motiu pel qual entren dins de l'àmbit d'aplicació de l'LTAIPBG), queda per determinar si la informació sol·licitada forma part de la que, segons l'article 3.2 LTAIPBG, han de facilitar a l'Administració. Certament, al tractar-se d'entitats privades, hi ha dades dels centres concertats que no poden ser objecte del dret d'accés a la informació pública; segurament seria el cas de les relatives al seu funcionament intern com a persones jurídiques privades. La informació que l'article 3.2 LTAIPBG obliga a aquests centres de facilitar a l'Administració és únicament la directament relacionada amb la gestió del servei públic i la percepció de fons públics. I no hi ha dubte que el projecte lingüístic de centre és una informació directament relacionada amb la gestió del servei públic de l'educació que presten, que forma part del seu projecte educatiu, peça sens dubte nuclear d'aquest servei públic. Establerta, doncs, l'obligació dels centres educatius concertats d'informar l'Administració respectiva del seu projecte lingüístic de centre, per mandat de l'article 3.2 LTAIPBG, perquè està directament relacionat amb el servei públic d'educació que presten, aquest document esdevé informació pública, als efectes de garantir el dret de qualsevol persona a accedir-hi, i més si hom té en compte que no és versemblant que hi concorri cap límit legal que pugui impedir-ho. Cal concloure, per tant, que la persona reclamant té dret d'accés a aquesta informació. Així mateix, aquest dret d'accés és reforçat per l'article 14 de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació de Catalunya, que obliga en la mateixa mida els centres públics i els centres privats concertats a elaborar un projecte lingüístic, com a part del seu projecte educatiu. Per tant, la informació sol·licitada és d'existència legal obligada a tots els centres educatius, públics i concertats. 4. Sobre l'obligació del Departament de requerir i facilitar la informació sol·licitada i l'eventual concurrència de la causa d'inadmissibilitat de la tasca complexa d'elaboració D'acord amb les consideracions fetes als fonaments jurídics anteriors, la responsabilitat pública d'atendre l'exercici del dret d'accés a la informació pública sol·licitada recau en el Departament d'Educació, perquè és l'Administració titular del servei públic amb el qual està directament relacionada aquesta informació (i també perquè li l’ha sol·licitada la persona reclamant). I és que, com ja s'ha dit més amunt, el compliment de les obligacions establertes per l’LTAIPBG per a les persones privades prestadores de serveis públics “l’ha de fer efectiu l’Administració responsable" dels serveis en qüestió. Per complir aquestes obligacions, el Departament pot requerir als centres concertats la informació sol·licitada (els projectes lingüístics de centre respectius), els quals li han de facilitar, per imperatiu explícit de l'article 3.2 LTAIPBG, i sens perjudici de les potestats administratives addicionals que resultin de la relació jurídica establerta mitjançant el concert educatiu i les competències de la inspecció educativa. En definitiva, és exclusivament el Departament qui ha de respondre davant de l'exercici del dret d'accés per part de qualsevol persona que demana la informació indicada a l'antecedent 2, i li correspon a ell obtenir la informació de cada centre (si és que no la té a les seves mans), per a la qual cosa compta amb els poders jurídics pertinents. El Departament (tant a la resolució de la seva Secretària general indicada a l'antecedent 3, com a l'informe que ha aportat a aquest procediment) assumeix que li correspon la responsabilitat indicada als paràgrafs anteriors, que descriuen en els termes següents: localitzar les dades de contacte de cada centre, elaborar l'escrit de requeriment, el seu enviament i la posterior recopilació de la informació demanada, a més de verificar que tots (els centres) han facilitat la informació i posteriorment preparar la informació per al seu enviament. El Departament ha calculat que la suma d'aquestes activitats comportaria uns 30 minuts per centre, cosa que portaria a una dedicació de 350 hores en total, ja que els centres afectats són 700. En conseqüència, el Departament qualifica la tasca necessària per fer aquestes operacions com de complexa o molt complexa (elevat grau de complexitat de gestió), motiu pel qual considera procedent aplicar la causa d'inadmissibilitat de les sol·licituds d'informació pública de l'article 29.1.b LTAIPBG (si per facilitar la informació sol·licitada cal una tasca complexa d'elaboració o reelaboració). Cal valorar si és procedent l'aplicació d'aquesta causa d'inadmissibilitat de les sol·licituds d'informació pública al cas que ens ocupa. Estrictament parlant, la informació sol·licitada (el projecte lingüístic de cada centre) ja està elaborada (o hauria d'estar-ho), de manera que no cal dur a terme cap tasca d'elaboració, ni de reelaboració; i si hi ha centres que no han elaborat el seu projecte lingüístic, no cal que ho facin als únics efectes d'atendre aquesta Reclamació; n'hi ha prou amb què diguin que no en