Se solicitó al Ayuntamiento de Pallejà información sobre un refugio de animales (contrato y datos de gestión). El ciudadano alegó falta de respuesta. La GAIP decide finalizar el expediente por pérdida sobrevenida de objeto, ya que la administración aportó la información durante el proceso y el solicitante no manifestó insatisfacción.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de resoluciones presuntas en materia de acceso a la información pública.
2
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por las causas expresamente establecidas por las leyes.
3
La administración reclamada acreditó haber notificado al interesado la información sobre el contrato y los datos de recogida de animales durante la tramitación de la reclamación.
4
Es obligación del reclamante comunicar inmediatamente a la Comisión cualquier recepción de la información solicitada.
5
Al no haber manifestado el solicitante que la entrega extemporánea de la información fuera insatisfactoria, se considera satisfecha la solicitud.
Texto completo
Resolució 547/2019, de 27 de setembre
Número d’expedient de la reclamació: 476/2019
Administració reclamada: Ajuntament de Pallejà
Informació reclamada: Informació sobre un refugi d’animals
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclam ació
Resum
És obligació de la persona reclamant, i així se l’adverteix des de la comunicació de l’admissió
provisional a tràmit de la reclamació, comunicar d’immediat a aquesta Comissió qualsevol modificació
que es produeixi i que sigui rellevant per aquest procediment, molt especialment la comunicació de la
informació que es reclama. La persona reclamant, tanmateix, no ha comunicat que se li hagi tramès la
informació, ni en el moment de rebre-la de l’Ajuntament, ni quan la GAIP li ho ha traslladat, i per tant,
considerant que ha depassat el termini que se li va atorgar per comunicar si el lliurament extemporani
de la informació era insatisfactori, cal considerar adequadament satisfeta la sol·licitud d’informació que
porta causa d’aquest procediment, que en conseqüència haurà perdut sobrevingudament el seu
objecte, resultant procedent finalitzar-lo.
Paraules clau: Ajuntament. Protecció dels animals. Animals domèstics. Reclamació contra silenci.
Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 23 d’agost de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 217/2019, presentada contra l’Ajuntament de
Pallejà, en relació amb la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent següent. La persona
reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29
de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat
pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol
(RGAIP).
2. La sol·licitud de la què porta causa aquesta Reclamació és del 28 de maig de 2019 , i demana el
següent: ”Sol·licito copia del contracte amb Font Galí, saber el nombre d’animals que han recollit
dividit en 2018 i el que portem de 2019. D’aquests animals quants han estat donats en adopció,
quants retornats als propietaris, quants segueixen al refugi i quants han sigut sacrificats”.
3. L’escrit de reclamació indica que no ha rebut r esposta a la seva sol·licitud.
4. El 30 d’agost de 2019 la GAIP comunica a la persona reclamant que ha tingut entrada la seva
reclamació i que s’admet provisionalment a tràmit, identifica la persona responsable de la seva
tramitació, li indica els propers tràmits que se seguiran i les dades de contacte electrònic, per si
vol fer-ne el seguiment. El mateix dia, la GAIP informa a l’Ajuntament de Pallejà de la presentació
d’aquesta reclamació i li demana que, en el termini de quinze dies, li trameti un informe que reculli
el seu posicionament i actuacions en relació amb la sol·licitud d’accés en què es fonamenta la
reclamació, i que li en remeti l’expedient complet.
5. El 9 de setembre de 2019 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Pallejà, que acredita haver
notificat a la persona reclamant diverses dades i informacions sobre el contracte pels serveis de
recollida i manteniment d’animals, factures i les dades relatives a la recollida d’animals.
6. El 13 de setembre de 2019 la GAIP notifica a la persona reclamant la resposta de l’Ajuntament
acreditant haver donat resposta a la sol·licitud, amb la indicació que, si no argumenta el contrari
en el termini de cinc dies, s’entendrà satisfeta la seva sol·licitud i reclamació. La persona reclamant
no ha donat cap resposta a la GAIP.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i consideracions generals sobre el contingut i l’abast del dret d’accés a
la informació pública i admissibilitat de la reclamació.
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte
de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb
aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que es presenta
en relació amb una resolució presumpta en matèria de dret d’accés a la informació d’un administració
obligada per l’LTAIPBG, com l’Ajuntament de Pallejà (article 3.1.a LTAIPBG).
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els
altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret
i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per
tant, és admissible a tràmit.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant
informació en el marc d’aquests procediment de reclamació. És obligació de la persona reclamant i així
se l’adverteix des de la comunicació de l’admissió provisional a tràmit de la reclamació, comunicar
d’immediat a aquesta Comissió qualsevol modificació que es produeixi i que sigui rellevant per aquest
procediment, molt especialment la comunicació de la informació que es reclama.
La persona reclamant, tanmateix, no ha comunicat que se li hagi tramès la informació, ni en el moment
de rebre-la de l’Ajuntament, ni quan la GAIP li ho ha traslladat, i per tant, considerant que ha depassat
el termini que se li va atorgar per comunicar si el lliurament extemporani de la informació era
insatisfactori, cal considerar adequadament satisfeta la sol·licitud d’informació que porta causa d’aquest
procediment , que en conseqüència haurà perdut sobrevingudament el seu objecte, resultant procedent
finalitzar-lo.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 27 de
setembre de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 476/2019 per la pèrdua sobrevinguda
del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra i Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord
amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.