Se solicitó al Ayuntamiento de Tarragona el acceso a expedientes de licencias de obras y cambio de actividad. El solicitante alegó ser interesado en el expediente sancionador derivado de su propia denuncia. La GAIP finaliza el procedimiento por pérdida sobrevenida del objeto, ya que el Ayuntamiento informó de la inexistencia de dicha licencia, satisfaciendo así la solicitud.
Puntos clave de la argumentación
1
El objeto de la reclamación ante la GAIP se limita estrictamente a la información solicitada previamente a la Administración y no puede ampliarse durante el procedimiento.
2
La inexistencia de la información solicitada (licencia o comunicación previa) constituye una respuesta satisfactoria que extingue el objeto de la reclamación.
3
No es admisible solicitar información generada con posterioridad a la solicitud original, como el expediente de disciplina urbanística incoado a raíz de la propia denuncia, por criterios de congruencia temporal.
4
El acceso a expedientes sancionadores abiertos puede estar restringido por los límites relativos a la investigación y sanción de infracciones administrativas (art. 21.1.b LTAIPBG) y la protección de datos personales (art. 23 LTAIPBG).
Texto completo
Resolució 753/2020, de 10 de desembre
Número d’expedient de la reclamació: 483/2020
Administració reclamada: Ajuntament de Tarragona
Informació reclamada: Accés a un expedient d’obres i de canvi d’activitat.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte
Resum: Amb independència de la posició jurídica que ostenti la persona reclamant, com a
denunciant del procediment de restauració de la realitat urbanística, o com afectada per les
obres, en aquest procediment sancionador, i del dret que el pugui assistir en aquella condició a
l’expedient urbanístic incoat, aquest procediment només pot tenir per objecte la reclamació de
la informació sol·licitada (la comunicació o llicència prèvia per al canvi d’activitat), i aquesta
Comissió només li pertoca pronunciar-se sobre el dret d’accés a ella. I en relació amb això,
l’informe municipal traslladat a la persona reclamant és clar en declarar la inexistència
d’aquesta comunicació prèvia d’obres o llicència) motiu pel qual, precisament, atén la pretensió
assenyalada com a alternativa en l’escrit de sol·licitud i en el de reclamació: dóna per
formalitzada la renuncia i incoa expedient d’actuació de disciplina urbanística.
Paraules clau: Ajuntament. Urbanisme. Obres. Llicències. Reclamació contra silenci.
Informació inexistent. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 10 d’octubre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 483/2020, presentada contra
l’Ajuntament de Tarragona, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent.
La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la
Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon
govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel
Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 29 de juliol de 2020 la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament de Tarragona, i en
relació a un immoble determinat, que es faciliti accés a la informació dels expedients de
llicències d’obres i de modificació d’activitat mitjançant exhibició o entrega en PDF. També
especifica que en cas que manqui la comunicació prèvia o llicència d’obres i/o d’activitat,
tingui per feta l’oportuna denúncia
3. La Reclamació presentada el 10 d’octubre de 2020, posa de manifest que l’Ajuntament de
Tarragona no hauria respost a la sol·licitud reflectida a l’antecedent anterior.
4. El 19 d’octubre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Tarragona i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li remeti
un informe sobre ella, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que
deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per a resoldre la
Reclamació.
5. El 3 de novembre de 2020, té entrada a la GAIP la resposta de l’Ajuntament de Tarragona
que adjunta l’informe del Departament de Disciplina Urbanística que indica que, arran de
l’escrit de la persona reclamant, es va incoar un expedient de restauració de la realitat
física alterada i de l’ordre jurídic vulnerat per la realització d’unes obres i un canvi d’us
sense disposar de títol administratiu habilitant, concedint un termini de dos mesos al
propietari de l’immoble (termini que encara no hauria transcorregut). A continuació afegeix:
“No es va realitzar cap notificació a la Sra. XXXXX (Reclamant) perquè es va considerar
que no tenia la condició d’interessada en l’expedient administratiu de referència, sinó que
en tot cas havia exercit l’acció pública en matèria d’urbanisme que preveu l’art. 12 del
Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei
d’urbanisme. La Sra. XXXXXX mai ha acreditat tenir la condició d’interessada en aquest
expedient.
A més a més, es va considerar que concorria el supòsit previst a l’art. 14.1.e) de la Llei
19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern,
que disposa que el dret d’accés podrà ser limitat quan accedir a la informació suposi un
perjudici per: la prevenció, investigació i sanció dels il·lícits penals, administratius o
disciplinaris.
Tot i així, és cert que normalment el departament de Disciplina trasllada al denunciant un
ofici merament informatiu en el que se li comunica que d’acord amb la seva denúncia s’ha
procedit a incoar el corresponent procediment, en el present cas no es va realitzar. En
data d’avui, s’ha realitzat aquest ofici dirigit a la Sra. XXXXX, informant-li que s’ha incoat el
procediment corresponent, que les obres estan suspeses i que s’ha donat un termini a
l’interessat de dos mesos per legalitzar aquestes obres.”
6. El 9 de novembre de 2020 la GAIP trasllada l’informe de l’Ajuntament de Tarragona a la
persona reclamant indicant que, en cas de no manifestar la seva oposició en un termini de
5 dies, la GAIP entendria satisfeta la seva sol·licitud i, en conseqüència, finalitzaria el
procediment de reclamació per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte.
