Reclamación de una regidora para acceder a los contratos de limpieza del Ayuntamiento de Castellet i la Gornal con resultado estimatorio

Resolució 602/2020, de 29 d’octubre Número d’expedient de la reclamació: 478/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Castellet i la Gornal Informació reclamada: Contractes de neteja Sentit de la resolució: Estimació Resum: La informació sol·licitada és informació pública en poder de l’Ajuntament, ja que es demana els contractes subscrits per la corporació local amb empreses per a la prestació del servei de neteja del municipi. És, per tant, i d’acord amb l’article 18 LTAIPBG en relació amb l’article 2.b LTAIPBG, una informació sobre la què es pot projectar el dret d’accés. Encara més, aquesta informació ha de ser objecte de publicitat activa i, per tant, els elements essencials d’aquests contractes s’han de difondre al portal de transparència de l’Ajuntament de manera proactiva i sense esperar ser sol·licitada, d’acord amb l’article 13 LTAIPBG, el què no exclou ni pot servir de motivació per desatendre la sol·licitud, sinó que el què correspon, si aquesta informació consta publicada al portal de transparència, és respondre a la sol·licitud indicant l’enllaç directe a la pàgina web on es publica aquesta informació, d’acord amb l’article 36.2.b LTAIPBG. Cal tenir en compte, finalment, que el dret d’accés de la persona reclamant a la informació és una expressió del seu dret fonamental a la representació i la participació política garantit per l’article 23 de la constitució espanyola, i que, precisament en atenció a la funció institucional dels electes en la participació de les decisions del govern municipal i en el control de la seva actuació, l’accés a la informació de la pròpia corporació local esdevé necessària i justificada en les funcions genèriques dels electes locals, sense que se’ls pugui requerir major justificació dels motius o finalitat de la informació que sol·liciten, ni pugui limitar-se la potencialitat del seu dret d’accés a un àmbit material en relació amb el qual tingui una especial vinculació temporal o material en l’exercici de les seves funcions, ni a la seva pertinença als òrgans col·legiats municipals. Tot això fa que la descura de l’Ajuntament en l’atenció del dret d’accés de la persona regidora reclamant, que va formular la sol·licitud el mes de febrer d’enguany, així com en la col·laboració amb aquest procediment de garantia, que per dues vegades ha desatès, sigui especialment recriminable. Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Contractes. Reclamació contra silenci. Deure de col·laboració. Publicitat activa. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 8 de setembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 478/2020, presentada una regidora d’ERC AM contra l’Ajuntament de Castellet i la Gornal en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. La sol·licitud d’informació de la què aquest procediment porta causa va ser presentada el 12 de febrer de 2020 invocant la condició de regidora del grup d’ERC-AM i demana: “Contractes emesos amb les persones que donen serveis de neteja al municipi”. 3. La reclamació, de 8 de setembre, fa constar que és regidora de l’Ajuntament i que no ha rebut resposta de l’administració. 4. El 9 de setembre de 2020 la GAIP comunica a la persona reclamant l’admissió a tràmit de la seva reclamació, li informa de la persona responsable de la seva tramitació i li proporciona informació de referència per si en vol fer el seguiment. El mateix escrit li informa de la seva obligació “d’informar puntualment a aquesta Comissió de qualsevol novetat que tingui incidència en les reclamacions que heu plantejat; en especial, heu de traslladar-nos immediatament les comunicacions de l’Administració relatives a la informació objecte de les vostres reclamacions que rebeu mentre duri la seva tramitació”. 5. El 10 de setembre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Castellet i la Gornal i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 13 d’octubre de 2020 la GAIP notifica una comunicació a l’Ajuntament per requerir-li que li lliuri la informació esmentada a l’antecedent anterior. A data d’aquesta Resolució, l’Ajuntament no ha atès els successius requeriments de la GAIP. 7. El 26 d’octubre de 2020 la GAIP s’adreça a la persona reclamant i li demana que concreti si vol accedir a un contracte d’externalització del servei de neteja, o bé, els contractes del personal propi municipal que presta el servei de neteja i en el cas de tenir la voluntat d’accedir als contractes del personal propi municipal li demana que informi de la finalitat d’aquest accés en un termini de cinc dies. 8. El 26 d’octubre de 2020 la persona reclamant, en resposta de l’escrit anterior, aporta novament la sol·licitud d’accés a la informació pública objecte d’aquesta resolució. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP, contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública i admissibilitat de la reclamació. L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG. El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents: “1a: Les Resolucions GAIP van indicar - amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment considerats. La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció.”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. L'article 33.4 RGAIP disposa que les administracions han d'emetre informe i proporcionar la resta de la informació sol·licitada per la Comissió dins el termini màxim de quinze dies, i l'apartat 7 del mateix article disposa que la manca de remissió de la informació o la no emissió de l'informe sol·licitat per la Comissió no impedeix que aquesta continuï amb la tramitació, sense perjudici de les responsabilitats disciplinàries que resultin procedents. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Manca de col·laboració de l’Administració Dels antecedents es desprèn que l’Ajuntament de Castellet i la Gornal no ha atès els successius requeriments de la GAIP d’aportar l’expedient de la sol·licitud d’informació objecte de la reclamació i d’informar a la GAIP del seu posicionament al respecte, el què li és obligat d’acord amb el que estableix l’article 33.4 RGAIP: “La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. D’acord amb l’exposat, i considerant que resolució de la GAIP ha de recaure dins del termini de dos mesos des de la presentació de la reclamació (article 45 RGAIP), i que la persona reclamant ja s’ha vist perjudicada per la manca de resposta a la seva sol·licitud, segons motiva en la reclamació i no rebat l’Ajuntament, s’ha continuat amb el procediment sense comptar amb l’aportació de la documentació i la justificació requerida a l’Administració, que quedarà tanmateix vinculada i obligada pel sentit i pels termes d’aquesta Resolució. 