Se solicitó al Ayuntamiento de Pallejà copia del Reglamento Municipal de Participación Ciudadana. Tras la reclamación por silencio administrativo, el organismo (GAIP) decide archivar el expediente por pérdida de objeto, ya que la administración informó al ciudadano de la inexistencia del documento, satisfaciendo así el derecho de acceso a la información.
Puntos clave de la argumentación
1
El derecho de acceso a la información pública no puede proyectarse sobre información inexistente.
2
El derecho de acceso ampara tanto la obtención del documento si existe como el conocimiento de su inexistencia.
3
La respuesta de la administración informando que el Pleno Municipal no ha aprobado dicho reglamento supone la satisfacción del derecho solicitado.
4
Se advierte al reclamante por no comunicar la recepción de la respuesta administrativa, provocando un uso inútil de recursos públicos.
Texto completo
Resolució 661/2019, de 24 d’octubre
Número d’expedient de la reclamació: 477/2019
Administració reclamada: Ajuntament de Pallejà
Informació reclamada: Còpia del Reglament Municipal de Participació ciutadana
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclam ació
Resum: El dret d’accés no es pot projectar sobre informació inexistent ni podria emparar la pretensió
que s’aprovés aquest Reglament arran de la sol·licitud, sinó que empara el dret del ciutadà a accedir-
hi si existeix, o a tenir el coneixement de la seva inexistència, com és el cas. Cal fer un advertiment a
la persona reclamant per l’incompliment del deure de comunicar qualsevol incidència que es produeixi
en la tramitació del procediment de reclamació, molt en especial, quan se n’obté la resposta de
l’administració, tal i com de forma expressa li va recordar aquesta Comissió en l’escrit d’admissió a
tràmit. Aquesta manca de diligència i col·laboració en el procediment que s’està seguint a instància
seva ha comportat que s’allargui durant un mes més del necessari i que tant aquesta Comissió com
l’Administració reclamada hagin esmerçat inútilment recursos públics, sempre escassos, en la
continuació de la tramitació d’un procediment en garantia del s eu dret, que ja havia estat satisfet.
Paraules clau: Ajuntament. Partit polític. Reglament. Reclamació contra silenci. Informació inexistent.
Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Manca de diligència en el seguiment del procediment.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 23 d’agost de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 477/2019, presentada contra l’Ajuntament de
Pallejà, en relació amb la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent següent, que no hauria
obtingut resposta. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article
42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon
govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. La sol·licitud de la què porta causa aquesta Reclamació és del 28 de maig de 2019, està formulada
en representació de Círculo Podemos de Pallejà, i demana obtenir una còpia en format digital del
reglament municipal de participació ciutadana de Pallejà.
3. El 30 d’agost de 2019 la GAIP comunica a la persona reclamant que ha tingut entrada la seva
reclamació i que s’admet provisionalment a tràmit, identifica la persona responsable de la seva
tramitació, li indica els propers tràmits que se seguiran i les dades de contacte electrònic, per si
vol fer-ne el seguiment. En aquest escrit, la GAIP adverteix expressament a la persona reclamant
de la seva obligació d’informar puntualment a aquesta Comissió de qualsevol novetat que tingui
incidència en la reclamació, i en especial, de traslladar a la GAIP immediatament les
comunicacions de l’Administració relatives a la informació objecte de la vostra reclamació que
pugui rebre mentre duri la seva tramitació.
4. El mateix dia 30 d’agost, la GAIP informa a l’Ajuntament de Pallejà de la presentació d’aquesta
reclamació i li demana que, en el termini de quinze dies, li trameti un informe que reculli el seu
posicionament i actuacions en relació amb la sol·licitud d’accés en què es fonamenta la reclamació,
i que li en remeti l’expedient complet.
5. El 15 d’octubre de 2019, la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Pallejà en el què fa constar i
acredita documentalment haver enviat amb data 12 de setembre un escrit a la persona reclamant
responent la seva sol·licitud d’informació en aquests termes: “el Ple Municipal no ha aprovat cap
Reglament Municipal de Participació Ciutadana, per la qual cosa l’Ajuntament de Pallejà no compta
amb aquest document”. Acredita, igualment, l’Ajuntament que en aquella mateixa data va intentar
notificar a la GAIP aquesta comunicació al reclamant, però que aquesta notificació a la GAIP va
resultar infructuosa a causa d’una incidència en la plataforma de notificació electrònica
interadministrativa EACAT.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i consideracions generals sobre el contingut i l’abast del dret d’accés a
la informació pública i admissibilitat de la reclamació.
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte
de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb
aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que es presenta
en relació amb una resolució presumpta en matèria de dret d’accés a la informació d’un administració
obligada per l’LTAIPBG, com l’Ajuntament de Pallejà (article 3.1.a LTAIPBG).
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els
altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret
i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per
tant, és admissible a tràmit.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha informat a la persona reclamant
la inexistència del reglament del què se’n demana còpia durant la tramitació d’aquest procediment.
Aquesta resposta, tot i ser negativa, suposa la pèrdua de l’objecte de la reclamació, ja que el dret
d’accés no es pot projectar sobre informació inexistent ni podria emparar la pretensió que s’aprovés
aquest Reglament arran de la sol·licitud ara reclamada, sinó que empara el dret del ciutadà a accedir-
hi si existeix, o a tenir el coneixement de la seva inexistència, com és el cas. Correspon, per tant
finalitzar el procediment, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte.
Nogensmenys, cal fer un advertiment a la persona reclamant per l’incompliment del seu deure de
comunicar qualsevol incidència que es produeixi en la tramitació del procediment de reclamació, molt
en especial, quan se n’obté la resposta de l’administració, tal i com de forma expressa li va recordar
aquesta Comissió en l’escrit d’admissió a tràmit. Aquesta manca de diligència i col·laboració en el
procediment que s’està seguint a instància seva ha comportat que s’allargui durant un mes més del
necessari i que tant aquesta Comissió com l’Administració reclamada hagin esmerçat inútilment
recursos públics, sempre escassos, en la continuació de la tramitació d’un procediment en garantia del
seu dret, que ja havia estat satisfet.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 24 de
d’octubre de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 477/2019 per la pèrdua sobrevinguda
del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra i Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord
amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.