Una entidad ecologista solicitó al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació autorizaciones de caza extraordinarias. Tras presentar una reclamación por falta de respuesta, la persona reclamante desistió de la misma al recibir la información. La GAIP decidió finalizar el procedimiento por desistimiento.
Puntos clave de la argumentación
1
El derecho de desistimiento de las personas interesadas en sus solicitudes está regulado en el artículo 94 de la Ley 39/2015.
2
La manifestación explícita de la voluntad del reclamante de desistir del procedimiento conlleva la finalización del mismo sin necesidad de otras declaraciones.
Texto completo
Resolució 580/2020, de 22 d’octubre
Número d’expedient de la Reclamació: 484/2020
Administració reclamada: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació
Informació reclamada: Autoritzacions de caça.
Sentit de la Resolució: Desistiment
Resum: Segons l’article 94 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de
les Administracions públiques, les persones interessades poden desistir de la seva sol·licitud, i en
aquest cas el procedent serà que l’Administració declari la finalització del procediment corresponent,
llevat que hi hagi d’altres persones interessades, que no és el cas. Res impedeix que aquesta facultat
pugui ser exercida per la persona reclamant en relació amb la seva Reclamació, amb els efectes
indicats.
Paraules clau: Generalitat. Entitats. Caça. Autoritzacions. Reclamació contra silenci. Lliurament
extemporani. Desistiment.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 10 de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 484/2020, presentada per una entitat ecologista
contra el Departament d’Agricultura, ramaderia, pesca i Administració (DARPA) de la Generalitat
de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant
no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de
desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels
articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. Mitjançant un escrit datat el 7 de maig de 2020 l’entitat reclamant invoca la Llei 27/2006, d’accés
a la informació ambiental (LAIA), i demana al DARPA: “1.- Relació de sol·licituds d’autoritzacions
extraordinàries de caça per danys a l’agricultura i/o a la ramaderia sol·licitades a aquest
Departament a l’àmbit territorial de Catalunya i presentades en el període 01.01.2015 a
31.12.2019, amb expressió de: lloc concret sol·licitat, data o període sol·licitat, espècie
sol·licitada, modalitat de caça. 2.- Relació de d’autoritzacions extraordinàries de caça per danys
a l’agricultura i/o a la ramaderia concedides por aquest Departament a l’àmbit territorial de
Catalunya en el període 01.01.2015 a 31.12.2019, amb expressió de: lloc concret de
l‘autorització, data o període autoritzat, espècie autoritzada, modalitat de caça, si és període
hàbil de caça o de veda i resultat del total de captures, amb còpia del document, informe tècnic,
acta d’inspecció o comprovació de l’autoritat que acrediti els danys a l’agricultura i/o a la
ramaderia. 3.- Relació de d’autoritzacions extraordinàries de caça per danys a l’agricultura i/o a
la ramaderia concedides por aquest Departament a l’àmbit territorial de Catalunya en el període
de vigència del Decret d’Alarma (RD 463/2020), amb expressió de: lloc concret de l‘autorització,
data o període autoritzat, espècie autoritzada, modalitat de caça, si és període hàbil de caça o de
veda i resultat del total de captures amb còpia del document, informe tècnic, acta d’inspecció o
comprovació de l’autoritat que acrediti els danys a l’agricultura i/o a la ramaderia. Es sol·licita que
aquesta informació es proporcioni preferentment en suport paper, i en defecte d'això, en format
digital de conformitat amb l'article 11 de l'esmentada Llei”. En un altre escrit datat el 23 de juliol
de 2020 l’entitat reclamant invoca la sol·licitud anterior i els articles 35.3 i 36.1 LTAIPBG, indica
que no ha rebut resposta a l’anterior sol·licitud i requereix el lliurament de la informació
sol·licitada i recorda la responsabilitat en la que pot incórrer el personal de l’Administració per
desatendre el seu dret d’accés a la informació pública.
3. La Reclamació presentada el 10 de setembre de 2020 indica que l’entitat reclamant no ha
obtingut resposta a l’anterior sol·licitud.
4. El 18 de setembre de 2020 la GAIP requereix a l’entitat reclamant l’esmena de la Reclamació, als
efectes d’acreditar la presentació efectiva de la seva sol·licitud al DARPA i la data en la que es
va produir. Invoca l’article 68 de la Llei 39/2015 i adverteix que si no és contestat el requeriment
en 10 dies es considerarà desistida la Reclamació.
5. El 5 d’octubre de 2020 la persona reclamant repara l’esmena indicada a l’antecedent anterior.
6. El 13 d’octubre de 2020 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
7. El 13 d’octubre de 2020 de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a i li requereix que, dins del
termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com
també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels
antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
8. El 19 d’octubre de 2020 la GAIP rep una comunicació de la persona reclamant amb la que
manifesta el seu desistiment de la Reclamació, per haver rebut del Departament d’Agricultura, si
bé amb molt retard, la informació sol·licitada.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja
que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Desistiment
Segons l’article 94 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les
Administracions públiques, les persones interessades poden desistir de la seva sol·licitud, i en aquest
cas el procedent serà que l’Administració declari la finalització del procediment corresponent, llevat
que hi hagi d’altres persones interessades, que no és el cas. Res impedeix que aquesta facultat pugui
ser exercida per la persona reclamant en relació amb la seva Reclamació, amb els efectes indicats.
L’antecedent 8 posa de manifest que la persona reclamant ha indicat explícitament la seva voluntat
de desistir d’aquest procediment i, per tant i en aplicació de les consideracions fetes al paràgraf
anterior, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de formular cap altre declaració.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 22
d’octubre de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 484/2020 per desistiment de la
persona reclamant i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.