Solicitud de organigrama, censo laboral y datos retributivos del Institut Català del Sòl

Resolució 28 /2018, de 15 de febrer Número d’expedient de la reclamació: 480/2017. Administració reclamada: Institut Català del Sòl. Informació reclamada: Organigrama i cens laboral de l’Institut Català del Sòl en format electrònic. Complements retributius no inclosos en les taules retributives. Llistat de persones i el lloc que ocupen. Sentit de la resolució: Estimació parcial. Resum: El trasllat a les persones afectades per una sol·licitud d’accés a informació que contingui dades personals seves, no té per finalitat obtenir-ne el consentiment previst a l’article 11 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, sinó permetre que puguin aportar informacions específiques del seu cas que puguin incidir en la ponderació amb el dret d’accés. El no-consentiment a l’accés expressat a les al·legacions no té rellevància en la ponderació ni determina el sentit d’aquesta resolució, ja que el dret d’accés a informació que conté dades personals està específicament habilitat per l’LTAIPBG, de manera que la cessió de dades per a la finalitat del dret d’accés no es regeix per l’aplicació automàtica i excloent de la regla del consentiment, sinó pel règim d’accés previst pels articles 23 i 24 LTAIPBG. D’acord amb aquest règim, només les dades especialment protegides requereixen del consentiment de les persones afectades (art. 23 LTAIPBG), i les dades identificatives de les persones en relació amb el lloc de treball que ocupen a l’organització pública, evidentment, no són dades especialment protegides a què fa referència l’article 23. Tanmateix, considerant que el no- consentiment es pot equiparar a l’oposició a l’accés previst a l’article 47.2 RGAIP, es demora l’accés a la informació per part del Comitè d’Empresa pel que fa a les dades de les persones que han formulat al·legacions en contra, fins a que hagi transcorregut el termini per interposar recurs contenciós administratiu contra aquesta resolució sense que s’hagi formalitzat o, en cas que s’hagi presentat aquest recurs, si no s’ha acompanyat de petició de mesures cautelars de suspensió o si aquestes mesures s’han desestimat. Paraules clau: Incasòl. Comitè d’Empresa. Reclamació contra estimació parcial. Plantilla. Retribucions. Límits. Dades personals. Format. Trasllat. Al·legacions. Oposició. Suspensió de l’execució. Ponent: Elisabet Samarra i Gallego. Antecedents 1. El dia 23 de novembre de 2017 té entrada a la GAIP la Reclamació 480/2017, presentada contra l’Institut Català del Sòl, en endavant Incasòl, en relació amb la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP promulgat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La reclamació es motiva al·legant que tot i que l’empresa ja ha lliurat al Comitè d’Empresa l’organigrama i el cens laboral, no el tenen en format electrònic. D’altra banda, el cens fa referència a 297 persones treballadores, i l’empresa diu en la seva resposta que té 316 persones en plantilla, per la qual cosa demanen informació dels 19 llocs de treball que manquen. Finalment, diuen tenir la taula retributiva del 2017, però demanen informació sobre complements salarials fora de la taula retributiva (tipus, import i la quantitat de persones que el perceben). 2. La sol·licitud d’informació que ara es reclama, de data 17 d’octubre tenia per objecte la informació següent: “ a) La plantilla, l’estructura organitzativa, la relació de llocs de treball (RLT) i el règim retributiu, que en tot cas inclogui la retribució bruta íntegra – retribucions bàsiques i complementàries i tipus de complement salarial que donen lloc a diferents salaris – de cadascun dels llocs de treball de l’Institut Català del Sòl, inclosos tots els càrrecs directius, així com la plantilla i la relació de contractes temporals no vinculats a cap lloc de treball de la dita relació de llocs, a partir del dia 2 de juliol de 2012, en els termes previstos en l’apartat d) de l’article 8.1 i l’apartat d) de l’article 9.1 de la LTAIPBG. b) Addicionalment, l’accés en format electrònic al nom i als cognoms de les persones que ocupen cadascun dels llocs de treball de l’Institut Català del Sòl, inclosos tots els càrrecs directius, inclosa la relació d’altes i baixes, a partir de la data indicada, en tant que dades merament identificatives, en els termes de l’article 24.1 de la LTAIPBG i de l’Informe 13/2016 de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades”. 