Solicitud de documentación justificativa de subvenciones de la Federació Catalana de Taekwondo (2006-2016) y resultado de inadmisión

Resolució 412/2017, de 19 de desembre Número d’expedient de la Reclamació: 485/2017 i 486/2017 (acumulades). Administració reclamada: Federació catalana de Taekwondo. Informació reclamada: Còpia de la documentació justificativa corresponent a les subvencions rebudes per la Federació Catalana de Taekwondo en el període 2006-2016 concedides pel Consell Català de l’Esport. Sentit de la Resolució: Inadmissió. Resum: L’entitat reclamada no és una Administració pública, ni una corporació de dret públic inclosa dins de l’àmbit d’aplicació definit per l’article 3 LTAIPBG, sinó una entitat privada, que no està subjecta al dret d’accés a la informació pública i, per tant, la seva informació no és informació pública. Això no treu que si entra dins dels supòsits de l’article 3.1.d i 2 LTAIPBG la persona reclamant pugui sol·licitar la informació que li interessa a l’Administració competent, que és la de la Generalitat. Paraules clau: Federacions esportives. Entitats privades. Àmbit d’aplicació. Informació privada. Manca d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. Els dies 1 i 2 de desembre de 2017 entren a la GAIP les Reclamacions 485/2017 i 486/2017, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació regulat per l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP promulgat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. A les reclamacions, la persona reclamant, que és president d’un club esportiu, afirma que un cop rebuda documentació per part de la Federació Catalana de Taekwondo ara vol sol·licitar a la GAIP “còpia de la documentació justificativa corresponent a les subvencions rebudes per la Federació Catalana de Taekwondo en el període 2006-2016 concedides pel Consell Català de l’Esport”. A les reclamacions, la persona reclamant adjunta la sol·licitud d’informació presentada amb la Reclamació 459/2017 que tenia per objecte les retribucions, ingressos i participació a competicions fora de Catalunya de la Federació que no incloïa informació respecte de les subvencions ara referenciades. Fonaments jurídics 1. Acumulació de les Reclamacions L’article 57 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques preveu que l’òrgan que tramita un procediment pugui acumular-lo a d’altres amb els quals tingui una identitat substancial o una connexió íntima. Aquesta identitat substancial es produeix clarament en el cas de les Reclamacions objecte de Resolució, ja que hi ha una identitat de parts i un mateix sentit de Resolució. D’acord amb això, en aplicació dels principis d’economia i simplicitat que han de presidir l’activitat administrativa, i vist que de l’acumulació no se’n deriva perjudici per a les parts ni per a l’interès general, resulta oportuna i ajustada a Dret l’acumulació de les Reclamacions. 2. Les federacions esportives queden fora de l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG Tal i com es va dir a la Resolució 387/2017, de 20 de novembre, l’article 30 de la Llei 10/1990, de 15 d’octubre, de l’esport, defineix les federacions esportives com entitats privades, sens perjudici de què puguin exercir per delegació funcions públiques de caràcter administratiu. Així ho expressa clarament el precepte indicat: Artículo 30. 1. Las Federaciones deportivas españolas son Entidades privadas, con personalidad jurídica propia, cuyo ámbito de actuación se extiende al conjunto del territorio del Estado, en el desarrollo de las competencias que le son propias, integradas por Federaciones deportivas de ámbito autonómico, Clubes deportivos, deportistas, técnicos, jueces y árbitros, Ligas Profesionales, si las hubiese, y otros colectivos interesados que promueven, practican o contribuyen al desarrollo del deporte. 2. Las Federaciones deportivas españolas, además de sus propias atribuciones, ejercen, por delegación, funciones públicas de carácter administrativo, actuando en este caso como agentes colaboradores de la Administración pública. D’acord amb aquest precepte, l’article 1 dels Estatuts de la Federació Catalana de Taekwondo defineix en els següents termes el règim jurídic aplicable a aquesta entitat: Article 1.- La FEDERACIÓ CATLANA DE TAEKWONDO – d’ara en enda vant FCT.-, òrgan rector de l’esport del taekwondo és una entitat privada d’utilitat pública i d’interés cívic i social, inscrita al Registre d’Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya amb el nº4957 (Secció Tercera, Tom 1, Foli 28, nº55) constituïda per clubs o associacions esportius, que té com a objecte promocionar, organitzar, gestionar i coordinar la seva pràctica dins el territori català, sense ànim de lucre. La FCT té com a modalitat esportiva el TAEKWONDO, la qual s’estructura en les disciplines esportives de TAEKWONDO i HAPKIDO. Per una altra banda, l’article 3 LTAIPBG limita l’àmbit d’aplicació directa d’aquesta Llei a les diverses Administracions i entitats que integren el sector públic de Catalunya. En relació amb les entitats privades que exerceixen funcions públiques o potestats administratives, que presten serveis públics o que perceben fons públics per a funcionar o per dur a terme llurs activitats, l’apartat 2 d’aquest article estableix que en aquests casos el compliment de les obligacions establertes per aquesta llei (l’LTAIPBG) l’ha de fer efectiu l’Administració responsable. A aquest efecte, les persones i entitats privades han d’informar l’Administració de les activitats directament relacionades amb l’exercici de funcions públiques, la gestió de serveis públics i la percepció de fons públics, i de les activitats que restin dins la supervisió i el control de l’Administració en el cas de serveis d’interès general o universal. També han d’informar de les retribucions percebudes pels càrrecs directius si el volum de negoci de l’empresa vinculat a activitats dutes a terme per compte de les administracions públiques supera el vint-i-cinc per cent del volum general de l’empresa. A la vista dels preceptes citats, cal concloure que la Federació Catalana de Taekwondo és una entitat privada, a la que no és d’aplicació directa la legislació de transparència i accés a la informació pública i, per tant, no és un subjecte obligat a atendre sol·licituds directes d’informació formulades per la ciutadania ni pot ser l’administració reclamada en un procediment davant de la GAIP. De fet, al ser una entitat privada, la seva informació també és privada, resta fora de l’LTAIPBG (que regula el dret d’accés a la informació pública, però no a la privada), i només esdevé pública quan passa a mans de l’Administració, en base a les circumstàncies que escaigui. En conseqüència, la GAIP no pot admetre la seva Reclamació, perquè no té per objecte informació pública, sinó privada, i perquè no va contra una Administració pública, sinó contra una entitat privada. Això no vol dir que la persona reclamant no pugui accedir a la informació demanada (o a part d’ella) a l’empara de l’LTAIPBG. El que passa és que l’ha de demanar a l’Administració responsable (que en aquest cas deuen ser els òrgans de l’Administració de la Generalitat competents en matèria d’esport), la qual l’ha de requerir a la Federació si la informació demanada entra dins dels supòsits de l’article 3.2 LTAIPBG citats més amunt, i lliurar-la posteriorment a la persona reclamant. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 19 de desembre de 2017, resol per unanimitat: 1. Acumular les Reclamacions 485/2017 i 486/2017. 2. Inadmetre les Reclamacions 485/2017 i 486/2017 perquè l’entitat reclamada és privada i per tant la informació sol·licitada no és informació pública. 3. Declarar finalitzat els procediments relatius a les Reclamacions 485/2017 i 486/2017, i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 19 de desembre de 2017 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.