tenen. La tasca requerida al Departament no seria, per tant, d'elaboració de la informació, sinó únicament de recopilació, activitat que és discutible que es pugui considerar inclosa jurídicament a l'article 29.1.b LTAIPBG, especialment tenint en compte els criteris establerts per l'article 20 de la mateixa llei que, entre altres determinacions, proscriu la interpretació restrictiva del dret d'accés i l'aplicació de límits per analogia. A més a més, la tasca de recopilació de projectes lingüístics dels 700 centres concertats tampoc sembla especialment complexa, ni tant feixuga i costosa en temps com al·lega el Departament. No sembla que calgui cap tasca especial de localització de les adreces, perquè és de suposar que el Departament deu tenir perfectament localitzades les adreces dels centres que reben periòdicament recursos públics, estan subjectes al procediment de matriculació i, en general, a diverses potestats de les autoritats del Departament. Caldrà redactar una nota requerint la informació sol·licitada, certament, però només una, que servirà per a tots els centres, i que no sembla que hagi de ser de difícil redacció, perquè la informació sol·licitada és fàcilment identificable i els termes del requeriment (que es pot limitar a demanar l'enviament d'una còpia PDF del projecte o l'enllaç web amb ell o la indicació de què el centre no en disposa a una adreça electrònica determinada) poden ser molt senzills. Tampoc sembla gaire complexa la verificació de què cada centre ha contestat dins del termini donat. I no sembla necessària cap tasca especial d'enviament a la persona reclamant, a la qual es podria remetre al web on constin les respostes del centre, per exemple, sempre i quan aquestes respostes hi constin (així ho permet l'article 36.2.b LTAIPBG). En definitiva, no estem davant d'un supòsit de necessitat d'una tasca complexa d'elaboració, que en aplicació de l'article 29.1.b LTAIPBG pugui justificar la inadmissibilitat de la sol·licitud d'informació, ni d'una tasca de recopilació que raonablement pugui requerir, ni de lluny, l'elevat nombre d'hores de feina al·legat pel Departament. Per una altra banda, l'accés a la informació sol·licitada presenta un interès públic evident. En part, perquè dóna transparència a una qüestió (l'aplicació de les polítiques lingüístiques a l'educació) que sovint genera controvèrsia, i la transparència pot ser el millor remei per a moltes susceptibilitats i desconfiances. I en part perquè posa a mans del Departament una informació que segur que li serà útil per a l'exercici de les seves funcions en relació amb el sistema educatiu (de fet, en el procés d’execució de la Resolució 351/2018, que declarava el dret d’accés als projectes lingüístics dels centres públics d’educació, el Departament d’Educació ha aprofitat la tasca requerida per fer-ne un recull). Cal concloure, per tant, que la tasca necessària per requerir als centres concertats i facilitar-hi l'accés a la persona reclamant no sembla desproporcionada. En atenció a les anteriors consideracions, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada indicada a l'antecedent 2 i requerir al Departament d'Educació que la posi a la seva disposició, un cop obtinguda de part dels centres privats concertats. La persona reclamant demana rebre la informació sol·licitada en format PDF. Sens perjudici que el Departament pugui considerar escaient atendre aquesta petició, sembla que les circumstàncies del cas poden justificar el canvi d'aquest format per l'accés electrònic a la font on es trobin publicats els projectes sol·licitats, en aplicació de l'article 36.2.b LTAIPBG, sempre i quan se li facilitin els enllaços web pertinents. No es pot desconèixer que aquesta tasca de recopilació i posada a disposició de la persona reclamant pot consumir un lapse temporal considerable, no tant de feina a càrrec de personal del Departament, com d'actuacions dels centres afectats i de temps dedicat a les diverses comunicacions; per tant, és procedent preveure un termini llarg d'execució d'aquesta resolució. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 10 d’octubre de 2019, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 486/2019 i declarar el dret de la persona reclamant d'accedir als projectes lingüístics dels centres concertats sostinguts amb fons públics a Catalunya, que ofereixin ensenyament en les etapes infantil, primària, secundària, batxillerat i centres d’educació especial. 2. Anul·lar la resolució de la Secretària general del Departament d'Educació de 25 de juliol de 2019, que inadmet la sol·licitud d'informació anterior. 3. Requerir al Departament d'Educació que doni accés a la persona reclamant a la informació sol·licitada, després d'obtenir-la, si cal, dels centres concertats concernits, dins del termini màxim de dos mesos. 4. Requerir al Departament d'Educació a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 486/2019 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per i nfracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el complimen t d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.