3. El dia 17 de novembre de 2017 l’Incasòl va notificar-li l’estimació parcial de la seva sol·licitud. Aquesta es fomenta en la consideració que part de la informació sol·licitada ja li ha estat lliurada o bé es troba publicada al web de l’Incasòl. Així mateix, afegeix que, en relació amb l’accés en format electrònic al nom i als cognoms de els persones que ocupen cadascun dels llocs de treball de l’Incasòl, procediran a donar trasllat als interessats en línia amb el que disposa l’article 31 de la LTAIPBG. La notificació de la Resolució no conté, en el preu de recurs, cap referència a la via de reclamació davant d’aquesta Comissió. 4. El 29 de novembre de 2017 la GAIP comunica a la persona reclamant que s’admet provisionalment a tràmit la reclamació, identifica la persona responsable de la seva tramitació, li indica els propers tràmits que se seguiran, així com les dades de contacte electrònic, per si vol fer-ne el seguiment. En la mateixa data, la GAIP comunica a l’Administració la presentació d’aquesta Reclamació i li demana que, en el termini de quinze dies, li trameti un informe que reculli el seu posicionament i actuacions en relació amb les sol·licituds d’accés en què es fonamenten les reclamacions, i que li en remeti sengles expedients. 5. El 21 de desembre de 2017 l’Administració reclamada informa a la GAIP, mitjançant correu electrònic, que el dia 22 de novembre de 2017 van procedir a traslladar la petició del Comitè d’Empresa als tercers afectats per tal de recavar el seu consentiment. 6. El 22 de desembre de 2017 la GAIP s’adreça al reclamant per a informar-lo que el termini de resolució resta suspès per tal que l’Incasòl faci trasllat a tercers de la Reclamació i aquests tinguin la possibilitat de formular al·legacions en un termini de 10 dies. En la mateixa data, la GAIP s’adreça al reclamant per a informar-lo de la suspensió del procediment durant el tràmit de trasllat a terceres persones. 7. El 22 de desembre de 2017 té entrada a la GAIP l’informe de l’Incasòl en relació amb el cas, el qual conté un ampli resum de la normativa aplicable seguit de l’afirmació de que l’Incasòl ha complert amb escreix la cessió de dades que es demanaven per la presidència del Comitè d’Empresa, i d’unes consideracions concretes referides al cas: a. “en cap normativa s’estableix que la informació subministrada al Comitè d’Empresa hagi de ser en format electrònic i “treballable” b. En quant a la identificació dels llocs “addicionals” (en referència als 19 llocs que manquen al cens lliurat al Comitè d’Empresa) informa que la plantilla pressupostada en la Llei de Pressupostos 4/2017 és de 317 persones, per bé que no estan coberts tots en l’actualitat, i per tant, “la plantilla actual és al que es va donar al Comitè d’Empresa i no ha variat” c. En relació amb els complements retributius no inclosos en les taules retributives del 2017, s’afirma que “els complements personals (ad personam o en funcions) no tenen perquè informar-se al Comitè d’Empresa ja que són dades personals confidencials tal com disposa l’article 18.1 de la Constitució Espanyola”, relatiu al dret a la intimitat personal. A firma que el Tribunal Constitucional, en diverses sentències ho ha establert així, d’igual manera que l’Agencia de Protección de Datos, i transcriu el que sembla una part d’una sentència del Tribunal Constitucional no identificada, que establiria contràriament al que afirma l’informe que “cal descartar que el coneixement de la retribució percebuda permeti reconstruir la vida íntima dels treballadors” i que “l’accés a la informació relativa a la retribució no permet de cap manera la reconstrucció de dades del treballador inclosos en l’esfera de la seva intimitat”. Conclou l’informe de l’Incasòl, que “en el present supòsit, tenint en compte que les dades que es contemplen són d’especial protecció, es va actuar de conformitat amb l’article 31 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre. En efecte, amb data 22 de novembre es va