Pérdida de objeto 24/10/2019 · 59 días en resolverse

Solicitud de documentación de las reuniones de la Comisión de Gobierno de la Ley de Renda Garantida de Ciutadania y resultado por pérdida de objeto

La Comissió promotora de l'ILP RGC solicitó documentación sobre las reuniones de la Comisión de Gobierno de la Ley de Renda Garantida de Ciutadania a la Generalitat de Catalunya. Tras alegar que la respuesta inicial era incompleta, la GAIP resolvió el archivo por pérdida de objeto, ya que la administración facilitó la información durante el procedimiento.

Puntos clave de la argumentación

1 La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de solicitudes de información pública según el artículo 39.1 de la LTAIPBG.
2 El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas por las leyes.
3 La satisfacción extemporánea de la solicitud de información durante el procedimiento de reclamación conlleva la pérdida del objeto de la misma.
4 Al haberse facilitado la documentación solicitada, se han esvaído los motivos de discrepancia jurídica que justificaban la reclamación.

Texto completo

Resolució 663/2019, de 24 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 480/2019 Administració reclamada: Direcció General d’Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l’Autoempresa del Departament de Treball, Afers Socials i Famíl ies de la Generalitat de Catalunya. Informació reclamada: Documentació relativa a les reunions de la Comissió de Govern de la Llei de la Renda Garantida de Ciutadania. Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació. Resum: l’Administració reclamada ha facilitat a la GAIP i aquesta Comissió a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Generalitat. Renda garantida de ciutadania. Reunions. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 26 d’agost de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 480/2019, presentada per la Comissió promotora de l’ILP Renda Garantida de Ciutadania (RGC) contra la Direcció General d’Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l’Autoempresa (DES) del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (DTASF) de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 2 de juliol de 2019, després d’invocar l’LTAIPBG, la persona reclamant demana la informació següent a la Generalitat de Catalunya: la informació pública de la data i ordre del dia, de la documentació i informació facilitada, així com de les conclusions i acords adoptats a les reunions de la Comissió de Govern de la Llei de la Renda Garantida de Ciutadania (LRGC), segons en el que disposa en el seu article 23.2.a, b, c i d. Demana rebre la informació en format PDF. Indica com a motiu de la sol·licitud l’interès públic de la Comissió promotora de l’RGC en què es faci una aplicació correcta de la Llei. 3. La resolució de la DES d’1 d’agost de 2019 resol estimar la sol·licitud anterior i subministrar la informació en el format que es va demanar, d’acord amb l’article 36.1 LTAIPBG, que consta a l’annex d’aquesta resolució. L’annex facilita la data i l’ordre del dia de la primera reunió de la Comissió de Govern de l’RGC, explica que s’hi va entregar la informació relativa a les “principals dades sobre la implementació de l’RGC a maig de 2019” i que en la data de referència encara no s’haurien aprovat l’acta, ni les conclusions i els acords adoptats, perquè això formaria part de la convocatòria de la propera sessió. 4. La Reclamació presentada el 26 d’agost de 2019 indica que la DES no facilita tota la informació sol·licitada. Concretament, no facilita cap document sobre les principals dades d’implementació de l’RGC, que en canvi sí que s’hauria facilitat a la sessió, ni tampoc cap documentació relativa als altres punts de l’ordre del dia. 5. El 30 d’agost de 2019 la GAIP comunica la Reclamació al DTASF i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 23 d’octubre de 2019 la GAIP rep la resta d’informació sol·licitada, inclòs el document informatiu sobre la implementació de la renda garantida de ciutadania, l’enllaç web amb la documentació relativa a un contracte i l’acta de la sessió. La GAIP trasllada aquesta informació a la persona reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la GAIP i aquesta Comissió a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 24 d’octubre de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 480/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.