Inadmisión de reclamación contra el Ayuntamiento de Vilanova i la Geltrú por no solicitar información pública

Resolució 485/2022, de 9 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 476/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú Informació reclamada: No demana informació. Sentit de la resolució: Inadmissió. Resum: L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. L’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissió de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública. Paraules clau: Ajuntaments. Entitats ciutadanes. Queixes. Informació pública, objecte del procediment. Sense acte previ. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 15 de maig de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 476/2022, presentada per una associació de veïns contra l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 31 de gener de 2022 la persona reclamant demana es queixa a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú sobre el preu que han de pagar l’autobús el veïnatge d’una urbanització. 3. La Reclamació presentada el 15 de maig de 2022 indica que la persona reclamant no ha rebut resposta municipal a l’anterior sol·licitud. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. L’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissió de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública. Aquesta Reclamació no pot ser admesa perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública, perquè no demana informació, sinó actuacions administratives de naturalesa diferent, com és el cas de formular una queixa pel preu que s’ha de pagar pel bitllet d’autobús des d’una urbanització de la ciutat. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 9 de juny de 2022, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 476/2022 perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.