donar trasllat a la plantilla de treballadors de l’Incasòl,(inclosos els directors) per a què al·leguessin el que estimessin escaient en el sentit de donar o no consentiment a la difusió/informació de els seves dades. Part de la plantilla no va donar el seu consentiment amb la fonamentació següent: a. En primer lloc en el fet que l’afirmació que realitza el Comitè d’Empresa en el seu correu per a sol·licitar la informació en base a l’article 64 de l’Estatut dels Treballadors no s’adequa al previst a l’article 24.1 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, atès que s’estan referint a informacions diferents. b. En segon lloc, pel fet que no es donen els requisits que exigeix l’article 64 de l’Estatut dels Treballadors que ha de constar a la sol·licitud i que són: acreditar el motiu pel qual es demana aquestes dades, i establir que la sol·licitud és per a motius laborals i per a la millora de les condicions de treball. c. I, en tercer lloc, i en el cas que si el que afirma el Comitè d’empresa en el seu correu, és que aquestes dades ja les ha demanat anteriorment i ja li consten, no s’entén el motiu pel qual es tornen a demanar a l’actualitat, si no hi ha variació de la situació. Per tant, entenem que aquest Institut en tot moment ha acomplert tant amb la normativa de l’Estatut dels Treballadors com amb la Normativa del EBEP i amb la Normativa de la Llei de Transparència”. L’Incasòl annexa l’expedient relatiu a la sol·licitud d’accés, que conté les comunicacions al personal i les al·legacions rebudes en fase de trasllat de la sol·licitud d’accés. 8. L’11 de gener de 2018, després de constatar que la protecció de dades personals és invocada en oposició a l’accés la informació, la GAIP, en aplicació del previst pels articles 7 i 8 de l’article 42 LTAIPBG, demana un informe a l’Autoritat catalana de protecció de dades personals (APDCAT) en relació amb la reclamació que ara es resol. 9. El dia 30 de gener de 2018 té entrada a la GAIP l’informe emès per l’APDCAT. L’APDCAT conclou que: “La normativa de protecció de dades no impedeix lliurar informació sobre la plantilla, l’estructura organitzativa i la relació de llocs de treball i la relació de contractes temporals i d’interinatge no vinculats a cap lloc de la dita relació de llocs de treball de l’entitat reclamada. Pel que fa al nom i cognom de les persones que ocupen els diferents llocs de treball de l’Incasòl, la protecció de dades personals no impedeix donar-hi accés sempre que s’hagi efectuat el tràmit d’audiència previst a l’LTC i no en resulti cap motiu que pugui justificar la denegació de l’accés. Pel que fa a les retribucions íntegres associades a cada lloc de treball, prevaldria el dret d’accés en el cas dels llocs de personal directiu o personal que ocupa llocs de confiança o d’especial responsabilitat dins l’organització, mentre que per a la resta de treballadors no sembla justificat un accés individualitzat més enllà de la possibilitat de facilitar informació sobre les retribucions agrupades per categories o les retribucions associades als diferents llocs de treball. La normativa de protecció de dades no impedeix lliurar informació sobre el nombre de persones que perceben un complement salarial fora de la taula retributiva, el tipus de complement salarial i el seu import, sense identificar les treballadors concrets que les perceben.” La GAIP trasllada aquest informe a les parts. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la Reclamació. L’article 39.1 de la llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) estableix que les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública poden ser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant de la GAIP. L’objecte de la reclamació és informació pública, de conformitat amb la definició que en fa l’article 2.b) LTAIPBG. 