3. Sobre el dret d’accés a la informació reclamada La GAIP ha demanat a la persona reclamant, vist que el redactat de la sol·licitud podria prestar - se a confusions, si el què vol obtenir és un contracte de l’Ajuntament amb una empresa per al servei de neteja, o els contractes amb les persones físiques que treballen prestant aquest servei. A falta de resposta en aquest sentit, i vist que la persona reclamant s’ha limitat de enviar novament l’escrit de la sol·licitud sobre el què es demanava l’aclariment, sense majors consideracions, la GAIP entendrà que la informació que es reclama és el contracte atorgat per l’Ajuntament a l’empresa o empreses contractistes que tinguin per objecte la prestació de serveis de neteja el servei, i sobre l’accés a aquesta informació es pronunciarà en aquesta resolució. La informació reclamada és informació pública en poder de l’Ajuntament, ja que es demana els contractes subscrits per la corporació local amb empreses per a la prestació del servei de neteja del municipi. És, per tant, i d’acord amb l’article 18 LTAIPBG en relació amb l’article 2.b LTAIPBG, una informació sobre la què es pot projectar el dret d’accés. Encara més, aquesta informació ha de ser objecte de publicitat activa i, per tant, els elements essencials d’aquests contractes s’han de difondre al portal de transparència de l’Ajuntament de manera proactiva i sense esperar ser sol·licitada, d’acord amb l’article 13 LTAIPBG, el què no exclou ni pot servir de motivació per desatendre la sol·licitud, sinó que el què correspon, si aquesta informació consta publicada al portal de transparència, és respondre a la sol·licitud indicant l’enllaç directe a la pàgina web on es publica aquesta informació, d’acord amb l’article 36.2.b LTAIPBG. Si les consideracions anteriors ja portarien, per si soles, a l’estimació de la reclamació, cal tenir en compte, a més, que la sol·licitud d’informació va quedar estimada per acte presumpte de l’Ajuntament, ja que en aquest procediment el silenci administratiu té efectes estimatori. Cal tenir en compte, finalment, que el dret d’accés de la persona reclamant a la informació és una expressió del seu dret fonamental a la representació i la participació política garantit per l’article 23 de la constitució espanyola, i que, precisament en atenció a la funció institucional dels electes en la participació de les decisions del govern municipal i en el control de la seva actuació, l’accés a la informació de la pròpia corporació local esdevé necessària i justificada en les funcions genèriques dels electes locals, sense que se’ls pugui requerir major justificació dels motius o finalitat de la informació que sol·liciten, ni pugui limitar-se la potencialitat del seu dret d’accés a un àmbit material en relació amb el qual tingui una especial vinculació temporal o material en l’exercici de les seves funcions, ni a la seva pertinença als òrgans col·legiats municipals. Tot això fa que la descura de l’Ajuntament en l’atenció del dret d’accés de la persona regidora reclamant, que va formular la sol·licitud el mes de febrer d’enguany, així com en la col·laboració amb aquest procediment de garantia, que per dues vegades ha desatès, sigui especialment recriminable. Correspon, doncs, pels fonaments exposats, estimar la reclamació i declarar el dret de la persona regidora recamant a ser informada dels contractes subscrits per l’Ajuntament amb empreses per al servei de neteja. A manca de major concreció de la sol·licitud, es donarà la informació relativa als contractes actualment vigents que tinguin aquest objecte, i l’accés quedarà satisfet amb el lliurament d’una relació dels contractes que comprendrà, almenys, els elements bàsics del contracte que, d’acord amb l’apartat d de l’article 13 LTAIPBG, s’han de difondre al portal web en relació amb tots els contractes subscrits per l’Ajuntament: l’objecte, l’import de la licitació i d’adjudicació, el procediment utilitzat per a contractar i la identitat de l’adjudicatari, la durada, el nombre de licitadors, els criteris d’adjudicació, el quadre comparatiu d’ofertes i les puntuacions respectives, i també els acords i informes tècnics del procés de contractació. Si la informació està publicada al portal web en compliment d’aquesta obligació prescrita a l’article 13.d LTAIPBG, el compliment d’aquesta resolució es podrà realitzar indicant l’enllaç web directe a aquesta informació. Tot això sens perjudici que, a la vista de la informació rebuda amb la relació dels contractes de neteja vigents, la persona reclamant pugui sol·licitar la consulta de l’expedient complet, si ho considera adient per a l’exercici de les seva funció com a regidora, que se li haurà de facilitar en un termini màxim de cinc dies, i les còpies dels documents que consideri necessàries per a la seva tasca. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 29 d’octubre de 2020, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 478/2020 i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir una relació completa dels contractes vigents atorgats per l’Ajuntament que tinguin per objecte, totalment o parcialment, la neteja. Per a cada contracte, s’indicarà també l’import de la licitació i d’adjudicació, el procediment utilitzat per a contractar i la identitat de l’adjudicatari, la durada, el nombre de licitadors, els criteris d’adjudicació, el quadre comparatiu d’ofertes i les puntuacions respectives, i també els acords i informes tècnics del procés de contractació. 2. Requerir a l’Ajuntament de Castellet i la Gornal a que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de cinc dies, d’acord amb els termes i condicions del fonament jurídic 2. 3. Requerir a l’Ajuntament de Castellet i la Gornal a informar la GAIP, dins d’aquest mateix termini, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 478/2020 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.