Reclamación contra el Ayuntamiento de Vic por acceso a información sobre un decreto de Recursos Humanos y formación, finalizada por pérdida sobrevenida del objeto

Resolució 571/2022, de 8 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 478/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Vic Informació reclamada: Decret de la regidora de Recursos Humans. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. En un cas, la informació facilitada ha estat la declaració de la inexistència mateixa del Decret reclamat; amb independència de que sigui o no adequada la resolució extemporània d’inadmissió per aquesta causa, el cert és que la manifestació de la inexistència de la informació sol·licitada comporta la seva satisfacció, i per tant, en relació amb el Decret reclamat, s’ha de declarar perdut l’objecte del procediment. El mateix passa amb la resta d’informació sol·licitada: l’aportació del document de retenció comptable acreditativa del finançament de la formació, i l’explicació que conté la resolució sobre el sistema de compensació de les hores de formació, semblen adequades i pertinents amb la sol·licitud, i res ha oposat la persona reclamant a considerar-les satisfactòries, Per tant, també en relació amb aquesta part de la reclamació, s’ha de declarar la pèrdua sobrevinguda del seu objecte amb la informació lliurada durant la seva tramitació. Paraules clau: Ajuntament. Sindicat. Persona. Formació. Reclamació contra silenci. Informació inexistent. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 15 de maig de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 478/2022, presentada per un delegat de personal contra l’Ajuntament de Vic, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 13 d’abril de 2022 la persona reclamant presenta una instància on sol·licita “... còpia del Decret de la Regidoria de Recursos Humans amb la resolució expressa i motivada, així com els informes del finançament del curs i la compensació horària de les hores del curs dels treballadors que han realitzat la formació fora de la jornada laboral”. 3. La Reclamació presentada el 15 de maig de 2022 indica com a objecte de la sol·licitud que l’Ajuntament de Vic no ha facilitat la informació al reclamant. 4. El 24 de maig de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Vic i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 25 de maig de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. El 22 de juny de 2022 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Vic, el qual consisteix en una resolució de la sol·licitud que l’inadmet parcialment en relació amb la còpia del Decret reclamant motivada en què no existeix aquesta norma, i que estima i adjunta la informació sobre el finançament i compensació de les hores de formació. 7. El mateix dia 22 de juny de 2022, la GAIP trasllada a la persona reclamant l’informe facilitat per l’Ajuntament de Vic, tot indicant-li que disposa de 5 dies hàbils per a presentar al·legacions, si ho considera oportú. A data d’aquesta Resolució, la GAIP no ha rebut cap resposta de la persona reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. En un cas, la informació facilitada ha estat la declaració de la inexistència mateixa del Decret reclamat; amb independència de que sigui o no adequada la resolució extemporània d’inadmissió per aquesta causa, el cert és que la manifestació de la inexistència de la informació sol·licitada comporta la seva satisfacció, i per tant, en relació amb el Decret reclamat, s’ha de declarar perdut l’objecte del procediment. El mateix passa amb la resta d’informació sol·licitada: l’aportació del document de retenció comptable acreditativa del finançament de la formació, i l’explicació que conté la resolució sobre el sistema de compensació de les hores de formació, semblen adequades i pertinents amb la sol·licitud, i res ha oposat la persona reclamant a considerar-les satisfactòries, Per tant, també en relació amb aquesta part de la reclamació, s’ha de declarar la pèrdua sobrevinguda del seu objecte amb la informació lliurada durant la seva tramitació. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte derivada de la informació aportada per l’Administració en el marc d’aquest procediment. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 8 de juliol de 2022, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 478/2022 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.