2. Sobre l’objecte de la reclamació D’acord amb els antecedents, l’Incasòl ja ha lliurat al Comitè d’Empresa amb caràcter previ a la reclamació molta de la informació que era objecte de la seva sol·licitud i que per tant no són objecte de reclamació. Concretament, a la vista de l’escrit de reclamació i la seva fonamentació, la reclamació es planteja exclusivament en relació amb la informació següent: a L’organigrama i el cens laboral en un format electrònic. b Informació sobre els 19 llocs de treball que mancaria incl oure en el cens laboral que ja se’ls ha lliurat, que inclou 297 persones treballadores, considerant que l a xifra total de plantilla donada per l’Incasòl és de 317. c El complements salarials fora de la taula retributiva (tipus, import i la quantitat de persones que el perceben). d Relació nominal de les persones que ocupen cada lloc de treball En relació amb el primer apartat, cal dir que a l’informe de l’Incasòl només s’hi fa referència per dir que “en cap normativa s’estableix que la informació subministrada al Comitè d’Empresa hagi de ser en format electrònic i ‘treballable’ ”. Però el cert és que l’article 36 LTAIPBG estableix l’obligació de l’Administració de lliurar la informació en el format que hagi estat demanada si estima al sol·licitud, o a motivar en la resolució el canvi de format per alguna de les causes que s’hi preveuen (per exemple, si tècnicament no és possible fer una còpia de la informació o si es considera raonable utilitzar un format diferent, sempre que es justifiqui). Doncs bé, l’Incasòl no ha justificat el canvi de format en cap d’aquelles causes i no aporta durant la tramitació d’aquesta Reclamació cap informació sobre els elements fàctics que podrien condicionar-lo, com ara el format d’origen o la dificultat que podria suposar transposar-la a un format electrònic. No constant aquesta dificultat, i presumint que l’Incasòl ha de disposar d’eines electròniques de suport a la gestió de recursos humans que comporten que disposi d’aquesta informació d’origen en format electrònic, cosa que no ha negat, s’estima al reclamació pel que fa a aquest punt, per bé que es trasllada al Comitè d’Empresa l’advertiment de l’APDCAT en el seu dictamen en relació amb la seva obligació d’aplicar la normativa de protecció de dades al trac tament posterior de les dades obtingudes a través del dret d’accés. Pel que fa al segon grup d’informació, l ’informe de l’Incasòl confirma que el cens laboral de què disposa el Comitè d’Empresa és complet i actualitzat, ja que les 19 places que no s’hi informen són places pressupostades però no cobertes. En relació amb la informació sobre els complements salarials no inclosos en les taules salarials, cal desmentir l’afirmació que fa l’Informe de l’Incasòl en el sentit que hagin de ser considerades dades de la intimitat, i que l’Autoritat de Protecció de Dades així ho hagi dictaminat. Ben al contrari, l’APDCAT en l’informe emès en relació amb aquesta Reclamació, reitera el criteri establert en anteriors dictàmens, entre d’altres, en el Dictamen CNS 36/2915, en el sentit que: “no es pot descartar que el Comitè d’Empresa o els òrgans de representació dels treballadors, en l’exercici de les funcions que legítimament tenen atribuïdes, hagin de poder tenir accés a informació retributiva associada a treballadors concrets sobre determinats complements retributius no previstos en les taules retributives ni en els convenis aplicables, quan es justifiqui aquesta necessitat o hagi indicis de situacions anòmales o irregulars, especialment si es tracta de complements no previstos en l’ordenament jurídic i en la percepció dels quals pot existit un ampli marge de discrecionalitat en el seu reconeixement” En tot cas, cal recordar que la sol·licitud del Comitè d’Empresa no comprèn la identificació de les persones que cobren aquests complements, sinó que se’ls informi dels tipus, quantia i nombre de persones que perceben un complement salarial fora de la taula retributiva. Aquesta informació dissociada en aquests termes no només no esta protegida pel dret a la intimitat de l’article 18.1CE que invoca l’Incasòl, sinó que ni tan sols està protegida per la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal (LOPD). En aquests termes, la informació ha de ser accessible al Comitè d’E mpresa i l’Incasòl l’ha de proporcionar indicant el tipus de complement, l’import i les persones que el perceben, o eventualment indicar que no s’abonen complements retributius no contemplats a la taula retributiva que ja s’ha lliurat al Comitè. Finalment, i pel que fa al llistat nominal de les persones que ocupen cada lloc de