Acceso a información sobre costes de servicios jurídicos y expedientes judiciales del Ayuntamiento de Pallejà

Resolució 660/2019, de 24 d’octubre Número d’expedient de la reclamació: 475/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Pallejà Informació reclamada: Costos dels serveis jurídics contractats. Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum: No resulta adequat que tants mesos després d’exhaurir el termini legal per resoldre (que finalitzava el 29 d’abril), l’Ajuntament invoqui ara la complexitat d’elaboració de la informació per inadmetre la sol·licitud, un cop s’ha produït el silenci administratiu que, d’acord amb l’article 35.2 LTAIPBG, si no concorre cap límit a l’accés legalment establert (i l’Ajuntament no ho invoca en aquesta resolució extemporània) ha generat l’estimació presumpta de la sol·licitud. I, a més de l’extemporaneïtat manifesta amb què es produeix aquesta resolució d’inadmissibilitat, es formula amb absència total de motivació i justificació de la complexitat de la tasca que s’invoca, quan correspon a l’Administració que l’al·lega acreditar adequadament que la tasca d’elaboració revesteix una complexitat suficient per restringir el dret d’accés. El dret d’accés no empara la sol·licitud d’una informació que de forma palesa i flagrant no existeix. L’Ajuntament no pot saber quin cost real tindran uns serveis jurídics fins a la finalització futura d’uns procediments judicials; ni el dret d’accés tampoc empara la pretensió que l’Administració hagi de fer hipòtesis de càlculs o previsions incertes sobre costos potencials que podrien arribar a derivar-se de la contractació de serveis jurídics per a procediments judicials oberts fins que en recaigui sentència. Per aquesta raó, cal desestimar la reclamació en relació amb aquesta part de la sol·licitud. Paraules clau: Ajuntament. Partit polític. Despeses. Serveis jurídics. Reclamació contra silenci. Inadmissió extemporània. Tasca complexa. Lliurament extemporani. Pèrdua parcial d’objecte. Informació inexistent Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 23 d’agost de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 475/2019, presentada contra l’Ajuntament de Pallejà, en relació amb la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. La sol·licitud de la què porta causa aquesta Reclamació és del 28 de maig de 2019, i demana accedir, en representació de Círculo Podemos de Pallejà, a la relació de totes les despeses per serveis jurídics que ha tingut l’Ajuntament al 2018 i fins a la data de la sol·licitud. Concreta que en vol saber el cost dividit per causa i l’acumulat per cada cas, el nombre de judicis i denúncies pendents de sentencia amb indicació del seu cost real i potencial per a l’Ajuntament i el número d’expedients/causa de cadascun d’aquests procediments. 3. L’escrit de reclamació indica que no ha rebut r esposta a la seva sol·licitud. 4. El 30 d’agost de 2019 la GAIP comunica a la persona reclamant que ha tingut entrada la seva reclamació i que s’admet provisionalment a tràmit, identifica la persona responsable de la seva tramitació, li indica els propers tràmits que se seguiran i les dades de contacte electrònic, per si vol fer-ne el seguiment. El mateix dia, la GAIP informa a l’Ajuntament de Pallejà de la presentació d’aquesta reclamació i li demana que, en el termini de quinze dies, li trameti un informe que reculli el seu posicionament i actuacions en relació amb la sol·licitud d’accés en què es fonamenta la reclamació, i que li en remeti l’expedient complet. 5. El 15 d’octubre de 2019 la GAIP rep de l’Ajuntament de Pallejà còpia de la Resolució 1721/2019 dictada en relació amb la sol·licitud d’informació reclamada, adoptada el 14 d’octubre de 2019, el sentit de la qual és el següent: “Resolc: Primer. Autoritzar únicament l’accés d’informació pública al Sr. XXXX, corresponent al detall de les despeses jurídiques del període 2018-agost de 2019, facilitat per la Intervenció Municipal, segons les dades que consten en el sistema comptable, atès que l’altra part de la informació sol·licitada comporta una elaboració complexa i aquesta seria causa d’inadmissió de la petició formulada, tal com indica l’apartat 1.b de l’article 29 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.” S’acompanya la resolució de la relació de despeses realitzades per l’Ajuntament en concepte de contractació d’assessorament jurídic, indicant la data, import, professional contractat i referència al servei prestat en les dates assenyalades a la Resolució. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i consideracions generals sobre el contingut i l’abast del dret d’accés a la informació pública i admissibilitat de la reclamació. L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que es presenta en relació amb una resolució presumpta en matèria de dret d’accés a la informació d’un administració obligada per l’LTAIPBG, com l’Ajuntament de Pallejà (article 3.1.a LTAIPBG). L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Pèrdua parcial sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada afirma haver facilitat a la persona reclamant una part de la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània parcial de la sol·licitud d’informació de la què deriva la Reclamació i comporta la pèrdua parcial del seu objecte, sense necessitat de pronunciament sobre el fons per part d’aquesta Comissió. 