7. El 14 de novembre de 2020 la persona reclamant formula al·legacions argumentant
ostentar la condició d’interessat en l’expedient administratiu i, en relació a l’aplicació del
límit de l’article 21.1.b LTAIPBG argumenta:
“Cert, l’art. 21.1 de la Llei catalana de Transparència preveu, “el dret d’accés a la
informació pública pot ésser denegat o restringit si el coneixement o la divulgació de la
informació comporta un perjudici per a: [...] b) La investigació o la sanció de les infraccions
[...] administratives o disciplinaries”. Tanmateix, l’art. 22.1 imposa que els límits aplicats
“han d’ésser proporcionats a l’objecte i la finalitat de protecció” i s’ha d’atendre les
circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o
privat superior que justifiqui l’accés a la informació.” S’expressa en termes semblants l’art.
14.1.e) de la Llei de Transparència de l’Estat, esmentada per l’informe, i també l’art. 14.2,
que tampoc s’esmenta, pel que fa al límit dels límits del dret d’accés.
L’Ajuntament va incoar un procediment de restauració de la realitat física alterada i de
l’ordre jurídic vulnerat en protecció de la legalitat urbanística, i fou gràcies a l’actuació
d’aquesta part, per tant, en res pot perjudicar la investigació i la sanció dels fets que tingui
accés a la informació pública, tot al contrari, en cas de presentar-se al·legacions de dret i/o
de fet, podia contribuir a millorar la qualitat de les decisions que pertoquen a
l’Administració, no ho oblidem, una de les manifestacions del dret dels ciutadans a
participar en els afers públics.”
En mèrit de les al·legacions anteriors, reitera la petició d’accedir a la documentació relativa
a les obres de l’immoble en qüestió, pretén fer palès l’incompliment de l’obligació de
permetre l’accés i interessa que s’estimi íntegrament la seva reclamació.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública
adreçada a u subjecte obligat per la GAIP (article 3.1).
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Sobre l’objecte de la reclamació i la seva pèrdua sobrevinguda
Atès el caràcter revisor d’aquest procediment, l’objecte de la reclamació davant la GAIP no pot
ser altre que aquella mateixa informació que prèviament s’ha sol·licitat a l’Administració i que
no s’ha satisfet. Així es desprèn de l’article 39 LTAIPBG, transcrit en el fonament jurídic
anterior.
La sol·licitud demanava l’accés (en PDF o presencialment) a l’expedient d'obres
(llicència/comunicació prèvia) i de canvi d'activitat, si s'escau, realitzades a un determinat local,
amb la petició subsidiària (i aliena a aquest procediment) de que en cas de no existir la
comunicació prèvia o llicència, es tingués per formulada denúncia. La resposta donada per
l’Ajuntament en el decurs d’aquest procediment posa de manifesta que no hi va haver
comunicació prèvia de canvi d’activitat a habitatge, motiu pel qual i arran de la seva denúncia,
s’havia incoat un procediment de restauració de la realitat física alterada i de l’ordre jurídic
vulnerat al propietari de l’habitatge.
Amb independència de la posició jurídica que ostenti la persona reclamant, com a denunciant
del procediment de restauració de la realitat urbanística, o com afectada per les obres, en
aquest procediment sancionador, i del dret que el pugui assistir en aquella condició a
l’expedient urbanístic incoat, aquest procediment només pot tenir per objecte la reclamació de
la informació sol·licitada (la comunicació o llicència prèvia per al canvi d’activitat), i aquesta
Comissió només li pertoca pronunciar-se sobre el dret d’accés a ella. I en relació amb això,
l’informe municipal traslladat a la persona reclamant és clar en declarar la inexistència
d’aquesta comunicació prèvia d’obres o llicència) motiu pel qual, precisament, atén la pretensió
assenyalada com a alternativa en l’escrit de sol·licitud i en el de reclamació: dóna per
formalitzada la renuncia i incoa expedient d’actuació de disciplina urbanística.
D’acord amb l’exposat, cal considerar satisfet l’objecte de la reclamació, sense que sigui
admissible, com pretenen les darreres al·legacions de la persona reclamant, reconvertir i
ampliar ara l’objecte de la reclamació a l’obtenció de la “còpia literal autenticada en suport
original, de tota la informació i documentació relativa a les obres denunciades”, incloent-hi
l’expedient de disciplina urbanística incoat arran de la seva denuncia. En aquest sentit, cal dir
que, tot i que la formulació de la sol·licitud és ambigua i vague al indicar que la documentació
que es vol consultar son els expedients de les obres (el que permetria interpretar que també
podria abastar l’expedient de restauració de la legalitat urbanística iniciat arran de la seva
denúncia, malgrat que del preàmbul i del punt 2 de la pròpia sol·licitud sembla desprendre’s
clarament que es refereix únicament als expedients de llicència d’obres i de comunicació de
canvi d’activitat del pis), el cert és que no és admissible projectar la sol·licitud d’informació en
relació amb informació inexistent en el moment de formular-la, i per tant, per un criteri de
congruència temporal, no es pot admetre la sol·licitud ni la reclamació d’informació generada i
elaborada després de la sol·licitud, com ho és l’expedient iniciat precisament arran d’aquell
escrit de denuncia. Tot això sens perjudici de què aquesta informació pugui estar afectada pels
límits derivats de la investigació i sanció d’infraccions administratives (article 21.1.b LTAIPBG),
com indica l’Ajuntament, mentre el procediment estigui obert, i de protecció de dades personals
relatives a la comissió d’infraccions (article 23 LTAIPBG), ja que es refereix a una persona
física identificada i al seu domicili.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
10 de desembre de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 483/2020 per la pèrdua
sobrevinguda del seu objecte, i disposar la publicació de la present resolució al web de la
GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.