treball, l’Informe de l’Incasòl afirma que “en el present supòsit, tenint en compte que les dades que es contemplen son d’especial protecció, es va actuar de conformitat amb l’article 31 de la Llei i19/2014, de 29 de desembre” i es va procedir a fer el trasllat a les persones afectades, una part de les quals no ha consentit l’accés que es reclama. Primerament, cal desmentir categòricament que les dades identificatives associades al lloc de treball siguin dades especialment protegides. Ho són aquelles relatives a les creences, religió, condició sexual, origen racial, salut, ideologia o afiliació sindical o la comissió d’infraccions penals o administratives, i és evident que la identificació de la persona i el lloc que ocupa dins de l ’organització no permet inferir-ne, ni tan sols indirectament, informació relativa a aquells àmbits mereixedors d’especial protecció. Nogensmenys, tot i no tenir una especial protecció, són efectivament dades personals, la ponderació de l’accés a les quals s’ha de dur a terme considerant les circumstàncies personals o condicionaments casuístic del cas, si es coneixen, i a això es dedicarà el FJ següent. 3. Sobre el trasllat a les persones afectades i les al·legacions aportades L’Incasòl va traslladar la sol·licitud del Comitè d’Empresa d’obtenir una relació amb el nom i cognoms de totes les persones que treballen a l’Incasòl i el lloc que hi ocupen a tot el seu personal invocant l’article 31 LTAIPBG i donant-los un termini per “al·legar el que estimeu convenient, en el sentit de donar o no el consentiment a la difusió/informació de les vostres dades”. Amb aquest redactat erroni, l’Incasòl indueix a la confusió del personal en el sentit que se’ls demana consentiment per a la cessió de dades personals, quan en realitat el que preveu l’article 31 LTAIPBG és que puguin fer al·legacions “si aquestes poden resultar determinants del sentit de la resolució”. Per tant, és un tràmit previst per permetre que aflorin situacions personals o circumstàncies específiques del cas que hagin de ser tingudes en compte i puguin alterar la ponderació entre el dret d’accés i altres drets o interessos legítims de les persones afectades per l’accés, com ara situacions de risc personal que requereixin d’una protecció especial que es pugui veure perjudicada per la divulgació del lloc de treball que ocupen. La GAIP ja s’ha pronunciat en nombroses resolucions prèvies en el sentit que el trasllat a les persones afectades per una sol·licitud d’accés a informació que contingui dades personals seves, no té per finalitat obtenir-ne el consentiment previst a l’article 11 LOPD, sinó permetre que puguin aportar informacions específiques del seu cas que puguin incidir en la ponderació amb el dret d’accés. Així s’expressava ja la Resolució de 4 de novembre de 2016, d’estimació de la Reclamació 149/2016 , en el seu FJ2, en relació amb les al·legacions formulades en termes idèntics a les d’aquest cas: ”Aquestes dues al·legacions, que es centren en expressar la manca de consentiment en l’accés, una d’elles emparant-se expressament en la normativa de protecció de dades, semblen fonamentar-se implícitament en l’article 11.1 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal (LOPD), que estableix, amb caràcter general, que les dades personals només poden ser comunicades a un tercer per al compliment de la finalitat directament relacionada amb les funcions legítimes del cedent i cessionari, amb el consentiment previ de l’interessat. No obstant això, cal tenir en compte que el mateix article 11.2 a) LOPD estableix que és procedent la cessió de dades personals sense comptar amb el consentiment de la persona afectada quan aquesta cessió estigui emparada per una norma amb rang de llei, com ho és l’LTAIPBG. Per tant, en els casos en què la cessió de dades personals es fa en el marc del dret d’accés a informació pública, no seria d’aplicació l’article 11.1 LOPD, sinó l’article 11.2.a) LOPD, de manera que la comunicació de dades personals a la persona sol·licitant d’informació pública no requeriria el consentiment de la persona afectada, sinó que seria d’aplicació del règim legal previst per a l’accés a dades personals per l’LTAIPBG. Aquesta regulació de l’LTAIPBG només