Solicitud de requerimientos y procesos judiciales por posible incumplimiento de la ley de banderas y resultado por desistimiento

Resolució 64/2019, de 25 de gener Número d’expedient de la reclamació: 483/2018 Administració reclamada: Ajuntament de Fondarella Informació reclamada: Requeriments i processos judicials per possible incompliment de la llei de banderes. Sentit de la Resolució: Finalització per desistiment Resum: La persona reclamant ha comunicat a la GAIP la seva voluntat de desistir d’aquest procediment de Reclamació, degut a que l’Ajuntament li hauria facilitat la informació sol·licitada; a la vista d’aquesta comunicació, procedeix finalitzar la Reclamació per desistiment de la persona reclamant. Paraules clau: Ajuntament. Periodista. Banderes. Processos judicials. Despeses. Requeriments de l’Estat. Reclamació contra silenci. Desistiment. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 5 de desembre de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 483/2018, presentada contra l’Ajuntament de Fondarella, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 22 d’agost de 2018, després d’invocar l’LTAIPBG, la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament de Fondarella: 2.1. “Copia del requeriment o dels requeriments rebuts a l’Ajuntament per part de la Delegació del Govern en relació a l’incompliment de la Llei 39/1981, de 28 d’octubre, per la que es regula l’ús de la bandera d’Espanya i el d’altres banderes i ensenyes, així com les respostes de l’Ajuntament als esmentats requeriments des de 2010. 2.2. Quantitats pagades en concepte de costes per procediments contenciosos administratius, taxes judicials, despeses de representació i/o assessorament jurídic o qualsevols altres derivats de l’incompliment per part de l’Ajuntament de la Llei 39/1981, de 28 d’octubre, per la que es regula l’ús de la bandera d’Espanya i el d’altres banderes i ensenyes, indicant el concepte i la data de pagament des de 2010. 2.3. Qualsevol informació redactada pels serveis jurídics com a part de la defensa de l’Ajuntament en els esmentats procediments contenciosos administratius, des de 2010”. 3. La Reclamació presentada el 5 de desembre de 2018 indica que la persona reclamant no hauria rebut resposta municipal a cap de les seves sol·licituds anteriors. 4. L’11 de desembre de 2018 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Fondarella i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. L’11 de gener de 2019 l’Ajuntament de Fondarella comunica a la GAIP la informació sol·licitada, manifestant que també l’enviava a la persona reclamant. 6. El 23 de gener de 2019 la GAIP comunica a la persona reclamant l’informe municipal indicat per l’antecedent anterior, tot informant-lo que si en un termini de cinc dies no argumenta el contrari la GAIP finalitzarà la seva Reclamació per la pèrdua del seu objecte. 7. El 24 de gener de 2019 la persona reclamant comunica a la GAIP el seu desistiment de la Reclamació, per haver obtingut la informació sol·licitada. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que es planteja en relació amb el silenci administratiu produït arrel de la presentació d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Finalització per desistiment Els antecedents posen de manifest que la persona reclamant ha comunicat a la GAIP la seva voluntat de desistir d’aquest procediment de Reclamació, degut a que l’Ajuntament li hauria facilitat la informació sol·licitada. A la vista d’aquesta comunicació, procedeix finalitzar la Reclamació per desistiment de la persona reclamant. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 25 de gener de 2019, resol per unanimitat: 1. Finalitzar la Reclamació 483/2018 per desistiment. 2. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.