Acceso al expediente de un proceso selectivo de personal y expediente de recurso de alzada

Resolució 628/2019, de 16 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 485/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Informació reclamada: Expedient d’un procés de selecció de personal. Sentit de la Resolució: Estimació parcial. Resum: Diverses resolucions de la GAIP venen establint que les persones que participen en un procés selectiu tenen dret d’accés a la informació continguda a l’expedient corresponent, incloses les dades personals i els mèrits, proves i avaluacions dels i de les altres aspirants que hagin obtingut una qualificació més alta que elles, ja que la possibilitat de contrastar els mèrits i els exercicis corresponents pot resultar necessària per valorar la raonabilitat i la justificació de la qualificació obtinguda, i aquesta valoració no es pot fer si no es poden posar en relació els mèrits i els exercicis en qüestió amb les persones seleccionades o més ben valorades. Aquestes consideracions encara tenen més força si es té en compte que la persona reclamant no demana la identitat de les altres persones aspirants, sinó que li és suficient la pseudoanonimització, sempre que permeti individualitzar i valorar els mèrits, les proves, els resultats i, en general, les actuacions fetes per cada aspirant. En canvi, no és necessari oferir aquesta pseudoanonimització respecte dels i de les altres aspirants que han obtingut una qualificació inferior a la de la persona reclamant, perquè en aquest cas el contrast amb els mèrits i exercicis respectius no aporta res útil per a la defensa dels interessos i drets de la reclamant, de manera que es pot evitar una càrrega de feina dels serveis municipals que per aquest motiu es podria considerar desproporcionada. Paraules clau: Ajuntament. Persona interessada. Personal. Selecció de personal. Reclamació contra estimació parcial. Límits. Dades personals. Proporcionalitat. Anonimització. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 27 d’agost de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 485/2019, presentada per una persona interessada contra l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 22 de juliol de 2019, després d’invocar l’article 53 (drets de les persones interessades en el procediment administratiu) de la Llei 39/2015,d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú (LPAC), la persona reclamant demana la informació següent a l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat: còpia de l’expedient G2332018000010 procés de selecció per a la cobertura de 4 places d’administratius/ves C1, així com accedir i obtenir una còpia dels documents continguts en l’expedient que s’hagi iniciat amb la meva instància de data 1 d’abril de 2019 (recurs d’alçada). 3. La Reclamació presentada el 27 d’agost de 2019 indica que l’Ajuntament hauria contestat la sol·licitud anterior, si bé només hauria lliurat part de la informació sol·licitada. Concretament, la persona reclamant fa les següents consideracions: En relació amb l’expedient administratiu G2332018000010, m’han entregat els documents de l’expedient traient tots els números de DNI i noms de les instàncies, exàmens, mèrits, etc, sense que pugui saber cada mèrit o examen a quin aspirant pertany. No s’ha seguit el criteri que el mateix tribunal va utilitzar en les actes que es van publicar en el web municipal, tot identificant els aspirants amb els quatre últims dígits del DNI. Un fet que és important al parlar d’un expedient de concurrència competitiva. Per altra part, falten documents que han de formar part de l’expedient G2332018000010, això com la documentació que consti en l’expedient que s’hagi iniciat arrel de la instància que vaig presentar l’1 d’abril de 2019, com són les peticions d’informes a altres departaments o entitats i els informes jurídics que constin. 4. El 4 de setembre de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació demanat per la persona reclamant. 5. El 26 de setembre de 2019 l’Ajuntament demana a la GAIP una pròrroga del termini donat per a l’emissió del seu informe, ateses les conseqüències del període vocacional; la GAIP prorroga el termini donat fins al 8 d’octubre de 2019. 6. El 2 d’octubre de 2019 la persona reclamant presenta un escrit a la GAIP on renuncia al procediment de mediació que havia sol·licitat inicialment. 