exigeix el consentiment de la persona afectada si l’accés es pretén de dades especialment protegides, enumerades per l’article 23 LTAIPBG en concordança amb l’article 7 LOPD. Per contra, determina el principi general d’accés a dades personals dels empleats públics que intervenen en procediments o expedients en exercici de les seves funcions sense necessitat de consentiment (art. 24.1 LTAIPBG), i en la resta de casos (dades personals no especialment protegides de persones que no són empleades públiques en exercici de les seves funcions) entre els que cal situar les al·legacions que ara analitzem, tampoc s’exigeix en consentiment de les persones afectades sinó que s’encomana a l’Administració, o a la GAIP en revisió, que ponderi raonadament l’interès públic en la divulgació de la informació i els drets de les persones afectades (art. 24.2 LTAIPBG) i en base a la prevalença d’un o altre determini l’accés, l’impedeixi o el restringeixi. Per tant, la finalitat del trasllat i de les al·legacions que es formulin durant aquest tràmit, no és l’obtenció del consentiment o de la constància de l’oposició de la persona afectada, sinó permetre que aquesta aporti elements específics del cas que siguin rellevants per a la ponderació de drets o circumstàncies personals desconegudes per l’Administració o per al GAIP que hagin de ser tingudes en compte en la mesura en què comportin un dany o perjudici addicional, més enllà del dany a la intimitat que és obvi i inherent a l’accés. Les al·legacions, doncs, només són rellevants si afloren i justifiquen la concurrència al cas d’elements nous que calgui tenir en compte en la seva ponderació prevista per l’article 24.2 LTAIPBG, i aquestes no ho fan.” De manera congruent amb la formulació del trasllat, les al·legacions formulades per vuit persones consisteixen lacònicament en l’expressió del no- consentiment, i en un altre cas , aquest no consentiment es fonamenta en tres consideracions: considera que hi ha una contradicció entre la invocació de l’article 64 de de l’Estatut dels Treballadors i la de l’article 24.1 LTAIPBG; que no es donen els requisits de motivació adequada de la sol·licitud d’acord amb l’article 64 de l’Estatut dels Treballadors; i que, si com diu el Comitè, aquesta informació ja li han donat en anteriors ocasions no li seria necessària obtenir-la ara perquè, en el seu cas, no ha variat al seva situació. No hi ha tampoc en aquesta al·legació, doncs, l’aportació de cap circumstància personal que hagi de ser tinguda en compte en la ponderació, més enllà de l’expressió que la seva situació no ha canviat dins l’organització, la qual cosa no suposa un impediment, ans al contrari, per a que pugui ser novament coneguda pel Comitè d’Empresa. La sola expressió del no-consentiment a l’accés expressat en les al·legacions no té rellevància en la ponderació ni determina el sentit d’aquesta resolució, ja que el dret d’accés a informació que cont é dades personals està específicament habilitat per l’LTAIPBG, de manera que la cessió de dades per a la finalitat del dret d’accés no es regeix per l’aplicació automàtica i excloent de la regla del consentiment, sinó pels règim d’accés previst pels articles 23 i 24 LTAIPBG. D’acord amb aquest règim, només les dades especialment protegides requereixen del consentiment de les persones afectades (art. 23 LTAIPBG), i les dades identificatives de les persones en relació amb el lloc de treball que ocupen a l’organització pública, evidentment, no són dades especialment protegides a què fa referència l’article 23 LTAIPBG. El que es demana són dades merament identificatives, sotmeses al règim general d’accés establert a l’article 24.1 LTAIPBG, associades al lloc de treball que ocupen. En la ponderació del dret d’accés a aquesta informació, i tenint en compte que no s’ha aportat de resultes del trasllat cap al·legació que aporti informació casuística concreta de circumstàncies personals que pugui ser rellevants per al resultat de la ponderació, cal resoldre favorablement a l’accés considerant que el dany en la protecció de dades personals és mínim i, en tot cas, proporcional, necessari i justificat a la finalitat de l’accés, que en el cas del Comitè d’Empresa s’ha de presumir que és l’exercici