3. Sobre la resolució extemporània d’inadmissibilitat per tasca complexa d’elaboració Resol l’Ajuntament durant la tramitació d’aquest procediment de reclamació inadmetent una part de la informació sol·licitada, en atenció a què la seva elaboració requereix una tasca complexa, tot emparant- se en la causa d’inadmissibilitat prevista a l’article 29.1.b LTAIPBG. Tot i que aquella Resolució no precisa quina informació o part de la sol·licitud s’inadmet, sembla desprendre’s dels antecedents que seria la següent: “ el cost dividit per causa i l’acumulat per cada cas. ... el nombre de judicis i denúncies pendents de sentencia, amb el seu cost real i potencial per a l’Ajuntament i el número d’expedients/causa de cadascun d’ells”. Abans d’entrar en majors consideracions ni valoracions sobre la complexitat que pugui requerir fer aquests càlculs, cal dir que no resulta adequat que tants mesos després d’exhaurir el termini legal per resoldre (que finalitzava el 29 d’abril), l’Ajuntament invoqui ara la complexitat d’elaboració de la informació per inadmetre la sol·licitud, un cop s’ha produït el silenci administratiu que, d’acord amb l’article 35.2 LTAIPBG, si no concorre cap límit a l’accés legalment establert (i l’Ajuntament no ho invoca en aquesta resolució extemporània) ha generat l’estimació presumpta de la sol·licitud. I, a més de l’extemporaneïtat manifesta amb què es produeix aquesta resolució d’inadmissibilitat, es formula amb absència total de motivació i justificació de la complexitat de la tasca que s’invoca, quan correspon a l’Administració que l’al·lega acreditar adequadament que la tasca d’elaboració revesteix una complexitat suficient per restringir el dret d’accés. D’altra banda, a falta de major motivació o justificació, no s’endevina quina complexitat podria revestir facilitar a la persona reclamant el nombre de procediments judicials pendents de sentència, amb indicació del número d’expedient o causa, essent presumible que l’Ajuntament n’estarà fent un seguiment adequat i podrà recopilar aquesta informació sense major dificultat. Tampoc sembla que hagi de ser complex calcular el cost per contractació de serveis jurídics acumulat per cada causa (el cost dividit s’entén adequadament facilitat en el llistat que ha lliurat l’Administració) ja que es tracta de despesa ja realitzada. D’acord amb això, s’estima la reclamació en relació amb aquesta informació. Ara bé, pel que fa a la sol·licitud del cost real i potencial que tindran els serveis jurídics que hagi de contractar l’Ajuntament en relació amb els procediments judicials pendents de sentència i fins a la seva finalització, cal desestimar la reclamació perquè el dret d’accés no empara la sol·licitud d’una informació que de forma palesa i flagrant no existeix. L’Ajuntament no pot saber quin cost real tindran uns serveis jurídics fins a la finalització futura d’uns procediments judicials; ni el dret d’accés tampoc empara la pretensió que l’Administració hagi de fer hipòtesis de càlculs o previsions incertes sobre costos potencials que podrien arribar a derivar-se de la contractació de serveis jurídics per a procediments judicials oberts fins que en recaigui sentència. Per aquesta raó, cal desestimar la reclamació en relació amb aquesta part de la sol·licitud. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 24 de d’octubre de 2019, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 475/2019 i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir de l’Ajuntament de Pallejà la informació següent: nombre de procediments judicials pendents de sentència, indicant el número d’expedient o causa; cost derivat de la contractació de serveis jurídics acumulat per cada procediment o causa. 2. Desestimar la reclamació en relació amb els costos reals i potencials en concepte de contractació de serveis jurídics que tindran els procediments judicials actualment pendents de sentència. 3. Declarar la pèrdua de l’objecte de la reclamació en relació amb la relació detallada de despeses per contractació de serveis jurídics des del 2018 fins a l’agost de 2019, en haver estimat i lliurat l’Administració la informació a la persona reclamant durant la tramitació d’aquest procediment. 4. Requerir a l’Ajuntament de Pallejà que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies 5. Requerir a l’Ajuntament de Pallejà a informar a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable de l’execució d’aquesta Resolució així com de les actuacions dutes a terme per al seu compliment, dins del termini de quinze dies. 6. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l’execució d’aquesta Resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos. 7. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 475/2019 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Els terminis donats en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i diss abtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per i nfracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el complimen t d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. .