7. El 8 d’octubre de 2019 la GAIP rep un llapis USB amb còpia de l’expedient sol·licitat per la persona reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret d’accés de la persona reclamant a la informació sol·licitada La persona reclamant ha sol·licitat d’accedir a l’expedient selectiu per cobrir quatre places de personal administratiu, del qual n’és interessada per haver-se presentat al procés selectiu, i als documents que integren l’expedient format arrel del seu recurs d’alçada plantejat contra la resolució del procés selectiu indicat. L’Ajuntament li ha facilitat la documentació sol·licitada, si bé del tot anonimitzada, de manera que, segons l’escrit de reclamació, la persona reclamant no podria saber a quin aspirant pertany cada mèrit o cada actuació, mentre que a les diverses actes publicades del procés selectiu en qüestió s’indicaven els resultats associats a un codi format pels darrers dígits del NIF, facilitant així la individualització de les avaluacions. La reclamació també assenyala que a la documentació facilitada li manquen documents que haurien de formar part de l’expedient sol·licitat i també que no se li ha facilitat la documentació que formaria part de l’expedient relatiu al seu recurs de reposició. Les pretensions de la persona reclamant són, per tant, les d’obtenir còpia de tots els documents que integren l’expedient del procés selectiu indicat a la sol·licitud i el que s’hagi format arrel de la presentació del seu recurs de reposició, amb identificació com a mínim semianonimitzada (substituint la identitat per un codi format pels darrers dígits del NIF o per qualsevol altre codi que permeti individualitzar les aportacions fetes i les avaluacions obtingudes) de les altres persones aspirants. La documentació aportada per l’Ajuntament a aquest procediment no valora els motius que s’acaben d’indicar, pels quals la persona reclamant presenta aquesta Reclamació, ja que es limita a facilitar a la GAIP l’expedient del procés selectiu sol·licitat. Es pot comprovar que a bona part de la documentació que l’integra hi consta diversa informació amb dades personals dels i de les aspirants a les places convocades, i que a les actes del tribunal de selecció les dades personals són semianonimitzades. La informació sol·licitada és sens dubte informació pública, ja que està en poder de l’Ajuntament (article 2.b LTAIPBG, reproduït al fonament jurídic anterior). En conseqüència, i en aplicació dels articles 18 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin límits legals que puguin justificar la denegació de la sol·licitud. A la informació reclamada hi concorre el límit relatiu a la protecció de les dades personals (articles 23 i 24 LTAIPBG) de les persones físiques que participen en el procés selectiu; en alguns dels documents aquestes dades han estat semianonimitzades pel tribunal de selecció, però en altres es manté la identitat plena de les persones afectades, acompanyada d’altres dades personals (adreça postal i de correu electrònic, experiència professional, formació, resultats de l’avaluació, etc.), motiu pel qual l’Ajuntament hauria procedit a la seva anonimització plena abans de facilitar la informació sol·licitada a la persona reclamant. Cal tenir en compte que en aquest cas la persona reclamant té la condició d’interessada en el procés selectiu del qual demana l’expedient, circumstància que reforça el seu dret d’accedir a la informació sol·licitada en la seva ponderació amb les límits concurrents, perquè sol·licita la informació pública concernida per a la defensa dels seus drets i interessos. L’article 24.2 LTAIPBG estableix que quan la informació sol·licitada conté dades personals que no són merament identificatives ni especialment protegides (com són les d’aquest cas), “es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades”; aquest precepte afegeix que una de les circumstàncies que cal tenir en compte en aquesta ponderació és la finalitat de l’accés. Així mateix, en l’aplicació dels límits legals al dret d’accés l’article 22.1, reproduït al fonament jurídic 1, requereix l’aplicació del principi de proporcionalitat en l’aplicació dels límits i la ponderació dels interessos públics i privats concurrents. Tenint en compte les anteriors consideracions, diverses resolucions de la GAIP venen establint que les persones que participen en un procés selectiu tenen dret d’accés a la informació continguda a l’expedient corresponent, incloses les dades personals i els mèrits, proves i avaluacions dels i de les altres aspirants que hagin obtingut una qualificació més alta que elles, ja que la possibilitat de contrastar els mèrits i els exercicis corresponents pot resultar necessària per valorar la raonabilitat i la justificació de la qualificació obtinguda, i aquesta valoració no es pot fer si no es poden posar en relació