adequat de les seves funcions de representació de les persones treballadores, ho hagin motivat expressament a la sol·licitud o no. Aquest criteri és plenament compartit per l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades Personals, que ha dictaminat en relació amb aquest cas concret que la legislació de protecció de dades no impedeix l’accés del Comitè d’Empresa a la relació de persones que ocupen cada lloc de treball (antecedent 9), per bé que el reclamant n’ha de fer un ús conforme a la normativa de protecció de dades. Tanmateix, considerant que el no- consentiment es pot equiparar a l’oposició a l’accés previst a l’article 47.2 RGAIP, es demora l’accés a la informació per part del Comitè d’Empresa a les dades de les persones que han formulat al·legacions en contra fins a que hagi transcorregut el termini per interposar recurs contenciós administratiu contra aquesta resolució sense que s’hagi formalitzat o, en cas que s’hagi presentat aquest recurs, si no s’ha acompanyat de petició de mesures cautelars de suspensió o si aquestes mesures s’han desestimat. Amb aquesta finalitat, aquestes persones queden obligades a informar a la persona responsable de l’execució d’aquesta Resolució de si han formalitzat el recurs esmentat. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix l’obligació de facilitar la informació dins del termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment, i que la desatenció d’aquest requeriment pot donar lloc a l’exigència de responsabilitats en el marc del règim sancionador previst a la mateixa llei. Concretament, a la vista de la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, la desatenció dels requeriments d’aquesta Comissió constitueix una infracció qualificada de molt greu que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG. Amb aquesta finalitat, l’article 49.2 RGAIP preveu que la Comissió n’informi als òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos per l’Administració i que se n’hi faci difusió mentre duri l’incompliment. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal electrònic de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 15 de febrer de 2018, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la reclamació i declarar el dret del Comitè d’Empresa a obtenir la informació següent: a. L’organigrama i el cens laboral en un format electrònic. b. El tipus, import i la quantitat de persones que perceben complements salarials fora de la taula retributiva. c. Relació nominal de les persones que ocupen cada lloc de treball. En relació amb les persones que s’hi han oposat en fase de trasllat, caldrà tenir en compte el que s’estableix al punt 2 d’aquesta Resolució. Pel que fa a la informació que es sol·licitava sobre els 19 llocs de treball no informats en el cens laboral, s’ha de considerar satisfeta amb a la informació facilitada per l’Incasòl de que es tracta de 19 llocs de plantilla pressupostats però no coberts. 2. Requerir l’Incasòl a que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies , excloent-hi les dades de les persones que han formulat al·legacions contraries a l’accés durant el tràmit de trasllat, en relació amb les quals l’accés es demorarà fins a que hagi transcorregut el termini per interposar recurs contenciós administratiu contra aquesta resolució sense que s’hagi formalitzat o, en cas que s’hagi presentat aquest recurs, si no s’ha acompanyat de petició de mesures cautelars de suspensió o si aquestes mesures s’han desestimat. 3. Requerir l’Incasòl a notificar aquesta Resolució a les persones que van formular al·legacions contràries a l’accés en la fase de trasllat de la sol·licitud. 4. Requerir l’Incasòl a informar a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable de l’execució d’aquesta Resolució així com de les actuacions dutes a terme per al seu compliment, dins del termini de quinze dies. 5. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l’execució d’aquesta Resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 480/2017 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 15 de febrer de 2018 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Els terminis donats en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.