els mèrits i els exercicis en qüestió amb les persones seleccionades o més ben valorades. Aquestes consideracions encara tenen més força si es té en compte que la persona reclamant no demana la identitat de les altres persones aspirants, sinó que li és suficient la pseudoanonimització, sempre que permeti individualitzar i valorar els mèrits, les proves, els resultats i, en general, les actuacions fetes per cada aspirant. Ateses les anteriors consideracions, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a què l’accés que li ha facilitat l’Ajuntament a l’expedient sol·licitat contingui la identitat semianonimitzada (els últims dígits del NIF, tal com fa el tribunal de selecció a les seves actes, o bé qualsevol altre codi que també permeti la individualització demanada) de les altres persones aspirants que han estat seleccionades o han obtingut una major qualificació que ella, per tal que pugui individualitzar els diversos mèrits i exercicis tinguts en compte en el procés selectiu. Facilitada en aquests termes, el lliurament d’aquesta informació és inòqua des del punt de vista de la protecció de les dades personals (motiu pel qual no es considera necessari fer el trasllat requerit pels articles 31 LTAIPBG i 34 RGAIP), i l’esforç que pugui comportar per als serveis municipals no sembla excessiu i és del tot proporcionat a la finalitat de l’accés. En canvi, no és necessari oferir aquesta pseudoanonimització respecte dels i de les altres aspirants que han obtingut una qualificació inferior a la de la persona reclamant, de manera que és procedent facilitar la informació que els afecta totalment anonimitzada, perquè en aquest cas el contrast amb els mèrits i exercicis respectius no aporta res útil per a la defensa dels interessos i drets de la reclamant, de manera que es pot evitar una càrrega de feina dels serveis municipals que per aquest motiu es podria considerar desproporcionada. En quant a les altres pretensions de la Reclamació (informes o altres documents que no han estat facilitats i que eventualment haurien de formar part de l’expedient, a judici de la persona reclamant, així com també els que integren l’expedient relatiu al seu recurs d’alçada), és procedent declarar el dret de la persona reclamant a accedir-hi, amb les mateixes reserves fetes als paràgrafs anteriors, pel cas que aquests altres documents continguin dades de terceres persones afectades, sempre i quan aquesta informació existeixi efectivament. En aquest sentit, l’Ajuntament ha de facilitar a la persona reclamant tota la documentació que forma part de l’expedient relatiu al procés selectiu indicat a l’antecedent 2, així com tota la integrada a l’expedient relatiu al recurs de reposició plantejat per la persona reclamant, o bé, si escau, ha d’indicar expressament que ja li ha facilitat tota la informació en poder de l’Ajuntament que forma part dels expedients a què es refereix la sol·licitud. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 16 d’octubre de 2019, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 485/2019 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada indicada per l’antecedent 2, amb les precisions següents: a) Si la informació sol·licitada conté dades personals d’altres aspirants a les places convocades que hagin obtingut una puntuació superior a la de la persona reclamant, la seva identitat ha de ser substituïda per un codi que permeti preservar-ne l’anonimat i, al mateix temps, faci possible la individualització dels mèrits, exercicis, proves, avaluacions i altres actuacions corresponents. b) En el cas de les dades relatives als aspirants que hagin obtingut una puntuació inferior a la de la persona reclamant, és correcte la seva anonimització plen a que ja li ha estat facilitada. c) En relació amb la resta d’informació reclamada (altres documents que segons la reclamant hauria de constar a l’expedient selectiu i els relatius a l’expedient del recurs d’alçada), cal que sigui facilitada a la persona reclamant amb un criteri similar de protecció de les dades personals que l’indicat als apartats anteriors o, si s’escau, cal que l’Ajuntament manifesti explícitament que no existeix perquè ja ha facilitat tota la informació relativa als expedients en qüestió que es troba en el seu poder. 2. Requerir a l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies. 3. Requerir a l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 485/2019 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per i nfracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el complimen t d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.